CARTA ECUMÈNICA
Línies directriusamb vista a una col·laboració creixententre les Esglésies a Europa
Traducció de
Documents d’Església,
xxxvi (2001) 380-384
«Glòria al Pare i al Fill i
a l’Esperit Sant».
En la nostra qualitat de Conferència de les
Esglésies Europees (KEK) i del Consell de les Conferències Episcopals d’Europa
(CCEE), en l’esperit del missatge de les dues Trobades ecumèniques europees de
Basilea el 1989 i de Graz el 1997, estem fermament decidits a mantenir i a
desenvolupar la comunió que ha crescut entre nosaltres. Agraïm el nostre Déu
Trinitat que hagi conduït els nostres passos, pel seu Esperit Sant, vers una
comunió cada vegada més intensa.
S’han intentat moltes formes de col·laboració
ecumènica. Amb fidelitat a la pregària de Crist: «Que tots siguin u, com tu,
Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el
món cregui que tu m’has enviat» (Jn 17,21), no hem de romandre tanmateix en la
situació actual. Sinó que, tenint consciència de les nostres faltes i estant
disposats a convertir-nos, hem d’esforçar-nos per vèncer les divisions que
encara hi ha entre nosaltres, per anunciar junts, d’una manera creïble, la Bona
Nova de l’Evangeli entre els pobles.
En l’escolta comuna de la Paraula de Déu en la
Sagrada Escriptura i cridats a confessar la nostra fe comuna i a actuar junts,
en conformitat amb la veritat que hem reconegut, volem donar testimoniatge de l’amor
i de l’esperança per a tots i per a totes.
En el nostre continent europeu, de l’Atlàntic a l’Ural,
del Cap Nord al Mediterrani, marcat més que mai per una pluralitat cultural,
volem, amb l’Evangeli, comprometre’ns a favor de la dignitat de la persona
humana com a imatge de Déu i, com a Esglésies, contribuir a la reconciliació
dels pobles i de les cultures.
En aquest sentit adoptem aquesta Carta com un
compromís comú al diàleg i a la col·laboració. Descriu les tasques ecumèniques
fonamentals i en dedueix una sèrie de línies directrius i d’obligacions. Ha de
promoure, a tots els nivells de la vida de l’Església, una cultura ecumènica de
diàleg i de col·laboració i crear per això una norma obligatòria. Amb tot, no
té cap caràcter magisterial, dogmàtic o canònic.
El seu caràcter obligatori consisteix més aviat en
el deure que es fan les Esglésies mateixes i les organitzacions ecumèniques
signatàries. Aquestes poden formular, damunt la base d’aquest text, afegits
propis i perspectives comunes que es conjuguin concretament amb llurs reptes
particulars i les obligacions que en deriven.
1. CREIEM EN «L’ESGLÉSIA UNA, SANTA, CATÒLICA I APOSTÒLICA»
«Procureu de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau. Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dóna la vocació que heu rebut. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots» (Ef 4,3-6).
1. Cridats junts a la unitat en la fe
Amb
l’Evangeli de Jesucrist, tal com és atestat en la Sagrada Escriptura i formulat
en la confessió de fe ecumènica de Nicea Constantinoble (381), creiem en el Déu
Trinitat: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Ja que confessem, amb aquest
Credo, «l’Església una, santa, catòlica i apostòlica», el nostre deure
ecumènica indispensable consisteix a fer visible aquesta unitat, que és sempre
un do de Déu.
Unes diferències
essencials en la fe impedeixen encara la unitat visible. Es tracta sobretot de
concepcions diferents de l’Església i de la seva unitat, dels sagraments i dels
ministeris. No hem d’estar-ne satisfets. Jesucrist, a la creu, ens ha revelat
el seu amor i el misteri de la reconciliació. Darrere seu, nosaltres volem fer
tots els possibles per superar els problemes i els obstacles que separen encara
les Esglésies.
