tag:blogger.com,1999:blog-75758056052517069752024-03-05T20:01:26.582-08:00Texts i documents50 anys de veus d'Església.
Texts que m'han agradat
i que suposo que poden agradar
també a d'altresUnknownnoreply@blogger.comBlogger81125tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-274876534766066592021-04-17T02:56:00.162-07:002021-04-17T04:01:10.358-07:00CARTA ECUMÈNICA EUROPEA<p> </p><div style="border-bottom: solid #4F81BD 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-themecolor: accent1; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 4pt;">
<h1 style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #c00000; mso-ansi-language: CA;">CARTA ECUMÈNICA</span></b></h1>
</div>
<h3 style="margin-bottom: 12pt; text-align: left;"><div style="text-align: center;"><span style="color: #c00000;">Línies directrius</span></div><span style="color: #c00000; mso-ansi-language: CA;"><div style="text-align: center;">amb vista a una col·laboració creixent</div></span><span style="color: #c00000; mso-ansi-language: CA;"><div style="text-align: center;">entre les Esglésies a Europa</div></span></h3>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><br />
Traducció de <br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Documents d’Església,</i> <br />
<span style="font-variant: small-caps;">xxxvi</span> (2001) 380-384<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: -36.0pt; text-indent: 0cm;"><i><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;">«Glòria al Pare i al Fill i
a l’Esperit Sant».<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: -36.0pt;"><i><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;">En la nostra qualitat de Conferència de les
Esglésies Europees (KEK) i del Consell de les Conferències Episcopals d’Europa
(CCEE), en l’esperit del missatge de les dues Trobades ecumèniques europees de
Basilea el 1989 i de Graz el 1997, estem fermament decidits a mantenir i a
desenvolupar la comunió que ha crescut entre nosaltres. Agraïm el nostre Déu
Trinitat que hagi conduït els nostres passos, pel seu Esperit Sant, vers una
comunió cada vegada més intensa.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: -36.0pt;"><i><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;">S’han intentat moltes formes de col·laboració
ecumènica. Amb fidelitat a la pregària de Crist: «Que tots siguin u, com tu,
Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el
món cregui que tu m’has enviat» (Jn 17,21), no hem de romandre tanmateix en la
situació actual. Sinó que, tenint consciència de les nostres faltes i estant
disposats a convertir-nos, hem d’esforçar-nos per vèncer les divisions que
encara hi ha entre nosaltres, per anunciar junts, d’una manera creïble, la Bona
Nova de l’Evangeli entre els pobles.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: -36.0pt;"><i><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;">En l’escolta comuna de la Paraula de Déu en la
Sagrada Escriptura i cridats a confessar la nostra fe comuna i a actuar junts,
en conformitat amb la veritat que hem reconegut, volem donar testimoniatge de l’amor
i de l’esperança per a tots i per a totes.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: -36.0pt;"><i><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;">En el nostre continent europeu, de l’Atlàntic a l’Ural,
del Cap Nord al Mediterrani, marcat més que mai per una pluralitat cultural,
volem, amb l’Evangeli, comprometre’ns a favor de la dignitat de la persona
humana com a imatge de Déu i, com a Esglésies, contribuir a la reconciliació
dels pobles i de les cultures.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: -36.0pt;"><i><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;">En aquest sentit adoptem aquesta Carta com un
compromís comú al diàleg i a la col·laboració. Descriu les tasques ecumèniques
fonamentals i en dedueix una sèrie de línies directrius i d’obligacions. Ha de
promoure, a tots els nivells de la vida de l’Església, una cultura ecumènica de
diàleg i de col·laboració i crear per això una norma obligatòria. Amb tot, no
té cap caràcter magisterial, dogmàtic o canònic.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: -36.0pt;"><i><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;">El seu caràcter obligatori consisteix més aviat en
el deure que es fan les Esglésies mateixes i les organitzacions ecumèniques
signatàries. Aquestes poden formular, damunt la base d’aquest text, afegits
propis i perspectives comunes que es conjuguin concretament amb llurs reptes
particulars i les obligacions que en deriven.</span></i><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<h2 style="margin-left: 14.2pt; text-align: left; text-indent: -14.2pt;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">1. CREIEM EN «L’ESGLÉSIA UNA, SANTA, CATÒLICA I APOSTÒLICA»</span></h2><h1 style="margin-left: 14.2pt; text-indent: -14.2pt;"><o:p></o:p></h1>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoQuote" style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><i>«Procureu de conservar la
unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau. Un sol cos i un sol Esperit, com
és també una de sola l’esperança que us dóna la vocació que heu rebut. Un sol
Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per
damunt de tots, actua en tots i és present en tots» (Ef 4,3-6).</i></span></p></blockquote>
<h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">1. Cridats junts a la unitat en la fe</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Amb
l’Evangeli de Jesucrist, tal com és atestat en la Sagrada Escriptura i formulat
en la confessió de fe ecumènica de Nicea Constantinoble (381), creiem en el Déu
Trinitat: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Ja que confessem, amb aquest
Credo, «l’Església una, santa, catòlica i apostòlica», el nostre deure
ecumènica indispensable consisteix a fer visible aquesta unitat, que és sempre
un do de Déu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Unes diferències
essencials en la fe impedeixen encara la unitat visible. Es tracta sobretot de
concepcions diferents de l’Església i de la seva unitat, dels sagraments i dels
ministeris. No hem d’estar-ne satisfets. Jesucrist, a la creu, ens ha revelat
el seu amor i el misteri de la reconciliació. Darrere seu, nosaltres volem fer
tots els possibles per superar els problemes i els obstacles que separen encara
les Esglésies. <o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem:</i></h3></blockquote><h3 style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></h3>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li>a seguir l’exhortació apostòlica de la carta als Efesis i a fer esforços amb perseverança per a una comprensió comuna de la Bona Nova de la salvació en Crist en l’Evangeli;</li><li>a treballar, a més, en la força de l’Esperit Sant, per la unitat visible de l’Església de Jesucrist en l’única fe, que troba la seva expressió en un baptisme recíprocament reconegut i en la comunió eucarística, com també en el testimoniatge i el servei.</li></ul></blockquote><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l1 level1 lfo1;"><!--[if !supportLists]--><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l1 level1 lfo1;"><!--[if !supportLists]--></p>
<h2 style="text-align: left;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">2. PEL CAMÍ DE LA COMUNIÓ VISIBLE EN LES ESGLÉSIES A EUROPA</span></h2><h1><o:p></o:p></h1>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoQuote"><span style="mso-ansi-language: CA;"><i>«Tothom coneixerà que sou
deixebles meus per l’amor que us tindreu </i></span><i>entre vosaltres» (Jn 13,35).</i></p></blockquote><p class="MsoQuote"><span style="mso-ansi-language: CA;"></span></p>
<h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">2. Anunciar junts l’Evangeli</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">La
tasca més important de les Esglésies a Europa és anunciar l’Evangeli amb la
paraula i amb els fets, per a la salvació de tots els homes. A causa d’una
manca d’orientació en molts plans, a causa de la desafecció dels valors
cristians, però també a causa de la recerca multiforme de sentit, les
cristianes i els cristians són provocats particularment a testimoniar llur fe.
Això necessita un compromís creixent i un intercanvi d’experiència en la
catequesi i la pastoral en les comunitats locals. Així mateix és important que
tot el poble de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Déu s’esforci a
transmetre junts l’Evangeli al si de la societat, com també a valorar-lo a
través del compromís social i l’atenció prestada a la responsabilitat política.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem</i></h3></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li>parlar de les nostres iniciatives d’evangelització amb les altres Esglésies, a concloure acords sobre aquest tema i a evitar així una concurrència perjudicial com també el perill de noves divisions;</li><li>a reconèixer que tota persona pot escollir el seu compromís religiós i eclesial en la llibertat de la seva consciència. Ningú no ha de ser empès a convertir-se per pressió moral o incitacions materials. Així mateix, ningú no ha de ser impedit de convertir-se segons la seva lliure decisió.</li></ul> </blockquote><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l1 level1 lfo1;"><!--[if !supportLists]--><o:p></o:p></p>
<h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">3. Anar els uns envers els altres</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">En
l’esperit de l’Evangeli, hem de revisar junts la història de les Esglésies
cristianes, que està marcada per nombroses bones experiències, però també per
divisions, hostilitats i àdhuc conflictes armats. Faltes humanes, la manca d’amor
i el mal ús freqüent de la fe i de les Esglésies per interessos polítics, han
deteriorat seriosament la credibilitat del testimoni cristià.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">L’ecumenisme comença des
d’aleshores per als cristians i les cristianes per la renovació dels cors i la
disponibilitat a la penitència i a la conversió. La reconciliació ja ha
progressat en el moviment ecumènic.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">És important reconèixer
els dons espirituals de les diferents tradicions cristianes, aprendre els uns
dels altres i també rebre els dons els uns dels altres. Per al desenvolupament
futur de l’ecumenisme, és particularment necessari tenir en compte experiències
i expectatives dels joves i encoratjar-ne participació segons llurs mitjans.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem:</i></h3></blockquote><h3 style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></h3>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li>a superar la nostra pròpia suficiència i a apartar els prejudicis, a cercar el trobament dels uns amb els altres i així, a ser-hi, els uns per als altres; </li><li>a afavorir una obertura ecumènica i la cooperació en l’educació cristiana, en la formació teològica inicial i contínua, i també en la recerca.</li></ul></blockquote><h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">4. Actuar conjuntament</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">L’ecumenisme es realitza ja en nombroses formes d’accions
comunes. Moltes cristianes i cristians de les diferents Esglésies viuen i
actuen conjuntament en relacions amicals, en el veïnatge, al treball i en les
famílies. Els matrimonis mixtos han de ser particularment ajudats a viure l’ecumenisme
dia a dia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Recomanem organitzar i sostenir grups de col·laboració ecumènics bilaterals
i multilaterals a nivell local, regional, nacional i internacional. A nivell
europeu cal enfortir la col·laboració entre la Conferència de les Esglésies
Europees i el Consell de les Conferències Episcopals d’Europa i realitzar
altres trobades ecumèniques europees.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Quan hi ha conflictes
entre les Esglésies, els esforços de mediació i de pau han de ser posats en
marxa i sostinguts.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem:</i></h3></blockquote><h3 style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></h3>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li>a actuar conjuntament a tots els nivells de la vida de l’Església, allí on les condicions ho permeten, i on motius de fe o de més gran conveniència no s’hi oposen;</li><li>a defensar els drets de les minories i a ajudar a reduir, en els nostres països, les incomprensions i els prejudicis entre les Esglésies majoritàries i minoritàries.</li></ul> </blockquote><h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">5. Pregar els uns amb els altres</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">L’ecumenisme
s’alimenta d’escoltar junts la Paraula de Déu i de deixar treballar l’Esperit
Sant en nosaltres i per nosaltres. En virtut de la gràcia rebuda així, hi ha
avui múltiples intents d’aprofundir la comunió espiritual entre les Esglésies
per pregàries i celebracions i de pregar per la unitat visible de l’Església de
Crist. La comunió eucarística que encara manca constitueix un signe
particularment dolorós de la divisió entre moltes Esglésies cristianes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">En algunes Esglésies
subsisteixen reserves enfront de pregàries ecumèniques comunes. Però moltes
celebracions ecumèniques, cants comuns i pregàries litúrgiques, sobretot el
Parenostre, marquen fortament la nostra espiritualitat cristiana.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem:</i></h3></blockquote><h3 style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></h3>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li>a pregar els uns pels altres i per la unitat cristiana;</li><li>a aprendre a conèixer i a apreciar les litúrgies i les altres formes de vida espiritual de les altres Esglésies;</li><li>a tendir vers l’objectiu de la comunió eucarística.</li></ul> </blockquote><h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">6. Continuar el diàleg</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">La
nostra pertinença mútua, fonamentada en el Crist, és d’una importància
fonamental enfront de les nostres diferències de posicions teològiques i
ètiques. A l’oposat de la diversitat enriquidora que ens és donada, unes
oposicions de doctrina, en qüestions ètiques i les regles canòniques han portat
tanmateix també, a ruptures entre les Esglésies; a més, sovint, circumstàncies
històriques particulars i diferents trets culturals han jugat també un paper
decisiu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Per aprofundir la comunió
ecumènica, els esforços amb vista d’un consens en la fe han de ser absolutament
continuats. Sense la unitat en la fe, no pot haver-hi plena comunió eclesial.
No hi ha cap alternativa al diàleg.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem:</i></h3></blockquote><h3 style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></h3><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li>a continuar conscienciosament i intensament el diàleg entre les nostres Esglésies, a diferents nivells, com també a examinar allò que, en els resultats dels diàlegs, pot i ha de ser oficialment declarat obligatori; </li><li>quan hi ha controvèrsies, en particular quan existeix una amenaça de divisió per qüestions de fe i d’ètica, a buscar l’intercanvi i a discutir junts aquestes qüestions a la llum de l’Evangeli.</li></ul></blockquote>
<h2 style="text-align: left;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">3. LA NOSTRA RESPONSABILITAT COMUNA A EUROPA</span></h2><h1><o:p></o:p></h1>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoQuote" style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><i>«Feliços els qui posen
pau; seran anomenats fills de Déu»<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (Mt
5,9).</i></span></p></blockquote>
<h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">7. Prendre la nostra part a la
construcció d’Europa</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Al
llarg dels segles s’ha desenvolupat una Europa principalment marcada, en el pla
religiós i cultural, pel cristianisme. Al mateix temps, a causa de la
defallença dels cristians, a Europa i més enllà de les seves fronteres, han
sobrevingut moltes desgràcies.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Reconeixem la nostra part
de responsabilitat en aquesta falta, i demanem perdó a Déu i als homes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">La nostra fe ens ajuda a
treure les lliçons del passat i a comprometre’ns a fer que la fe cristiana i l’amor
del proïsme escampin l’esperança en matèria de moral i d’ètica, en la formació
i la cultura, en política i en economia, a Europa i en el món sencer.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Les Esglésies encoratgen
una unitat del continent europeu. Sense valors comuns, la unitat no es pot
assolir d’una manera durable. Estem convençuts que l’heretatge espiritual del
cristianisme representa una força d’inspiració enriquidora per a Europa. Damunt
la base de la nostra fe cristiana, ens comprometem per una Europa humana i
social, en la qual s’imposin els drets de l’home i els valors fonamentals de la
pau, de la justícia, de la llibertat, de la tolerància, de la participació i de
la solidaritat. Insistim en el respecte de la vida, el valor del matrimoni i de
la família, l’opció preferencial pels pobres, la disposició a perdonar, i, en
tot, la misericòrdia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Com a Esglésies i com a
comunitats internacionals hem d’afrontar el perill que Europa no es converteixi
en un Oest integrat i un Est desintegrat. A més, es tracta de prendre en
consideració el desequilibri Nord-Sud. Al mateix temps, cal evitar tot
eurocentrisme i cal consolidar la responsabilitat d’Europa envers tota la
humanitat, en particular envers els pobres en el món sencer.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem:</i></h3></blockquote><h3 style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></h3><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li>a entendre’ns mútuament sobre els continguts i els objectius de la nostra responsabilitat social comuna, i a sostenir al màxim conjuntament els objectius i les perspectives de les Esglésies envers institucions seculars europees;</li><li>a defensar els valors fonamentals contra tots els atacs;</li><li>a oposar-nos a tot intent d’abusar de la religió i de l’Església amb finalitats ètniques i nacionalistes.</li></ul></blockquote><div><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo2;"><!--[if !supportLists]--></p><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo2;"><o:p></o:p></p>
<h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">8. Reconciliar els pobles i les cultures</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Considerem
com una riquesa d’Europa la diversitat de les tradicions regionals, nacionals,
culturals i religioses. Davant el gran nombre de conflictes, és missió de les
Esglésies contribuir juntes al servei de la reconciliació dels pobles i de les
cultures. Sabem que la pau entre les Esglésies és igualment, per això, un
pressupòsit important.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Els nostres esforços
comuns s’adrecen a l’apreciació crítica i la solució de les qüestions
polítiques i socials, en l’esperit de l’Evangeli. Ja que considerem la persona
i la dignitat de tothom com a imatge de Déu, ens fem garants de l’absoluta
igualtat de valor de tots.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Com a Esglésies, volem
encoratjar junts el procés de democratització a Europa. Ens comprometem a favor
d’un ordre de pau, damunt la base de les solucions no violentes dels
conflictes. Condemnem tota forma de violència contra els éssers humans,
especialment contra les dones i els infants.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="letter-spacing: -0.1pt; mso-ansi-language: CA;">Pertany
a la reconciliació afavorir la justícia social, en tots els pobles i entre
ells, abans que res, i superar el fossat entre pobres i rics, com també vèncer
l’atur. Volem contribuir junts a fer que els emigrants, els refugiats i els qui
demanem asil siguin acollits dignament a Europa.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem:</i></h3></blockquote><h3 style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></h3>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l1 level1 lfo1;"></p><ul style="text-align: left;"><li>a oposar-nos a tota forma de nacionalisme que porti a l’opressió d’altres pobles i de minories nacionals i a comprometre’ns a favor de les solucions no violentes; </li><li>a consolidar el lloc de les dones i la igualtat de llurs drets en tots els sectors de la vida, com també a encoratjar una justa comunitat de les dones i dels homes, en l’Església i la societat.</li></ul><p></p></blockquote><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l1 level1 lfo1;"><!--[if !supportLists]--></p>
<h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">9. Salvaguardar la creació</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">En
la nostra fe en l’amor de Déu creador, reconeixement amb gratitud el regal de
la creació, el valor i la bellesa de la natura. Però veiem esglaiats que els
béns de la terra són sobreexplotats sense consideració de llur valor propi,
sense tenir en compte el caràcter limitat que tenen i sense consideració envers
el bé de les generacions futures.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Volem cooperar junts a
crear unes condicions de vida durables per al conjunt de la creació.
Responsables davant Déu, hem d’extreure i desenvolupar criteris comuns per a
determinar allò que els homes poden certament fer des d’un punt de vista
científic i tecnològic, però que no han de fer des d’un punt de vista ètic. En
tot cas, la dignitat única de cada home ha de conservar la seva prioritat en
relació amb allò que la tècnica pot fer.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Recomanem instituir una
diada ecumènica de pregària per la salvaguarda de la creació a les Esglésies
europees.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem:</i></h3></blockquote><h3 style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></h3>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li>a promoure el desenvolupament d’un estil de vida segons el qual, enfront de pressions econòmiques i consumistes, posem l’accent en una qualitat de vida responsable i durable;</li><li>a sostenir les organitzacions eclesials que actuen a favor del medi ambient i les xarxes ecumèniques en llur responsabilitat per la salvaguarda de la creació.</li></ul> </blockquote><h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">10. Aprofundir la comunió amb el
judaisme</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Una
comunió d’un gènere únic ens vincula amb el poble d’Israel, amb el qual Déu va
cloure una Aliança eterna. En la fe, sabem que els nostres germans i germanes
jueus són «estimats (de Déu) a causa dels Pares. Perquè els dons i la crida de
Déu són irrevocables» (Rm 11,28-29). Ells tenen: «l’adopció, la glòria, les
aliances, la Llei, el culte, les promeses i els pares; d’ells, segons la carn,
ha sortit el Crist...» (Rm 9,4-5).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Lamentem i condemnem
totes les manifestacions d’antisemitisme, com ara les explosions d’odi, i les
persecucions. Per l’antijudaisme cristià, demanem perdó a Déu i demanem als
nostres germans i germanes jueus de poder reconciliar-nos amb ells.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Cal urgentment, en el
culte i la catequesi, en l’ensenyament i la vida de les nostres Esglésies, fe
aparèixer el lligam profund de la fe cristiana amb el judaisme i sostenir la
cooperació judeocristiana.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem:</i></h3></blockquote><h3 style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></h3>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li>a combatre totes les formes d’antisemitisme i d’antijudaisme en l’Església i la societat;</li><li>a cercar i intensificar, a tots els nivells, el diàleg amb els nostres germans i germanes jueus.</li></ul> </blockquote><h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">11. Cultivar relacions amb l’Islam</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Fa
segles que a Europa hi viuen musulmans. Formen fortes minories en molts països
europeus. Hi ha hagut i hi ha molts bons contactes i una relació de veïnatge entre
musulmans i cristians, però també reserves i forts prejudicis pels dos costats.
Es basen en experiències doloroses en la història i en el passat més recent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Volem intensificar, a
tots els nivells, el trobament entre cristians i musulmans com també el diàleg
islamocristià. Recomanem, en particular, parlar conjuntament de la fe en el Déu
únic i d’aclarir el sentit dels drets de l’home.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><i>Ens comprometem:</i></h3></blockquote><h3 style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></h3>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li>a anar a l’encontre dels musulmans amb una actitud d’estima;</li><li>a treballar amb musulmans en objectius comuns.</li></ul> </blockquote><h3 style="text-align: left;"><span style="mso-ansi-language: CA;">12. Trobament amb altres religions i
ideologies</span></h3>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">La
pluralitat de les conviccions religioses i ideològiques i de les formes de vida
ha esdevingut una característica de la cultura europea. Les religions orientals
i nous grups religiosos s’escampen i susciten també l’interès de molts
cristians i cristianes. Així mateix, hi ha cada vegada més homes i dones que
deixen de banda la fe cristiana i es porten d’una manera indiferent respecte a
ella, o segueixen altres concepcions del món.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Volem esforçar-nos per prendre’ns
seriosament les qüestions crítiques que ens són adreçades, i esforçar-nos per
entrar en un debat lleial. Cal també discernir amb quines comunitats es poden
buscar el diàleg i els trobaments, i quines cal mirar amb prevenció des d’un
punt de vista cristià.<o:p></o:p></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><h3 style="text-align: left;"><i>Ens comprometem</i></h3></blockquote><h3><o:p></o:p></h3>
</div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div><ul style="text-align: left;"><li>a reconèixer la llibertat de religió i de consciència d’aquests homes i d’aquestes comunitats i de garantir que individualment i col·lectivament, en privat i en públic, puguin practicar llur religió i llur concepció del món en el marc del dret en vigor;</li><li>a ser oberts a un diàleg amb tots els homes de bona voluntat, a continuar amb ells uns objectius comuns i a donar davant d’ells un testimoniatge de fe cristiana.</li></ul></div></blockquote><div><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="mso-ansi-language: CA;">*<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>*<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>*<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Com a Senyor de l’única
Església, Jesucrist és la nostra més gran esperança de reconciliació i de pau.
En el seu nom, volem continuar junts un mateix camí a Europa. Demanem a Déu l’assistència
del seu Esperit Sant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: -36.0pt;"><i><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;">«Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria
i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant» (Rm
15,13).</span></i><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm; text-align: center;"><span style="mso-ansi-language: CA;">*<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>*<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>*<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">En
qualitat de presidents de la Conferència de les Esglésies Europees (KEK) i del
Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE) recomanem a totes les
Esglésies i Conferències Episcopals d’Europa, de rebre aquesta Carta ecumènica
com a document de base i d’adaptar-la cadascuna al propi context.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Amb aquesta recomanació,
signem la Carta ecumènica en el marc de la Trobada Ecumènica Europea, en aquest
primer diumenge després de la festa de Pasqua comuna de l’any 2001.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Estrasburg, el 22 d’abril
del 2001.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt 1cm; text-align: right; text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Metropolita Jérémie, <br />
President de la Conferència de les <br />
Esglésies Europees <o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="margin-left: 1cm; text-align: right; text-indent: 0cm;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Cardenal Miloslav Vlk, <br />
President del Consell de les <br />
Conferències Episcopals d’Europa<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: -36.0pt; text-indent: 0cm;"><span style="letter-spacing: -0.15pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///C:/Users/pcodi/Downloads/2001-04-22%20KEK-CCEE%20Carta%20Ecum%C3%A8nica.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="ES" style="font-size: 10pt; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="ES"> </span><span style="mso-ansi-language: CA;">Pertanyen a la Conferència
de les Esglésies Europees (KEK) la majoria de les Esglésies ortodoxes,
reformades, anglicanes, lliures i de vells catòlics. Estan agrupades en el
Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE) les Conferències
episcopals catòliques romanes a Europa. <o:p></o:p></span></p>
</div>
</div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-26613646555985242021-03-05T07:50:00.013-08:002021-03-05T08:38:12.627-08:00L’ESGLÉSIA POT ORDENAR DONES?<p><span style="font-size: medium;">Més clar no ho podia dir: <i><span style="letter-spacing: -0.2pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">«Jo soc catòlic romà i, si l’Església</span></i><i><span style="line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> em diu que no
ordena dones, ho admeto, per fidelitat. Però si em dona cinc raons i, davant
l’exegesi i davant la teologia, totes elles són falses, haig de protestar.
Penso que el magisteri que apel·la a aquestes raons falses, o no creu en el que
diu o no sap o menteix o tot alhora. A més, l’Església és infal·lible en
qüestions de fe i de costums (morals); i el tema de l’ordenació de les dones no
és de fe, ni de costums morals, sinó d’administració. Per tant...</span></i><span style="line-height: 107%;">» El qui parlava així no era
altre que Karl Rahner, en conversa distesa amb un grup de teòlegs, a Salamanca,
el novembre de 1976. Un d’aquests teòlegs era Xabier Pikaza, que en dona el testimoni.</span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Aquella
trobada s’esdevenia quan feia tot just un mes que la Congregació per a la
Doctrina de la Fe havia publicat el document </span><em><span lang="LA">Inter
insigniores </span></em>(15/10/76) sobre l’únic sacerdoci masculí. Més
endavant, vindrien dues cartes apostòliques de Joan Pau II, reblant el clau: (<em><span lang="LA">Mulieris dignitatem </span></em>(1988) i <em><span lang="LA">«Ordinatio
sacerdotalis. Sobre l’ordenació sacerdotal reservada només als homes</span></em>»
(1994).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Els «arguments» de tots aquests documents són bàsicament dos...
amb una extensió: 1) Hi ha una més gran <i style="mso-bidi-font-style: normal;">coherència
simbòlica</i> si la persona que en la litúrgia actua «<em><span lang="LA">in
persona Christi</span></em>» és un home, i no pas una dona; 2) cal tenir
present que per a l’Església catòlica i les Esglésies orientals la praxi actual és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tradició ininterrompuda</i> des
de Crist fins avui, i 3) per tant, podem dir que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">és voluntat de Crist</i> que les coses siguin com són. Tots tres
documents acaben constatant que «les coses són com són» i que l’Església no hi
pot fer res.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">No entrarem a discutir la consistència d’aquests arguments, que
—no en dubtem— deuen convèncer els convençuts. Altres ho han fet amb molta més
competència: vegeu, si no, les paraules de Rahner que encapçalen aquesta
reflexió. I podríem afegir una llista llarga de veus significades que del
Concili ençà han discrepat obertament i pública d’aquest posicionament oficial:
el cardenal Martini, per exemple, o Lluís Duch...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Ara bé, potser començaria a ser hora que, quan es tracta de
reflexionar sobre certs aspectes de la creença cristiana, els teòlegs deixessin
de moure’s exclusivament dins l’àmbit de les ciències <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sagrades</i> i es dignessin a prendre en consideració les ciències <i style="mso-bidi-font-style: normal;">socials</i>. Concretament, la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sociologia del coneixement </i>podria ajudar
a veure com, al llarg de la història, el context social —i sobretot cultural— ha
influït, i no pas poc, en la formació de coneixements i creences. El cas del
ministeri ordenat femení seria, potser, un cas de manual...<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="margin-right: 1cm; text-align: right;"><span style="font-size: medium;">Pere
Codina i Mas<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="margin-right: 1cm; text-align: right;"><span style="font-size: medium;">Text
publicat com <br />
editorial de «El Pregó»<br />
Març de 2021</span><o:p></o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-14537746765413599002021-02-12T22:41:00.036-08:002021-02-12T23:47:24.383-08:00<div class="separator"><br /></div><p> </p><h4 align="center" style="text-align: center;"><span style="color: #c00000; font-size: 24pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">QUIN ASPECTE TINDRÀ<br />
L’ESGLÉSIA DE L’ANY 2000<o:p></o:p></span></h4>
<h5 align="center" style="line-height: 120%; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 120%;"><span style="color: #134f5c;">Conferència </span></span><span style="color: #1f4e79; font-size: 14pt; line-height: 120%; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 128;">de </span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt; line-height: 120%;">Joseph Ratzinger </span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 120%;"><br />
</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 120%;"><span style="color: #134f5c;">a la
ràdio Hessische Rundfunk.<br />
<i>(25 de desembre de 1969)</i></span></span></b><span style="font-size: 14pt; line-height: 120%;"><o:p></o:p></span></h5>
<p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><b><o:p> </o:p>Traducció i presentació de <br />Pere Codina i Mas</b></p>
<h3 style="margin-left: 35.4pt; text-align: left; text-indent: 0cm;"><i><span style="color: #134f5c;">[Presentació del text</span></i><o:p></o:p></h3>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 95%; margin-left: 35.45pt; text-indent: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><i><span style="line-height: 95%;">Va ser l’any 1969. Feia quatre anys
que havia acabat el Concili Vaticà<span style="font-variant: small-caps;"> II</span>.
Estava començant la fase de les interpretacions diverses. Ratzinger que havia
estat un dels perits més joves en el Concili Vaticà II, veu com es van
polaritzant les lectures del Concili. Küng, Schillebeeckx i Rahner... s’apleguen
entorn de la revista </span></i><span class="mfasi"><span lang="la" style="font-style: normal; line-height: 95%;">Concilium</span></span><i><span style="line-height: 95%;">. Però ell, Ratzinger, amb Hans Urs
von Balthasar i Henri de Lubac, es decanta per fundar-ne una altra: «</span></i><span class="mfasi"><span lang="la" style="font-style: normal; line-height: 95%;">Communio</span></span><i><span style="line-height: 95%;">». Al voltant de </span></i><span class="mfasi"><span lang="la" style="font-style: normal; line-height: 95%;">Communio</span></span><i><span style="line-height: 95%;"> s’aplegaran joves teòlegs que més
endavant seran promoguts al cardenalat per Benet XVI: Angelo Scola, Christoph
Schönborn, Marc Ouellet...<o:p></o:p></span></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 95%; margin-left: 35.45pt; text-indent: 0cm;"><i><span style="font-family: inherit; font-size: medium; letter-spacing: -0.2pt; line-height: 95%;">Aquell mateix
any, la radio Hessische Rundfunk va encomanar al jove teòleg professor de
Tubinga, cinc conferències, cada una de les quals havia de tractar un tema
concret: 1. Fe i ciència; 2. Fe i existència; 3. Fe i filosofia; 4. El futur
del món a través de l’esperança de l’home, i <b>5. Quin aspecte tindrà l’Església
de l’any 2000</b>.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 95%; margin-left: 35.45pt; text-indent: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><i><span style="line-height: 95%;">L’any següent, 1970, l’editorial
Kösel-Verlag de Munic recopilava les cinc conferències en un petit llibret amb
el títol de “</span></i><span class="mfasi"><span lang="la" style="font-style: normal; line-height: 95%;">Glaube und Zukunft</span></span><i><span style="line-height: 95%;">”. Un any més tard, el 1971, el
llibret apareixia traduït en diverses llengües: editorial Mame el publicava en
francès (</span></i><span class="mfasi"><span lang="la" style="font-style: normal; line-height: 95%;">Foi et avenir</span></span><i><span style="line-height: 95%;">), Sígueme, en castellà (</span></i><span class="mfasi"><span lang="la" style="font-style: normal; line-height: 95%;">Fe y futuro</span></span><i><span style="line-height: 95%;">), Queriniana en italià (</span></i><span class="mfasi"><span lang="la" style="font-style: normal; line-height: 95%;">Fede e futuro</span></span><i><span style="line-height: 95%;">), mentre que Ignatius Press, ho feia
en anglès (</span></i><span class="mfasi"><span lang="la" style="font-style: normal; line-height: 95%;">Faith and the Future</span></span><i><span style="line-height: 95%;">). Desclée de Brouwer va fer una
reedició de Fe y futuro l’any 2007.<o:p></o:p></span></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 95%; margin-left: 35.45pt; text-indent: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><i><span style="line-height: 95%;">El llibre mai no va caure del tot en l’oblit.