Ens comprometem:
- a seguir l’exhortació apostòlica de la carta als Efesis i a fer esforços amb perseverança per a una comprensió comuna de la Bona Nova de la salvació en Crist en l’Evangeli;
- a treballar, a més, en la força de l’Esperit Sant, per la unitat visible de l’Església de Jesucrist en l’única fe, que troba la seva expressió en un baptisme recíprocament reconegut i en la comunió eucarística, com també en el testimoniatge i el servei.
2. PEL CAMÍ DE LA COMUNIÓ VISIBLE EN LES ESGLÉSIES A EUROPA
«Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,35).
2. Anunciar junts l’Evangeli
La
tasca més important de les Esglésies a Europa és anunciar l’Evangeli amb la
paraula i amb els fets, per a la salvació de tots els homes. A causa d’una
manca d’orientació en molts plans, a causa de la desafecció dels valors
cristians, però també a causa de la recerca multiforme de sentit, les
cristianes i els cristians són provocats particularment a testimoniar llur fe.
Això necessita un compromís creixent i un intercanvi d’experiència en la
catequesi i la pastoral en les comunitats locals. Així mateix és important que
tot el poble de Déu s’esforci a
transmetre junts l’Evangeli al si de la societat, com també a valorar-lo a
través del compromís social i l’atenció prestada a la responsabilitat política.
Ens comprometem
- parlar de les nostres iniciatives d’evangelització amb les altres Esglésies, a concloure acords sobre aquest tema i a evitar així una concurrència perjudicial com també el perill de noves divisions;
- a reconèixer que tota persona pot escollir el seu compromís religiós i eclesial en la llibertat de la seva consciència. Ningú no ha de ser empès a convertir-se per pressió moral o incitacions materials. Així mateix, ningú no ha de ser impedit de convertir-se segons la seva lliure decisió.
3. Anar els uns envers els altres
En
l’esperit de l’Evangeli, hem de revisar junts la història de les Esglésies
cristianes, que està marcada per nombroses bones experiències, però també per
divisions, hostilitats i àdhuc conflictes armats. Faltes humanes, la manca d’amor
i el mal ús freqüent de la fe i de les Esglésies per interessos polítics, han
deteriorat seriosament la credibilitat del testimoni cristià.
L’ecumenisme comença des
d’aleshores per als cristians i les cristianes per la renovació dels cors i la
disponibilitat a la penitència i a la conversió. La reconciliació ja ha
progressat en el moviment ecumènic.
És important reconèixer
els dons espirituals de les diferents tradicions cristianes, aprendre els uns
dels altres i també rebre els dons els uns dels altres. Per al desenvolupament
futur de l’ecumenisme, és particularment necessari tenir en compte experiències
i expectatives dels joves i encoratjar-ne participació segons llurs mitjans.
Ens comprometem:
- a superar la nostra pròpia suficiència i a apartar els prejudicis, a cercar el trobament dels uns amb els altres i així, a ser-hi, els uns per als altres;
- a afavorir una obertura ecumènica i la cooperació en l’educació cristiana, en la formació teològica inicial i contínua, i també en la recerca.
4. Actuar conjuntament
L’ecumenisme es realitza ja en nombroses formes d’accions
comunes. Moltes cristianes i cristians de les diferents Esglésies viuen i
actuen conjuntament en relacions amicals, en el veïnatge, al treball i en les
famílies. Els matrimonis mixtos han de ser particularment ajudats a viure l’ecumenisme
dia a dia.
Recomanem organitzar i sostenir grups de col·laboració ecumènics bilaterals
i multilaterals a nivell local, regional, nacional i internacional. A nivell
europeu cal enfortir la col·laboració entre la Conferència de les Esglésies
Europees i el Consell de les Conferències Episcopals d’Europa i realitzar
altres trobades ecumèniques europees.
Quan hi ha conflictes
entre les Esglésies, els esforços de mediació i de pau han de ser posats en
marxa i sostinguts.
Ens comprometem:
- a actuar conjuntament a tots els nivells de la vida de l’Església, allí on les condicions ho permeten, i on motius de fe o de més gran conveniència no s’hi oposen;
- a defensar els drets de les minories i a ajudar a reduir, en els nostres països, les incomprensions i els prejudicis entre les Esglésies majoritàries i minoritàries.