Però sí que arran de la renúncia del papa Benet XVI, que no era altre que el
jove teòleg de conferències radiades, el llibre va recuperar interès. Ara bé, l’atenció
se centrava no tant en el conjunt del llibre sinó en la cinquena conferència: «<b>Quin
aspecte tindrà l’Església de l’any 2000». </b>Aquesta conferència, la darrera, que
pronuncià el dia 25 de desembre de 1969, s’ha repro</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="line-height: 95%;"><span style="mso-bidi-font-style: italic;">duït profusament aquests darrers
anys, sovint amb el títol: </span></span></i><span class="mfasi"><b><span lang="la" style="font-style: normal; line-height: 95%;">La profecia
de Ratzinger</span></b></span><b><i><span style="line-height: 95%;">...</span></i></b><i><span style="line-height: 95%;"> El
text d’aquesta conferència és el que, traduït, reproduïm a continuació. </span></i></span><span style="line-height: 95%;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">P.C.M<i>.</i>]</span><span style="font-size: 10pt; font-style: italic;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal">E<span style="font-size: medium;">l teòleg no és cap endeví. Tampoc no és cap futuròleg que,
a partir dels factors calculables del present, dedueixi el futur. El seu ofici
escapa força al càlcul. Per tant, només en una mínima part podria ser objecte
de la futurologia, que tampoc no és endevinació, sinó que constata el que és
calculable, tot deixant en suspens el que no ho és. Com que la fe i l’Església
s’endinsen fins a aquesta pregonesa de l’home de la qual brolla constantment la
novetat creadora, l’inesperat i no planificat, el seu futur continua amagat
fins i tot en l’era de la futurologia. ¿Algú, a la mort de Pius <span style="font-variant: small-caps;">XII</span>, hauria pogut predir el Vaticà <span style="font-variant: small-caps;">II</span> o l’evolució postconciliar? ¿O algú s’hauria
atrevit a predir el Vaticà <span style="font-variant: small-caps;">I,</span> quan
Pius <span style="font-variant: small-caps;">VI</span>, segrestat per les tropes
de la jove república francesa, va morir presoner a Valença el 1799? Tres anys
abans, un dels dirigents de la república ja havia escrit això:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 0cm;"><span style="font-size: medium;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aquest vell
ídol serà destruït. Així ho vol la llibertat i la filosofia ... És de desitjar
que Pius VI visqui encara dos anys perquè la filosofia tingui temps de
completar la seva obra i de deixar sense successor a aquest lama d’Europa. </i>[1]<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">En aquell moment es veia tan clar, que es van fer funerals
pel papat, que d’altra banda tenien per definitivament extingit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Per tant, hem de ser cauts amb els pronòstics. Continua sent
vàlida aquella frase d’Agustí que l’home és un abisme: el que puja del fons,
ningú no ho pot veure per endavant. I el qui creu que l’Església no sols està
determinada per l’abisme home, sinó que es fonamenta en l’abisme més gran,
infinit, de Déu, podrà tenir prou raons per a abstenir-se d’unes prediccions de
les quals el seu ingenu «voler-saber-respostes» podria no ser més que una
manifestació de falta de visió històrica. Però llavors, té cap sentit el nostre
tema? Pot tenir-lo, si som conscients de la seva limitació. Precisament en
èpoques de fortes sacsejades històriques, quan sembla que tot l’anterior s’esvaeix
i s’obre pas una realitat del tot nova, l’home necessita reflexionar sobre la
història, que redueix a la justa proporció cada fet que s’ha engrandit al marge
de la realitat, i l’enquadra en un esdevenir que mai no es repeteix, però que
tampoc mai no perd la seva unitat i la seva continuïtat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Vostès podrien dir: «¿hem sentit bé, reflexionar sobre la
història? Però això vol dir mirar cap al passat, quan el que esperàvem era una
orientació cap al futur». Han sentit bé, però mantinc que una reflexió sobre la
història, rectament entesa, abasta tots dos aspectes: la mirada retrospectiva
cap al que hi ha hagut abans, i, a partir d’aquí, la reflexió sobre les
possibilitats i les tasques de l’avenir, que només poden ser esclarides si amb
la mirada abastem un tros més llarg de camí, sense tancar-nos ingènuament en l’avui.
També és veritat que la mirada retrospectiva no permet de predir el futur, però
sí que fa més petita la il·lusió del que és completament únic i mostra que, per
descomptat, allò mateix no ha passat abans, però sí que hi ha hagut alguna cosa
similar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">La incertesa de les nostres afirmacions i la novetat de les
nostres tasques es fonamenta en la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dissemblança</i>
entre el passat i avui; i la possibilitat de l’orientació i de la correcció es
basa en la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">semblança</i>.</span><o:p></o:p></p>
<h4 style="text-align: left; text-indent: 0cm;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span><span style="color: #134f5c; font-size: large;">[1. Analogia
amb la situació a l’època racionalista]</span></span></i></h4>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Per començar, la nostra situació eclesial d’avui [1969] és
comparable al període de l’anomenat modernisme, a principis del segle <span style="font-variant: small-caps;">XX</span>, i també al final del rococó, quan,
amb la il·lustració i la revolució francesa, l’edat moderna esclata
definitivament. La crisi modernista no va sortir del tot a la llum pública,
sinó que més aviat va ser interrompuda per les mesures de Pius <span style="font-variant: small-caps;">X</span> i pel canvi de situació espiritual
després de la primera guerra mundial. La crisi del present no és més que la
represa, llargament ajornada, del que llavors havia començat. Queda, per tant,
l’analogia amb la història de l’Església i de la teologia en l’època
racionalista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">El qui la miri de prop, se sorprendrà de la gran semblança
entre aquell període i el moment actual. La «il·lustració» com a època
històrica no té bona fama avui. Fins i tot el qui segueix amb decisió les seves
petjades, no vol aparèixer com a racionalista, sinó que es distancia del
racionalisme d’aquella època, massa simple en la seva opinió, si és que es pren
la molèstia d’esmentar una història ja passada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Aquí ens trobaríem ja amb una primera analogia: la decidida
repulsa de la història, quan es creu que només val com a paperera del temps
precedent, inútil per a un avui completament nou; la seguretat triomfant, segons
la qual ara ja no s’ha d’actuar seguint la tradició sinó només seguint la raó;
en general, l’ús de paraules com ara <i style="mso-bidi-font-style: normal;">racional</i>,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">revisable</i> i per l’estil; tot això és,
llavors i avui, sorprenentment semblant. Però potser abans que dades com
aquestes, a parer meu negatives, el que s’havia de considerar és aquesta mescla
característica de criteris parcials i suggeriments positius que uneix els
racionalistes de llavors i els d’avui i que ja no permet que l’avui aparegui
tant com el que és completament nou, fora de tota comparació històrica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">La il·lustració va tenir el seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">moviment litúrgic</i>, en el qual es va intentar simplificar la
litúrgia a les seves estructures fonamentals i originals; s’havien de deixar de
costat els excessos del culte a les relíquies i als sants, i s’havia d’introduir,
abans de res, la llengua vernacla, i també el cant popular i la participació
comunitària.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">La il·lustració va tenir el seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">moviment episcopal</i>, que volia posar en relleu, enfront d’un parcial
centralisme de Roma, la importància dels bisbes; va tenir els seus components
democràtics, com veiem, per exemple, en el vicari general de Constança,
Wessenberg, que exigia sínodes diocesans i provincials democràtics. Qualsevol
que llegeixi les seves obres, creu talment trobar-se amb un progressista del
nostre temps: es demana la supressió del celibat, els formularis sacramentals
només es permeten en la pròpia llengua, es beneeixen matrimonis mixtos
independentment de l’educació dels fills, etc. El fet que Wessenberg s’hagi
ocupat d’una predicació metòdica i d’una elevació del nivell de l’ensenyament
religiós, el fet que reclamés el moviment bíblic i moltes altres coses
semblants, mostra una vegada més que en homes com aquells operava certament
alguna cosa més que un raquític racionalisme. Amb tot, la impressió total
continua sent dissonant, perquè, al cap i a la fi, només treballa la tisora de
podar d’una raó que construeix; pot fer moltes coses bones, però amb la tisora no
n’hi ha prou com a única eina de jardí. [2]<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Una impressió igualment discordant deixa la lectura del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sínode de Pistoia</i>, un concili de la
il·lustració al qual van assistir 234 bisbes. Es va celebrar al nord d’Itàlia
el 1786 i va mirar de traduir a la realitat eclesial les idees reformistes d’aquell
temps. Però va fracassar, i no en últim terme, per la barreja d’autèntica
reforma i racionalisme ingenu. Un hom torna a pensar que està llegint un llibre
postconciliar, quan troba la tesi que el ministeri sacerdotal no ha estat
instituït directament per Crist, sinó únicament extret per l’Església del seu
si, que la mateixa Església és en el seu conjunt indistintament sacerdotal, o
quan un sent que una missa sense comunió no té cap sentit, o quan es designa el
primat papal com a merament funcional o, al revés, quan es posa vigorosament en
relleu el dret diví de l’episcopat.[3] És cert que una bona part de les
proposicions de Pistoia ja van ser condemnades per Pius VI l’any 1794. L’exclusivisme
d’aquest sínode havia desacreditat també els seus plantejaments bons.<span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Per a saber on rau –i on no– allò que té poder per crear
futur, em sembla que d’on més conclusions en podem treure, és d’una
consideració de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">persones</i> i de les
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">agrupacions humanes</i> d’aquella època.
Naturalment només podem triar alguns tipus característics en què es mostra l’amplitud
de les possibilitats de llavors i, alhora, una vegada més, la sorprenent
analogia amb el temps actual. Hi ha <i style="mso-bidi-font-style: normal;">progressistes
extrems</i>, per exemple, la trista figura de l’arquebisbe parisenc Gobel que
va acompanyar atentament tots els passos del progrés de la seva època; després,
quan ja ni això era suficient, va abandonar alegrement l’estat sacerdotal, tot
explicant que des del feliç començament de la revolució no calia cap altre
culte nacional que el de la llibertat i la igualtat. Va participar en la
veneració de la deessa raó en Notre Dame, encara que a la fi el progrés va
passar també per sobre d’ell: sota Robespierre l’ateisme va tornar de sobte a
ser delicte i així, el qui en un moment fou arquebisbe, va ser menat a la
guillotina i executat com a ateu. [4]<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">A Alemanya les coses es van presentar més tranquil·les:
caldria esmentar com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">progressista
clàssic</i>, per exemple, el director del <i>Georgianum</i> de Munic, Matthias
Fingerlos. En la seva obra <span class="mfasi"><span lang="la">Wozu sind Geistliche
da</span></span>? («<span class="mfasi"><span lang="la">Sacerdots per a què?»),</span></span>
explica que el sacerdot abans de res ha de ser mestre popular, ha d’instruir el
poble en agricultura, en ramaderia, en fructicultura, en parallamps, però també
en música i art. Avui es diria: el sacerdot abans de res ha de ser un promotor
social i servir a la reconstrucció d’una societat raonable, purificada d’irracionalisme.[5]<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">En el centre, corresponent als <i style="mso-bidi-font-style: normal;">progressistes moderats</i>, podria col·locar-se la figura del ja
esmentat vicari general de Constança, Wessenberg, que de cap manera no hauria
admès una simple reducció de la fe al treball social, però, d’altra banda,
mostrava sens dubte massa poca comprensió per tot el que és orgànic, pel fet
vivent que escapa a les meres construccions de la raó. En la presentació que fa
de la figura del qui llavors era bisbe de Ratisbona, Johann Michael Sailer,
apareix una ordenació de valors totalment diferent. Es fa difícil de
classificar-lo. Les categories normals, progressisme i conservadorisme, fallen
en el seu cas, com ja ho suggereix la seva mateixa vida: el 1794 li va ser retirada
la seva càtedra de Dillingen amb l’acusació de ser racionalista; encara el 1819
va fracassar el seu nomenament per a bisbe d’Augsburg, entre altres coses, per
l’oposició de Clemens Maria Hofbauer, que més endavant seria canonitzat, i que
sempre va considerar a Sailer com a racionalista. D’altra banda, ja el 1806 el
seu deixeble Zimmer va ser allunyat de la universitat de Landshut amb el retret
de reaccionari. En aquesta universitat es perseguia Sailer i el seu cercle com
els autèntics opositors de la il·lustració: el mateix home que Hofbauer sempre
va tenir per racionalista, va ser considerat pels veritables sustentadors del
racionalisme, com el seu més perillós adversari.[6] <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Tenien tota la raó. D’aquest home i de l’ampli cercle dels
seus amics i deixebles va sorgir un moviment que contenia en si molt més futur
que la triomfant fanfarroneria dels racionalistes purs. Sailer era un home
obert a totes les qüestions de la seva època. La rància escolàstica jesuítica
de Dillingen, en l’estructura sistemàtica de la qual feia temps que no hi podia
penetrar la realitat, li devia semblar insuficient. Kant, Jacobi, Schelling,
Pestalozzi són els seus companys de diàleg: la fe, per a ell, no està lligada a
un sistema de proposicions i no s’ha de mantenir per la fugida cap a l’irracional,
sinó que ha de subsistir en oberta confrontació amb l’avui. Però el mateix
Sailer coneixia la gran tradició teològica i mística de l’edat mitjana amb una
profunditat no corrent en la seva època; Sailer no reduïa l’home a l’instant
present, sinó que sabia que l’home només es fa conscient a si mateix quan,
respectuós i atent, s’obre a tota la riquesa de la seva història. I, sobretot, Sailer
no sols pensava, sinó que també vivia. Si es va dedicar a buscar una teologia
del cor, no va ser per un sentimentalisme barat, sinó perquè s’interessava per
l’home complet, que arriba a la plenitud unitària del seu ser per la
compenetració d’esperit i de cos, dels motius ocults del sentiment i de la
visible claredat de l’enteniment. «L’home només veu bé amb el cor», ha dit
Antoine de Saint-Exupéry: si comparem el progrés inanimat de Matthias Fingerlos
amb la riquesa i profunditat de Sailer, podem palpar amb les mans fins a quin
punt és veritat això. L’home hi veu bé amb el cor: Sailer va ser un vident,
perquè tenia un cor. D’ell podia sorgir alguna cosa nova, alguna cosa amb
germen de futur, perquè ell vivia del que és permanent i perquè posava la seva
vida i ell mateix al servei d’això. I aquí hem arribat al més autèntic: només
el qui es dóna ell mateix, crea futur. El qui només vol instruir, el qui només
vol canviar els <span class="mfasi"><span lang="la">altres</span></span>, resta
estèril.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">I així hem arribat també a l’altre home que es va oposar
tant a Sailer com Wessenberg: Clemens Maria Hofbauer, l’aprenent de forner
bohemi, que va ser canonitzat.[7] És cert que des de molts punts de vista
aquest home era curt de mires, fins i tot una mica reaccionari. Però era un
home que estimava, que es va posar al servei dels homes amb la seva passió
íntegra. D’una banda, van formar part del seu cercle homes com Schlegel,
Brentano, Eichendorff; per una altra, estava incondicionalment al servei dels
més pobres i abandonats, sense voler res per a si mateix, prenent sobre si tota
feblesa, si amb això podia ajudar els homes. I així, a través d’ell, els homes
podien trobar Déu novament, de la mateixa manera que ell, a partir de Déu,
havia descobert els homes i sabia que els homes necessiten alguna cosa més que
instrucció en fructicultura i ramaderia. En últim terme, la fe d’aquest pobre
forner es va demostrar més humanista i raonable que l’acadèmica racionalitat
dels racionalistes purs. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">El que va sobreviure i es va produir com a nou futur després
de les ruptures a les acaballes del segle <span style="font-variant: small-caps;">XVIII</span>,
va ser una cosa completament diferent del que sospitaven Gobel o Fingerlos: va
ser una Església que s’havia fet més petita, que havia perdut lluentor social,
però alhora era una Església que va guanyar en interioritat i que fins i tot va
originar noves forces per a la formació i el ser social, tant en els grans
moviments laics, com en les nombroses fundacions d’ordes nous que es van
produir des de la meitat del segle <span style="font-variant: small-caps;">XIX</span>.
Aquestes noves forces no es poden deixar de considerar quan es pensa en la
nostra història més recent.</span><o:p></o:p></p>
<h3 style="text-align: left; text-indent: 0cm;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span><span style="color: #134f5c; font-size: large;">[2. Situació
present i prospectiva]</span></span></i></h3>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Amb això hem arribat a la nostra època i a la consideració
del demà. El futur de l’Església pot venir i només vindrà, també avui, de la
força d’aquells que tenen arrels profundes i viuen de la plenitud pura de la
seva fe. No vindrà d’aquells que només donen receptes. No vindrà d’aquells que
només s’acomoden a l’instant actual. No vindrà d’aquells que critiquen només
els altres i es tenen ells mateixos com a norma infal·lible. Per això tampoc no
vindrà d’aquells que només trien el camí més còmode, els que eviten la passió
de la fe, i tenen per fals i superat, per tirania i legalitat, tot el que és
exigent per a l’home, el que li fa mal, el que l’obliga a renunciar a si
mateix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Diguem-ho positivament: el futur de l’Església, també ara,
com sempre, ha de ser encunyat una vegada més pels sants. Per homes, per tant,
que perceben alguna cosa més que les frases que són precisament modernes. Per
homes que poden veure més que els altres, perquè la seva vida té vols més
amplis. El despreniment que allibera els homes, només s’aconsegueix per les
petites renúncies diàries a si mateix. En aquesta passió diària —per la qual i
per res més l’home pot experimentar de quines diverses maneres té lligat el seu
propi jo—, en aquesta passió diària i només en ella, l’home es va obrint pam a
pam. L’home només veu en la mesura en què ha viscut i ha sofert. Si avui a
penes podem percebre Déu, és perquè ens resulta molt fàcil escapar a nosaltres
mateixos, fugir de la profunditat de la nostra existència cap a l’ensopiment de
qualsevol comoditat. Així el que és més pregon en nosaltres resta inexplorat.
Si és veritat que només es veu bé amb el cor, que n’estem de cecs, tots
plegats! [8]<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">I això, què representa en el tema que ens ocupa? Doncs, vol
dir que les grans paraules dels qui ens profetitzen una Església sense Déu i
sense fe, són xerrameca buida. No necessitem cap Església que celebri en
«oracions» polítiques el culte de l’acció. Ens és completament supèrflua i s’extingirà
ella sola. Romandrà l’Església de Crist. L’Església que creu en el Déu que s’ha
fet home i ens promet vida més enllà de la mort. De la mateixa manera, el
sacerdot que només és un funcionari social, pot ser substituït per
psicoterapeutes i altres especialistes. Però el sacerdot que no és
especialista, que no s’està mirant al mirall quan dóna assessorament
ministerial, sinó que, a partir de Déu, es posa al servei dels homes, que està
al seu servei en la seva tristesa, en la seva alegria, en la seva esperança i
en la seva angoixa, aquest continuarà sent molt necessari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Fem un pas més. De l’Església d’avui, en sortirà també
aquesta vegada una Església que ha perdut molt. Es farà petita, haurà de
començar completament de nou. Ja no podrà omplir molts dels edificis construïts
en la conjuntura més propícia. En disminuir el nombre dels seus adeptes, perdrà
molts dels seus privilegis a la societat. Ella mateixa s’haurà de presentar –de
forma molt més accentuada que fins ara– com a comunitat voluntària, a la que
només s’arriba per una decisió lliure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Com a comunitat petita, haurà de necessitar, de manera molt
més accentuada, la iniciativa dels seus membres particulars. Coneixerà també,
sens dubte, formes ministerials noves i com a sacerdots ordenarà cristians
provats que restaran en la seva professió: en moltes comunitats petites, per
exemple, en els grups socials homogenis, la pastoral normal es realitzarà d’aquesta
manera. Al costat d’això, el sacerdot plenament dedicat al ministeri com fins
ara, continuarà sent indispensable.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Però en tots aquests canvis que es poden conjecturar, caldrà
que l’Església retrobi de nou i amb tota decisió allò que per a ella és
essencial, el que sempre ha constituït el seu centre: la fe en el Déu
trinitari, en Jesucrist, el Fill de Déu fet home, l’assistència de l’Esperit
que perdura fins a la fi dels temps. Tornarà a trobar el seu autèntic nucli en
la fe i en la pregària i tornarà a experimentar els sagraments com a culte
diví, no com a problema d’estructuració litúrgica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Serà una Església interioritzada, que no reclamarà el seu
mandat polític i que flirtejarà tan poc amb l’esquerra com amb la dreta. Serà
una situació difícil. Perquè aquest procés de cristal·lització i aclariment li
costarà moltes forces valuoses. La farà pobre, la transformarà en una Església
dels petits. El procés serà molt difícil perquè s’haurà de desempallegar tant
del migrat i resclosit esperit sectari, com d’una creguda afirmació de si. Es
pot predir que per a tot això caldrà temps. El procés serà llarg i laboriós.
Com, poc abans de la revolució francesa —quan era de bon gust que un bisbe fes
broma sobre els dogmes o insinués fins i tot que no s’havia de tenir per segura
del tot ni tan sols l’existència de Déu [9]— va ser llarg el camí que des dels
falsos progressismes havia de conduir fins a la renovació del segle <span style="font-variant: small-caps;">XIX.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Però després de la prova d’aquestes esquinçades brollarà una
gran força d’una Església interioritzada i simplificada. Perquè en un món
totalment i plenament planificat, els homes se sentiran extremadament sols.
Quan Déu haurà desaparegut del tot per a ells, experimentaran la seva total i espantosa
pobresa. I llavors descobriran la petita comunitat dels creients com una cosa
completament nova. Com una esperança que els surt al pas, com una resposta que
sempre han buscat secretament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Així que em sembla segur que vénen per a l’Església temps
molt difícils. La seva autèntica crisi encara no ha començat. Esperen
sacsejades molt fortes. Però estic també completament segur del que romandrà al
final: no l’Església del culte polític, que ja va fracassar en Gobel, sinó l’Església
de la fe.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Ja no serà mai més el poder dominant en la societat com ho
ha estat fins no fa gaire. Però florirà de bell nou i es farà visible als homes
com una llar que els dóna vida i esperança més enllà de la mort. </span><o:p></o:p></p>
<h3>Notes:<o:p></o:p></h3>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 14.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 14.5pt; text-indent: -14.2pt;">[1] Citat a F. X. Seppelt G. Schwaiger, <span class="mfasi"><span lang="la"><i>Geschichte der Päpste</i></span></span>, München 1964, 367 s. Cf. també l’exposició
de L. J. Rogier G. de Bertier de Sauvigny, <i><span class="mfasi"><span lang="la">Geschichte der Kirche</span></span><span lang="la"> </span>IV</i>, Einsiedeln 1966, 177 s. G. de
Bertier de Sauvigny diu resumint la situació del final del període
racionalista: «Per dir-ho en poques paraules: si el cristianisme, a principis
del segle XIX, tenia encara algunes oportunitats de subsistir, aquestes
oportunitats estaven clarament més de part de les esglésies sorgides de la
reforma que de part de l’església catòlica, colpejada al cap i als membres »
(181).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 14.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 14.5pt; text-indent: -14.2pt;">[2] Cf. l’instructiu article sobre Wessenberg de l’arquebisbe
C. Grober en la primera edició del <span class="mfasi"><span lang="la">LThK</span></span> x, 835-839; <sup>2</sup><em><span style="font-family: "Palatino Linotype", serif;">LThK </span></em>x, 1064 s. (W. Müller). K. Aland ha iniciat l’edició de les
obres de Wessenberg.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 14.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 14.5pt; text-indent: -14.2pt;">[3] Cf. els texts en Denzinger - Schonmetzer 2600-2700,
especialment 2602, 2603, 2606, 2628. Cf. L. Willaert, <span class="mfasi"><span lang="la"><i>Synode von Pistoia</i></span></span>, en <sup>2</sup><span class="mfasi"><span lang="la">LThK</span></span> VIII, 524 s.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 14.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 14.5pt; text-indent: -14.2pt;">[4] Cf. L. J. Rogier,<i> </i><span class="mfasi"><span lang="la"><i>l. c.</i>,</span></span> 133 s.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 14.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 14.5pt; text-indent: -14.2pt;">[5] A. Schmid, <span class="mfasi"><span lang="la"><i>Geschichte des Georgianums in München</i></span></span>, Regensburg 1894, 228 s.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 14.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 14.5pt; text-indent: -14.2pt;">[6] Sobre Sailer, cf. especialment I. Weilner, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gottselige Innigkeit. Die Grundhaltung der
religiösen Seele nach J. M. Sailer,</i> Regensburg 1949; Id<span class="mfasi"><span lang="la">., J. M. Sailer, <i>Christliche
Innerlichkeit</i></span></span><i>, </i>en
J. SudbrackJ. Walsh (ed.), <em><span style="font-family: "Palatino Linotype", serif;">Grosse Gestalten christlicher Spiritualität</span></em>, Würzburg 1969, 322-342.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 14.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 14.5pt; text-indent: -14.2pt;">[7] Cf. H. Gollwitzer, <em><span style="font-family: "Palatino Linotype", serif;">Drei Bäckerjungen</span></em>: Catholica 23 (1969) 147-153.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 14.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 14.5pt; text-indent: -14.2pt;">[8] Cf. les magnifiques reflexions de H. de Lubac, <i><span class="mfasi"><span lang="la">Der Heilige von morgen</span></span>, a <span class="mfasi"><span lang="la">Geheimnis aus den wir leben</span></span></i>, Einsiedeln 1967, 155-162; Id.,<i> <span class="mfasi"><span lang="la">L’église dans la crise actuelle</span></span></i>: NouRevTh 91 (1969) 592 s.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 14.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 14.5pt; text-indent: -14.2pt;">[9] Cf. L. J, Rogier,<span class="mfasi"><span lang="la"> l. c.,</span></span> 121.<span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-size: medium;"><span style="color: #0b5394;">Aquest text és la versió catalana</span><br /><span style="color: #0b5394;">del
capítol 5 de </span><br />
<span style="color: #134f5c;"><span style="font-variant: small-caps;">Joseph Ratzinger</span>, </span></span><span class="mfasi"><span lang="la"><span style="font-size: medium;"><span style="color: #134f5c;"><i>Fe y Futuro</i>.</span><br /><span style="color: #0b5394;">Sígueme. 1970, </span></span><span style="color: #0b5394;"><span style="font-size: medium;">pàg. 67-77</span>.</span><br /></span></span><br /><o:p></o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-67252041908495004892021-01-19T22:16:00.040-08:002021-02-04T09:40:29.395-08:00<p> </p><div style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 1pt;">
<p align="center" class="MsoTitle" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: center;"><span style="color: #c00000; font-size: 20pt;">La Doctrina social de l’Església,<br />paper mullat?</span></p>
</div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><i>Text publicat a EL PREGÓ</i><br /><i>gener de 2021</i></span></p><p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Donem per assentat i
assumit que l’Església –en tant que jerarquia o corporativament– no s’ha de
ficar en política. Però sí que han de «fer» política —personalment– els membres
de l’Església, si és que volen que els valors de l’evangeli es materialitzin en
la societat i en la construcció del Regne.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Ara bé, el fet que no
pertoqui a la jerarquia de l’Església defensar opcions polítiques concretes, no
vol dir que l’Església no hagi d’assumir altres responsabilitats públiques o
socials, per exemple, davant situacions denunciables que no poden deixar
indiferent ningú: les situacions d’injustícia o de vulneració de drets humans,
la defensa dels febles davant els poderosos i en general la denúncia de totes
aquelles situacions que l’Església denuncia com a injustes o inadequades en la
seva Doctrina Social (DSE).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="letter-spacing: -0.2pt; mso-ansi-language: CA;">Per
tant, ja començaria a ser hora que la Conferència dels bisbes espanyols (bisbes
catalans inclosos</span><span style="mso-ansi-language: CA;">) diguessin alguna
cosa a propòsit del problema cabdal d’Espanya, i que no és altre que l’anomenat
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">problema territorial</i>. Però no en el
sentit en què ja ho han fet alguna vegada —recolzant unes opcions polítiques i
condemnant-ne uns altres— sinó denunciant la vulneració de drets bàsics que
pateixen les minories nacionals del país. I si no es fien de les queixes dels
qui es consideren víctimes d’aquestes vulneracions, llegeixin l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Informe del Relator Especial de l’ONU sobre
qüestions de les minories</i>, fet públic el 9 de març d’aquest 2020: hi podran
constatar documentadament que els drets vulnerats que l’ONU denuncia, són els
mateixos drets que la DSE reconeix... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Per si no n'hi hagués prou,
recordem als bisbes la cèlebre «<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Carta
Ecumènica</i>» que totes les Conferències Episcopals d’Europa —catòliques i
protestants— van aprovar el 22 d’abril de 2001, on –entre altres– la CEE va
signar: «<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ens comprometem a oposar-nos a
tota forma de nacionalisme que porti a l’opressió d’altres pobles i de minories
nacionals, i a comprometre’ns a favor de les solucions no violentes</i>».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="letter-spacing: -0.2pt; mso-ansi-language: CA;">No
es pot dir que la CEE no condemni «el» nacionalisme. Però sempre s’equivoca d’objectiu:
el nacionalisme que els bisbes<span style="font-family: times;"> condemnen, </span></span><span style="font-family: times;"><span style="font-size: 12pt; letter-spacing: -0.2pt;">no és el nacionalisme
opressor, «</span><i style="font-size: 12pt; letter-spacing: -0.2pt;">que porta a l’opressió
d’altres pobles i de minories nacionals</i><span style="font-size: 12pt; letter-spacing: -0.2pt;">», sinó l’altre, el nacionalisme
oprimit,</span></span><span style="letter-spacing: -0.2pt;"> el reivindicatiu o defensiu del poble que pateix aquesta opressió, condemnada
per la DSE. I això no és just.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;">Seria bo que els bisbes
—tant la CEE com la CET— deixessin clar, amb fets i no només amb paraules, que
la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Doctrina social de l’Església</i> no
és paper mullat.<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="margin-right: 1cm; text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><br />
Pere Codina i Mas<o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-13266263742578749132018-07-11T21:02:00.001-07:002020-06-16T22:08:33.137-07:00EL CREIXEMENT DE L’ESGLÉSIA<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
<h3 align="left">
<span style="color: blue; font-family: "georgia";">pel Pare EVANGELISTA VILANOVA</span></h3>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-bottom: medium none; border-collapse: collapse; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;"> <tbody>
<tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;"> <td style="padding-bottom: 0cm; padding-left: 5.4pt; padding-right: 5.4pt; padding-top: 0cm;" valign="top" width="120"><div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
</td> <td style="padding-bottom: 0cm; padding-left: 5.4pt; padding-right: 5.4pt; padding-top: 0cm;" valign="top" width="340"><div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt; text-justify: inter-ideograph;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "georgia";">«Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. I és que el testimoni de Crist s’ha refermat tant en vosaltres, que no us manca cap mena de do, mentre espereu que ell es manifesti. Déu també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia que vindrà nostre Senyor Jesucrist sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre» </span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "georgia"; font-variant: small-caps;">Sant Pau</span></i><span style="font-family: "georgia";"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">,<br /><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Primera carta als Corintis 1, 4-9</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-size: 12pt;">)</span></span></i></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
</td> <td style="padding-bottom: 0cm; padding-left: 5.4pt; padding-right: 5.4pt; padding-top: 0cm;" valign="top" width="124"><div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="color: blue; font-size: 18pt;">DOS MIL ANYS ENRERE</span><br /><span style="font-size: 12pt;">—sense gaires precisions cronològiques—, <br />sant Pau —una de les «columnes</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> de l’Església—<br />sabia bé per on havia de començar a fer créixer una comunitat.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No ataca els cristians de Corint, <br />no es presenta amb el dit amenaçador, <br />no ataca de cop amb un acte d’acusació.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Sinó que comença mostrant una certa complaença per les moltes <br />coses bones que hi ha en aquella comunitat, i que ell coneix.<br />Sent necessitat de posar en evidència aspectes dignes de lloar.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">I dóna gràcies a Déu per aquestes meravelles.<br />Es congratula perquè ha enriquit aquesta Església «en tot</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Indirectament, per tant,<br />Pau es congratula també amb els membres de la comunitat, <br />beneficiaris de la riquesa divina.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No és que l’apòstol es complagui en els resultats del seu treball, <br />dels fruits del seu esforç.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Més aviat, «reconeix</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> l’acció de Déu.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No és una hàbil tàctica diplomàtica, <br />una astúcia per a donar la píndola amarga <br />que després els farà empassar.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No; l’apòstol abans que res veu la llum, <br />posa en evidència allò que hi ha de bonic, <br />descobreix el que hi ha de veritable i bo.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">És veritat que després no dubtarà d’enfonsar el bisturí <br />en els tumors (i quins tumors!).<br />Agafarà la pala per netejar el que és brut.<br />S’entestarà en contra dels abusos.<br />Enfrontarà, sense cap fals pudor, <br />les qüestions picants i fins escabroses.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Però, mentrestant precisa que es tracta d’un organisme <br />substancialment sa, vital, ple de gràcia.<br />Abans de la indignació, l’estupor.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Abans de reprotxar, l’admiració sincera.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Abans de lamentar-se, la satisfacció.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Abans de denunciar les infidelitats,<br />la proclamació de la fidelitat indefectible de Déu.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Abans de fer el diagnòstic dels mals, identificar les fallades,<br />ocupar-se de les parts infectades, Pau fa l’inventari dels tresors.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Algú, superficialment, podria pensar en una espècie d’anestèsia,<br />practicada per a atenuar una mica el dolor inevitable<br />de la intervenció quirúrgica.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Crec que és precisament el contrari:<br />més aviat Pau pretén desvetllar el pacient,<br />posar al descobert la seva sensibilitat.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">L’operació se suporta amb plenes consciència i lucidesa.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La comunitat ha de ser conscient de la força<br />dels recursos amb què Déu l’ha beneïda.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Se li demana reaccionar «en estat de vetlla</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Des del moment que Déu ens estima, vol la nostra salut, <br />intenta la nostra felicitat, <br />hem d’obrir els ulls davant del que representa una amenaça<br />i acceptar la intervenció alliberadora, necessàriament dolorosa.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">De totes maneres, cal recordar la previsió favorable<br />amb què Pau comença l’operació:</span></span><span style="font-size: 12pt;"><br /><span style="font-family: "times new roman";">«</span><span style="font-family: "georgia";">Ell us mantindrà ferms fins al final</span><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">L’apòstol no dubta sobre això: «Tot acabarà bé, sens dubte</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Sí, el discurs podria ser el de la franquesa.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Però la franquesa no significa simplement tirar per la cara<br />a la gent veritats desagradables.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Significa, abans de tot, saber reconèixer el bé, <br />veure —o almenys intuir— el Senyor en acció.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No basta acollir-se, genèricament, quan ens convé, <br />a la «generositat</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> dels creients <br />(encara que no se’ls demani posar la mà a la cartera).</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Cal tenir l’honestedat de «tirar en cara</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span><span style="font-family: "georgia";"> a la comunitat <br />el bé realitzat, la dedicació, els sacrificis, <br />el «coneixement</span><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> de què són capaços per la gràcia de Déu.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Tant de bo, en alguna carta pastoral, en un document oficial, <br />o també simplement en un sermó, <br />sigui possible trobar aquesta expressió: </span></span><span style="font-size: 12pt;"><br /><span style="font-family: "times new roman";">«</span><span style="font-family: "georgia";">Deixeu-me dir, abans que res, <br />que estic content de vosaltres (i amb vosaltres). Encara que...</span></span><span style="font-family: "times new roman";"><span style="font-size: 12pt;">»</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 18pt 0cm 12pt; text-align: left;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> ♦<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>♦<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>♦</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La mil·lenària història de la comunitat Església <br />Sovint s’ha vist compromesa per una pretensió, <br />que podria arribar a ser farisaica;<br />és la de pensar que és el lloc de la manifestació de Déu<br />(segons els criteris i les modalitats de la nostra ment).</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Potser la nostra aventura de fe<br />adquiriria una intensitat diferent i més realista<br />si completéssim la manifestació de Déu amb l’ocultament de Déu.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Alhora que manifestar-se, Déu s’amaga.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Més encara, la seva ocultació es converteix<br />en la seva manera de revelar-se.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Els atenesos, en el seu panteó sempre ple de gent,<br />honoraven el «Déu desconegut</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Els místics, en canvi, van per un altre camí:<br />el «Déu amagat</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">, que et sedueix i es fa fugisser.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Darrerament s’ha parlat del «Déu inconscient</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> (Viktor Frankl).</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No és que aquest psiquiatre pretengui «localitzar</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> Déu <br />en l’inconscient humà.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Sap molt bé que no és possible assenyalar-li <br />una residència fixa, a cap lloc, <br />ni en el món ni en el psiquisme humà.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Només reconeix que l’inconscient ens parla, <br />no solament d’impulsos insatisfets sinó de Déu, <br />i que l’home, més enllà de les aparences, <br />conserva una relació inconscient amb Ell, <br />potser lluitant amb Ell <br />(una espècie de combat de Jacob amb l’àngel).</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Certes neurosis no són més que l’expressió d’un «déu reprimit</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Però tornem al «Déu amagat</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">,<br />que representa un dels temes fonamentals de la teologia de Luter.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Déu està precisament allà <br />on no sembla que ningú pugui trobar-lo.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Déu està precisament allà on no sembla ser Déu: com en la creu.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">És precisament quan sembla impossible que ho sigui.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Així, la seva saviesa està «amagada</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> en la niciesa.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La seva glòria està amagada en la humiliació.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El seu amor en la ira.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La seva força en la feblesa.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El seu triomf en el fracàs.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La seva vida en la mort.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La seva misericòrdia està amagada en la justícia.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La seva senyoria en el servei.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El miracle està amagat en la quotidianitat.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La paraula en el silenci.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La seva presència es manifesta en l’absència.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">I després, l’obra d’art d’ocultar-se.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Nosaltres creiem que està amagat i comencem a buscar-lo <br />(filòsofs, teòlegs, místics, en primer lloc).</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Amb tot, descobrim que és Ell qui ve a buscar-nos.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La nostra tasca és deixar-nos trobar per aquest Déu amagat.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">I aquesta tasca troba la seva puntual aplicació en la realitat que<br />anomenem «comunitat-Església</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">L’Església revela, però també amaga Déu.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Només cal recórrer a la història, no precisament la de les croades o <br />de la inquisició... avui encara n’hi ha prou de viure amb els ulls <br />oberts, per a adonar-se’n.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Manifesta Déu, però —en molts moments— l’amaga.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El fa present, però sovint l’allunya.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Sí, l’Església és santa, però feta de pecadors.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Aquí s’escauria desempolsar<br />la paràbola del tresor «amagat</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> en el camp (Mateu 13, 44).</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Per a aconseguir el tresor, cal comprar alhora el camp, tot el camp.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El tresor és esplèndid, resplendent, sense defectes.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El camp que el conté, amb tot, és el que és: <br />pedres, fang, espines, ortigues, matolls...<br />(junt amb coses bones, naturalment).</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El tresor és el que ofereix totes les garanties; <br />sovint el terreny decep.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Seria absurd pretendre un tresor <br />separat de la pedra que el recobreix.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No és possible «aïllar</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> el tresor i refusar el camp.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">En Déu no hi ha ni ombra, ni arruga, ni taca.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">L’Església, en canvi, està formada per homes i, per això, <br />no està exempta de misèries, contradiccions, <br />febleses, culpes, desordres de molts tipus.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">L’essencial és que aquest camp no hagi estat saquejat <br />i buidat de l’inestimable tresor... Però, si hi és, no cal espantar-se <br />ni del fang ni de les espines ni de les ortigues...<br />Cal acceptar-les com una cosa natural.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Els «delirants</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> de la puresa ideal <br />—que mai no han faltat al si de l’Església— <br />són els seus veritables enemics.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Cal dir-los que s’ha de començar per la compra del camp,<br />acceptar-lo amb alegria, tal com és.<br />Després es podrà fer el que sigui necessari.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Hem d’acceptar l’Església tal com és<br />(cosa que no significa que sigui la millor Església possible).<br />Només aleshores l’Església es mourà.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No es tracta d’estimar l’Església dels propis somnis, <br />de les pròpies construccions ideals, l’Església desencarnada, <br />aquesta dels llibres i dels tractats, sinó l’Església tal com és.<br />Llavors es podrà moure vers allò que «ha de ser</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">L’home de fe no confon el tresor amb el terreny.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Simplement, el primer li fa acceptar també el segon.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No es tracta de defensar el camp, a costa del valor del tresor.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Es tracta d’explicar el preu (sovint dolorós) del terreny, <br />amb el tresor que allí hi ha amagat.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Sense que, per això, ens quedem encreuats de mans. Al contrari, <br />treballant seriosament per transformar i millorar el camp.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Fidelitat no és tenir els ulls tancats, <br />fingint no veure l’estat deplorable del terreny, <br />sinó no perdre de vista la «cosa preciosa</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">O sigui, accepto la «cosa preciosa</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> que m’ofereixen <br />unes mans brutes (o no gaire netes).</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">I, alhora, em preocupo de fabricar sabó.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El necessito jo també.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> ♦<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>♦<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>♦</span></span></div>
</div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El miracle de la Pentecosta <br />pot evidenciar-se, en els seus efectes,<br />amb la imatge de les portes que s’obren de bat a bat.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Un grup d’individus tímids, porucs, surten a fora, <br />enfrontant la multitud, provoquen la seva atenció, <br />i susciten desordre, creen problemes.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Heus ací que finalment la comunitat no roman tancada <br />en ella mateixa. No troba en si la raó del seu ser.<br />L’«estar junts» està en funció d’un testimoniatge, <br />d’un missatge, o sigui, d’una altra cosa.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El dia de la Pentecosta les portes del cenacle s’obren. <br />I la comunitat surt. Enfronta el món.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Tot això, no s’esdevé a través d’una decisió pròpia, <br />sinó perquè ve impulsada per un «buf</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> molt fort.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">És l’Esperit que catapulta l’Església enmig de la gent, o sigui, <br />en el «lloc</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> de la missió.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Crec que avui cal recuperar aquesta missió «pentecostal</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span><span style="font-family: "georgia";">.<br />Els cristians estem cridats a redescobrir <br />el nostre signe característic: el de la «perillositat</span><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Perillositat per a la quietud aliena, per a les falses seguretats, <br />per a la indiferència, per a la suficiència, per als títols ben cotitzats <br />en la borsa dels valors de la mentalitat corrent.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Personalment, no estic preocupat per l’actual crisi de l’Església, <br />perquè s’escurcen les files, perquè els claustres no estan plens, <br />per les possibles defeccions, per la «pràctica</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> <br />que disminueix notablement.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Del que tinc por és d’una vida cristiana «insignificant</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.<br />Que no té res a dir. Que no molesta ningú. Tímida. Irrellevant.<br />Tranquil·litzadora en lloc d’inquietant. <br />Incapaç de destorbar ningú, ni la digestió ni el son.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">La primera comunitat cristiana havia après bé la lliçó <br />de perillositat del seu mestre, que va ser conduït davant <br />del tribunal amb aquesta acusació: <br />«Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble...</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> (Lc 23, 2).</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Ja no podem ser innocus. La nostra vida ha de ser contagi <br />pels qui se’ns acosten. La nostra fe o és virus o és vacuna.<br />I la vacuna immunitza, fa els altres indiferents, <br />tant que ni tan sols s’adonen de la nostra presència.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No crec en les solucions de facilitat, en els compromisos, <br />en les solucions benèvoles, en els tripijocs equívocs, <br />en el recurs als equilibris per a remeiar els buits.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No crec en l’ampli «descompte</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> concedit generosament<br />sobre el preu original per atreure el client i impedir-li <br />que se’n vagi a la competència.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No crec tampoc en el truc del vernís exterior, potser cridaner, <br />per excitar la curiositat i consolidar <br />la superficialitat dels qui passen.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">En fi, no crec en un ideal cristià que redueix <br />les seves pretensions (les establertes pel Crist), <br />que suavitza les pròpies exigències austeres, <br />que arriba a amigables avinences i a generoses transaccions, <br />que concedeix facilitats, que cedeix a pactes «raonables</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">, <br />potser per incrementar la quantitat i engruixir les files.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Crec, en canvi, en un compromís cada dia més ardu.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Crec que, enfront de les defeccions, <br />cal estrènyer, encara més, la «porta estreta</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> de l’evangeli.<br />Una vida cristiana ensucrada,<br />aburgesada, facilitada, perilla de convertir-se en irrellevant, <br />innòcua. I no té res a dir als altres.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">És una bandera que s’ha convertit en mocador, <br />un parrac acolorit que, com a màxim,<br />pot servir d’element folklòric.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Per a obviar aquest inconvenient, <br />per a evitar aquesta humiliant desqualificació, <br />cal una qualificació: la del «més difícil</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Els homes d’avui som uns homes distrets, desencantats, <br />indiferents, habituats a tot.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Precisament, a causa d’aquestes característiques, <br />hem de ser sacsejats amb vigor per un testimoniatge <br />que sigui ben escandalós.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Si ens amaguem, si ens deixem destruir per la massa, <br />si perdem pel camí el que és específicament nostre,<br />si no ens obrim pas a cop de provocacions evangèliques <br />i de paradoxes, si no tenim el coratge de la diversitat <br />¿com podem pretendre incomodar? <br />¿Potser demanant-los, tímidament, permís per... existir, <br />assegurant-los que serem «raonables</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">, <br />que estarem quiets en un racó, <br />que reduirem l’evangeli a un llibre de sagristia, <br />que eliminarem de la nostra existència tot el que pot fastiguejar, <br />que mai no importunarem a ningú, llevat d’alguna col·lecta?</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Precisament es necessita el contrari.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">L’entrada en el món d’avui i de demà no la comprem <br />amb jocs d’equilibri i amb maniobres de corredors.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No pretenguem reduccions <br />doblegant-nos a qualsevol compromís <br />o prometent «deixar viure en pau</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">No. Exigim entrar, amb ple dret, <br />pagant l’entrada i empenyent la porta si cal, <br />precisament en qualitat d’«esgarriacries».</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Tots han de saber que el nostre ofici és el de ser inoportuns.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Amb nosaltres les coses mai no passen sense entrebancs.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">És natural que sigui així.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">El Crist ens digué que hem de ser la sal de la terra.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">I fins ara cap exegeta, per docte que fos, <br />ha aconseguit demostrar que «sal</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span><span style="font-family: "georgia";"> pot traduir-se per «mel</span><span style="font-family: "times new roman";">»</span><span style="font-family: "georgia";">.<br />Ni que «llevat</span><span style="font-family: "times new roman";">»</span><span style="font-family: "georgia";"> signifiqui «somnífer</span><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Així, doncs, només ens queda recuperar <br />l’elemental coratge de no tenir por...</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">També per a nosaltres, el senyal de l’arribada de l’Esperit,<br />com en la primera Pentecosta de la història,<br />pot indicar-se amb una porta que s’obre.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Fa un temps que el nostre interès era exhibir proves de l’existència<br />de Déu: «Existeix Déu?</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> era la qüestió fonamental.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Avui és legítim preguntar-se també:<br /><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>«Existeix el cristià en l’Església</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">?<br />Ens toca, a nosaltres, presentar les proves.</span></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;">Demostrar la nostra presència,<br />engruixint, com els apòstols el dia de la Pentecosta,<br />el nostre «potencial de destorbar</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times new roman";">»</span></span><span style="font-family: "georgia";"><span style="font-size: 12pt;"> la quietud pública obsessionada<br />per la seguretat, temorosa del vent i del foc de l’Esperit.</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<a href="http://lh4.ggpht.com/-UkG9CTMLNjI/URKYIwOmjJI/AAAAAAAAGCI/9POVi--XJZc/s1600-h/clip_image002%25255B4%25255D%25255B4%25255D.jpg"><img alt="clip_image002[4]" border="0" height="78" hspace="12" src="https://lh5.ggpht.com/-8SiqRIwPy40/URKYJkaol0I/AAAAAAAAGCM/k7FjBZPRcYw/clip_image002%25255B4%25255D_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" style="background-image: none; border-bottom: 0px; border-left: 0px; border-right: 0px; border-top: 0px; display: inline; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="clip_image002[4]" width="238" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-41541360683661454332015-03-29T01:31:00.001-07:002015-03-29T01:37:46.784-07:00ENTRE NACIÓ I NACIONALISME<span style="color: blue; font-size: small;"><strong>Posicions de l’Església catòlica</strong></span> <br />
<span style="color: blue; font-size: small;"><strong><br /></strong></span>
<span style="font-size: small;">per Marcel Merle</span> <br />
<span style="font-size: small;"><br /></span>
La voluntat de construir una «doctrina social», expressada obertament per Lleó XIII i constantment reafirmada d’ençà de més d’un segle, obliga l’Església a fer judicis de valor sobre situacions i corrents de pensament dels quals no és l’autora, sobre els quals, però, intenta eventualment influir. Conciliar el seu missatge amb la complexitat de les realitats terrenals fa sorgir tanmateix nombroses dificultats, la dialèctica més subtil de les quals no sempre permet d’arribar a terme —llevat d’evadir-se en el refugi de prescripcions intemporals. L’intent de conciliació entre el desig de legitimar les aspiracions nacionals i el de lluitar contra els excessos del nacionalisme ofereix un bon exemple d’aquest exercici difícil. <br />
<br />
<strong><span style="color: #c0504d; font-size: small;">Tradició</span></strong> <br />
<br />