5. Pregar els uns amb els altres
L’ecumenisme
s’alimenta d’escoltar junts la Paraula de Déu i de deixar treballar l’Esperit
Sant en nosaltres i per nosaltres. En virtut de la gràcia rebuda així, hi ha
avui múltiples intents d’aprofundir la comunió espiritual entre les Esglésies
per pregàries i celebracions i de pregar per la unitat visible de l’Església de
Crist. La comunió eucarística que encara manca constitueix un signe
particularment dolorós de la divisió entre moltes Esglésies cristianes.
En algunes Esglésies
subsisteixen reserves enfront de pregàries ecumèniques comunes. Però moltes
celebracions ecumèniques, cants comuns i pregàries litúrgiques, sobretot el
Parenostre, marquen fortament la nostra espiritualitat cristiana.
Ens comprometem:
- a pregar els uns pels altres i per la unitat cristiana;
- a aprendre a conèixer i a apreciar les litúrgies i les altres formes de vida espiritual de les altres Esglésies;
- a tendir vers l’objectiu de la comunió eucarística.
6. Continuar el diàleg
La
nostra pertinença mútua, fonamentada en el Crist, és d’una importància
fonamental enfront de les nostres diferències de posicions teològiques i
ètiques. A l’oposat de la diversitat enriquidora que ens és donada, unes
oposicions de doctrina, en qüestions ètiques i les regles canòniques han portat
tanmateix també, a ruptures entre les Esglésies; a més, sovint, circumstàncies
històriques particulars i diferents trets culturals han jugat també un paper
decisiu.
Per aprofundir la comunió
ecumènica, els esforços amb vista d’un consens en la fe han de ser absolutament
continuats. Sense la unitat en la fe, no pot haver-hi plena comunió eclesial.
No hi ha cap alternativa al diàleg.
Ens comprometem:
- a continuar conscienciosament i intensament el diàleg entre les nostres Esglésies, a diferents nivells, com també a examinar allò que, en els resultats dels diàlegs, pot i ha de ser oficialment declarat obligatori;
- quan hi ha controvèrsies, en particular quan existeix una amenaça de divisió per qüestions de fe i d’ètica, a buscar l’intercanvi i a discutir junts aquestes qüestions a la llum de l’Evangeli.
3. LA NOSTRA RESPONSABILITAT COMUNA A EUROPA
«Feliços els qui posen pau; seran anomenats fills de Déu» (Mt 5,9).
7. Prendre la nostra part a la construcció d’Europa
Al
llarg dels segles s’ha desenvolupat una Europa principalment marcada, en el pla
religiós i cultural, pel cristianisme. Al mateix temps, a causa de la
defallença dels cristians, a Europa i més enllà de les seves fronteres, han
sobrevingut moltes desgràcies.
Reconeixem la nostra part
de responsabilitat en aquesta falta, i demanem perdó a Déu i als homes.
La nostra fe ens ajuda a
treure les lliçons del passat i a comprometre’ns a fer que la fe cristiana i l’amor
del proïsme escampin l’esperança en matèria de moral i d’ètica, en la formació
i la cultura, en política i en economia, a Europa i en el món sencer.
Les Esglésies encoratgen
una unitat del continent europeu. Sense valors comuns, la unitat no es pot
assolir d’una manera durable. Estem convençuts que l’heretatge espiritual del
cristianisme representa una força d’inspiració enriquidora per a Europa. Damunt
la base de la nostra fe cristiana, ens comprometem per una Europa humana i
social, en la qual s’imposin els drets de l’home i els valors fonamentals de la
pau, de la justícia, de la llibertat, de la tolerància, de la participació i de
la solidaritat. Insistim en el respecte de la vida, el valor del matrimoni i de
la família, l’opció preferencial pels pobres, la disposició a perdonar, i, en
tot, la misericòrdia.