La qüestió que ens ocupa no s’havia pas plantejat abans del segle XIX: en primer lloc, perquè el llenguatge profà usat pels especialistes confonia en la mateixa accepció els dos termes d’Estat i de Nació; i, en segon lloc, perquè l’Església, força temporal i espiritual alhora, tenia com a interlocutors naturals els altres Estats sobirans. La ruptura entre l’Estat i la Nació, consumada el 1789 («El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació», afirma l’article 3 de la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà), fa néixer el principi de les nacionalitats (i també el dret dels pobles a disposar d’ells mateixos) que farà trontollar el mapa d’Europa al segle XIX i sobre el qual el Tractat de Versalles intentarà de recolzar-se el 1919. L’Església catòlica es mostra certament poc sensible envers aquestes transformacions: hostil a l’ascens de la unitat italiana, que no podia dur-se a terme sinó en perjudici d’ella mateixa, la Santa Seu es manifesta sobretot desitjosa de defensar la unitat de l’imperi austrohongarès contra l’embat centrífug dels moviments nacionalistes (encara que el 1914 fou signat un Concordat amb... Sèrbia). A la conclusió de la part del seu llibre consagrada a aquest període de la història, Christine Alix de Montclos no dubta a escriure que als ulls de l’Església «la nació és sempre subordinada».[1] La famosa <i>Exhortació </i>adreçada per Benet XV als bel·ligerants el 1917 ens ho confirma, ja que aquesta crida a cessar les hostilitats relega al final de tot la solució dels conflictes de nacionalitat (inclosa la sort de l’Alsàcia-Lorena).<br />
<a name='more'></a>Regulat el seu estatut jurídic pels Acords del Laterà, el 1929, la Santa Seu no sembla pas haver modificat la seva actitud. Continua dialogant i negociant amb els governs dels Estats, i condemna els moviments (l’Acció francesa) i els règims polítics (nacionalsocialisme, feixisme) que fan del culte a la nació, a la raça o a l’Estat, el valor suprem. <br />
<br />
A partir del final de la segona guerra mundial, un estudi atent del vocabulari pontifici demostra tanmateix que l’Estat cedeix terreny davant l’ascens de nous conceptes, com «nacions», «pobles», «humanitat.[2] Però l’evolució continua essent molt prudent. A la <em>Pacem in Terris</em><i>, </i>Joan XXIII parla sobretot de «comunitat política», terme que serà reprès, sens dubte a causa de la seva neutralitat ideològica, per la Constitució conciliar <em>Gaudium et Spes</em><i>. </i>A la pràctica, l’Església acull favorablement els moviments de descolonització, però vetlla sobretot que les transicions polítiques s’efectuïn suaument.[3] Hom es queda en el cas de la figura clàssica en què la reivindicació nacionalista desemboca en la creació d’un nou Estat. Aquesta sembla ser la interpretació que convé donar a aquest fragment (més aviat aïllat, aleshores, en el discurs eclesial) de l’encíclica <em>Pacem in Terris</em><i>:</i> <br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>«Els homes, en tots els països i continents, són ciutadans d’un Estat autònom i independent o estan a punt de ser-ho. Ningú no pot ésser sotmès a poders polítics de fora de la pròpia comunitat o del propi grup ètnic.</i><i>A mesura que l’home esdevé conscient dels seus drets no pot deixar de sorgir-hi la consciència dels deures corresponents. En efecte, té el deure, com una exigència i una expressió de la pròpia dignitat, de fer valer els seus propis drets. I tots els altres éssers humans tenen el deure de reconèixer aquests drets i de fer-los respectar» </i>(43-44).</blockquote>
Aquestes fórmules reconeixen la legítima aspiració a respectar els drets de les minories. Això no obstant, la nació mateixa no és pas invocada com el suport natural de llurs reivindicacions. El món vist per Joan XXIII continua essent una juxtaposició d’Estats sobirans, i si efectivament és plantejada en l’Encíclica la qüestió de cobrir aquesta estructura amb una «autoritat pública de competència universal», això serà en virtut d’un «acord unànime» i amb la condició de no «limitar l’acció que els Estats exerceixen en llur esfera pròpia ni de substituir-los» (138, 140). La nació resta absent del debat, i les referències que puguem trobar-hi no permeten de cap manera de fer-ne un subjecte distint de l’Estat i, encara menys, superior a ell.<br />
<br />
<strong><span style="color: #c0504d; font-size: small;">Joan Pau II i les nacions</span></strong> <br />
<strong><span style="color: #c0504d; font-size: small;"><br /></span></strong>
El canvi és imputable a Joan Pau II. En el seu famós discurs a l’UNESCO (1980), el Papa declara: <br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>«Hi ha una sobirania fonamental de la societat que es manifesta en la cultura de la nació. Es tracta de la sobirania per la qual l’home és, al mateix temps, sobirà suprem... ¿No hi ha, al mapa d’Europa i del món, nacions que posseeixen una meravellosa sobirania històrica nascuda de la seva cultura, i, amb tot, al mateix temps estan privades de la seva total sobirania? ¿No és un punt important per a l’esdevenidor de la cultura humana, important especialment a la nostra època, quan és tan urgent d’eliminar les restes del colonialisme?»</i></blockquote>
En un primer moment aquestes afirmacions podien ser considerades com una al·lusió, poc dissimulada, al cas de Polònia (Joan Pau II, d’altra banda, ja havia previngut expressament que les seves «paraules tradueixen una experiència particular, un testimoniatge particular en el seu gènere»). Efectivament, la defensa de la permanència de la cultura polonesa (nacional i catòlica) i el rebuig del caràcter arbitrari del règim comunista, imposat des de fora a través de les institucions d’Estat, de seguida van fer blanc i, usats després per una explotació hàbil i coratjosa, contribuïren a desestabilitzar el govern del general Jaruzelski. Però les declaracions i els esdeveniments posteriors demostraran que aquestes afirmacions no eren reservades únicament a Polònia i que insinuaven, per part del papat, una concepció força nova de les relacions internacionals. <br />
<br />
La innovació és doble. En primer lloc, Joan Pau II trenca el lligam tradicional constituït per l’Estat i la nació (la confusió entre ambdós termes era consagrada, en el llenguatge corrent, pel recurs a l’expressió «Estat-nació»). Tot reprenent pel seu compte la tradició de la Revolució francesa, Joan Pau II tendeix a fer de la nació, i ja no de l’Estat, el suport i el detentor de la sobirania —cosa que pot sotraguejar les regles del dret internacional en vigor—. L’Estat (la supervivència del qual no és pas amenaçada) es veu reduït al paper d’instrument al servei de la nació. Això és el que es desprèn del discurs adreçat, el 12 de gener de 1979, en resposta a la felicitació del Cos diplomàtic, en què l’Estat és considerat com una «expressió de l’autodeterminació sobirana dels pobles i de les nacions»; els diplomàtics són considerats com els «representants dels pobles i nacions que, a través d’aquestes estructures polítiques, manifesten llur sobirania, llur independència política i la possibilitat de decidir de manera autònoma sobre llur destí». Podem deduir-ne que en cas de conflicte entre tots dos, la legitimitat encarnada per la nació ha de prevaler damunt la legalitat representada per l’Estat. <br />
<br />
Alhora, la substitució de la nació en lloc de l’Estat tendeix a modificar els criteris que estan en vigor per a la identificació dels membres de la comunitat internacional. Els elements constitutius de l’Estat són dades de fet (un territori, una població i un govern) la concordança de les quals és objecte d’una declaració i d’un reconeixement que provenen dels altres Estats ja existents. Llevat d’alguna excepció, es tracta d’una formalitat. La definició de la nació, en canvi, és objecte de controvèrsies inesgotables i insolubles. Tot concedint la prioritat a l’aspecte cultural, en la línia del pensament de Fichte més que no pas de Renan, la Santa Seu recorre als elements d’identificació (la història, la llengua, la religió, els costums), sovint difícils de cenyir, i la concordança dels quals no sempre és fàcil d’establir. Un marge d’incertesa s’obre així en un camp en què l’estabilitat de les situacions és un dels factors de la seguretat. <br />
<br />
Més, encara: en privilegiar la identificació de la nació a la cultura, hom posa l’accent en l’especificitat dels grups presents i en les diferències, sovint irreductibles, que hi ha entre ells. L’Estat, concepte abstracte, té l’avantatge de ser una estructura neutra i intercanviable —fins al punt que la Carta de les Nacions Unides pot fonamentar-se en el principi de la «igualtat sobirana entre els Estats», els quals, malgrat llurs diferències de fet, són «iguals de dret», de la mateixa manera que poden ser-ho els ciutadans de la Declaració dels drets de l’home de 1789—. Podem parlar, de la mateixa manera, d’igualtat entre les cultures? Sense entrar en judicis de valor pel que fa al delicat problema de la jerarquia eventual entre les cultures, la resposta a aquesta qüestió sembla més dubtosa pel fet que la capacitat de comunicació entre les cultures és inversament proporcional a l’especificitat de cadascuna d’elles. Hom corre el risc d’arribar insidiosament a la situació de bloqueig del món antic en què, segons la fórmula de Fustel de Coulanges, «dues ciutats eren dues associacions religioses que no tenien els mateixos déus». Tota cultura té una set d’autenticitat que la incita a convertir en absolut el propi sistema de valors. Conferir així a la cultura, a través de la nació, les prerrogatives de la sobirania, fins aleshores atribuïdes als Estats, corre el risc de pertorbar la coexistència ja prou fràgil de les comunitats polítiques entre elles. <br />
<br />
L’estudi de la pràctica confirma que el canvi de discurs no és degut ni a les circumstàncies ni a l’atzar. Al llarg dels seus desplaçaments a través del món, Joan Pau II ha tingut moltes vegades l’ocasió d’evocar el problema de les «nacionalitats». Sovint ha estat l’ocasió de pledejar a favor de la protecció dels drets de les minories, però també ha passat que les afirmacions del Papa poguessin ser interpretades, en termes polítics, com un encoratjament a l’acció a favor de la concessió de l’autonomia, si no de la independència i tot. <br />
<br />
El setembre de 1984, adreça aquest missatge als autòctons del Nord-Est canadenc: <br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>«La història ens documenta amb claredat com en els segles passats la vostra gent ha estat repetidament víctima de la injustícia per mans dels nous arribats, els quals, en la seva ceguesa, sovint consideren inferior la vostra cultura.</i><i>Avui vull proclamar aquella llibertat que es requereix per a una mesura justa i equitativa d’autodeterminació en la vostra vida de pobles autòctons. En unió amb tota l’Església, proclamo tots els vostres drets, i els deures correlatius.</i><i>Necessiteu, a més, una porció de territori amb recursos adequats per a desenvolupar una economia vital per a vosaltres.</i><i>Afirmo el dret a un grau just i equitatiu d’autogovern, alhora que a les condicions necessàries per desenvolupar les vostres terres i el vostre potencial econòmic»</i>.[4] </blockquote>
Més a prop nostre, en adreçar-se des de Mèxic a tots els Indis del continent, Joan Pau II declara:<br />
<blockquote class="tr_bq">
«<i>La meva presència enmig vostre vol ser també un suport decidit al vostre dret a un espai cultural, vital i social, com a individus i com a grups ètnics [...] No sempre han estat respectats els vostres drets com a persones i com a pobles</i>» (11 d’agost de 1993). </blockquote>
Reconeixement del caràcter ètnic, recolzament a la reivindicació d’un espai o territori en els quals podrien desplegar-se els valors menyspreats o oprimits, heus ací, entre d’altres, alguns senyals que demostren la importància que la Santa Seu dóna avui a la sobirania «cultural», ni que sigui en detriment de l’Estat. ¿La insurrecció dels camperols de l’exèrcit zapatista d’alliberament nacional a Mèxic, el gener de 1994, no és potser una prova que les declaracions de principi són ràpidament recuperades pels protagonistes, fins si s’esdevé que aquests darrers, com és el cas, recorren a la violència condemnada per l’Església? <br />
<br />
En el pla diplomàtic, el zel de la Santa Seu a reconèixer la independència de Croàcia i d’Eslovènia s’explica tant pel desig de protegir les nacionalitats en perill com pel de donar ajut i assistència a les poblacions catòliques. I la reticència pel que fa a l’establiment de relacions diplomàtiques amb Israel no s’ha acabat fins que ha sorgit una esperança raonable d’emancipació del poble palestí. L’aparent contradicció entre l’actitud de la Santa Seu al moment de la guerra del Golf i la que manifesta en la crisi iugoslava també pot explicar-se (encara que no ha estat explicitat clarament) precisament sota l’angle «nacional». A través de les sancions militars imposades a Irak, Roma temia (amb raó o sense) una conflagració general de la «nació àrab»: d’ací la voluntat d’apaivagament enfront de l’agressió, tanmateix prou característica, de Saddam Hussein contra Kuwait. A Iugoslàvia la Santa Seu intervé a favor dels pobles oprimits i es mostra ardent defensora del dret d’ingerència per a desarmar l’agressor que, sense que sigui expressament designat, no pot ser sinó serbi. En cadascun d’aquests discerniments hi han pogut intervenir d’altres consideracions, però la referència al patrimoni cultural encarnat per la nació serveix, en certa manera, de factor comú als diversos casos. Fins si el cas polonès continua essent, des de tots els punts de vista, exemplar, de cap manera no és una excepció; més aviat fou un senyal, entre d’altres, d’un canvi en la percepció i en l’estratègia de l’Església enfront dels desordres del món. <br />
<br />
<strong><span style="color: #c0504d; font-size: small;">Difícil conciliació dels dos llenguatges</span></strong> <br />
<strong><span style="color: #c0504d; font-size: small;"><br /></span></strong>
¿Podem dir que l’Església ha «basculat» completament i que el seu missatge permet de col·locar-la des d’ara en la categoria de les forces subversives de l’ordre internacional? ¿que la reticència envers certa teologia (revolucionària) de l’alliberament tindria per contrapartida posar-se, simplement, al costat del dret a l’autodeterminació, com si la defensa de la identitat cultural vingués a substituir la lluita de classes? Respondre afirmativament a aquestes qüestions seria ignorar l’altre vessant, més tradicional, del discurs de l’Església. D’acord amb la seva inspiració permanent, el missatge pontifici no ha parat, en efecte, de condemnar qualsevol recurs a la violència i, particularment, els excessos comesos <i>en nom del nacionalisme. </i>No hi ha, ni en el temps ni en l’espai, fissures o variants pel que fa a aquest tema. Potser fins trobem, en els textos recents, els signes d’una major rigidesa. En la seva al·locució a la <i>Conferència mundial sobre els drets de l’home</i> a Viena, el juny de 1993, monsenyor Jean-Louis Tauran va citar, «d’entre les situacions noves [que] se’ns presenten i exigeixen una reflexió aprofundida, [el] <i>dret a l’autodeterminació </i>que, amb la fi dels conflictes politico-ideològics d’Europa, ha sortit del context colonial que l’havia vist néixer, i <i>que podria derivar cap a un reconeixement dels nacionalismes» (<em>La Documentation catholique</em>, </i>1-15 d’agost de 1993). I, en ocasió de la <i>42a Setmana social dels Catòlics italians</i>, el Papa va evocar, davant de les reivindicacions federalistes de la Lliga llombarda, la necessitat de «reforçar el sentit de l’Estat» (<em>La Croix</em><i>, </i>1 d’octubre de 1993). Més recentment, en el seu darrer discurs al Cos diplomàtic, Joan Pau II denuncia «la presència de nacionalismes exacerbats» i el «nou paganisme» que constitueix «la divinització de la nació». «La història ha demostrat —continua— que, del nacionalisme, es passa ben aviat al totalitarisme i que, quan els Estats no són més iguals, les persones acaben, també elles, per no ser-ho». I creu útil de recordar, per recolzar la seva tesi, els mateixos termes de la condemna del nacionalsocialisme que féu Pius XI en la seva Encíclica <em>Mit brennender Sorge</em><i> </i>de 1937 <i>(</i><em>L’Osservatore</em><i> Romano, </i>18 de gener de 1994). <br />
<br />
La qüestió que aleshores se’ns planteja és de saber com conciliar les dues parts del discurs: la que exalça les virtuts de la nació i la que condemna els excessos del nacionalisme. Amb el benentès que l’Església està en condicions de demostrar que de cap manera no practica un doble llenguatge... Però, més enllà de les fórmules de síntesi i de la ferma voluntat de diluir les contradiccions aparents, resta un interrogant: és que les respostes són sempre les apropiades a la naturalesa del problema i contribueixen a apaivagar els conflictes? <br />
<br />
La primera resposta de l’Església és que no hi ha cap dret sense el deure corresponent. Podria fer-se seva la famosa fórmula: «La llibertat de l’un s’atura on comença la de l’altre». En efecte, si cadascun dels grups que hi ha sota la capa del cel respectava els drets dels seus veïns, sense oblidar al mateix temps els dels qui pertanyen al seu propi grup, el món viuria sens dubte en estat de perfecta harmonia. Però, més enllà del fet que l’existència de conflictes sembla inherent a la condició humana, sempre serà més fàcil fer acceptar els drets que les obligacions —sobretot quan no hi ha cap instància que les faci respectar, com passa en les relacions internacionals—. Els pobles, doncs, tenen més pressa a emparar-se dels drets que hom els reconeix que a sotmetre’s a les obligacions que en constitueixen la contrapartida: d’ací la desviació sovint incontrolable del patriotisme cap al nacionalisme. El risc encara és encara més gran com més els excessos dels uns arrosseguen inevitablement els dels altres, tal com veiem actualment a Bòsnia on la implantació de les nacionalitats sobre el terreny creava, de bon començament, una situació inextricable. Hom estaria temptat de dir, pel que fa a aquest cas: «qui sembra vents recull tempestats». ¿Com poden ser subratllats, en nom de la justícia, els drets imprescriptibles de les cultures nacionals sense obrir el camí a la intolerància i a l’expansionisme? ¿Com pot ser admès el caràcter determinant de la diferenciació racial sense alimentar les discriminacions i fornir, finalment, una justificació a la purificació ètnica? El concepte d’obligació, fonamentat sobre la reciprocitat dels drets, ofereix la resposta ideal, la qual, però, corre el risc de no pesar prou davant el desencadenament de les passions col·lectives. <br />
<br />
Això ens retorna l’objecció que suscita la segona resposta oferta per l’ensenyament del Magisteri. Aquesta resposta es fonamenta en l’harmonia i en la solidaritat d’actituds entre els diversos nivells de l’activitat social. Cap fórmula no podria resumir millor aquesta creença com l’afirmació de Joan Pau II: «Els drets dels pobles van junts amb els drets de l’home» (Discurs al Cos diplomàtic, 1994). El que ací resulta intrigant és el fet d’haver escollit el present i no l’imperatiu. Perquè tota l’experiència històrica demostra que el comportament dels homes que formen grup difereix del comportament que caracteritza les relacions interpersonals, esquitxades a vegades de violència. La doctrina social de l’Església massa sovint deixa en un carreró sense sortida la dimensió política de l’activitat humana. Quan, de fet, res no permet fins ara de desmentir Montesquieu quan escriu: <i>«És inútil d’atacar la política fent veure fins a quin punt repugna a la moral, a la raó, a la justícia. Aquestes menes de discursos convencen tothom però ningú no en fa cas. La política subsistirà sempre mentre hi haurà passions independents del jou de les lleis»</i>.[5] Ningú no pot contradir que, en els col·lectius polítics, les passions són més fàcils d’excitar i difícils de contenir que en les relacions entre les persones. L’experiència quotidiana indica que per alimentar la por i l’odi que engendren la violència n’hi ha prou a vegades amb l’acció d’un grapat d’extremistes. Joan Pau II tenia raó, certament, d’afirmar en la seva primera encíclica, <em>Redemptor Hominis</em><i>, </i>que «<i>la pau es redueix al respecte dels drets inviolables de l’home</i>», ja que si aquests drets eren respectats sempre i arreu, la violència desapareixeria de seguida de la faç de la terra. Malauradament, l’home és un animal polític, pecador i, a més, fal·lible, les passions col·lectives del qual cal que siguin tingudes en compte per a instaurar l’ordre internacional. <br />
<br />
Entre el recolzament a la nació, i la reprovació del nacionalisme, la via que mira d’emprendre l’Església és, doncs, estreta. El seu<b> </b>accés subratlla la manca d’un mecanisme<b> </b>regulador de les tensions internacionals, i ací hi ha el seu mèrit. Però té l’inconvenient de procedir com si aquesta funció de regulació fos a l’abast de la mà, quan tot fa pensar que un objectiu com aquest depèn i dependrà encara molt temps d’una recerca a llarg termini. En aquestes condicions, més val prevenir que curar. Ja que l’experiència demostra que la nació rarament està immunitzada contra el virus del nacionalisme, potser seria preferible —és el parer dels especialistes en relacions internacionals— de moderar els encoratjaments per part de l’Església de què s’han beneficiat les nacions, al llarg dels anys 80. La recent inflexió del discurs pontifici potser va en aquesta línia. Han calgut alguns anys de retrocés i l’aparició dels nous perills per discernir millor en aquest punt els signes dels temps. <br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
[1] <em>Le Saint-Siège et les nationalismes en Europe (1870-1960), </em>Sirey, 1962, p. 149. <br />
[2]<em> </em>«Le Saint-Siège et les acteurs internationaux», <em>extret</em> de <i>Mélanges Casaroli, </i><em>reproduït</em> a Marcel Merle, <i>Les acteurs dans les relations internationales, </i>Economica, 1986. <em>Vegeu igualment</em> Christine de Montclos, «Le Saint-Siège dans les relations internationales, de l'Etat à la Nation», a <i>Les relations internationales à l'épreuve de la science politique (Mélanges Marcel Merle), </i>Economica, 1993. <br />
[3] Marcel Merle (éd.), <em>Les Églises chrétiennes et la décolonisation</em><i>. </i>Cahiers de la Fondation Nationale des Sciences Politiques, Colin, 1967. <br />
[4]<em> </em>Citació extreta de Christine de Montclos, <i>Les voyages de Jean-Paul II (Dimensions sociales et politiques), </i>Centurion, 1990. Vegeu igualment les citacions aplegades a Giorgio Filibeck, <i>Les droits de l’homme dans l’enseignement de l'Église: de Jean XXIII à Jean Paul II, </i>Libreria Editrice Vaticana, 1992 (Recull exhaustiu). <br />
[5] <em>De la politique. Oeuvres complètes, </em>Pléiade, Tome I, p. 112<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<i>Études, </i>maig 1994.</div>
</div>
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<em>Documents d’Església</em></div>
<div style="text-align: left;">
Any XXIX. Núms. 659-660.</div>
<div style="text-align: left;">
1 i 15 d’agost de 1996.pp. 496-501</div>
</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-30159554671097464162015-03-25T11:23:00.001-07:002015-03-25T11:27:14.275-07:00CIENCIA Y RELIGIÓN HOY<h3>
<span style="color: blue;"><span lang="ES" style="background-attachment: scroll; background-image: none; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat; border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><span style="font-weight: bold;">Andrés Torres Queiruga</span></span><span lang="ES" style="background-attachment: scroll; background-image: none; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat;"><span style="font-weight: bold;">,</span></span></span></h3>
<div align="right">
<span lang="ES" style="background-attachment: scroll; background-image: none; background-position: 0% 0%; background-repeat: repeat;"></span><span lang="ES" style="mso-fareast-language: es;">Font:<br />veure final</span></div>
<h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_Toc347870107"><span lang="ES"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">1. Apuntes y perspectivas</span></span></span></a><span lang="ES"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></span></h3>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l7 level1 lfo14; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-list: ignore;"><span style="font-family: Symbol;">·</span><span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span><em>Significaba renunciar a un protagonismo y a una tutela de siglos</em></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l7 level1 lfo14; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-list: ignore;"><span style="font-family: Symbol;">·</span><span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span><em>El proceso de la secularización constituye una grande y magnífica oportunidad tanto para la religión como para la cultura</em></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Una vez más, se trata de un</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">tema ciertamente importante</span></b><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><span lang="ES">pero que, en el fondo, debería considerarse resuelto. Resuelto en principio, en cuanto a la clarificación fundamental, que lo debería sacar del campo de la polémica para el del diálogo y la colaboración.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Sucede con él como de ciertas estrellas decía Nietzsche: que continuamos viéndolas brillar cuándo llevan mucho tiempo muertas. Y, en este contexto,</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">Karl Rahner</span></b><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><span lang="ES">decía que no conviene olvidar que vivimos «juntos con descendientes atrasados del siglo XIX» ... incluso con algunos que se presenten con apariencia de progreso.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Estas últimas referencias las tomo de</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">un trabajo mío anterior</span></b><span lang="ES">, donde intenté aclarar de una manera sistemática los problemas de fondo. Remito a él a las personas que estén interesadas, pues esa remisión me sirve para disculpar el tratamiento presente. Dando lo anterior por supuesto, ahora voy a proceder de una «manera sintomática», más ligera y por tanto más apta para una ponencia oral.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Espero que pueda resultar ilustrativo por su mayor concreción.</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">Los diversos apartados serán como golpes de flash</span></b><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><span lang="ES">que iluminan el problema desde ángulos distintos; ángulos que en alguna ocasión incluso pueden resultar sorprendentes. De todos modos, los dos primeros revisten aún un claro aire de principio y de encuadre general.</span></div>
<h4 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<span lang="ES"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-weight: bold;">1. De la religión envolvente a la diferenciación cultural: la secularización cómo ganancia.</span></span></span></h4>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Es hoy una evidencia cultural el hecho de que todos los grandes problemas de la humanidad fueron planteados inicialmente</span><span class="apple-converted-space"><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></b></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">en el seno envolvente de la religión</span></b><span lang="ES">: se percibían de algún modo las diferencias, pero todo podía ser tratado de forma conjunta. La división del trabajo y el correspondiente avance y complejidad de la cultura llevaron a una diferenciación progresiva. Sucedió con la filosofía respeto de la religión, y con las ciencias respecto de ambas.</span></div>
<a name='more'></a><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Durante mucho tiempo,</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">el saber sagrado extendía de manera espontánea su competencia sobre el campo de la filosofía e incluso de las ciencias</span></b><span lang="ES">. Y cuando la filosofía se emancipó de la teología, también ella podía todavía incluir en sí el saber científico: Descartes, Leibniz y aun Hegel podían ser competentes en todo el ámbito del saber. El avance de las ciencias hace que hoy eso resulte sencillamente impensable.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">De entrada, las emancipaciones causan siempre problema</span></b><span lang="ES">. Quién era dueño del antiguo saber experimenta un sentimiento de pérdida, como si le robasen el espacio y le mermasen la competencia. La reacción espontánea es la de la resistencia y, si hay poder por medio, la exclusión y la condena. El conflicto se hace inevitable, muchas veces avivado también por las pretensiones excesivas de los promotores de lo nuevo, que tienden a descalificar todo lo anterior, invadiendo competencias que siguen siendo legítimas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">En la iglesia, como poseedora secular del saber religioso y cargada por la historia de un fuerte poder social, y por consiguiente también de una amplia responsabilidad, esto se hizo sentir con especial dureza.<span class="apple-converted-space"> </span>Significaba renunciar a un protagonismo y a una tutela de siglos, con la típica sensación de los padres que deben reconocer la emancipación de los hijos..., los cuales a veces salen dando portazos violentos e injustos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Sin que los justifique sin más,<span class="apple-converted-space"> </span>esto explica en buena medida los conflictos modernos entre ciencia y religión. Incluso cabe afirmar que, de entrada, cuando la diferenciación no estaba clara, era fatal que apareciera el conflicto.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Mientras se pensaba que la Biblia era palabra de Dios referida a todo el ámbito del saber, los cardenales de Roma tenían que oponerse a Galileo, pues entre Dios, «enseñando» en el libro de Josué que el sol gira en torno a la tierra, y Galileo, que afirmaba lo contrario, tenían que darle la razón a la Biblia. Por fortuna, la diferenciación cultural, al dejar claro que la Biblia quiere ser únicamente un libro religioso y que por tanto no puede ni pretende extender su competencia a la astronomía, elimina la raíz del conflicto.</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">La pena fue que una parte de la teología oficial tardara en sacar todas las consecuencias</span></b><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><span lang="ES">y que todavía en el siglo XIX, con Darwin, tropezara de nuevo en la piedra de otra ciencia, la biología.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Así y todo, cuando esto se comprende, todo da la vuelta y la sensación de pérdida se convierte -debería convertirse en- en ganancia. Porque la diferenciación abre el lugar justo para que cada instancia se centre en su propio ámbito y dirija su esfuerzo al cultivo de su competencia específica. Visto así, en su justo y legítimo dinamismo,<span class="apple-converted-space"> </span>el proceso de la secularización constituye una grande y magnífica oportunidad tanto para la religión como para la cultura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">En concreto, el aparente despojo que el proceso secularizador supuso para la religión, al sacarle el dominio sobre la filosofía, sobre las ciencias, sobre la política..., estaba provocando un avance precioso y necesario: la religión tiene que ser religión, quedando así liberada para servir a la humanidad desde su esencia y su rol específicos. Un ejemplo bien significativo fue el proceso -aún no acabado de todo- del</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">poder temporal de los papas: vivido como una tragedia en el siglo XIX, ¿quién no lo considera hoy una oportunidad magnífica para la iglesia?</span></b><span lang="ES"></span></div>
<h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_Toc347870108"><span lang="ES"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">2. De «vástagos parricidas</span></span></span></a><span style="color: #c00000;"><span style="font-size: 14pt;"><span style="mso-bookmark: _toc347870108;"><span lang="ES"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-weight: bold;">»</span></span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> a «hijas emancipadas</span></span></span></span><span style="mso-bookmark: _toc347870108;"><span lang="ES"><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times New Roman; font-weight: bold;">»</span></span></span></span></span><span style="mso-bookmark: _toc347870108;"></span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: major-bidi;"></span></h3>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l7 level1 lfo14; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-list: ignore;"><span style="font-family: Symbol;">·</span><span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span><em>La poca ciencia aleja de Dios, la mucha lleva a Él</em></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l7 level1 lfo14; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-list: ignore;"><span style="font-family: Symbol;">·</span><span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span><em>Es hora de pasar por fin de la guerra a la colaboración, de la polémica intransigente al diálogo fraterno</em></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Por su propio dinamismo la conciencia de la <b><span style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">diferenciación cultural</span></b>, aunque no logró empapar toda la cultura, fue aclarando el panorama. La dureza de las polémicas decimonónicas, con descalificaciones abruptas desde ambos lados, bien ejemplificadas en España por la obra de J. W. Draper, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Historia de los conflictos entre la religión y la ciencia</i> (de 1874, traducida en España en el 1885, con un prólogo nada menos que de Nicolás Salmerón), no son lo normal en la actualidad.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">De hecho, casos como los de los</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> «</span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">nuevos ateos»</span></b><span lang="ES">, por un lado, y de los fundamentalistas anti-evolución, por el otro, representan reacciones residuales, que ejemplifican la afirmación rahneriana: descendientes atrasados del siglo XIX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Fuera de esas estrecheces, el ambiente resulta mucho más positivo. Con motivo del tercer centenario de los Principia de Newton, en 1987, el papa</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"> </span></span><span lang="ES">Juan Pablo II</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"> </span></span><span lang="ES">organizó un Congreso Internacional. En una carta que antepuso a las actas, publicadas con un título significativo Física, Filosofía y Teología: Una búsqueda en común, refleja con vigor y claridad el nuevo clima.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">En él proclama la</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"> </span></span><span lang="ES">legitimidad de la diferencia entre ciencia y religión, mientras respeten la autonomía de cada una y procedan con espíritu de diálogo: Mientras continúen el diálogo y la busca en común, se avanzará hacia un entendimiento mutuo y un descubrimiento gradual de intereses comunes, que sentarán las bases para ulteriores investigaciones y discusiones. Qué forma adoptará esto exactamente, tenemos que dejárselo al futuro.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Procediendo así,</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> «</span></span></span></span><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">la ciencia puede liberar a la religión de error y superstición; la religión puede purificar a la ciencia de idolatría y falsos absolutos»</span><span lang="ES">. Y la beneficiaria será la humanidad como tal, como hace poco recordaba Benedicto XVI: En la gran empresa humana de la lucha para descubrir los misterios del hombre y del universo, estoy convencido de la urgente necesidad de continuar el diálogo y la cooperación entre los mundos de la ciencia y de la fe para la construcción de una cultura de respeto del ser humano, de su dignidad y su libertad; para el futuro de la familia humana y para el desarrollo sostenible a largo plazo de nuestro planeta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">Hace falta, pues, barrer los restos obsoletos de desconfianza religiosa ante los avances de la ciencia</span></b><span lang="ES">, por un lado, y de rancia mentalidad positivista, por otro: condenar el evolucionismo en nombre de la religión resulta tan anacrónico como basar el ateísmo en la ciencia. Y, desde luego, se impone evitar esa persistente mezcla de planos que lleva a seguir pensando que la ciencia ocupa el todo de la realidad, de suerte que cuanto más avance ella más retrocedería la religión, hasta que el avance científico acabase matando el espíritu religioso.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Sigue siendo urgente tomar en serio, por lo menos como alerta, el dicho diversamente repetido, desde Fray Luís de León, pasando por Francis Bacon a Carl von Weiszäcker:</span><span class="apple-converted-space"><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></b></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">la poca ciencia aleja de Dios, la mucha lleva la Él</span></b><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><span lang="ES">(o, digamos más modestamente, puede llevar a Él) .</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Desde una concepción crítica y abierta tanto del espíritu religioso como de la racionalidad científica, no tiene sentido ver en las ciencias «vástagos parricidas» que -en progreso à la Comte- irían matando poco a poco la madre que las albergó en la infancia cultural. Por el contrario, llama a considerarlas cómo «hijas emancipadas», que desde su perspectiva específica contribuyen al bien de la única y común humanidad.</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">Es hora de pasar por fin de la guerra a la colaboración, de la polémica intransigente al diálogo fratern</span></b><span lang="ES">o.</span></div>
<h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_Toc347870109"><span lang="ES"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">3. El telescopio de Galileo y el gato de Schrödinger </span><br /><span style="font-weight: bold;">(con un excurso sobre ciencia y resurrección)</span></span></span></a><span lang="ES"></span></h3>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l7 level1 lfo14; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-list: ignore;"><span style="font-family: Symbol;">·</span><span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span><em>Las iglesias tuvieron que aprender la dura lección de ser desmentidas y desprestigiadas cuando invadieron el terreno de la ciencia. </em></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l7 level1 lfo14; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-list: ignore;"><span style="font-family: Symbol;">·</span><span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span><em>Hoy los papeles tienden a invertirse.</em></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">La historia resulta a veces maestra de la vida, y una de sus enseñanzas consiste en escarmentar en cabeza ajena.</span><span class="apple-converted-space"><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></b></span><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">Las iglesias tuvieron que aprender la dura lección de ser desmentidas y desprestigiadas cuando invadieron el terreno de la ciencia</span><span lang="ES">. Hoy los papeles tienden a invertirse.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Los avances científicos y los éxitos tecnológicos resultan tan evidentes, que la ciencia pasó al primer plano. Su prestigio es indiscutible, y</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">surge la tentación del imperialismo epistemológico</span></b><span lang="ES">: sólo sus métodos serían legítimos y únicamente sus resultados merecerían aceptación. La religión, reconociendo humildemente su error histórico en este campo, puede entonces prestarle el gran servicio de precaverla contra el demonio, siempre al acecho, de reproducir la vieja tentación de traspasar los propios límites, intentando colonizar la rica polifonía del misterio humano.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Ser premio Nobel en física no implica competencia en literatura, ni en filosofía ni en religión. Le escuché a García-Sabell que Ortega había dicho un día: «Einstein sabe tanta física, que de vez en cuando puede permitirse decir alguna tontería en filosofía». Y <b><span style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">leer los libros de los «nuevos ateos» produce en más de una ocasión vergüenza ajena</span></b>, tanto desde el punto de vista filosófico como del religioso.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">3.1. En concreto, existe una trampa muy común que, recordando a Babel, cabría calificar de</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"> «</span></span><span lang="ES">confusión de las lenguas». Consiste en tomar una conclusión científica, verdadera en su campo y expresada en el juego lingüístico propio, para transportarla sin más, sin traducción adecuada, al lenguaje común, con consecuencias ilegítimas en la filosofía o en la religión. Consecuencias que, avaladas por nombres famosos o atribuidas la ellos, como en el caso de Hawking, suelen saltar a los titulares con resultados catastróficos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Para aclarar esto, nada mejor que acudir al famoso experimento —mental, no real— de «el<b><span style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"> gato de Schödinger»</span></b>:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Supóngase un «ingenio diabólico» -son palabras suyas- consistente en una caja hermética de acero en cuyo interior, invisible para nosotros, hay un gato junto a una substancia radiactiva y un frasco con un veneno mortal, de suerte que, cuando se produce una desintegración atómica, se rompe el frasco y el veneno mata el gato. Supóngase también que en el intervalo de una hora hay la misma probabilidad, 50%, de que se desintegre un átomo o no se desintegre. Dado que cuánticamente resulta imposible determinar si hubo o no desintegración, se produce una situación extraña: según los principios de la mecánica cuántica, la descripción correcta del sistema en ese momento «expresará este hecho por medio de la combinación de dos términos que se refieren al gato vivo y al gato muerto ... dos situaciones mezcladas o indefinidas a partes iguales».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Es decir que, cuánticamente -como por ejemplo, para efectos de un cálculo científico al respecto- cabe decir que el gato no está ni vivo ni muerto, o que está vivo y muerto al mismo tiempo, o que será la observación directa la que decida si está vivo o muerto ... Todas estas hipótesis se hicieron.</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">Schrödinger usó el experimento para mostrar las contradicciones de la Escuela de Copenhague</span></b><span lang="ES">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Aquí ni tengo competencia ni me interesa entrar en la discusión cuántica. Lo que sí importa es decir que, aun en el supuesto de que en el lenguaje científico se pueda afirmar, por ejemplo, que el gato está vivo y muerto al mismo tiempo, eso no puede traducirse sin más al lenguaje común: todos estamos seguros de que en la realidad el gato o está vivo o está muerto.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Esto es tan importante, que se me ocurre aclararlo aun con</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">un ejemplo jurídico, más sencillo y comprensible</span></b><span lang="ES">. Imagínese una mujer cuyo marido se da por muerto, pero sin que aparezca el cadáver ni lo confirmen pruebas contundentes. Cuando pida la pensión de viudedad, podrán decirle con razón: no se la podemos dar aún, porque para la ley su marido no está ni vivo ni muerto. Y tendrán razón jurídicamente, aunque ni ella ni los oficiales duden de que realmente el marido está o bien vivo o bien muerto.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Puede parecer un juego, y algo tiene de eso. Pero tomarlo seriamente en cuenta no sólo ayuda para ahorrar discusiones, sino para mostrar lo absurdo de muchas consecuencias que se dan por válidas simplemente porque se visten con ropaje científico. Y digamos también, de paso, que esto vale lo mismo cuando se usan para atacar a la religión que cuando se acude a ellas para defenderla.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">3.2. Como ilustración, que de algún modo me afecta, vale la pena aludir al tema de la <b><span style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">resurrección</span></b>, fijándonos en un artículo del profesor Manuel M. Carreira. Artículo excelente, por la claridad, la información y el rigor de la exposición, mientras se mueve en el plano de su reconocida competencia científica. Pero no sucede lo mismo cuando, saliendo de la propia especialidad, entra en la teología.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Empieza por apoyarse en una</span><span class="apple-converted-space"><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></b></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">lectura literalista de los relatos evangélicos</span></b><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><span lang="ES">-incluida la capacidad «de comer» por parte del Resucitado- que hoy resultan exegéticamente y teológicamente inaceptables. En consecuencia, al tomar todo eso al pie de la letra, se siente obligado a aclarar mediante mecanismos físicos la realidad trascendente del Cristo realmente resucitado, es decir, en el sentido auténtico y verdadero de la resurrección, que es algo </span><em><span lang="LA">toto coelo</span></em><span lang="LA"> </span><span lang="ES">distinto de la revivificación de un cadáver.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Se comprende que le influyan ciertas</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">especulaciones tradicionales acerca de las «propiedades del cuerpo glorioso»,</span></b><span class="apple-converted-space"><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></b></span><span lang="ES">acaso inevitables cuando reinaba el literalismo bíblico y persistían los restos de una mentalidad mítica, que no contaba con la autonomía de las leyes naturales. Pero después del reconocimiento solemne por parte de la iglesia, sobre todo en el Vaticano II, de la necesidad de tener en cuenta no sólo la crítica bíblica sino también la autonomía «absolutamente legítima» tanto «de las cosas creadas» como también «de la misma sociedad» (Ga</span><em><span lang="LA">udium et Spes</span></em><span lang="ES">, n. 36), el discurso teológico debe ser radicalmente distinto.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">De hecho, él mismo cuando habla científicamente pone, con precisión magistral, las condiciones que hoy determinan el ámbito de competencia de la física:</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><span lang="ES"><br />La Física reconoce solamente</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">cuatro interacciones</span></b><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><span lang="ES">(fuerzas) y define la materia por su capacidad de actuar por alguna de ellas: la fuerza gravitacional, la electromagnética, la nuclear fuerte y la nuclear débil. Si hay una realidad que no puede describirse en términos de estas interacciones (como son la conciencia, el pensamiento abstracto y la actividad libre), no entrará dentro del concepto de materia y la Física no tendrá nada que decir de ella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Pero, si reconoce que esto vale para la conciencia, el pensamiento y la libertad, no se comprende como luego intente, en largas y polémicas páginas,</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">incluir en estos parámetros la realidad estrictamente trascendente del Señor resucitado</span></b><span lang="ES">:<br />Ciertamente es difícil entender la materia, y no debemos negar fácilmente la posibilidad de que, por concesión divina, se comporte en niveles macroscópicos como vemos que lo hace en nuestros laboratorios al nivel de lo increíblemente pequeño. Eso es aplicable al cuerpo resucitado.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Hechas con buena voluntad desde una innegable competencia científica, este tipo de afirmaciones</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">corren el típico riesgo de buscar huecos para «el dios tapa-agujeros»</span></b><span lang="ES">, una vez desplazado de un espacio anterior. En todo caso, se salen claramente del marco de la teología: tan empíricas y tan pertenecientes a la específica intencionalidad científica son la física cuántica como la newtoniana y, por consiguiente, tan empirista resulta una aplicación teológica como la otra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">De esa manera, sin pretenderlo y queriendo defender la fe, se hace imposible su comprensión actual y su fundamentación se introduce en el terreno de lo literalmente increíble. La parábola del</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: 10.5pt;"> «</span></span></span></span><b><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">jardinero invisible»</span></b><span lang="ES">, de A. Flew (cuando era ateo), y la del «Júpiter tonante», de N. R. Hanson, deberían ser hoy aviso suficiente para una fundamentación de la fe que, a fuerza de defensas en apariencia piadosas, sucumbe a la mentalidad empirista y hace imposible la verdadera racionalidad de la creencia.</span></div>
<h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_Toc347870110"><span lang="ES"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">4. Teoría del big-bang y fe en la creación</span></span></span></a></h3>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l7 level1 lfo14; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-list: ignore;"><span style="font-family: Symbol;">·</span><span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span><em>Si el avance de la ciencia demostrase que esa teoría es falsa, <br />la fe en la creación no cambiaría</em></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l7 level1 lfo14; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-list: ignore;"><span style="font-family: Symbol;">·</span><span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span><em>El respeto de las diferencias entre ciencia y religión <br />no tiene por qué implicar desinterés o separación total</em></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">La resurrección planteaba un problema de especialidad más bien intrateológica. La cuestión del origen del universo con su repercusión mediática provocó una discusión intensamente pública. De ahí la importancia de cuidar con esmero el carácter específico de los diferentes lenguajes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">En pocos problemas como en este se hacen sentir tanto su importancia como su dificultad. Cuando la especulación cosmológica habla del origen del universo, acudiendo al </span><em><span lang="LA">big-bang</span></em><span lang="ES">, está proponiendo una teoría científica. Cuando la reflexión religiosa habla de la creación, propone una teoría teológica. Apuntan a la misma realidad y las palabras son a veces las mismas, pero tienen intencionalidades distintas y lo que significan en un lenguaje, no equivale sin más a lo que significan en el otro.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">La cosmología, mediante lo estudio científico de la realidad física, trata de explicar su desarrollo hasta llegar por distintas inferencias a lo que pudo ser el momento inicial. La teología - como a su modo a filosofía, pero en esto no es posible entrar aquí - ni pregunta eso ni tiene medios o competencia para estudiarlo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Su pregunta es distinta y distintos son tanto sus razonamientos como sus respuestas, porque lo que le interesa es el hecho mismo de la existencia del universo y lo que eso significa para el sentido último del ser humano, él mismo incluido en la pregunta. La misma tradición filosófica apunta a esto con la pregunta radical: «¿Por qué hay algo y no más bien nada?» En contraste, el sentido de la pregunta científica aparece más claro: «¿Cómo funciona y como fue el momento inicial de eso que así funciona?»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Por eso los teólogos, viendo y aprendiendo las razones científicas acerca del funcionamiento del mundo, pueden aceptar la teoría del </span><em><span lang="LA">big-bang</span></em><span lang="ES">, sin que eso impida para nada su fe en la creación. La evolución cósmica y el </span><em><span lang="LA">big-bang</span></em><span lang="ES"> le hablan del modo como funciona desde su comienzo ese mundo cuya existencia y sentido ellos ven fundados en Dios (en cuento que Dios hace ser el mundo y sus leyes, para que aquel exista en sí y ellas funcionen por sí mismas).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Si el avance de la ciencia demostrase que esa teoría es falsa, la fe en la creación no cambiaría: simplemente trataría de aprender el nuevo modo de su funcionamiento. Por eso el teólogo que acepta el </span><em><span lang="LA">big-bang</span></em><span lang="ES"> admite que pueda haber colegas que, teniendo la misma fe en la creación, lo rechacen, con tal de que no pretendan justificar su opinión con razones teológicas, sino únicamente porque les parecen más convincentes las razones de otros científicos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">No es cuestión de entrar en más detalles. Pero un ejemplo autorizado puede ayudar a percibir dónde está la diferencia que especifica la creación. Nada menos que santo Tomás de Aquino, enfrentado a la pregunta de si el mundo puede ser eterno, afirma que eso no sería opuesto a la creación, porque incluso en ese caso la existencia del mundo estaría igualmente fundada en Dios: sería fruto de la creación divina.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Por cierto, que prestar atención a esto les ahorraría a ciertos cosmólogos, empeñados en excogitar teorías científicas del origen del universo que -invadiendo el campo filosófico y el religioso- hagan innecesaria la idea teológica de creación. Cosa que vale incluso no solo para las fantasías de una «nada» creadora, sino también para las hipótesis de universos infinitos o para las más sutiles de un universo «autocontenido», funcionando dentro de sí mismo sin comienzo. Eso explicaría lo que sucede en el universo, pero no el universo como tal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Como la pretensión de este artículo no puede ir más allá y dada la importancia que la cobró discusión, transcribo en apéndice las densas consideraciones filosóficas de Lorenz B. Puntel, un autor profundo y muy bien informado. Para quien tenga curiosidad al respeto, ellas pueden ahorrar muchas lecturas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">De todos modos, conviene tener en cuenta que el respeto de las diferencias entre ciencia y religión no tiene por qué implicar desinterés o separación total. Los avances científicos, ayudando a comprender mejor el funcionamiento de las realidades creadas, pueden ayudar a interpretar teológicamente determinados aspectos cuya comprensión tradicional nos llega condicionada por la cultura anterior.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Así el descubrimiento de la evolución supuso un notable enriquecimiento, tanto general, como mostró la obra de Teilhard de Chardin, como, como por ejemplo, en el caso concreto de la Cristología, según aclaró Karl Rahner. La importancia de esto la reconoció el mismo Juan Pablo II, en el escrito ya mencionado, acudiendo nada menos que a la propia tradición bíblica:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Si las cosmologías antiguas del Cercano Oriente pudieron purificarse e incorporarse a los primeros capítulos del Génesis, la cosmología contemporánea ¿podría tener algo que ofrecer a nuestras reflexiones sobre la creación? Una perspectiva evolucionista ¿arroja alguna luz aplicable a la antropología teológica, el significado de la persona humana como imago Dei, el problema de la Cristología -e incluso sobre el desarrollo de la doctrina misma-? ¿Cuáles son, si hay alguna, las implicaciones escatológicas de la cosmología contemporánea, atendiendo en especial al inmenso futuro de nuestro universo? ¿Puede el método teológico apropiarse con fruto concepciones de la metodología científica y de la filosofía de la ciencia?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
<h5 style="margin: 10pt 0cm 0pt;">
<span lang="ES" style="mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #243f60; font-size: 11pt;">Original gallec a:</span></span></h5>
<div style="margin: 6pt 0cm;">
<span lang="ES"><span style="font-variant: small-caps;">Andrés Torres Queiruga, </span></span><span lang="ES" style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;">Ciencia e relixión hoxe: apuntes e perspectivas</span><span lang="ES">:</span><span style="font-family: Arial;"><span class="apple-converted-space"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></i></span><span style="font-size: 10.5pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES"><a href="http://www.encrucillada.es/" target="_blank" title="Encrucillada"><b><span style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><span style="color: #0080ff;">Encrucillada</span></span></b></a></span></i></span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES"><span style="font-size: 10.5pt;"> </span></span></span></span><span lang="ES">36/180 (2012) 10-35</span></div>
<h5 style="margin: 10pt 0cm 0pt;">
<span style="color: #243f60;"><span lang="ES" style="mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-size: 11pt;">Versió castellana a </span></span><span style="font-size: 11pt;"><span lang="ES" style="mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">«</span><span lang="ES" style="mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Religión digital</span><span lang="ES" style="mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">»</span><span lang="ES" style="mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">:</span></span><span lang="ES"><span style="font-family: Cambria;"><span style="font-size: 11pt;"> </span></span></span><span class="autor"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-size: 12pt;">Ciencia y religión hoy</span></span></b></span></span><span class="autor"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"></span></b></span></h5>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l8 level1 lfo19; text-indent: -17.85pt;">
<span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">1.<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span><span lang="ES"><a href="http://www.periodistadigital.com/religion/opinion/2013/01/10/ciencia-y-religion-hoy-apuntes-y-perspectivas-iglesia-religion-papa-obispos-iglesia-ciencia-fe-dios.shtml"><span style="color: blue;">Apuntes y perspectivas</span></a></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l8 level1 lfo19; text-indent: -17.85pt;">
<span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">2.<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span><span lang="ES"><a href="http://www.periodistadigital.com/religion/opinion/2013/01/15/de-vastagos-parricidas-a-hijas-emancipadas-iglesia-religion-ciencia-fe-dios.shtml"><span style="color: blue;">De «vástagos parricidas» a «hijas emancipadas»</span></a></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l8 level1 lfo19; text-indent: -17.85pt;">
<span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">3.<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span><span lang="ES"><a href="http://www.periodistadigital.com/religion/opinion/2013/01/22/ciencia-y-religion-hoy-iii-iglesia-religion-queiruga-fe-dios.shtml"><span style="color: blue;">El telescopio de Galileo y el gato de Schrödinger <br />(con un excurso sobre ciencia y resurrección)</span></a></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l8 level1 lfo19; text-indent: -17.85pt;">
<span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">4.<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span><span lang="ES"><a href="http://www.periodistadigital.com/religion/opinion/2013/02/05/iglesia-religion-papa-obispo-fe-ciencia-big-bang.shtml"><span style="color: blue;">Teoría del <span lang="LA" style="mso-ansi-language: la; mso-no-proof: yes;">big-bang </span>y fe en la creación</span></a></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-43593083569775569512015-03-25T11:06:00.003-07:002021-02-12T23:31:50.151-08:00SER CRISTIÀ<span style="font-size: large;"><strong><span style="color: blue;">20 tesis sobre una pregunta urgent</span></strong> <br />
<span style="color: blue;">Hans Küng</span></span> <br />
<div align="right">
<em>Publik-Forum</em> (2005) 18, 23 juliol 2005.<br />
Traducció de <i>Documents d’Església</i></div>
<h4>
<span style="color: #f79646;">QUI ÉS CRISTIÀ?</span></h4>
<strong><span style="color: blue;">1. Només és cristià el qui cerca de viure la pròpia humanitat, socialitat i religiositat <i>a partir de Crist</i>. Ras i curt: no és, doncs, cristià simplement el qui cerca de viure de manera humana o també social o fins i tot religiosa.</span></strong><br />
<strong>Què significa ser <i>humà</i>?</strong> Ser veritablement humà, veritablement persona, significa preocupar-se de la plena humanitat individual. <br />
<i><strong>Però:</strong> </i>això pot fer-ho també l’humanista secular que es considera sense religió, que s’ha format en la cultura clàssica a la manera de Humboldt o l’existencialista seguidor dels filòsofs Nietzsche, Heidegger o Sartre o bé també el qui ha tingut una formació fonamentada en les ciències naturals o en el racionalisme crític. <br />
Els cristians haurien d’admetre-ho clarament: totes aquestes persones poden ser veritables humanistes, que viuen veritablement de manera humana. Però per això no han de ser necessàriament cristians. <br />
<strong>Què significa ser </strong><i><strong>social?</strong> </i>Significa ser enviats a la societat: als necessitats i a les esperances dels propis semblants; enviats a la societat i als altres. Comprometre’s activament per la justícia social. <br />
<i><strong>Però:</strong> </i>això pot fer-ho també la persona sense religió compromesa socialment; pot fer-ho tant el reformador social liberal com el revolucionari social compromès en la lluita de classes. <br />
És indiscutible: totes aquestes persones poden representar de manera convincent exigències socials fonamentades i urgents. Però per això no han de ser necessàriament cristians.<br />
<a name='more'></a><strong>Què significa ser </strong><i><strong>religiós?</strong> </i>Viure en lligam <i>(re-ligari) </i>o amb la mirada vers <i>(re-legere) </i>un Absolut: a l’horitzó d’un fonament de sentit absolut, girat vers qualsevol cosa que m’afecta incondicionadament. <br />
<i><strong>Però:</strong> </i>això pot fer-ho també un budista o un hindú, un musulmà o un jueu; pot fer-ho també un panteista devot al món o també un «místic» replegat sobre si mateix, el seguidor d’una meditació transcendental (ioga o zen) o també simplement la persona mitjana amb sentiments religiosos, que cerca fins i tot de justificar la seva acció davant la seva consciència com a instància vinculant. <br />
Els cristians no haurien hagut mai de posar-ho en dubte. <br />
Tots aquests poden ser autènticament religiosos. Però per això no han de ser necessàriament cristians. <br />
Què és, doncs, específicament cristià? Què fa del cristià un cristià? En una paraula: el fet que cerca de viure la seva humanitat, socialitat i religiositat a partir de Crist. Ni res més ni res menys.<div> <br />
<strong><span style="color: blue;">2. L’especificitat cristiana és Jesucrist mateix.</span></strong><br />
Contra tota extensió, barreja, deformació i confusió de l’especificitat cristiana, dictades sovint per bones intencions, convé designar les coses pel seu nom, prendre els termes a la lletra: el cristianisme dels cristians ha de continuar essent cristià! Però aquest només continua essent així si roman expressament <i>lligat a aquest Crist. </i>No és un principi qualsevol o una intenció o una actitud o simplement l’objectiu de l’evolució de la natura i de la humanitat. És més aviat una persona ben determinada, inconfusible i insubstituïble amb un nom ben precís! L’especificitat cristiana és Jesucrist mateix. <br />
Ja que els termes per indicar l’especificitat cristiana no poden ser aigualits o entesos a gratcient sinó que han de ser entesos exactament i presos a la lletra, són alhora possibles ambdues coses: per un costat la claredat contra l’equivocitat, per l’altre l’obertura i la major tolerància possible. D’aquesta manera s’evita la confusió no cristiana. <br />
El cristianisme no significa <i>absolutament l’exclusivitat santificant de la salvació, </i>sinó <i>l’especificitat </i>que està basada en Jesucrist. En relació a les <i>religions mundials </i>això significa: <br />
<ul>
<li>no el <i>domini </i>absolutista <i>d’una religió, </i>que menysprea la llibertat religiosa amb una actitud missionera exclusiva;</li>
<li>no la <i>barreja </i>sincretista <i>de totes les religions </i>tan contradictòries entre elles, mitjançant la qual la veritat es dispersa, harmonitzant i reduint, en la manca de claredat;</li>
<li>sinó més aviat el <i>servei </i>cristià no egoista <i>a les persones al si de les religions, </i>que està atent a no destruir res de vàlid en les religions, però que tampoc no incorpora acríticament quelcom que estigui privat de valor.</li>
</ul>
Aplicant un reconeixement i un refús capaços de distingir, el cristianisme ha d’actuar en les religions com <i>a catalitzador i punt de cristal·lització crític </i>de llurs valors religiosos, morals, meditatius, ascètics, estètics. Això significa <i>anunciar </i>també avui <i>Jesucrist a tots els éssers humans </i>per permetre d’aquesta manera que hi hagi un veritable cristianisme indi, xinès, japonès, indonesi, àrab, africà, un ecumenisme ja no confessional i eclesial en sentit estricte, sinó en aquest sentit cristià universal.<div> <br />
<span style="color: blue;"><strong>3. Ser cristià significa viure, actuar, sofrir i morir d’una manera veritablement humana en el món d’avui en seguiment de Jesucrist, sostinguts per Déu en la joia i en el dolor, en la vida i en la mort i ajudant tots els éssers humans.</strong></span><br />
Ser veritablement persona humana! Què significa? <br />
No ser cristià a compte de ser home. Però també, en sentit invers, no ser home a compte de ser cristià. No ser cristià al costat, per damunt o sota ser home. El cristià no ha de ser una persona dividida. <br />
L’especificitat cristiana no és una superestructura ni una infraestructura d’allò que és humà, sinó, en un triple significat, és quelcom que <i>accepta, nega i ultrapassa. </i>Els altres humanismes <br />
<ul>
<li>són <i>acceptats</i> en la mesura que accepten allò que és humà;</li>
<li>són <i>negats</i> en la mesura que neguen l’especificitat cristiana, Crist mateix;</li>
<li>són <i>ultrapassats</i> en la mesura que l’ésser cristià pot incloure plenament allò humà massa humà.</li>
</ul>
Això significa: els cristians no són menys humanistes que tots els altres humanistes. Però veuen les coses humanes, les veritables coses humanes, veuen l’ésser humà i el seu Déu, veuen la humanitat, la llibertat, la justícia, la vida, l’amor, la pau, el sentit a partir de Jesús, que és per a ells <i>la normativa concreta. </i>A partir d’ell pensen no poder sostenir un humanisme qualsevol, que accepta simplement tot allò que és veritable, bo, bell i humà, sinó un <i>humanisme </i>realment <i>radical, </i>que pot integrar i superar també allò que no és veritable, bo, bell, humà; no sols tot el que és positiu, sinó també –i aquí es decideix què val un humanisme– tot el que és negatiu, àdhuc el sofriment, la culpa, la mort, la manca de sentit. <br />
En el seguiment de Jesús, fins i tot en el món d’avui, la persona humana pot no sols <i>actuar, </i>sinó també <i>sofrir, </i>no sols <i>viure </i>sinó també <i>morir </i>d’una manera veritablement humana. La persona entreveu també un sentit fins i tot allí on la «raó pura» ha de capitular, fins i tot en el sofriment i en la culpa privades de sentit: perquè també allí, tant pel costat positiu com pel negatiu, sap que <i>està sostinguda per Déu. </i>Així la confiança creient en Jesucrist dóna la pau amb Déu i amb si mateixos, però no ignora els problemes del món i de la societat. Fa la persona veritablement humana, perquè la fa veritablement solidària, <i>disposada a ajudar els altres: </i>oberta sense límits (en el servei, en la renúncia, en el perdó) a l’altre que està necessitat, el «proïsme». <br />
<h3>
</h3>
<h3>
<span style="color: #f79646;">QUI ÉS CRIST?</span></h3>
<span style="color: blue;"><strong>4. Crist no és altre que el Jesús de Natzaret històric: ni sacerdot ni revolucionari polític, ni membre d’una comunitat religiosa ascètica ni piadós moralista, és provocador en totes les direccions.</strong></span><br />
<i>Jesús no era un home de </i>l’establishment <i>sacerdotal. </i>Llavors existia un <i>establishment </i>religioso-polític a Jerusalem (saduceus). <br />
Jesús no era sacerdot. Era un «laic», no casat i fundador d’un moviment laïcal. No era ni tan sols un teòleg de professió: no elaborà grans teories ni sistemes. Predicà la imminent vinguda del regne de Déu d’una manera no científica, amb paraules simplicíssimes, comparacions, narracions, paràboles. <br />
<i>Jesús no era un revolucionari polític.</i> Hi<i> </i>havia aleshores en el seu poble un partit revolucionari (zelotes, fanàtics). <br />
Ell no era un revolucionari polític, social. Si hagués liderat una reforma agrària o hagués empès a cremar els títols de crèdit en ocasió de la revolució de Jerusalem, com passà després de la seva mort, o organitzat una revolta contra l’ocupació romana, hauria estat oblidat en un instant. Però ell proclamà la no violència i l’amor envers els enemics. <br />
<i>Jesús no era membre d’una comunitat religiosa dedicada a l’ascetisme. </i>Al seu temps existien a Palestina comunitats de monjos ben organitzades (essenis, Qumran). Els monjos de tots els temps sempre s’han referit de grat a ell per a llur forma de vida. <br />
Però Jesús no es retirà absolutament del món, no s’isolà i no envià ningú que volia ser perfecte a l’aleshores gran monestir de Qumran tocant al mar Mort. No fundà cap orde religiós amb una regla monàstica, vots, normes ascètiques, hàbits i tradicions particulars. <br />
<i>Jesús no era un piadós moralista. </i>Aleshores existia un moviment per al rearmament moral: els fariseus. Després es veié molt sovint en ell un nou legislador. Però Jesús no ensenyà cap «nova llei», cap tècnica de devoció, i no estava interessat per la casuística moral o fins i tot jurídica i a totes les preguntes sobre la interpretació de la llei. Ell proclamà, en canvi, una nova llibertat de la llei: un amor sense límits. <br />
Jesús fa saltar tots els esquemes. És provocatiu en totes les direccions: clarament més proper a Déu que els sacerdots; més lliure respecte al món que els ascetes; més moral que els moralistes; més revolucionari que els revolucionaris. <br />
Per què no es deixà encasellar? Això depèn del que volia. Què volia exactament?</div><div> <br />
<strong><span style="color: blue;">5. Jesús no proclamà cap teoria teològica ni cap nova llei, i ni tan sols ell mateix, sinó el regne de Déu: la causa de Déu (= la voluntat de Déu) que s’identifica amb la causa de la persona humana (= el benestar de la persona) i es realitzarà.</span></strong><br />
La persona de Jesús desapareix rere la seva causa. Però la causa de Jesús és la causa de Déu en el món: el regne de Déu proper. <br />
<i>El regne de Déu que ve. </i>El missatge de Jesús era molt menys complicat que els nostres catecismes o els nostres manuals teològics. Ell anunciava amb imatges i paràboles el regne de Déu, és a dir, que el futur pertany a Déu. Per tant, no el continu senyoriu de Déu dels jerarques de Jerusalem, sinó el regne de Déu que està venint. No la teocràcia religioso-política o la democràcia dels revolucionaris zelotes que voldrien instaurar amb la força, sinó el senyoriu mundial directe, il·limitat, de Déu mateix que s’espera sense recurs a la violència. <br />
Ni tan sols el judici de venjança a favor d’una selecció de perfectes en el sentit dels monjos essenis i de Qumran, sinó la bona nova de la bonesa sense límits i de la gràcia incondicionada de Déu envers les persones perdudes i sofrents. <br />
I ni tan sols un regne a construir amb una exacta observança de la llei i una millor conducta moral en el sentit dels fariseus, sinó el regne de la plenitud creat per Déu. <br />
<i>El futur absolut. </i>El <i>present </i>remet les persones al <i>futur absolut de Déu, </i>per això cap absolutització del nostre present a costa del futur. El present és i continua essent massa trist i lacerat per pensar que pugui ser ja, amb la seva misèria i la seva culpa, el regne de Déu. Aquest món i aquesta societat són massa imperfectes i inhumans per pensar que ja són la realitat perfecta i definitiva. Amb tot, el regne de Déu no ha de romandre en germen, sinó que ha de realitzar-se plenament i definitivament. Allò que amb Jesús començà, amb Jesús ha de ser portat a terme. <br />
El <i>futur absolut </i>remet les persones al <i>present. </i>El regne de Déu no pot ser un consol futur, satisfacció de la piadosa curiositat humana per al futur, projecció de desigs insatisfets i de pors, com pensaven Feuerbach, Marx i Freud. La persona ha de ser remesa al present precisament a partir del futur. El món i la societat d’avui han de ser no sols interpretats, sinó també canviats a partir d’aquesta esperança. Jesús no volia oferir un ensenyament sobre el futur, sinó llançar una crida per al present a la llum del futur absolut. <br />
Amb vista a aquest regne de Déu que ve Jesús anuncia una <i>norma suprema </i>per a la conducta de la persona: <i>la voluntat de Déu. </i>Que es faci la seva voluntat! Però en què consisteix aquesta voluntat? <br />