Com a Esglésies i com a
comunitats internacionals hem d’afrontar el perill que Europa no es converteixi
en un Oest integrat i un Est desintegrat. A més, es tracta de prendre en
consideració el desequilibri Nord-Sud. Al mateix temps, cal evitar tot
eurocentrisme i cal consolidar la responsabilitat d’Europa envers tota la
humanitat, en particular envers els pobres en el món sencer.
Ens comprometem:
- a entendre’ns mútuament sobre els continguts i els objectius de la nostra responsabilitat social comuna, i a sostenir al màxim conjuntament els objectius i les perspectives de les Esglésies envers institucions seculars europees;
- a defensar els valors fonamentals contra tots els atacs;
- a oposar-nos a tot intent d’abusar de la religió i de l’Església amb finalitats ètniques i nacionalistes.
8. Reconciliar els pobles i les cultures
Considerem
com una riquesa d’Europa la diversitat de les tradicions regionals, nacionals,
culturals i religioses. Davant el gran nombre de conflictes, és missió de les
Esglésies contribuir juntes al servei de la reconciliació dels pobles i de les
cultures. Sabem que la pau entre les Esglésies és igualment, per això, un
pressupòsit important.
Els nostres esforços
comuns s’adrecen a l’apreciació crítica i la solució de les qüestions
polítiques i socials, en l’esperit de l’Evangeli. Ja que considerem la persona
i la dignitat de tothom com a imatge de Déu, ens fem garants de l’absoluta
igualtat de valor de tots.
Com a Esglésies, volem
encoratjar junts el procés de democratització a Europa. Ens comprometem a favor
d’un ordre de pau, damunt la base de les solucions no violentes dels
conflictes. Condemnem tota forma de violència contra els éssers humans,
especialment contra les dones i els infants.
Pertany
a la reconciliació afavorir la justícia social, en tots els pobles i entre
ells, abans que res, i superar el fossat entre pobres i rics, com també vèncer
l’atur. Volem contribuir junts a fer que els emigrants, els refugiats i els qui
demanem asil siguin acollits dignament a Europa.
Ens comprometem:
- a oposar-nos a tota forma de nacionalisme que porti a l’opressió d’altres pobles i de minories nacionals i a comprometre’ns a favor de les solucions no violentes;
- a consolidar el lloc de les dones i la igualtat de llurs drets en tots els sectors de la vida, com també a encoratjar una justa comunitat de les dones i dels homes, en l’Església i la societat.
9. Salvaguardar la creació
En
la nostra fe en l’amor de Déu creador, reconeixement amb gratitud el regal de
la creació, el valor i la bellesa de la natura. Però veiem esglaiats que els
béns de la terra són sobreexplotats sense consideració de llur valor propi,
sense tenir en compte el caràcter limitat que tenen i sense consideració envers
el bé de les generacions futures.
Volem cooperar junts a
crear unes condicions de vida durables per al conjunt de la creació.
Responsables davant Déu, hem d’extreure i desenvolupar criteris comuns per a
determinar allò que els homes poden certament fer des d’un punt de vista
científic i tecnològic, però que no han de fer des d’un punt de vista ètic. En
tot cas, la dignitat única de cada home ha de conservar la seva prioritat en
relació amb allò que la tècnica pot fer.
Recomanem instituir una
diada ecumènica de pregària per la salvaguarda de la creació a les Esglésies
europees.
Ens comprometem:
- a promoure el desenvolupament d’un estil de vida segons el qual, enfront de pressions econòmiques i consumistes, posem l’accent en una qualitat de vida responsable i durable;
- a sostenir les organitzacions eclesials que actuen a favor del medi ambient i les xarxes ecumèniques en llur responsabilitat per la salvaguarda de la creació.
10. Aprofundir la comunió amb el judaisme
Una
comunió d’un gènere únic ens vincula amb el poble d’Israel, amb el qual Déu va
cloure una Aliança eterna. En la fe, sabem que els nostres germans i germanes
jueus són «estimats (de Déu) a causa dels Pares. Perquè els dons i la crida de
Déu són irrevocables» (Rm 11,28-29). Ells tenen: «l’adopció, la glòria, les
aliances, la Llei, el culte, les promeses i els pares; d’ells, segons la carn,
ha sortit el Crist...» (Rm 9,4-5).