La voluntat de Déu no s’identifica amb una determinada llei, un dogma o una regla. De tot allò que Jesús diu i fa resulta clarament que la voluntat de Déu no és altra cosa que el <i>ple benestar de la persona. </i>Com demostren clarament les benaurances del sermó de la muntanya i les narracions de guarició, no es tracta de la salvació de les ànimes, sinó de la salvació de tota la persona en el present i en el futur. En situacions sempre diverses es tracta del benestar del tot especial del qui necessita de mi, del meu proïsme. Què significa això en concret?</div><div> <br />
<strong><span style="color: blue;">6. Per amor del benestar de la persona Jesús relativitzà de fet institucions i tradicions considerades sagrades i intocables: llei i culte.</span></strong><br />
<i>Per això </i>Jesús, que en general observa la llei, no tem en certs casos adoptar una <i>conducta contrària a la llei. </i>En efecte, sols la puresa del cor, i no el ritualisme correcte, dóna la puresa davant Déu. El dissabte és per a l’home i no a l’inrevés. <br />
Jesús no practica l’ascesi del dejuni. No tem de ser considerar un fartaner i un bevedor. <br />
Ell relativitza, de fet, d’una manera escandalosa <i>tradicions i institucions </i>considerades sagrades i intocables: relativitza la llei, tot el sistema religioso-social, perquè els manaments existeixen per a la persona i no a l’inrevés. La llei no és sols abrogada o elevada, sinó que en comptes d’un ordenament jurídic absolutitzat hi ha la persona real. Humanitat en comptes de legalisme i dogmatisme. Totes les normes i les institucions, els codis i els dogmes estan subordinats a un únic criteri: si afavoreixen o no el benestar de la persona. <br />
Relativitza el temple, el culte, perquè la reconciliació i el servei quotidià van abans que la litúrgia. La forma cultual del servei de Déu no és sols abrogada o elevada, sinó que al lloc d’una litúrgia absolutitzada hi ha la persona real. Humanitat en comptes de la prioritat del formalisme i del ritualisme. Tot ritu i ús, exercici i cerimònia està subordinat a un únic criteri: si afavoreixen o no el benestar de la persona. <br />
<i>Per això </i>defensa <i>l’</i><i>amor, </i>que permet ser pietosos i raonables al mateix temps i que es demostra en el fet de no excloure ningú, ni tan sols <i>l’adversari.</i> <br />
Un amor que està disposat a empènyer fins: <br />
<ul>
<li>al servei sense jerarquies;</li>
<li>a la renúncia sense contrapartida; </li>
<li>al perdó sense fi.</li>
</ul>
Per tant, a canviar la societat a través del canvi radical de les persones individuals. <br />
<i>Per això ell, </i>fent enrabiar les persones piadoses,<i> se solidaritza</i> <i>amb tots els pobres: </i>miserables, «pobres diables», heretges i cismàtics, immorals, prostitutes i adúlters; persones políticament compromeses, publicans i col·laboracionistes, exclosos de la societat i marginats, leprosos, malalts, pobres, les persones més febles, les dones i els infants; sobretot les persones senzilles (que no saben de què es tracta en realitat). <br />
<i>Per això </i>gosa fins i tot proclamar, en comptes del càstig de la llei, el <i>perdó </i>de Déu –i això gratuïtament, sense cap precedent obra bona– i expressament concedir personalment el perdó, permetent així la conversió i el perdó dels semblants.</div><div> <br />
<span style="color: blue;"><strong>7. Fent-ho així, Jesús pretengué ser el defensor de la causa de Déu i de la causa de les persones al mateix temps. Així, amb el compromís de tota la seva persona, reptà a prendre posició no respecte a un dogma o una llei, sinó respecte al seu missatge alliberador. D’aquesta manera resultava plantejada la pregunta sobre la seva persona: ¿és un heretge, un fals profeta, un blasfem, un seductor o corruptor del poble, o no?</strong></span><br />
Jesús acabà en un <i>conflicte </i>social potencialment i després realment mortal: com evident <i>outsider </i>en contrast amb les conductes dominants i també amb aquells que les contrastaven. <br />
Una enorme pretensió per part d’un home d’origen humil, sense el suport de la família, sense una particular formació. Sense diners, ofici i honors, sense poder familiar, no cobert per cap partit i no legitimat per cap tradició: ¿un home sense cap poder que pretenia tenir una tal <i>plena potestat?</i> <br />
<i>Però: </i>aquell que s’atreia amb el seu ensenyament i amb el seu comportament agressions mortals, trobava també espontànies expressions de confiança i d’amor. En una paraula, davant d’ell les persones es dividien en dos camps contraposats. <br />
Jesús havia esdevingut una persona pública. Enfront d’ell, les persones i sobretot la jerarquia es veien obligades a prendre inevitablement una <i>decisió última i definitiva: </i>però no sota forma d’un sí o d’un no a un determinat títol, a una determinada dignitat, a un determinat ofici, o també a un determinat dogma, ritu o llei, perquè el seu missatge i la seva comunitat suscitaven la qüestió de la <i>direcció </i>que un havia de donar i volia donar <i>en definitiva </i>a la seva vida. Jesús exigia una decisió última i definitiva per la causa de Déu i de la persona humana. Ell està totalment absorbit per aquesta «causa» sense exigir res per a la seva persona, sense fer objecte del seu anunci el seu «paper» o la seva dignitat. <br />
La seva expressa renúncia a tot títol acreix l’enigma de la seva persona. <br />
Jesús, en el qual teoria i praxi s’encreuaven inseparablement, constituïa <i>un repte sense precedents </i>per a tot el sistema religioso-social (llei) i per als seus representants (jerarquia). Amb quina plena potestat? És això que pregunten amics i enemics. En efecte, un home proclama en comptes de la incondicionada observança de la Llei una sorprenent llibertat per a Déu i per a les persones. ¿No es posa potser per damunt de Moisès (llei), de Salomó (temple), de Jonàs (profetes)? ¿Pot no escandalitzar-se? <br />
Un doctor de la llei que es posa contra Moisès, no és potser un <i>fals doctor?</i> <br />
Un profeta que ja no segueix Moisès, no és potser un <i>fals profeta?</i> <br />
Un home per damunt de Moisès i dels profetes, que pel que fa al pecat s’arroga fins i tot la funció d’últim jutge i així envaeix el camp que és només de Déu i únicament de Déu, no és potser un <i>blasfemador de Déu?</i> <br />
Lluny de ser la víctima innocent d’un poble obstinat, ¿no és més aviat un fanàtic i un heretge i com a tal un demagog, un pertorbador de l’ordre, un provocador, un <i>instigador del poble, </i>extremament perillós i una veritable amenaça per a la posició de la jerarquia? I una pregunta encara més feixuga: no predica en definitiva un altre Déu?</div><div><span style="font-size: medium;"> </span><br />
<strong><span style="color: blue;">8. La controvèrsia afecta en definitiva Déu: Jesús no es referia a cap nou déu, sinó al Déu d’Israel, encara que entès diversament, és a dir, com a Pare de les persones esgarriades, al qual s’adreçava d’una manera absolutament personal com al seu Pare.</span></strong><br />
En tot allò que fa i diu Jesús es refereix al <i>Déu d’Israel, </i>al Déu dels pares. Com seria aquest Déu si Jesús tingués raó? Tota la seva proclamació i acció planteja d’una manera absolutament inevitable la qüestió de Déu: com és i com no és, què fa i què no fa. Tota la controvèrsia afecta en definitiva el Déu veritable. <br />
El Déu al qual Jesús es referia per justificar la seva manera escandalosa de parlar i de comportar-se apareixia als crítics com un Déu estrany, fins i tot perillós i en última anàlisi impossible. ¿Un Déu que justifica personalment les violacions de la llei? ¿Un Déu que sense cap consideració pren les distàncies de la justícia de la llei i fa proclamar una «justícia millor»? <br />
¿Un Déu, doncs, que deixa posar en discussió l’ordenament jurídic existent i en conseqüència tot el sistema social, inclòs el temple i el culte? <br />
¿Un Déu que fa de la persona humana la mesura dels seus manaments, que suprimeix mitjançant el perdó, el servei, la renúncia, mitjançant l’amor, la distinció natural entre companys i no companys, llunyans i veïns, amics i enemics, bons i dolents i es posa així al costat dels febles, dels malalts, dels pobres, dels desavantatjats, dels oprimits, més precisament dels no devots, dels immorals, dels sense Déu? <br />
Aquest seria evidentment un altre déu: un déu que ha pres les distàncies de la seva mateixa llei. Aquest no seria el Déu dels qui observen la llei, sinó el déu dels qui violen la llei, més encara, no el Déu dels qui tenen temor de Déu, sinó el Déu dels sense Déu i per tant seria una revolució veritablement inaudita en la concepció de Déu. <br />
Tot el missatge del Regne i de la voluntat de Déu proclamat per Jesús fou orientat a Déu entès com a «Pare». Jesús se li adreçà com al <i>seu Pare </i>d’una manera directa, amb una característica immediatesa i escandalosa confidència. <br />
La nova proclamació i el fet d’adreçar-se a Déu com a Pare a llur torn feren llum sobre aquell que així ho anunciava i els parlava. I així com ja llavors no es podia parlar de Jesús sense parlar d’aquest Déu i Pare, així després resultà difícil parlar d’aquest Déu i Pare sense parlar de Jesús. <br />
S’ha pres una decisió respecte a aquest <i>Jesús </i>quan s’ha tractat de la qüestió del <i>veritable Déu. </i>La manera en què ens hem posat davant aquest Jesús ha determinat la manera en què se’ns posava davant Déu, com l’entenia i com Déu es comportava. Així Jesús parlà i obrà en nom i amb la força del Déu d’Israel. Al final per a ell es deixà fins i tot matar d’una manera absolutament coherent.</div><div> <br />
<strong><span style="color: blue;">9. La fi violenta de Jesús era perfectament en línia amb aquesta seva posició respecte a Déu i a l’home. La reacció violenta dels custodis de la llei, del dret i de la moral a la seva nació no violenta fou la seva mort en creu. Allò que patí fou el compliment de la maledicció de la llei: Jesús com a representant dels qui violen la llei, dels pecadors. Morí abandonat de Déu i dels homes.</span></strong><br />
<i>La mort com a conseqüència. </i>Jesús no sofrí passivament la mort. Només el seu arriscat, provocatiu anunci explica la seva condemna a mort. Sols la seva acció explica la seva passió. <br />
<i>La maledicció de la llei. </i>La mort de Jesús ha significat la victòria de la llei. Posada radicalment en discussió per Jesús, aquesta ha colpit i l’ha matat. Com a crucificat, Jesús és maleït per Déu –la seva pretensió combatuda, la seva autoritat anul·lada, la seva vida declarada falsa–. El fals mestre, el fals profeta, el pertorbador del poble, el blasfem és condemnat i ajusticiat. La llei ha triomfat sobre el missatge de Jesús, sobre l’«Evangeli»; es confirma que aquesta no té res a veure amb aquella «justícia millor» basada sobre una fe, que es posa contra la justícia de la llei basada sobre les bones obres. <br />
<i>Substitut dels pecadors. </i>Així Jesús apareix com el pecat personificat, com el substitut de tots els qui violen la llei i són sense Llei, a favor dels quals intervé o que mereixen en definitiva la seva mateix sort. És així el substitut de tots els pecadors, en el sentit pitjor del terme. <br />
<i>Abandó per part de Déu. </i>Però és precisament aquesta la particularitat de la mort de Jesús: ell morí no sols abandonat dels homes, sinó també en un il·limitat abandó per part de Déu. El seu Déu i Pare, amb el qual s’havia completament identificat fins a l’últim calze amarg, al final no s’identificà amb ell. La <i>comunió absolutament única amb Déu, </i>en la qual havia cregut, va constituir també el seu <i>abandó absolutament únic per part de Déu.</i> <br />
I així tot semblà inútil, com si no hagués succeït mai. Aquell que havia proclamat obertament davant tothom la proximitat i la vinguda de Déu el seu Pare fou condemnat obertament davant de tots com <i>sense Déu: </i>un judicat per Déu mateix, un tret del mig per sempre. <br />
I ja que la <i>causa </i>per la qual havia viscut i havia lluitat era fortament lligada a la seva <i>persona, </i>amb la seva persona acabava també la seva causa. En efecte, no existeix una causa independent d’ell. Però com s’hauria pogut creure en la seva paraula després que d’aquella manera inaudita havia callat i mort? Tot acabat? <br />
<h5>
<span style="color: blue; font-size: small;">10. Però amb la mort de Jesús no tot acabà. La seva comunitat creu que el Crucificat viu per sempre davant Déu, com a esperança per a nosaltres. La resurrecció no significa retorn a viure en el temps i en l’espai i ni tan sols una continuació de la vida en el temps i en l’espai, sinó ingrés en aquella realitat primera i última, inconcebible i plena que nosaltres anomenem Déu.</span></h5>
Amb la seva mort tot s’ha acabat? Clarament, no. El moviment que brolla de Jesús començà realment només després de la seva mort. Però on enfonsa les seves arrels? <br />
Si considerem les diverses contrastants tradicions i les representacions narratives del fet de la resurrecció de Jesús, resta el <i>testimoniatge concorde dels primers creients, </i>que han basat llur fe damunt una experiència real: el Crucificat viu per sempre en Déu, com a esperança per a nosaltres. Les persones del Nou Testament bíblic són sostingudes, animades per llur certesa que aquell que ha fou mort no romangué en la mort sinó que viu, i que també el qui es confia a ell amb esperança i fe viurà. És a dir, la vida eterna d’aquell únic ha esdevingut una esperança real per a tots! <br />
<i>Però què significa «viure»? Cap retorn a la </i>nostra vida en l’espai i en el temps. La mort no és suprimida, res de reanimació d’un cadàver, sinó entrada en una vida completament diversa, immortal, eterna. Per tant, <i>cap continuació </i>de la vida en l’espai i en el temps. Això significa una nova vida que elimina les dimensions de l’espai i del temps en l’àmbit invisible, immortal i incomprensible de Déu (expressat amb el terme «cel»). <br />
Morint, Jesús no ha acabat en el no-res, sinó que ha entrat en aquella realitat primera i última, inconcebible i plena, acollit en aquella realitat absolutament real que nosaltres indiquem amb el nom «Déu». El creient animat per l’esperança sap que la mort és pas cap a Déu, retorn en el secret de Déu, en aquell àmbit que supera tota comprensió, que cap ull humà mai no ha vist; en aquell àmbit que és sostret a la nostra comprensió, concepció, reflexió i imaginació.</div><div> <br />
<span style="color: blue;"><strong>11. La fe en la resurrecció no és un apèndix, sinó la radicalització de la fe en Déu, de la fe en el Creador.</strong></span><br />
<i>Radicalització de la fe en Déu. </i>La fe en la resurrecció no s’atura a mig camí, sinó que recorre coherentment el camí fins al fons. <br />
Amb una confiança absolutament raonable, encara que sense una prova estrictament racional, el creient afirma que el Déu de l’inici és també el Déu de la fi. El Creador del món i dels éssers humans és també el qui els duu a perfecció en la plenitud de la vida eterna. <br />
La resurrecció no ha de ser interpretada, doncs, només com una interiorització o canvi social, sinó com una radicalització de la fe en el Creador segons el qual la fi és un nou inici. En realitat, sols un sense Déu pot afirmar que amb la mort <i>tot </i>s’acaba. <br />
A partir de testimoniatges concordes del Nou Testament la solució de l’enigma del naixement del cristianisme es troba en el mateix Jesús de Natzaret, experimentat i reconegut viu, el qual permet de comprendre per què la seva causa ha continuat: <br />
<ul>
<li>perquè no sols ha estat venerat, estudiat i seguit com a fundador i mestre, sinó que ha estat experimentat com a operant present en l’«Esperit»;</li>
<li>perquè la creu, l’antic patíbul de la vergonya, ha pogut ser considerada un signe de victòria;</li>
<li>perquè els primers testimonis, sostinguts per una radical confiança, sense témer menyspreu, persecució i mort han portat arreu la notícia escandalosa d’un crucificat com la decisiva notícia joiosa (Evangeli);</li>
<li>perquè, després de la seva mort, s’ha arribat al moviment de Jesús tan ric de conseqüències, després de la seva fallida a un nou inici, després de la fuga dels seus deixebles (apòstols) ben aviat a una comunitat de creients en Crist, que s’anomena Església;</li>
<li>perquè el fals mestre, fals profeta, agitador del poble i blasfem ha estat proclamat amb una absoluta temeritat messies de Déu, és a dir, Crist, Senyor, Salvador i Fill de Déu; i perquè el moviment de Jesús ha vist vinculat als esdeveniments pasquals, plens de tensions i enigmàtics, el misteri de Déu, Jesús mateix ha esdevingut el contingut de llur proclamació, el compendi del missatge del regne de Déu. Així l’anunciador ha esdevingut l’anunciat, el Jesús anunciant el Crist anunciat.</li>
</ul>
<strong><span style="color: blue;">12. Sense la fe en el Ressuscitat la fe en el Crucificat no té confirmació i autorització. Sense la fe en la creu la fe en el Ressuscitat manca d’especificitat i determinació. En última anàlisi, l’element distintiu del cristianisme és Jesucrist com a Crucificat.</span></strong><br />
Quin és, llavors, en última anàlisi, l’element distintiu? L’element que distingeix el cristianisme de les altres antigues religions mundials i dels nous humanismes és aquest <i>mateix Crist, </i>que s’identifica amb el veritable, històric Jesús de Natzaret. És, doncs, concretament aquest Crist <i>Jesús.</i> <br />
Però què preserva de qualsevol confusió entre aquest Jesucrist històric i les falses imatges de Jesús? <br />
L’element distintiu del cristianisme és literalment, <i>en última anàlisi, </i>«Jesucrist i aquest, <i>crucificat» (1Co 2,2).</i> <br />
La <i>creu </i>no és, doncs, sols exemple i model, sinó fonament, força i norma de la fe cristiana: el <i>gran distintiu </i>que, en el supermercat mundial de les concepcions del món religioses i no religioses, distingeix radicalment aquesta fe de les altres religions, ideologies i utopies concurrents. <br />
Però aquest Jesucrist es distingeix inconfusiblement de les moltes altres representacions de déus i fundadors de religions divinitzades, dels cèsars, genis, herois de la historia mundial, rehabilitats, glorificats, vivents no com el Ressuscitat, el Vivent, el Diví glorificat, sinó com el Crucificat humiliat i capolat.</div><div> <br />
<strong><span style="color: blue;">13. Només a partir de la fe en aquest Jesús ressuscitat es pot explicar el naixement de l’Església: l’Església de Jesucrist com a comunió dels qui han fet pròpia la causa de Jesucrist i la testimonien com a esperança per a tots els homes.</span></strong><br />
<i>Durant la seva vida terrena </i>Jesús no havia fundat cap església: ni els seguidors de Jesús disposats a convertir-se ni els deixebles cridats a seguir-lo d’una manera particular, ni els dotze apòstols són escollits per Jesús com a «nou poble de Déu» o «església» procedent d’Israel, de l’antic poble de Déu, i contraposats a aquest. Només a continuació, <i>després de la mort de Jesús i </i>la seva resurrecció, la primera comunitat cristiana parla d’«Església»: Església en el sentit d’una comunitat particular distinta d’Israel. Inicialment el seu fonament no és un propi culte, una pròpia constitució, sinó únicament la confessió creient de Jesús com el Crist: «Església de Jesucrist». <br />
<i>Avui ser cristià és ser cristià ecumènic: </i>avui, també el catòlic pot tenir veritablement les mateixes conviccions i els mateixos sentiments que l’evangèlic, per als quals ja ara innombrables cristians a tots el món, malgrat les resistències dels respectius aparells eclesiàstics, viuen de fet una «catolicitat evangèlica» centrada sobre l’Evangeli o una «evangelicitat catòlica» que tendeix a l’obertura catòlica, realitzen una veritable <i>ecumenicitat. </i>D’aquesta manera, avui un cristià pot ser cristià en sentit ple, sense renegar del seu passat confessional i sense obstaculitzar un millor futur ecumènic: avui el veritable ser cristià significa ser cristià ecumènic.</div><div> <br />
<strong><span style="color: blue;">14. Avui la diferència entre «catòlic» i «evangèlics ja no rau en cada diferència doctrinal tradicional, sinó en diverses actituds de fons, que s’han format a partir de la Reforma i de la Contrareforma, però que avui poden ser superades en llur respectiva unilateralitat i integrades en una veritable ecumenicitat.</span></strong><br />
Les diferències doctrinals tradicionals afecten Escriptura i tradició, pecat i gràcia, fe i obres, eucaristia i sacerdoci, Església i papat. Sobre tots aquests punts ens podem entendre, o ja ens entenem, a nivell teòric. Es demana sobretot a les autoritats de les Església que tinguin en compte les conclusions teològiques comunes ja existents i les tradueixin a la pràctica. <br />
La diferència decisiva és constituïda per <i>les tradicionals actituds de fons: catòlic </i>en l’actitud fonamental és el qui porta al cor sobretot l’Església catòlica <i>= entera, </i>general, estesa, total. En concret, la <i>continuïtat, </i>conservada en tots els desplegaments de les èpoques històriques, de la fe i <i>de </i>la comunitat de fe (tradició) i la <i>universalitat </i>de fe i comunitat de fe que enclou tots els grups (contra el radicalisme i el particularisme «protestants», a no confondre amb el radicalisme i la referència a la comunitat evangèlics). <br />
<i>Evangèlic </i>en l’actitud fonamental és el qui porta al cor, en totes les tradicions, doctrines i pràctiques de l’Església, sobretot la contínua referència crítica a <i>l’Evangeli </i>(Escriptura) i la contínua <i>reforma </i>pràctica a partir de la norma de l’Evangeli (contra el tradicionalisme i sincretisme «catòlics», que no s’ha de confondre amb la tradició i l’obertura catòliques).</div><div> <br />
<strong><span style="color: blue;">15. El fonament ecumènic de totes les Esglésies cristianes és la confessió bíblica de Jesús com a Crist, com a norma per a les relacions de les persones amb Déu i amb els altres. Aquesta confessió ha de ser traduïda en cada nova època.</span></strong><br />
Malgrat la continuïtat de la fe, en la història de l’Església aquesta confessió de Crist ha estat <i>interpretada</i><i> </i>teològicament <i>de maneres diverses </i>en les diferents èpoques. Per això convé sempre, tenint en compte la dada històrica (tradició), traduir-la en el present: certament no proposar un altre Evangeli, però descobrir d’una manera nova el vell Evangeli per al nostre temps. <br />
<i>Déu i home en joc. </i>També avui ha de quedar immutablement ferm en la fe dels cristians el fet que en la història de Jesucrist hi ha veritablement <i>en joc Déu i l‘home, </i>també i precisament quan s’han d’interpretar d’una manera nova per al nostre temps la filiació divina de Jesús, la seva preexistència, la seva mediació en la creació i la seva encarnació. A partir del Nou Testament és tanmateix impossible sostenir una interpretació de la història de Jesucrist que el consideri «només Déu»: un Déu que camina per sobre la terra, sense les llacunes i les febleses humanes. O bé «solament home»: sols un predicador, profeta o mestre de saviesa, símbol o xifra per a les experiències humanes fonamentals. <br />
Intentant, sobre la base de l’Evangeli, una reformulació per al nostre temps de la <i>clàssica fórmula cristològica </i>«veritable Déu i veritable home», vinculant des del segle v (concili de Calcedònia [451] en connexió amb el concili de Nicea [325)), es podria dir, salvat tot possible error: tot el significat d’allò que succeí en i amb Jesús de Natzaret rau en el fet que <i>en Jesús </i>per als creients s’ha fet proper, ha parlat i obrat, s’ha definitivament revelat Déu mateix <i>amic dels homes. </i>En darrer terme, totes les expressions sobre la filiació divina, la preexistència, la mediació en la creació i l’encarnació, sovint revestides en formes mitològiques o semimitològiques pròpies del temps, volen afirmar i motivar ni més ni menys que això: l’<i>especificitat, l’indedutbilitat i insuperabilitat </i>de la <i>crida, oferta i exigència </i>expressades en i amb Jesús. <br />
Convé tanmateix continuar subratllant, contra totes les tendències a la seva divinització, que Jesús <i>era plenament i totalment home </i>sense reduccions amb totes les conseqüències (capacitat de sofrir, por, solitud, incerteses, temptacions, dubtes, possibilitats d’equivocar-se). Però no sols un home, sinó el <i>veritable home. </i>Com a tal oferí amb el seu anunci, el seu comportament i la seva sort un <i>model de ser home, </i>que permet a cadascú que s’abandoni amb confiança a ell de descobrir i realitzar el sentit de ser home i de la seva llibertat en l’existència per als seus semblants. En tant que confirmat per Déu, Jesús representa la <i>mesura </i>última, sempre fiable, <i>del ser home.</i> <br />
Pel que fa al significat de les afirmacions, a la veritat dels esmentats antics concilis cristològics, realment garantida per l’Evangeli, no s’ha de treure res quan ha de ser traduïda del vell context hel·lenístic a l’horitzó de la comprensió pròpia del nostre temps. No es tracta de preservar la terminologia i les categories, sinó de preservar les grans intencions i els continguts decisius. <br />
Segons l’Evangeli ser cristià no depèn en definitiva de l’acceptació d’aquell o d’aquell altre dogma sobre Crist, per important que pugui ser considerat, pel llenguatge usat en cristologia o en les teories sobre Crist, sinó per la <i>fe </i><i>en Crist i </i>pel <i>seguiment de Crist!</i> <br />
<h3>
</h3>
<h3>
QUI ACTUA DE MANERA CRISTIANA?</h3>
<span style="color: blue;"><strong>16. L’element distintiu de l’actuar cristià és el seguiment de Crist. Jesucrist en persona és l’encarnació viva, normativa de la seva causa: encarnació d’una nova actitud envers la vida i d’un nou estil de vida. En tant que concreta persona històrica ell està allunyat d’un principi abstracte, d’una norma general i d’un sistema de pensament.</strong></span><br />
Es comprèn l’Evangeli, l’«ensenyament» (missatge) de Jesús mateix en el seu veritable significat solament si és vist a la llum de la seva vida, mort i nova vida: el seu «ensenyament» <i>és </i><i>inseparable de la seva persona. </i>Jesús en persona és l’encarnació viva, normativa, de la seva causa. <br />
Per això seguiment significa escollir-lo, a ell i la seva vida, <i>i </i><i>recórrer el propi camí –</i>cadascú el seu– <i>segons les seves indicacions. </i>Aquesta possibilitat és considerada des del començament una gran oportunitat, no com una constricció, sinó com un deure, un veritable do, que pressuposa només una cosa: prendre-la amb confiança i fe i viure a partir d’ella. El que compta és la posició respecte a la nova vida i l’estil de vida que se’n segueix. <br />
En tant que persona concreta Jesús estimula no sols el pensament i el discurs crític oracional, sinó també contínuament la fantasia, la imaginació i les emocions, l’espontaneïtat, la creativitat i la innovació; en una paraula, tots els nivells de la persona. El nom de Jesús pot significar un poder, una protecció, un refugi, una exigència, perquè representa la humanitat, la llibertat, la justícia, la veritat i l’amor contra la manca d’humanitat, l’opressió, la mentida i la injustícia. Una persona històrica concreta com Jesús té paraula i veu. Pot cridar i clamar. No un principi, sols una figura viva pot estimular tota la persona: sols aquesta pot invitar, estimular, empènyer a ultrapassar-se. La persona històrica concreta té una incontestable realitat, encara que pot ser interpretada de maneres diverses. <br />
En el cas de la persona de Jesús i del seu camí no es tracta d’una mera possibilitat, sinó d’una possibilitat <i>realitzada. </i>Girant la mirada cap a ell, la persona pot saber que <i>és possible </i>recórrer el seu camí i resistir. Per això aquí no es diu simplement a la persona que ha de recórrer el seu camí, ha de justificar-se, alliberar-se. Es pressuposa el fet que ell ha recorregut el camí i que la persona que mira a ell és justificada, <i>alliberada. No un </i>principi, sinó sols una figura viva pot <i>encoratjar </i>tota la persona: ja que aquesta fa possible i consolida la confiança de poder recórrer el propi camí, perquè aquesta elimina el dubte referent a les pròpies capacitats d’actuar bé.</div><div> <br />
<span style="color: blue;"><strong>17. Per a les persones d’avui Jesús és un model fonamental, a realitzar de moltes maneres, d’una visió i d’una praxi de la vida. Ell en persona és una invitació, una crida i un repte. I això tant per als individus com per a les societats. Ell permet concretament una nova orientació i actitud fonamental, noves motivacions, disposicions, accions, un nou horitzó de sentit i un nou objectiu.</strong></span><br />
Com <i>a </i><i>model fonamental </i>normatiu d’una visió i d’una praxi de la vida Jesús no presenta un ordenament de la vida, de l’estat o de la societat codificat en lleis, sinó molt concretament <i>exemples, accions simbòliques, comportaments exemplars, valors guia, criteris orientadors </i>que inviten, obliguen i desafien. <br />
Jesús presenta i fa possible molt concretament una <i>nova orientació i una actitud fonamental. </i>Es tracta de <i>noves motivacions, </i>nous motius per a l’acció, que poden ser deduïts de la «teoria» i «praxi» de Jesús. A partir d’ell és possible respondre a la pregunta del perquè la persona actua d’aquella manera i no d’una altra, perquè no ha d’odiar sinó que ha d’estimar, perquè ha de ser honesta, respectuosa i possiblement bona també quan en deriven danys i esdevé l’objectiu de la no fiabilitat, de la brutalitat o de l’acció violenta contra altri. <br />
Es tracta de <i>noves disposicions: </i>noves visions, tendències, intencions que són assumides i mantingudes en l’esperit de Jesucrist. No sols en moments concrets i passatgers, sinó d’una manera durable es generen neguits, es produeixen actituds, s’adquireixen qualificacions que poden orientar la conducta: disposicions de compromís per als propis semblants, de solidaritat amb els desfavorits, de lluita contra les estructures injustes; disposicions d’agraïment, llibertat, generositat, abnegació, joia, però també de respecte, perdó i servei; disposicions que resisteixen també en situacions límit. <br />
Es tracta de <i>noves accions: </i>noves accions en petites i grans coses, que, en el seguiment de Jesucrist, intervenen també allí on ningú no ajuda. No sols programes generals que canvien la societat, sinó gestos, testimoniatges, signes concrets d’humanitat i d’humanització de les persones i de la societat humana. <br />
Es tracta d’un <i>nou horitzó de sentit i d’un nou objectiu: </i>que, en la realitat última, en el compliment de la persona i de la humanitat en el regne de Déu, poden portar no sols allò que és positiu de la vida humana, sinó també allò que és negatiu. En el seguiment de Jesucrist es dóna una sentit no sols a la vida i a l’acció, sinó també al sofriment i a la mort de la persona, no sols a la història dels esdeveniments, sinó també a la història del sofriment.</div><div> <br />
<strong><span style="color: blue;">18. També per a l’Església Jesús ha de restar normatiu en tot. L’Església és creïble només si, seguint-lo, avança en el món com una Església provisional, serventa, conscient del propi pecat, decidida. D’aquí s’han de treure en cada època conseqüències pràctiques per a la contínua reforma interna de l’Església i per a l’entesa ecumènica.</span></strong><br />
L’Església no és el regne de Déu, però pot i ha de ser la portaveu i el testimoni del regne de Déu. Ho és <i>creïblement </i>només si proclama el missatge de Jesús no primer de tot als altres, sinó a si mateixa i, fent-ho així, no es limita a predicar allò que demana Jesús, sinó que ho duu a terme. Així tota la seva credibilitat depèn de la <i>fidelitat a Jesús i a la seva causa. </i>En aquesta mesura cap de les Esglésies actuals no s’identifica automàticament i des de tots els punts de vista amb l’Església de Jesucrist. Per això aquesta és una Església només en la mesura en què resta fidel a Jesucrist i a la seva causa. Llavors aquesta segueix el seu itinerari com <i>a Església provisional: </i>és a dir, una comunitat de fe que pensa sempre trobar el seu fi no en si mateixa, sinó en el regne de Déu, que permet de poder resistir en una història plena de conflictes. En efecte, ella sap que no necessita elaborar cap sistema definitiu, oferir una pàtria permanent, no ha de meravellar-se quan la seva provisionalitat es veu travessada per dubtes, bloquejada per obstacles i acaparada de problemes; una <i>Església serventa, </i>sempre conscient que no arribarà ella mateixa, sinó el regne de Déu. <br />
Aquesta troba en la seva petitesa la seva veritable grandesa. En efecte, llavors sap ser gran sense desplegament de potència i ús de la força, trobar la seva veritable dignitat només en el servei desinteressat, dedicat a la societat, a les persones i als grups i també als seus adversaris. També quan la seva existència és contínuament ignorada, passada per alt o simplement tolerada, deplorada, atacada per la societat, el poder de Déu domina inabastable per a ella per damunt de tots els altres poders. <br />
Es tracta d’una Església <i>conscient del propi pecat, </i>d’una comunitat de fe que en una història de fidelitat i infidelitat, coneixement i error, es pren seriosament el fet que només amb l’adveniment del regne de Déu arribarà la separació entre bé i mal, veritat i error. Llavors sap que no ha de presentar-se davant la societat com la qui deté una moralitat superior, com si en el seu cas tot funcionés a la perfecció, sap que la seva fe és feble, ambigu el seu coneixement, vacil·lant la seva confessió, que no existeix un sol pecat o un sol error que no hagi ja comès i en el qual no hagi ja caigut en aquesta forma o en aquella altra; per la qual costa, malgrat tots els seus distanciaments respecte al pecat, mai no està autoritzada a distanciar-se de cap pecador. <br />
Però es tracta d’una <i>Església decidida: </i>la comunitat de fe que, malgrat totes les defallences, roman contínuament orientada vers el Regne que ve gràcies a l’acció de Déu i pensa contínuament per a qui i per a quina cosa ha decidit comprometre’s, esdevé veritablement lliure: lliure, en el seguiment de Jesucrist, per al servei al món, lliure per al servei a la persona, en la qual serveix Déu, i lliure per al culte diví, en el qual serveix les persones. Lliure fins per a la superació del sofriment, de la culpa i de la mort amb la força de la creu de Jesús viu. Lliure per a l’amor creatiu que tot ho embolcalla, que ja ara no sols interpreta, sinó que canvia, el món malalt. I això a partir de la ferma esperança en el Regne futur de la plena justícia, de la vida eterna, de la veritable lliberta, de l’amor sense límits i de la pau, caracteritzat per la supressió de tot allunyament i per la reconciliació definitiva de la humanitat amb Déu. <br />
Aquesta reflexió sobre l’Evangeli de Jesucrist com a centre i fonament de la comunitat de fe ha de portar cada època a nombroses conseqüències pràctiques. Avui, en particular sobre dos fronts. <br />
<i>Primer: </i>una creixent <i>integració ecumèni</i>ca de les diverses Esglésies: mitjançant la reforma i el recíproc reconeixement dels ministeris de l Església, el culte celebrat conjuntament, la comunió oberta i les celebracions comunes de la cena del Senyor, la construcció i l’ús comú de les esglésies i de les altres estructures, l’acompliment comú del servei a la societat, la creixent integració també a nivell de facultats teològiques i ensenyament de la religió. <br />
<i>Segon: </i>la <i>reforma intraeclesial </i>també de l’Església catòlica: en relació a l’estil de govern, a l’elecció del papa i dels bisbes, al celibat obligatori, a la corresponsabilitat dels laics, a l’equiparació de la dona (ordenació), a la llibertat de consciència en matèria de moral sexual.</div><div> <br />
<strong><span style="color: blue;">19. La prova del foc de la fe cristiana i dels humanismes no cristians és la superació d’allò que és negatiu. Per al cristià, la plena superació del negatiu pot arribar només en l’esperit del seguiment de la creu. Seguiment de la creu no significa adoració cultual, immersió mística o imitació ètica, sinó la multiforme conformitat pràctica amb la creu de Jesús, en la qual la persona reconeix, en la llibertat, el propi camí de vida i de sofriment i mira de recorre’l.</span></strong><br />
La creu de Jesús fa saltar tots els esquemes de la teologia del sacrifici i de la praxi cultual. El caràcter profà de la seva creu s’oposa a tota apropiació cultual i glorificació litúrgica del crucificat. <br />
El seguiment de la creu no significa una participació contreta i privada al sofriment de Jesús, en la pregària i en la meditació, cercant d’igualar-se en un mateix pla amb els seus sofriments espirituals i corporals. <br />
El seguiment de la creu no significa ni tan sols la <i>imitació ètica </i>del camí recorregut per Jesús. No significa la còpia fidel del model de la seva vida, del seu anunci i de la seva mort. Ningú no pot reeixir a fer una cosa així. El seguiment de la creu significa, doncs: <br />
<ul>
<li>no cercar el sofriment, sinó suportar-lo;</li>
<li>no sols suportar-lo, sinó combatre’l; </li>
<li>no sols combatre’l, sinó elaborar-lo.</li>
</ul>
L’existència humana, en qualsevol sistema social i econòmic, és una aventura travessada per la creu, marcada per la creu: dolor, preocupació, sofriment i mort. No<i>més a partir de la creu de Jesús </i>l’existència crucificada de la persona adquireix un <i>sentit. </i>El seguiment és sempre, a vegades secretament, a vegades visiblement, un seguiment sofrent. <br />
La persona l’accepta? En el seu sofriment és més propera a Jesús crucificat. I precisament això permet en tot sofriment una última sobirana <i>superioritat. </i>En efecte, cap creu del món no pot rebatre l’oferta de sentit que brolla de la creu del Ressuscitat: el fet que també el sofriment, àdhuc l’extrema opressió, la manca de sentit, l’anorreament, l’abandó, la solitud i el buit estan protegits per un Déu solidari amb la persona humana.</div><div> <br />
<strong><span style="color: blue;">20. En definitiva, a la llum de Jesús crucificat, en tot repte a actuar no es tracta de les prestacions de la persona, sinó de la seva incondicionada confiança en Déu en el bé i en el mal i com a significat últim en la vida.</span></strong><br />
En la societat moderna centrada en la producció i en el rendiment la persona experimenta allò que Pau anomenà la «maledicció de la llei». Convé actuar, produir, tenir èxit. La persona és contínuament obligada a <i>justificar </i>la seva existència: ja no com en el passat davant el tribunal de Déu, sinó davant el tribunal de les persones que l’envolten. I en la societat d’avui la persona pot justificar-se només mitjançant l’èxit visible i allò que pot permetre’s. Només així aquesta conquereix el seu lloc en la societat, adquireix la reputació que necessita. <i>Però: </i>a través de totes les seves realitzacions, tot el seu treball, la persona no adquireix absolutament la identitat, la llibertat, el fet de ser persona, no confirma absolutament el seu jo i no assegura el sentit de la seva existència. <br />
<i>De què no es tracta. </i>No es tracta de renunciar <i>a priori </i>a tota realització, de demonitzar-la, sinó de saber que la persona no s’exhaureix en la seva professió i en el seu treball, que la persona és més que el seu rol, que les realitzacions són certament importants, però no decisives. En una paraula, que en definitiva <i>davant</i> <i>Déu no es tra</i><i>cta d’allò que la persona ha reeixit a realitzar.</i> <br />
A partir de Jesucrist hauria de ser possible <i>assumir una diversa actitud fonamental, </i>assolir una diversa consciència, adquirir una altra disposició davant la vida, per reconèixer i trencar els límits de la febre de fer coses, per esdevenir veritablement lliures. <br />
De què es tracta? En definitiva, es tracta de quelcom diferent de tot inevitable fer i deixar de la persona: que la persona en el bé com en el mal no abandoni mai en cap cas la seva incondicional confiança en Déu. <br />
D’on treu la persona aquesta certesa? De Jesucrist. Ser cristià significa saber que <i>la vida té un sentit: </i>no sols en l’èxit, sinó també en el fracàs, no sols en les magnífiques realitzacions, sinó també en les que fallen, no sols en el creixement de les realitzacions, sinó també en llur disminució. La vida té un sentit també quan no és acceptada, per algun motiu, per les persones del propi ambient o de la societat.</div><div> <br /><div style="text-align: center;">* * *<br /><br /></div>
<i>Ser cristià avui </i>significa comprometre’s per tal que la totalitat del missatge cristià sigui exposada davant l’horitzó de les actuals ideologies i religions, és a dir, en una síntesi sistemàtica completa, coherent en si mateixa, portada i elaborada de manera unitària fins i tot en els detalls. <br />
Sense consideracions de política eclesiàstica i sense preocupar-se de construccions teològiques que tenen un gran èxit i de tendències a la moda, lluitar, sense deixar-se corrompre, per la veritat: a la llum dels nous resultats aconseguits per la recerca científica i amb una honesta argumentació intel·lectual i una crítica teològica no reductiva, junt amb una introntollable confiança en la causa cristiana. <br />
Però això d’una manera absolutament coherent, no partint de les qüestions teològiques del passat, sinó de les qüestions extenses i estratificades de les persones del nostre temps. Més enllà de l’abundància d’informacions sobre síntesis sempre noves convé anar al nucli de la fe cristiana: allò que és humà, allò que és religiós en general, la realitat de fora de l’Església han de ser presos seriosament, de manera més motivada que no s’ha fet fins ara, i el que és específicament cristià ha de ser condensat i evidenciat més clarament respecte al passat, separant l’essencial d’allò que no ho és. <br />
Convé usar el llenguatge de les persones del nostre temps: formular les coses de manera comprensible, però al mateix temps precisa, distinta i a l’abast de la persona que no ha estudiat teologia.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-16646958007704073182013-03-08T00:39:00.000-08:002013-03-09T13:52:20.678-08:00JOSÉ A. PAGOLA: CARTA A MIS LECTORES<em>Per l'interès que aquest tema ha suscitat durant aquests darrers anys i la curiositat de molts seguidors d'aquest autor, us oferim aquesta carta escrita de la seva pròpia mà després que la Congregació per a la Doctrina de la Fe (Roma) hagi donat una resolució definitiva sobre el particular. Hem de suposar que la nota de la Congregació romana es farà pública ben aviat. De moment, us deixem les paraules que ha escrit el mateix D. José A. Pagola, sacerdot de la Diòcesi de Sant Sebastià, parlant del seu llibre.</em> <br />
<div align="right">
<a href="http://www.masdecerca.com/" target="_blank">Font</a> </div>
<h3>
<span style="color: blue;"><span style="font-weight: bold;">CARTA A MIS LECTORES:</span></span></h3>
He recibido con satisfacción la resolución definitiva de la Congregación Romana para la Doctrina de la Fe sobre mi libro «<em><strong>Jesús. Aproximación histórica»</strong></em>. Con este motivo quiero dirigirme a quienes han leído mi libro o han seguido de cerca las polémicas suscitadas a lo largo de estos seis años. <br />
<b>1.</b> Antes que nada, quiero decir que recibo las decisiones que se han tomado sobre mi libro como un estímulo que me reafirma en lo que, en estos momentos, es<b>el único objetivo de mi vida</b>: contribuir a que los hombres y mujeres de hoy podamos conocer mejor la personalidad apasionante de Jesús, acoger con más entusiasmo su proyecto de construir un mundo más humano, y acercarnos con más fe al misterio de esperanza que se encierra en su persona. <br />
<b>2.</b> A quienes habéis leído mi libro os puede interesar conocer, aunque sea de manera concisa, las principales decisiones tomadas por Roma. En lo referente a cuestiones doctrinales, <b>la Congregación reconoce que mi libro no contiene ninguna proposición contraria a la fe</b>, por lo cual no me ha pedido corregir ningún error doctrinal o afirmación herética. En lo referente a cuestiones metodológicas, la Congregación hace diversas consideraciones sobre el objetivo y la naturaleza de mi libro, y sobre la relación entre fe e investigación histórica. Sin embargo, <b>no ha considerado necesario pedirme una revisión</b> del enfoque de mi obra ni tampoco corrección alguna sobre la metodología que empleo en mi trabajo. <br />
<b>3.</b> Lo que se me ha pedido es que, “para evitar equívocos y malentendidos”<b> introduzca en futuras ediciones “las modificaciones”</b> sugeridas por mí mismo, en torno a cinco puntos concretos. No he dudado en ningún momento en colaborar con esta disposición, pues lo único que he buscado siempre ha sido que mi libro siga sembrando la Buena Noticia de Jesús. La nueva edición saldrá próximamente. <br />
<b>4.</b> En estos momentos quiero <b>agradeceros vivamente</b> a los que, a lo largo de estos años, me habéis manifestado de diversas maneras vuestra cercanía y apoyo incondicional. He podido leer conmovido la experiencia que habéis vivido muchos de vosotros al leer mi libro. Me decís que Jesús ha cambiado radicalmente vuestra vida, que en él os habéis encontrado por fin con un Dios Amigo, que os habéis reafirmado en vuestra fe, que os habéis comprometido a vivir de manera evangélica… Gracias a todos. Me habéis hecho experimentar que Jesús sigue vivo en medio de nosotros. <br />
<b>5.</b> <b>Ahora solo miro al futuro</b>. Quiero vivir mis últimos años colaborando en lo que considero la tarea más urgente en la Iglesia actual: volver a Jesucristo como la única verdad de la que nos está permitido vivir y la única fuerza que nos puede hacer caminar hacia una Iglesia más evangélica al servicio de un mundo más humano. Ya no sabría vivir de otra manera. <br />
<b>José Antonio Pagola</b><br />8 de marzo de 2013<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-87321158230875830102013-02-28T13:24:00.000-08:002013-02-28T13:25:01.177-08:00DECLARACIÓN SOBRE LA AUTORIDAD EN LA IGLESIA CATÓLICA <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><span lang="ES" style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin"><font style="font-size: 11pt" color="#4f81bd"><font style="font-weight: bold">160 TEÓLOGOS Y TEÓLOGAS DE LA IGLESIA CATÓLICA</font></font></span></h3> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt" align="right"><span lang="ES" style="mso-fareast-language: en-us"><a href="http://iglesia-segun-el-evangelio-hoy.org/"><font color="#0000ff">http://iglesia-segun-el-evangelio-hoy.org/</font></a> </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><span lang="ES">Con ocasión del 50º aniversario del Concilio Vaticano II (1962-1965), invitamos a todos los miembros del Pueblo de Dios, a evaluar la situación de nuestra Iglesia.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><span lang="ES">Muchos de los temas clave del Vaticano II todavía no han sido implementados, en absoluto, o lo han sido sólo parcialmente. Esto ha sido debido a la resistencia de algunos sectores, pero también a una cierta dosis de ambigüedad que se dejó pasar en algunos de los documentos conciliares.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><span lang="ES">La principal causa del actual estancamiento radica en su incorrecta interpretación y la mala aplicación en lo que concierne al ejercicio de la autoridad en la Iglesia. Concretamente, los siguientes temas requieren una corrección urgente:</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><strong><span lang="ES" style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin">La función del papado</span></strong><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="font-family: ; color: "><font face="Tahoma"><font style="font-size: 9pt" color="#333333"> </font></font></span></span><span lang="ES">necesita ser redefinida claramente en la línea de la intención de Cristo. Como supremo pastor, unificador y principal testigo de la fe, el Papa contribuye sustancialmente a la buena salud de la Iglesia universal. Sin embargo, su autoridad no puede oscurecer, disminuir ni suprimir la autoridad auténtica otorgada directamente por Cristo a todos los miembros del Pueblo de Dios.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><strong><span lang="ES" style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin">Los obispos son vicarios de Cristo</span></strong><span lang="ES">, no vicarios del papa. Tienen una responsabilidad inmediata de sus diócesis, y una responsabilidad, compartida con los otros obispos y el papa, respecto a la comunidad de fe mundial.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><strong><span lang="ES" style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin">El Sínodo de los obispos</span></strong><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="font-family: ; color: "><font face="Tahoma"><font style="font-size: 9pt" color="#333333"> </font></font></span></span><span lang="ES">debe asumir un papel más decisivo en la planificación y en la orientación del mantenimiento y el crecimiento de la fe dentro de nuestro complejo mundo actual. Para llevar a cabo esta tarea, el sínodo de los obispos necesita ser dotado de unas estructuras apropiadas.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><span lang="ES">El Concilio Vaticano II ordenó que debía haber</span><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="font-family: ; color: "><font face="Tahoma"><font style="font-size: 9pt" color="#333333"> </font></font></span></span><strong><span lang="ES" style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin">colegialidad y corresponsabilidad</span></strong><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="font-family: ; color: "><font face="Tahoma"><font style="font-size: 9pt" color="#333333"> </font></font></span></span><span lang="ES">en todos los niveles. Esto no ha sido llevado a cabo. Como estableció el Concilio, los consejos presbiterales y los consejos pastorales, deben involucrar a los creyentes más directamente en las tomas de decisión concernientes con la formulación de la doctrina, la gestión de la pastoral y la evangelización de la sociedad secular.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><strong><span lang="ES" style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin">El abuso de nombrar</span></strong><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="font-family: ; color: "><font face="Tahoma"><font style="font-size: 9pt" color="#333333"> </font></font></span></span><span lang="ES">para puestos directivos de la Iglesia a candidatos de una única forma de pensamiento, debe ser erradicado. Se debe establecer nuevas normas, y una supervisión sobre su cumplimiento, para asegurar que las elecciones para tales puestos sean llevadas a cabo de una manera limpia y transparente, y en cuanto sea posible, democrática.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><strong><span lang="ES" style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin">La Curia romana</span></strong><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="font-family: ; color: "><font face="Tahoma"><font style="font-size: 9pt" color="#333333"> </font></font></span></span><span lang="ES">requiere una reforma más radical, en la línea de las instrucciones y la visión del Concilio Vaticano II. La Curia debería continuar existiendo por sus útiles servicios administrativos y ejecutivos.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><strong><span lang="ES" style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin">La Congregación para la Doctrina de la Fe</span></strong><span class="apple-converted-space"><span lang="ES" style="font-family: ; color: "><font face="Tahoma"><font style="font-size: 9pt" color="#333333"> </font></font></span></span><span lang="ES">debe ser asistida por comisiones internacionales de expertos, que han de ser escogidos de forma independiente, sobre la base de su competencia profesional.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><span lang="ES">Estos no son, ciertamente, todos los cambios necesarios. Somos conscientes de que la puesta en marcha de estas reformas estructurales deberá ser elaborada con detalle, según las posibilidades y limitaciones de las actuales y futuras circunstancias. Sin embargo queremos destacar que estas siete reformas sugeridas son urgentes y que su puesta en marcha debe comenzar inmediatamente.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt"><strong><span lang="ES" style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin">El ejercicio de la autoridad de nuestra Iglesia debe emular las normas de transparencia, de rendición de cuentas y de democracia que son practicadas en la sociedad moderna. La autoridad en la Iglesia debe ser percibida como honesta y digna de confianza, inspirada por un espíritu de humildad y de servicio, mostrando preocupación por la gente más que por las reglas y la disciplina, transparentando a un Cristo que nos hace libres, y escuchando al Espíritu de Cristo que habla y actúa a través de cada persona. </span></strong></p> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-66611398180915714042013-01-09T11:03:00.001-08:002013-01-09T11:04:42.407-08:00CREER DE OTRA MANERA<h2><font style="font-weight: bold" color="#0000ff">Andrés Torres Queiruga</font></h2> <p align="right"><a href="http://servicioskoinonia.org/agenda/archivo/obra.php?ncodigo=739" target="_blank">Fuente</a></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span lang="ES">En el Evangelio disponemos de la mejor, insuperable, imagen de Dios aparecida en la historia. Pero largos siglos de contaminación la han deformado, hasta hacerla irreconocible en muchos puntos, que no siempre son los menos importantes. Aquí, mirando a los conceptos de fondo, señalaré algunos que están clamando con especial urgencia ser revisados a fondo, agrupándolos en tres capítulos.</span></p> <h3 style="line-height: 13pt; margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><span lang="ES"><font style="font-size: 12pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Contra una lectura deformada de la creación</font></font></span></h3> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">Aunque está en vías de superación, uno de los más grandes problemas que arrastra la teología actual es la lectura literal o fundamentalista de la Biblia. De modo muy especial, afecta nada menos que a los maravillosos relatos de la creación en el Génesis. En ellos, con el simbolismo profundo del lenguaje mítico, se nos habla de la intención de Dios, que no busca para nosotros más que la realización, el amor y la felicidad. Eso quiere significar el símbolo del <i>paraíso</i>: la meta a la que estamos destinados. A esa meta se opone el mal; por eso la Biblia lo pone <i>fuera de Dios</i>. La narración mítica, preocupada por llamarnos a la bondad, se fija sobre todo en el pecado humano, que, como muestran los primeros capítulos —del asesinato de Caín a la corrupción universal—, tanto daño hace. Pero tomar a la letra, convirtiendo en explicación física o metafísica lo que sólo quiere ser una exhortación moral, lleva al disparate.</span></p> <a name='more'></a> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES"></span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">1) Empezando ya por el <b>pecado original</b>: incluso después de ser reconocida como mítica la narración concreta del árbol, la fruta y la serpiente, continúa, sin embargo, la idea terrible de que los pavorosos males del mundo son un <i>castigo divino</i> por la falta histórica cometida por nuestros antepasados. Con lo cual en el inconsciente colectivo se están martillando dos concepciones monstruosas: a) que Dios es capaz de castigar de una manera tan horrible, y b) que lo hace a miles de millones de descendientes que no tienen la mínima culpa en aquella supuesta falta. Encima, se refuerza la idea —tan extendida y tan dañina— de que, en última instancia, si hay mal en el mundo es porque Dios lo quiso y lo quiere, puesto que el paraíso sería posible en la tierra y, encima, el castigo no sería proporcionado. De ese modo sigue viva la creencia general de que el sufrimiento, la enfermedad y la muerte vienen de una decisión divina, aunque sea en la forma de castigo. </span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">2) Solidaria con esta idea está la de la creación del hombre y de la mujer para la “gloria” de Dios y para su <i>servicio</i>. Puede haber un significado aceptable en esas palabras, pero en la mentalidad normal se ha tomado a la letra: es Dios quien exige que lo sirvamos para salvar el alma; de lo contrario, vendrá el castigo. Feuerbach apoyó ahí su ateísmo: <i>para que Dios sea todo, el hombre tiene que ser nada</i>. Cuando lo contrario es la verdad: al crearnos, Dios no piensa en sí mismo, sino sólo y únicamente en nuestro bien. De usar este lenguaje, habría que decir más bien que, como se reflejó en Jesús, es Dios quien nos <i>sirve</i> a nosotros, porque nos quiere y lo necesitamos.</span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">3) La <b>moral</b>, lejos de ser la palabra de amor y la promesa de ayuda que nos orienta y apoya hacia la verdadera felicidad, se convierte en carga impuesta por Dios. Kant denunció esta concepción como indigna e infantilizante. Y lo peor es que hace ver el esfuerzo, la disciplina y aun el sacrificio que muchas veces —para toda persona, sea o no creyente— comporta la moral, se presenta como algo que Dios nos impone porque quiere, pudiendo hacernos la vida más fácil. Seguramente nunca será posible medir la cantidad de resentimiento que esta horrible concepción ha acumulado en la conciencia de muchos creyentes.</span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">4) Todo ello, agravado hasta lo intolerable por la idea del <b>infierno</b>, como castigo para quien no “sirva” o no “cumpla”. Dios, que ama sin límites y perdona sin condiciones, acabó siendo descrito como capaz de castigar por toda la eternidad y con tormentos inauditos faltas en definitiva siempre pequeñas, fruto de una libertad débil y limitada. El avance de la sensibilidad lleva en nuestro tiempo a una oposición generalizada a la pena de muerte y aun a la prisión de por vida: ¿seremos los humanos mejores que Dios?<span style="mso-spacerun: yes"> </span></span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">5) La visión del <b>pecado</b> marcha en paralelo. Tomás de Aquino ya había dicho que el pecado no es malo porque le haga mal a Dios, sino porque nos lo hace a nosotros: <i>porque no ofendemos a Dios más que en la medida en que actuamos contra nuestro bien</i>. Sin embargo, gran parte de la teología y de la predicación sigue ignorando que lo fundamental es el interés de Dios en que no nos hagamos daño a nosotros mismos, en que no estropeemos nuestra vida y arruinemos nuestra realización. El padre del <i>hijo pródigo</i> no se preocupa por su honor o por su ofensa, sino porque el hijo <i>estaba muerto, y ha vuelto a la vida; estaba perdido, y ha sido hallado</i>. </span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">Unido esto a la deformación moralista, ha hecho que, allá en el fondo de la conciencia de mucha gente, haya crecido como un gusano venenoso la idea de que el pecado sería estupendo para nosotros, pero no podemos gozarlo porque Dios nos lo prohíbe. En otras palabras: Dios no querría que seamos felices.</span></p> <h3 style="line-height: 13pt; margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><span lang="ES"><font style="font-size: 12pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Contra una lectura deformada de la redención</font></font></span></h3> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">Si eso sucede con la creación, las consecuencias se dejan sentir con más fuerza en la redención. La maravilla, que nunca podríamos imaginar por nuestra cuenta, de un Dios que se hace presente en la historia para, de mil maneras y con infinita paciencia, irnos ayudando a vencer el mal y el pecado, queda para muchos convertida en un terrible <i>ajuste de cuentas</i>, con un castigo al comienzo y una amenaza al final. </span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">1) Se empieza ya por un <b>particularismo</b> inconcebible. Un Dios que, creando por amor, está desde siempre suscitando salvación allí donde hay un hombre o una mujer, es decir, en todas partes y, de modo expreso, en todas las religiones, fue presentado durante muchos siglos como preocupado únicamente por un solo pueblo: el <i>elegido</i>. Los demás quedarían fuera de su revelación y de su salvación plena: <i>extra ecclesiam nulla salus</i>. Como mucho, les quedaría la esperanza —en una especie de larguísima <i>lista de espera</i>— de que un día pueda llegarles la <i>misión</i> (que para miles de millones nunca ha llegado ni llegará). Por fortuna, desde el Vaticano II esta visión horrible está siendo superada. Pero los efectos perduran con intensa viveza: continúa habiendo mucho dogmatismo y mucho exclusivismo; demasiada resistencia a una revisión del concepto de revelación, y a un generoso diálogo de las religiones.</span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">2) Más grave fue aún la <b>visión sacrificial</b> de todo el proceso. El esfuerzo de Dios por intensificar al máximo su presencia y abrir caminos a su gracia; su lograr a través de Jesús la revelación de su amor sin medida y de su comprensión sin límite por nuestra debilidad y nuestro pecado; su no dar marcha atrás aunque tal amor le costase nada menos que el asesinato del su <i>Hijo bienamado</i>... todo eso acabó siendo interpretado como un <i>precio</i> que Él exigía, como un castigo necesario para <i>aplacar su ira</i>. </span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">Resulta doloroso usar estas expresiones, pero, por increíble que parezca, pueden leerse aún —por ejemplo, tomando a la letra el abandono en la cruz— en importantes teólogos de nuestro tiempo: no sólo en Lutero y Calvino, que todavía estaban cerca del medioevo, sino también en Barth, Moltmann y Urs von Balthasar, para citar a algunos de los grandes. Insisto, porque, aunque no cuestiono la buena intención, es indispensable evitar todo lo que pueda oscurecer el amor infinito del Padre. Desde la fe, en una interpretación no fundamentalista, debemos estar seguros de que Dios nunca estuvo tan cerca de su Hijo como cuando se lo estaban machacando en la cruz (no lo abandonó), y de que nunca permitiría su muerte, si fuese posible evitarla (no fue Él quien quiso la agonía del Huerto).</span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">3) Finalmente, está algo que, en el fondo, es mucho más grave, porque lo envuelve todo: todo el sufrimiento del mundo sería un <b>castigo de Dios</b> por un pecado que, fuera de Adán y Eva, los demás no hemos cometido; de suerte que, si Dios no nos castigase —es decir, fuese compasivo y perdonase— viviríamos en un paraíso. Y luego, para perdonarnos, habría exigido nada menos que el sacrificio cruento de su Hijo. Finalmente, si no nos portamos bien, nos espera el castigo eterno del infierno (en el que, con consecuencias deletéreas, tanto ha insistido la <i>pastoral del miedo</i>).</span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">Ese esquema se ha incrustado como algo tan obvio en el imaginario religioso, que ya ni siquiera se ve ni se percibe su auténtica monstruosidad, que, afortunadamente, cuando se explicita, casi nadie toma a la letra.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Pero, por eso mismo, es preciso exponerlo crudamente para poder rechazarlo con toda fuerza y para substituirlo por el verdadero, ya, en el fondo, propuesto por san Ireneo en el s. II: creación en la inevitable debilidad del nacimiento – apoyo amoroso de Dios en la historia a pesar de nuestros fallos y pecado – culminación de ese apoyo en la plenitud salvadora de Cristo – esperanza de la salvación plena en la Gloria. Es decir la promesa de un nacimiento y la esperanza de una felicidad gloriosa.</span></p> <h3 style="line-height: 13pt; margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><span lang="ES"><font style="font-size: 12pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Contra una vivencia deformada de la espiritualidad</font></font></span></h3> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">Como era de esperar, esa doble visión que acabamos de perfilar de manera esquemática acaba articulando la vivencia de la fe en la vida concreta.</span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">1) La <b>visión dualista</b> está en el primer plano, porque ella es la que de algún modo organiza el espacio religioso. Dios allá arriba y nosotros acá abajo, lo sagrado y lo profano, lo que pertenece a Dios y lo que nos pertenece a nosotros, la iglesia y el mundo... marcan a cruel fuego la vida espiritual. Sería ingenuo pensar que la distinción puede ser completamente suprimida, pues responde a un dato real: la diferencia entre Dios y su creación. Pero esa diferencia es para la afirmación de nuestro ser: Dios no nos disputa el espacio. Todo lo contrario: cuanto más presente, más nos hace ser; cuanto más acojamos su acción, tanto más nos realizamos a nosotros mismos. Lo malo está en convertir la diferencia en distancia, la distinción en dualismo, el apoyo en imposición. Porque entonces Dios se convierte en amo y la religión consiste en <i>servirlo</i> y <i>aplacarlo</i>, en <i>pedirle</i> ayuda y favores, en conseguir su <i>premio</i> y evitar su <i>castigo</i>.</span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">2) De esa concepción deriva espontáneamente una <b>visión negativa de la vida</b>. La redención se separa de la creación y se contrapone a ella, de modo que todo lo creado acaba apareciendo indiferente para la fe, cuando no como malo y corrompido. Textos de la Escritura, en sí hondos y venerables, se toman en el sentido contrario a lo que, en definitiva, quieren decir. Así, por ejemplo, la llamada a <i>negarse a sí mismo</i> o a <i>perder la propia vida</i> no puede significar la anulación de nuestro ser, sino exactamente lo opuesto: negar nuestra negación, es decir, aquello que daña nuestro ser auténtico, que nos impide realizarnos y llegar a la plenitud. Dios no quiere anular nuestro ser, sino llevarlo a su afirmación literalmente infinita. </span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">3) Las consecuencias han sido graves. De ahí nació una <b>espiritualidad enemiga del cuerpo</b> y desconfiada de todo gozo, que optaba por la <i>fuga mundi</i> y por el <i>agere contra</i> como estilo global. Se instaló así un talante sacrificialista, que inconscientemente metía en el ambiente la creencia de que Dios está contento cuando nos ve sufrir o que concede favores a cambio de nuestro sufrimiento gratuito o de nuestros sacrificios. No puede extrañar que se llegase muchas veces a excesos que hoy nos horripilan (ciertos grupos y ciertos santuarios muestran que aún quedan demasiados restos) y se llegase a acusar al cristianismo de <i>enemigo de la vida</i> (Nietzsche).</span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">4) Casi peor: ese enfoque ocultó poner el énfasis en el sufrimiento verdaderamente cristiano. No el que se busca por mera ascesis o por la propia perfección, sino aquel que, como el de Jesús, se asume cuando es necesario por amor a los demás. Es el trabajo del servicio, es el exponer la vida en favor de la justicia, es el ser capaz de la renuncia a lo propio en favor de los pobres. Es, en definitiva, lo que la teología de la liberación y el ejemplo de sus mártires, tratan de enseñarnos aprendiéndolo de Jesús: él no rehuyó el gozo normal del vivir, hasta poder ser acusado de «comilón y bebedor» por no practicar una ascesis artificiosa; pero fue capaz de amar «hasta el extremo», hasta dar su vida por amor a todos.</span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">5) Finalmente, señalemos algo menos llamativo, pero de importancia decisiva: la inversión radical de la experiencia cristiana de la gracia, que llegó a cambiar el sentido de la <b>oración</b>. Creándonos por amor, Dios toma la iniciativa absoluta, tanto para traernos al ser (momento creacional) como para ayudarnos en su realización (momento salvífico). Por eso, lo nuestro es acoger su iniciativa: <i>dejarnos ser y salvar</i> por Él, aceptando su gracia y colaborando con su acción en nosotros y en los demás. Pero, insensiblemente, hemos ido dándole la vuelta a todo, hasta el punto de que parece que nosotros tenemos toda la iniciativa, como si fuésemos los verdaderamente interesados en la salvación y tuviésemos que convencer a Dios para que también Él se interese y colabore con nosotros. </span></p> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">La oración se convierte entonces en petición, que se atreve a <i>recordarle</i> Dios las necesidades del prójimo, a <i>convencerlo</i> para que ayude a los enfermos o a las víctimas; podemos incluso ofrecerle <i>dones</i> y <i>sacrificios</i> para que se anime; y, finalmente, llegamos a repetirle a coro que sea bueno y compasivo: que «escuche y tenga piedad». Sé que estas palabras son duras e injustas con la intención de los orantes. Pero es preciso detectar su falsa orientación y su terrible inversión de los papeles entre Dios y nosotros. </span></p> <h3 style="line-height: 13pt; margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><span lang="ES"><font style="font-size: 12pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Coda</font></font></span></h3> <p style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES">Bien sé que hay objeciones y dificultades... Pero es preciso pensarlo y decirlo. Su evidencia primaria debería animarnos a una nueva creatividad y al esfuerzo sincero para actualizar la comprensión y la vivencia de la fe, fieles a la Palabra viva de Dios.</span></p> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-13374381083837760192012-12-09T04:25:00.001-08:002012-12-09T04:25:59.844-08:00PARA QUE EL EVANGELIO TENGA SABOR EN EL SIGLO XXI<h3><font style="font-weight: bold" color="#0000ff">Propuestas del obispo Nicolás Castellanos</font></h3> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 35.45pt" class="MsoNormal"><span lang="ES"><font color="#4f81bd">Aquest text reprodueix el capítol 7 del darrer llibre (pp. 85-96) del bisbe Nicolás Castellanos, que acaba de sortir: <em>Resistencia, Profecía y Utopía en la Iglesia</em>, hoy, Herder, Barcelona, 2012, 118 pp. </font></span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 35.45pt" class="MsoNormal"><span lang="ES"><font color="#4f81bd">Com a presentación del llibre res millor que reproduir uns fragments de la presentació que li fa el seu amic Pere Casaldáliga:</font></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 52.4pt" class="MsoNormal"><span lang="ES"></span></p> <h3 style="text-indent: -17pt; margin: 24pt 0cm 6pt 17pt"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">A modo de introducción fraterna ( de P. Casaldàliga)</font></font></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES"></span></i></h3> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt" class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES">Nicolás Castellanos es conocido y admirado, sobre todo en España y en nuestra América, como un obispo diferente, fiel a la Iglesia y libre en ella, lúcido y activo, comprometido y comprometedor en las causas de Dios y de la humanidad, especialmente entre los pobres.</span></i></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt" class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES">El presente libro es muy autobiográfico tanto espiritual como pastoralmente. Basta con leer los títulos de los capítulos para contemplar cada uno de ellos como una profesión vocacional y un análisis de coyuntura eclesiástica y social.</span></i></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">(…)</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt" class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES">El título del libro propone tres grandes actitudes «en la Iglesia hoy»:</span></i></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt" class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span lang="ES">Resistencia</span></b><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES">, sin claudicaciones, sin amargura, sin miedo. ¿Quién dijo miedo habiendo Pascua? Una resistencia, en la Iglesia y en la sociedad, que se traduzca en la coherencia diaria, en la familia, en el trabajo, en la política, en la ciudadanía, en la pastoral, en la corresponsabilidad civil y eclesiástica.</span></i></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt" class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span lang="ES">Profecía</span></b><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES">, en anuncio, en denuncia, en consolación. «No dejéis caer la profecía», nos dice Nicolás como nos pedía, ya casi agónico, el patriarca profeta Dom Hélder Cámara. </span></i><span lang="ES">«Empezad por suprimir todo miedo, quedaos a la intemperie; nos acompaña el Espíritu»<i style="mso-bidi-font-style: normal">, proclama Nicolás invocando al Vaticano II, que debe ser recuperado</i> «en el espíritu, en la letra y en la mística».<i style="mso-bidi-font-style: normal"></i></span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt" class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span lang="ES">Utopía</span></b><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES">. Una utopía que no es quimera, porque es el propio sueño del Padre de Jesús: el Reino, el Reino en el día a día y hacia la plenitud de la esperanza pascual. Según Nicolás: </span></i><span lang="ES">«El Reino de Dios tiene que ser el absoluto de la Iglesia... como fue absoluto para Jesús».<i style="mso-bidi-font-style: normal"> Una esperanza, nuestra utopía, que se haga creíble </i>«en pequeños gestos liberadores»,<i style="mso-bidi-font-style: normal"> en medio de tanta mentira, frustración, desespero y muerte. Pueden quitárnoslo todo menos la fiel esperanza.</i></span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt" class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES">Ese líder apostólico y carismático que es Nicolás Castellanos, nos hace esta íntima, humanísima confesión: </span></i><span lang="ES">«Termino expresando un convencimiento que ha motivado y dado sentido a mi vida. Hay que empezar por ser persona, por desarrollar la capacidad de actitudes alocéntricas, oblativas, de apertura al otro, de diálogo, de escucha, de paciente y activa esperanza, de amor a fondo perdido y gratitud, abierta a la trascendencia».<i style="mso-bidi-font-style: normal"></i></span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt" class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES">Nicolás, gracias. La canción de nuestras comunidades proclama: </span></i><span lang="ES">«Tú vas abriendo camino, otros te seguirán». <i style="mso-bidi-font-style: normal">Desde tu renuncia al episcopado, para asumir más radicalmente la opción por los pobres, eres un emblema de esa Iglesia que soñamos, «</i>la otra Iglesia posible<i style="mso-bidi-font-style: normal">», evangélica en todo, comunidad de los seguidores y seguidoras de Jesús, portavoz de la Buena Noticia que el mundo necesita desesperadamente. Tú sigues contribuyendo de modo significativo en el surgimiento de hombres nuevos y de mujeres nuevas, el nuevo Pueblo de Dios.