Lamentem i condemnem
totes les manifestacions d’antisemitisme, com ara les explosions d’odi, i les
persecucions. Per l’antijudaisme cristià, demanem perdó a Déu i demanem als
nostres germans i germanes jueus de poder reconciliar-nos amb ells.
Cal urgentment, en el
culte i la catequesi, en l’ensenyament i la vida de les nostres Esglésies, fe
aparèixer el lligam profund de la fe cristiana amb el judaisme i sostenir la
cooperació judeocristiana.
Ens comprometem:
- a combatre totes les formes d’antisemitisme i d’antijudaisme en l’Església i la societat;
- a cercar i intensificar, a tots els nivells, el diàleg amb els nostres germans i germanes jueus.
11. Cultivar relacions amb l’Islam
Fa
segles que a Europa hi viuen musulmans. Formen fortes minories en molts països
europeus. Hi ha hagut i hi ha molts bons contactes i una relació de veïnatge entre
musulmans i cristians, però també reserves i forts prejudicis pels dos costats.
Es basen en experiències doloroses en la història i en el passat més recent.
Volem intensificar, a
tots els nivells, el trobament entre cristians i musulmans com també el diàleg
islamocristià. Recomanem, en particular, parlar conjuntament de la fe en el Déu
únic i d’aclarir el sentit dels drets de l’home.
Ens comprometem:
- a anar a l’encontre dels musulmans amb una actitud d’estima;
- a treballar amb musulmans en objectius comuns.
12. Trobament amb altres religions i ideologies
La
pluralitat de les conviccions religioses i ideològiques i de les formes de vida
ha esdevingut una característica de la cultura europea. Les religions orientals
i nous grups religiosos s’escampen i susciten també l’interès de molts
cristians i cristianes. Així mateix, hi ha cada vegada més homes i dones que
deixen de banda la fe cristiana i es porten d’una manera indiferent respecte a
ella, o segueixen altres concepcions del món.
Volem esforçar-nos per prendre’ns
seriosament les qüestions crítiques que ens són adreçades, i esforçar-nos per
entrar en un debat lleial. Cal també discernir amb quines comunitats es poden
buscar el diàleg i els trobaments, i quines cal mirar amb prevenció des d’un
punt de vista cristià.
Ens comprometem
- a reconèixer la llibertat de religió i de consciència d’aquests homes i d’aquestes comunitats i de garantir que individualment i col·lectivament, en privat i en públic, puguin practicar llur religió i llur concepció del món en el marc del dret en vigor;
- a ser oberts a un diàleg amb tots els homes de bona voluntat, a continuar amb ells uns objectius comuns i a donar davant d’ells un testimoniatge de fe cristiana.
* * *
Com a Senyor de l’única
Església, Jesucrist és la nostra més gran esperança de reconciliació i de pau.
En el seu nom, volem continuar junts un mateix camí a Europa. Demanem a Déu l’assistència
del seu Esperit Sant.
«Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria
i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant» (Rm
15,13).
* *
*
En
qualitat de presidents de la Conferència de les Esglésies Europees (KEK) i del
Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE) recomanem a totes les
Esglésies i Conferències Episcopals d’Europa, de rebre aquesta Carta ecumènica
com a document de base i d’adaptar-la cadascuna al propi context.
Amb aquesta recomanació,
signem la Carta ecumènica en el marc de la Trobada Ecumènica Europea, en aquest
primer diumenge després de la festa de Pasqua comuna de l’any 2001.
Estrasburg, el 22 d’abril
del 2001.
Metropolita Jérémie,
President de la Conferència de les
Esglésies Europees
Cardenal Miloslav Vlk,
President del Consell de les
Conferències Episcopals d’Europa
[1] Pertanyen a la Conferència
de les Esglésies Europees (KEK) la majoria de les Esglésies ortodoxes,
reformades, anglicanes, lliures i de vells catòlics. Estan agrupades en el
Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE) les Conferències
episcopals catòliques romanes a Europa.