</i></span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal" align="right"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span lang="ES">Pedro Casaldáliga,<br>obispo emérito de Sâo Félix do Araguaia.<br>6 de febrero de 2012.</span></i></p> <h3 style="text-indent: -17pt; margin: 24pt 0cm 6pt 17pt"><span lang="ES"><font color="#c00000"><font style="font-size: 13pt"><font style="font-weight: bold">Propuestas para que el evangelio tenga sabor en el siglo </font></font><span><font style="font-size: 13pt"><font style="font-weight: bold"><font style="font-variant: small-caps">xxi</font></font></font></span></font></span></h3> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNoSpacing"><span lang="ES">Nos ronda una pregunta clave: ¿cómo hacer creíble el Evangelio, el Reino de Dios en la Iglesia de hoy, en el marco de una sociedad plural, compleja, diferente, pluricultural y plurirreligiosa, de cambios vertiginosos? ¿Cómo llegar a esa novedad que promete el Espíritu Santo?</span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 6pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Ofrezco un apunte, para que cada uno lo desarrolle y complete a su manera:</span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoListParagraph"><span lang="ES">1.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>Se requiere innovación, reformas y cambio de estructuras desde la fidelidad y creatividad, según aquel aforismo de inspiración agustiniana, asumido por el Concilio Vaticano II: «Unidad en lo esencial, libertad en la duda, y en todo caridad».</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 19.85pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Recuperar el verdadero sentido de la tradición, es decir, que los muertos están vivos, y no que los vivos están muertos.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoListParagraph"><span lang="ES">2.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>Empezar por suprimir todo miedo, quedarse a la intemperie. Nos acompaña el Espíritu, que se hizo presente en el Vaticano II, que «quiso alcanzar el mundo en su carrera». No queda otra que recuperar el espíritu, la letra y la mística del Concilio Vaticano II. Liberarse de las tristezas, del aburrimiento, de la depresión, del colesterol, del sinsentido de la vida.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Dejarse sorprender y no vivir asustados. Que a la jerarquía no le atenace un miedo terrible; miedo al ateísmo, al agnosticismo, a la conciencia personal; que se maneje en una sociedad plural y creyente, en una relación de libertad, diálogo, escucha y alegría.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoListParagraph"><span lang="ES">3.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>Por imperativo, conciliar la teología de la Iglesia, Misterio y Pueblo de Dios en comunión fraterna y en misión, tiene que ser traducida en ejercicio y profecía de sinodalidad y de colegialidad. «Si la Iglesia es comunión, comporta una base de igualdad, de dignidad personal, de fraternidad común, de solidaridad progresiva, de obediencia disciplinada, de colaboración real y de correspondencia en la promoción del bien común.»</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Los nuevos signos de los tiempos colocaron a la Iglesia y la comunión en la actitud permanente de diálogo abierto intraeclesial y con el mundo. Ese diálogo implica y postula una escucha valiente que puede cambiar estructuras caducas e instituciones del pasado.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Todo esto exige aplicar un ejercicio lúcido y evangélico de discernimiento profético y audaz, basado en la oración, en el diálogo y en la <i style="mso-bidi-font-style: normal">parresía</i>.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Y en este contexto nos pueden las sorpresas del Espíritu Santo, que habla por las mujeres, los pastores, teólogos, los pobres, los jóvenes, los movimientos sociales..., que provocan cambios estructurales, teologales y psicológicos.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">En definitiva, un nuevo <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">kairós</span></em>, que se traduce en conversión personal a Dios y en conversión comunitaria a la justicia social. Y se abren horizontes hacia una perspectiva creativa y fecunda. Algo no funciona en el ámbito eclesial. Sin espíritu o sin mística somos un pájaro sin alas. Nadie puede sustituir la interioridad, la fuerza del Espíritu. No puedo creer lo que afirman las malas lenguas sobre que el Espíritu Santo ha sido sustituido por la ideología de la curia Vaticana.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoListParagraph"><span lang="ES">4.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>El cristianismo puede morir por asfixia si no se atreve a defender que su espacio natural es la sociedad civil. Esta tiene un papel emergente. Y en ese terreno debe «jugar» el cristianismo. Si quiere mantenerse lúcido tiene que desembarazarse del mercado y del Estado y «jugar» en la sociedad civil emergente, con libertad y para la justicia; solo así es posible la fraternidad cristiana y solo así es «significativo» lo «diferencial cristiano».<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">5.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>El continuo disenso no es buen síntoma. Cuando el ejercicio de la autoridad se acostumbra al decreto, a la sospecha continua, a la acusación vehemente, sin escuchar o dejar de defenderse, hay que preguntarse si no hay una extralimitación de funciones de quienes se creen más propietarios que servidores de la Iglesia.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">6.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>La Iglesia hoy tiene el deber de mostrar, presentar, proponer pero no imponer el mensaje cristiano, la oferta gratuita de Jesús en libertad. «No tiene sentido que en Europa la Iglesia se ponga siempre a la defensiva.»<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">7.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>Prescindir de todo aquello que no evangeliza ni abre camino al Reino. Lo cual supone estar atentos a lo que nace. El Espíritu Santo todo lo hace nuevo.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">8.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>La creatividad aplicada nos lleva a buscar nuevas formas y símbolos en la evangelización, nuevas propuestas de lenguajes, de diálogo y de escucha en la Iglesia. Dedicar más tiempo a la oración, estudio, escucha de la Palabra y practicar lo que indican los pastoralistas: Dedicar tanto tiempo a la oración y al estudio como a la acción evangelizadora, sacramental y pastoral. Hasta que no hayamos pasado noches enteras en oración, reflexión y estudio, nos faltará mucho por aportar a la Iglesia.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">9.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>Ser una Iglesia vulnerable que, antes de condenar el pecado del mundo, reconoce su propio pecado. Una Iglesia preocupada por la felicidad de las personas; «amiga de pecadores», como Jesús de Nazaret, que acoge, acompaña, escucha las preguntas y comparte alegría, conflictos y dolores.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">10.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>Hoy la Iglesia hace suyo el gran desafío de la historia. Tomar en serio el problema planetario de la pobreza. Si somos cómplices del universo del pobre, no queda otra que asumir el compromiso con este en sus dos vertientes: solidaridad con los pobres y denunciar las situaciones de injusticias y expolio de estos, por ser una situación inhumana de desigualdad y exclusión. No se consigue la equidad social si no reducimos las fronteras de la pobreza. Lo cual implica un compromiso con la justicia social y la defensa de los derechos humanos en el mundo y dentro de la Iglesia... La traducción consistiría en hacer pequeños relatos liberadores...<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">11.<span style="mso-tab-count: 1"> </span>Hoy en día necesitamos otras pedagogías y didácticas aplicadas a otras presencias de todo el Pueblo de Dios: sucesor de Pedro, pastores, religiosas/os o laicos, para ser significativas en el contexto plural, multicultural y multirreligioso.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Por ejemplo: el sucesor de Pedro hacerse presente en el Cuerno de África, en donde la hambruna hace estragos. Una presencia sencilla, acompañado por dos o tres personas, ejerciendo la parábola del Buen Samaritano, identificándose, donde practica ese gran misterio de la compasión (<i style="mso-bidi-font-style: normal">cum pati </i>= sufrir con el otro). Este signo es legible, creíble; es capaz de dar un vuelco a las conciencias. Recuerdo que cuando era obispo de Palencia, bajé a la mina de carbón, en Guardo, y un minero con humor, me comentó: «Esto es más duro que "beber vino y cantar" en la Iglesia, pero agradezco verle con nuestro mono de minero. Gracias por venir».</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">No puedo olvidar aquella visita a un enfermo terminal, en Vidrieros, en la montaña palentina, una tarde de frío y ventiscas que cortaban la cara, cuando al ver entrar al obispo, exclamó: «Señor, ya puedo morirme, me ha visitado el señor obispo». «No es para tanto, hombre», le repliqué.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Hoy en día necesitamos en la Iglesia este elemento entrañable y humano: la necesaria energía de la compasión, que, en definitiva, es seguir las huellas de Jesús, que nos revelan la compasión del Padre. Apropiarse del dolor hasta identificarse y personificarse con él es aproximarse a una tierra y a una humanidad compartida, que se distingue por practicar la justicia.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">12. «La compasión constituye una forma radical de crítica, tanto porque anuncia que el dolor es una situación inaceptable, como en razón de que los sistemas de poder nunca se construyeron ni se sustentan sobre la base de la compasión.»</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Pero esta no puede quedarse en calderilla barata, sino que si decimos que estamos comprometidos con los pobres, hay que hacerlo expresión y realidad efectiva de amor, de ternura, de cariño, de amistad, de solidaridad real con esa persona concreta y pobre, con quien compartimos tiempo, vida, entrega, búsquedas, alegría y sufrimiento.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Tiene que darse un amor real y existencial.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">La Iglesia, en su esencia, es profética, y tiene que constituirse en un lugar de misericordia, en donde podamos recuperar el discurso olvidado de la ternura. «Existe en el Nuevo Testamento una teología de la ternura, que siempre es curativa.» Existen muchas personas que solo pueden ser curadas por una sonrisa, una mirada acogedora, por un gesto sencillo de compartir un almuerzo o por un encuentro en torno a una copa. El apóstol Santiago (2,12-13) nos recuerda: «Hablad y actuad como quienes van a ser juzgados por una ley de libertad, porque el juicio será sin misericordia para el que no la practicó. La misericordia se ríe del juicio».<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">13. Hoy tenemos que dar un vuelco al cuadro de valores vigente, con realismo, mística y visión; hay que priorizar dos elementos de la experiencia humana y cristiana: ejercer con gratuidad y generosidad esa capacidad personal y comunitaria de humanización, sanación, curación y personalización. Nada humano le resulta extraño al cristianismo. La gloria de Dios es que el hombre y la mujer vivan.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">La mujer y el hombre de hoy tienen que recuperar la alegría de vivir con lo suficiente; ni derrochar ni consumir en exceso, sin límites. En un mundo empobrecido, ¿qué sentido tiene el gasto superfluo de prendas de marca? Ahí no reside la verdad del sentido de la vida. «Existe más alegría en dar que en recibir. El que tiene mucho necesita demasiado para ser feliz y nunca lo llega a ser. Ahora parece que para pasarlo bien hay que gastar mucho.»<sup>[1]</sup><br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">14. Avivar la Esperanza: el tiempo de Dios (<i style="mso-bidi-font-style: normal">kairós</i>) puede ser cada instante.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Para el cardenal Martini no solo estamos atravesando una noche oscura de fe, sino también de esperanza. La mayor prueba y tentación del mundo y de la Iglesia occidental radica en la ofuscación de la esperanza y en una visión alicorta y sincopada, a ras de tierra, que nos impide intuir la trascendencia.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Estamos en un adviento permanente; caminamos al encuentro del Señor, que ahora se adelanta en el pobre del camino.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Ser cristiano, en su integridad, consiste en ser hombre, hombre escatológico, un ser inacabado, un proyecto abierto, un proyecto de esperanza.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">La esperanza cristiana, la vida del creyente siempre es esperanza, mirada y orientación hacia el futuro, hacia delante, y por ello es también apertura y transformación del presente.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">La esperanza está hondamente arraigada en la experiencia viva y existencial de la persona; prácticamente constituye una necesidad en sí misma y en su relación con el mundo. Y es muy importante para el ser humano, que interpreta desde ella el sentido último y penúltimo de su existencia.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">No se puede hablar de ética, si no existe la esperanza. Lamentablemente, lo económico, el dios mercado, el ídolo que es el dinero ha desplazado el lado ético, la misma esperanza. Pero no hay ética ni esperanza si no ponemos límites a uno mismo, si no aplicamos los instrumentos de la disciplina, del propio esfuerzo, la negación, una obediencia activa y participativa, no de sumisión, sino de comunión, la búsqueda compartida de la verdad.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">La esperanza nos permite cierta dosis de optimismo ante el monstruo de la crisis. Nos sostiene la razón teologal de que la esperanza anida en nosotros desde el bautismo. Y el imperativo ético nos moverá a suprimir lo que marcha mal, y a promover los comportamientos éticamente correctos. El sentido ético de la vida, con su correlativo, la esperanza, nos brindan oportunidades realistas de ser optimistas en la lucha contra la intolerancia, la falta de diálogo y escucha, o la dictadura del consumismo. Solo es tolerable el miedo a la intolerancia, la dictadura, la xenofobia y a todo lo que hace daño al bien común.<sup>[2]</sup><br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">15. Desde la humildad y el atrevimiento para dialogar en el debate y en la discrepancia leal, se puede intentar revalorizar a las comunidades cristianas como espacios de humanización, de personalización, de experiencia, de «amigos fuertes de Dios», de interioridad, de fuente de solidaridad y de búsqueda colegial común de respuestas y de soluciones, aunque sean provisionales, a los graves problemas de hoy.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Me atrevo a sugerir el redescubrimiento de la parroquia como revelación y expresión trinitaria, lugar de acogida y compasión, comunión de comunidades y modelo de nueva sociedad, que se caracteriza por ser samaritana en la sociedad, experta en humanidad y alma en el barrio, en el pueblo y en la comunidad. El espíritu que nos anima lo podemos definir así: un espíritu de reconciliación, de reciprocidad, de consenso, de diálogo y escucha valiente, de no quedarnos «fijados» en polarizaciones y radicalismos verbales agotadores y estériles que nos llevan a la confrontación intraeclesial. «La única confrontación válida es la confrontación con la realidad y con la Palabra de Dios», escribe el teólogo Pablo Richard. Muchas veces, pensamos y actuamos igual, pero hablamos distinto.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">16. La experiencia de amistad dinamiza.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Para san Agustín la amistad es tan esencial para la vida, que le da el mismo valor y rango que a ella.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Parece tan necesaria la una como la otra. Llega a afirmar: «En todo lo humano no hay nada agradable sin amigos».<sup>[3]</sup></span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">La amistad siempre es operativa.<sup>[4]</sup></span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">El amigo te habita. Los amigos miran en la misma dirección. El amigo al que amas entrañablemente, camina en paz, feliz, de la mano, en apoyo mutuo... Ambos caminantes están liberados para coger otras manos, porque aceptar otras manos no supone dejar aquella, que da fuerza y empuje en la marcha del camino.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">El amigo siempre libera, nos personaliza, nos hace libres, potencia una serie de cualidades, de virtualidades, de dimensiones de la persona que, de no ser por la presencia del amigo, se hubiesen quedado en mera potencia.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">En definitiva, desde una experiencia de amistad se descubre existencialmente la dimensión de la persona humana del ser con y del ser para... que se traduce en hacer de toda la vida un encuentro interpersonal, a partir de la aceptación de todas las personas tal y como son, y no como quisiéramos que fuesen.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">La amistad —escribe Antonio Paoli— debe ser para un cristiano la óptica en la cual se contemplan las decisiones a tomar... Una opción tomada en clave de amistad puede tener un efecto liberador; tomada fuera de la amistad, puede ser destructora. La amistad es el centro de humanización de la historia y de la creación. Es como el punto de condensación de las cosas en el amor humano. La amistad es el nudo de la humanización de la historia, su catalizador, ya que todo el proceso histórico tiende a formar la comunidad unida en la paz... La amistad destraba a la persona, la explícita, la libera descubriendo en ella capacidades y fuerzas ocultas o valores insospechados. Solo en un clima cálido de afecto, en una completa integración a nivel personal, en una circunstancia feliz, porque en ella se dan todas las condiciones de un encuentro amistoso, florece la persona y descubre su tesoro interior, la plenitud de su ser.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">17. El Reino. Hoy las actitudes y conductas deben inspirarse para hacer que acontezca el Reino, que ante todo es don y regalo del Señor.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">La razón teológica clava su raíz en el mensaje de Jesús. Constituye el eje, el núcleo de sus dichos y hechos; el alma, corazón y centro de su vida; la causa por la que se entregó en cuerpo y alma. Su meta fue introducir en la sociedad el Reino de Dios: un mundo configurado y estructurado de un modo justo y digno para todos, un mundo habitable para todos, como quiere Dios. «Cuando Dios reina en el mundo, la humanidad progresa en justicia, solidaridad, compasión, fraternidad, paz...». A conseguirlo se dedicó Jesús con verdadera pasión. Por ello fue perseguido, torturado y ejecutado, según José Antonio Pagola. El Reino de Dios fue absoluto para Jesús.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">El Reino de Dios tiene que ser hoy el absoluto de la Iglesia actual. Constituye el parámetro que mide la identidad del cristiano y la intensidad de su espiritualidad. Ha sido un error hacer de la Iglesia un absoluto y olvidarnos de que esta es signo y sacramento del Reino de Dios.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Este es el postulado esencial del paradigma eclesial, si queremos que la fe sea creativa y que los cristianos descubran lo fundamental cristiano. Es volver al Evangelio y a la mejor tradición. Quien mejor lo resume es Marcos: «El Reino de Dios está cerca. Convertíos y creed esta Buena Noticia». Y san Agustín nos presenta bellamente toda la novedad del Reino: «Despojaos de lo antiguo, ya que se os invita al cántico nuevo. Nuevo Hombre, Nuevo Testamento, nuevo cántico. El nuevo cántico no responde al hombre viejo. Solo pueden aprenderlo los hombres nuevos, renovados de antigua condición por obra de la Gracia, y pertenecientes ya al Nuevo Testamento, que es el Reino de los cielos. Por él suspira todo nuestro amor y canta el cántico nuevo. Pero es nuestra vida, más que nuestra voz, la que debe cantar un cántico nuevo».<sup>[5]</sup></span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Termino expresando un convencimiento que ha motivado y dado sentido a mi vida.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Hay que empezar por ser persona y por desarrollar la capacidad de actitudes alocéntricas, oblativas, de apertura al otro, de diálogo, de escucha, de paciente y activa esperanza, de amor a fondo perdido y de gratitud abierta a la trascendencia.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Pero esto se logra y se crece en madurez humana si vemos «el desierto», si subimos al monte a orar, si entramos en el ámbito y nos dejamos coger por el Espíritu.</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 19.85pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Y recapitulo lo expresado hasta aquí en este texto conclusivo:</span></p> <p style="text-indent: 0cm; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Y es verdad, tenéis razón, constatamos hoy tantas cosas que se rompen, historias que no llegan a ser, como la de aquellos niños que cayeron bajo el fuego de las balas del terrorismo, tantas vidas que se pierden estérilmente. Estamos en trance de un nuevo alumbramiento histórico difícil: necesitamos un tipo nuevo de hombre, el hombre del mañana, que es profeta, comprometido, justo y solidario, que es creyente, comunitario, libre y responsable, que es luchador, arriesgado, crítico, participante y creador. Necesitamos ese hombre nuevo, capaz de dar el paso del tener o del poder, al ser, pero al ser juntos, al ser-con-los-otros y al ser-para-los-otros; un hombre nuevo que quebrante los muros del individualismo, las barreras del egoísmo, del mal y del pecado, y nos sitúe en el camino de la «Civilización del Amor» y en la experiencia de lo comunitario donde es posible el diálogo, la solidaridad, la comunicación de bienes, la comunión personal, la amistad, la libertad responsable, el trabajo para todos... en definitiva, un mundo habitable para todos, porque el actual no lo es.<br style="mso-special-character: line-break"><br style="mso-special-character: line-break"></span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">Y concluimos, convencidos: «Solo Dios basta».</span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">1. M.A. López Romero, «No está de moda la austeridad», en Revista 21, num. 947, octubre de 2011.</span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">2. V. Camps, «No se puede hablar de ética sin esperanza», en Revista 21, num. 947, octubre de 2011, p. 28.</span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">3. San Agustín, Carta 130 (11, 4).</span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">4. N. Castellanos, «La Amistad en la Fraternidad», en ¿Responde la Iglesia a los desafíos de hoy? Cartas Pastorales, 427.</span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES">5. San Agustín, Sermón 1, 7-8, Salmo 32.</span></p> <p style="text-indent: -17pt; margin: 0cm 0cm 3pt 17pt" class="MsoNormal"><span lang="ES"> </span></p> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-53660622349319727602012-11-23T06:37:00.001-08:002012-11-23T06:42:09.949-08:00ELS DRETS DELS POBLES<h3>
<span style="color: blue; font-weight: bold;">Discurs de Joan Pau II</span></h3>
<h3>
<span style="color: blue; font-weight: bold;">a l’Assemblea general de l’Organització de les Nacions Unides</span></h3>
<h3>
<span style="color: blue; font-weight: bold;">(5/10/1996)</span></h3>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><span lang="LA">L’Osservatore Romano, </span></em>6/10/1996.<br />Versió catalana a <br /><em>Documents d’Església, </em>29 (1996) n. 647, pp. 65-73</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Senyor President, Gentils Senyores, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Il·lustres Senyors!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
1. És un honor per a mi prendre la paraula en aquesta Assemblea dels pobles, per celebrar amb els homes i les dones de tot país, raça, llengua, cultura, els cinquanta anys de la fundació de l’Organització de les Nacions Unides. Sóc plenament conscient que, adreçant-me a aquesta Assemblea, tinc l’oportunitat d’adreçar-me, en un cert sentit, a tota la família dels pobles que viuen sobre la terra. La meva paraula, que vol ser signe de l’estima i de l’interès de la Seu Apostòlica i de l’Església catòlica envers aquesta Institució, s’uneix de bon grat a la veu de tots els qui veuen en l’ONU l’esperança d’una futur millor per a la societat dels homes.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Adreço un viu agraïment, en primer lloc, al Secretari General, el Dr. Boutros Boutros-Ghali, per haver encoratjat ferventment la meva visita. Us estic també agraït a vós, Senyor President, per la cordial benvinguda amb què m’heu acollit en aquesta altíssima Convenció. Us saludo, finalment, a tots vosaltres, membres d’aquesta Assemblea general: us estic agraït per la vostra presència i per la vostra gentil atenció.</div>
<a name='more'></a><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
He vingut avui entre vosaltres amb el desig d’oferir la meva contribució a aquesta significativa meditació sobre la història i el poder d’aquesta organització que acompanya i enriqueix la celebració d’aquest aniversari. La Santa Seu, en virtut de la missió específicament espiritual que la fa sol·lícita del bé integral de tot ésser humà, ha estat des dels començaments una convençuda sostenidora dels ideals i dels objectius de l’Organització de les Nacions Unides. La finalitat de cadascuna i el tracte operatiu són òbviament diversos, però la comuna preocupació per la família humana obre constantment davant l’Església i l’ONU vastes àrees de col·laboració. Aquest convenciment orienta i anima la meva reflexió d’avui: no es limitarà a específiques qüestions socials, polítiques i econòmiques, sinó més aviat a les conseqüències que els canvis extraordinaris ocorreguts els darrers anys tenen per al present i per al futur de tota la humanitat.</div>
<h3 style="margin: 10pt 0cm 3pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 13pt;"><span style="font-weight: bold;">Un patrimoni comú de la humanitat </span></span></h3>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
2. Senyores i Senyors! Al llindar del nou mil·lenni som testimonis d’una extraordinària i global acceleració d’aquella recerca de llibertat que és una de les grans dinàmiques de la història de l’home. Aquest fenomen no està limitat a una sola part del món, ni és l’expressió d’una sola cultura. Al contrari, a cada angle de la terra, homes i dones, tot i estar amenaçats per la violència, han afrontat el risc de la llibertat, demanant que els fos reconegut un espai en la vida social, política i econòmica que els correspon per llur dignitat de persones lliures. Aquesta recerca universal de llibertat és realment una de les característiques que distingeixen el nostre temps.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
En la meva visita anterior a les Nacions Unides, el 2 d’octubre de 1979, vaig poder posar en relleu que la recerca de la llibertat en el nostre temps té el seu fonament en aquells drets universals dels quals frueix l’home pel fet de ser-ho. Fou precisament la barbàrie registrada contra la dignitat humana allò que portà l’Organització de les Nacions Unides a formular, tot just tres anys després de la seva constitució, aquella Declaració universal dels drets de l’home que continua essent una de les més altes expressions de la consciència humana en el nostre temps. A l’Àsia i a l’Àfrica, a Amèrica, a Oceania i a Europa, homes i dones convençuts i coratjosos apel·len a aquesta Declaració per donar força a les reivindicacions d’una més intensa participació a la vida de la societat.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
3. És important per a nosaltres comprendre allò que podríem anomenar l’estructura interior d’aquest moviment mundial. Precisament el seu caràcter planetari ens ofereix una primera i fonamental «clau» que confirma que hi ha uns drets humans universals, arrelats en la naturalesa de la persona, en els quals es reflecteixen les exigències objectives i imprescindibles d’una llei moral universal. Ben lluny de ser afirmacions abstractes, aquests drets més aviat ens diuen quelcom important sobre la vida concreta de cada home i de cada grup social. Ens recorden també que no vivim en un món irracional o sense sentit, sinó que, al contrari, hi ha una lògica moral que il·lumina l’existència humana i fa possible el diàleg entre els homes i els pobles. Si volem que un segle de constricció deixi pas a un segle de persuasió, hem de trobar el camí per a discutir, amb un llenguatge comprensible i comú, sobre el futur de l’home. La llei moral universal, escrita en el cor de l’home, és aquella mena de «gramàtica» que serveix al món per afrontar aquesta discussió sobre el seu propi futur.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Des d’aquest punt de vista, és motiu de seriosa preocupació el fet que avui alguns neguin la universalitat dels drets humans, així com neguen que hi hagi una naturalesa humana compartida per tots. Cert, no hi ha un únic model d’organització política i econòmica de la llibertat humana, ja que cultures diferents i experiències històriques diverses donen origen a una societat lliure i responsable, amb diferents formes institucionals. Però una cosa és afirmar un legítim pluralisme de «formes de llibertat», i una altra negar el caràcter universal o intel·ligible de la naturalesa de l’home o de l’experiència humana. Aquesta segona perspectiva fa extremament difícil, per no dir impossible, una política internacional de persuasió.</div>
<h3 style="margin: 10pt 0cm 3pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 13pt;"><span style="font-weight: bold;">Assumir el risc de la llibertat</span></span></h3>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
4. Les dinàmiques morals de la recerca universal de la llibertat han aparegut clarament a l’Europa central i oriental amb les revolucions no violentes del 1989. Aquests esdeveniments històrics, desenvolupats en temps i llocs determinats han ofert una lliçó que va molt més enllà dels confins d’una específica àrea geogràfica: les revolucions no violentes del 1989 han demostrat que la recerca de la llibertat és una exigència que no pot ser suprimida, que brolla del reconeixement de la inestimable dignitat i valor de la persona humana, i ha d’acompanyar sempre al compromís a favor d’ella. El totalitarisme modern ha estat, abans que res, un assalt a la dignitat de la persona, un assalt que ha arribat fins a la negació del valor inviolable de la seva vida. Les revolucions de 1989 foren possibles gràcies al compromís d’homes i de dones coratjosos, que s’inspiraven en una visió diversa i, en darrer terme, més profunda i vigorosa: la visió de l’home com a persona intel·ligent i lliure, dipositària d’un misteri que la transcendeix, dotada de la capacitat de reflexionar i d’elegir -i, per tant, capaç de saviesa i de virtut. Va ser decisiva, per a l’èxit d’aquelles revolucions no violentes, l’experiència de la solidaritat social: enfront dels règims sostinguts per la força de la propaganda i del terror, aquella solidaritat va constituir el nucli moral del «poder dels sense poder», fou una primícia d’esperança i roman una admonició pel que fa a la possibilitat que l’home té de seguir en el llarg camí de la seva història, la via de les més nobles aspiracions de l’esperit humà.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Mirant avui aquells esdeveniments des d’aquest privilegiat observatori mundial, és impossible no veure la coincidència entre els valors que van inspirar aquells moviments populars d’alliberament i moltes dels compromisos morals escrits en la Carta de les Nacions Unides: penso per exemple en el compromís de «reafirmar la fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana»; com també en el compromís de «promoure el progrés social i millors condicions de vida en una llibertat més àmplia» (Preàmbul). Els cinquanta-i-un Estats que van fundar aquesta Organització el 1945 realment van encendre una torxa, la llum de la qual pot dissipar les tenebres causades per la tirania -una llum que pot indicar el camí de la llibertat, de la pau i de la solidaritat.</div>
<h3 style="margin: 10pt 0cm 3pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 13pt;"><span style="font-weight: bold;">Els drets de les nacions</span></span></h3>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
5. La recerca de la llibertat en la segona meitat del segle vint ha compromès no sols els individus sinó les nacions. A cinquanta anys del final de la segona guerra mundial és important recordar que aquell conflicte va sorgir a causa de les violacions dels drets de les nacions. Moltes d’elles van sofrir terriblement per l’única raó de ser considerades «altres». Van ser comesos crims terribles en nom de doctrines nefastes que predicaven la «inferioritat» d’algunes nacions i cultures. En un cert sentit, es pot dir que l’Organització de les Nacions Unides nasqué de la convicció que semblants doctrines eren incompatibles amb la pau; i l’esforç de la Carta de «salvar les futures generacions del flagell de la guerra» (Preàmbul) implicava certament el compromís moral de defensar tota nació i cultura d’agressions injustes i violentes.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Malauradament, també després del final de la segona guerra mundial els drets de les nacions han continuat essent violats. Per donar només alguns exemples, els Estats Bàltics i amplis territoris d’Ucraïna i de Bielorússia van ser absorbits per la Unió Soviètica, com ja havia passat amb Armènia, amb Azerbaidjan i Geòrgia al Caucas. Al mateix temps, les anomenades «democràcies populars» de l’Europa central i oriental van perdre de fet llur sobirania i van ser obligades a sotmetre’s a la voluntat que dominava tot el bloc. El resultat d’aquesta divisió artificial d’Europa fou la «guerra freda», és a dir, una situació de tensió internacional en la qual l’amenaça de l’holocaust nuclear es mantenia suspesa sobre el cap de la humanitat. Només quan la llibertat de les nacions de l’Europa central i oriental fou restablerta, la promesa de pau, que hauria pogut arribar amb el final de la guerra, va començar a prendre forma real per a moltes de les víctimes d’aquell conflicte.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
6. La Declaració universal dels drets de l’home, adoptada el 1948, ha tractat de manera eloqüent els drets de les persones; però encara no hi ha un anàleg acord internacional que afronti de manera adequada els drets de les nacions. Es tracta d’una situació quan ha de ser atentament considerada, per les qüestions urgents que planteja sobre la justícia i la llibertat en el món contemporani.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
En realitat el problema del ple reconeixement dels drets dels pobles i de les nacions s’ha presentat repetidament a la consciència de la humanitat, bo i suscitant també una notable reflexió ètico-jurídica. Penso en el debat desenvolupat durant el Concili de Constança al segle XV, quan els representants de l’Acadèmia de Cracòvia, presidits per Pawel Wlodkowic, van defensar coratjosament el dret a l’existència i a l’autonomia d’algunes poblacions europees. També és més coneguda la reflexió feta, en aquella mateixa època, per la Universitat de Salamanca en relació amb els pobles del nou món. En el nostre segle, a més, ¿no recordarem la paraula profètica del meu predecessor Benet XV, que durant la primera guerra mundial recordava a tothom que «les nacions no moren», i convidava a «ponderar amb consciència serena els drets i les justes aspiracions dels pobles» (<em><span lang="LA" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;">Als pobles ara bel·ligerants i als seus caps</span></em>, 28 juliol 1915)?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
7. Avui, el problema de les nacionalitats es col·loca en un nou horitzó mundial, caracteritzat per una forta «mobilitat» que fa cada vegada menys marcats els mateixos confins ètnico-culturals sota la pressió de múltiples dinamismes com les migracions, els mitjans de comunicació, i la mundialització de l’economia. Però, i precisament en aquest horitzó d’universalitat, veiem sorgir amb força particularismes ètnico-culturals, gairebé com una necessitat impetuosa d’identitat i de supervivència, una espècie de contrapès a les tendències homologants. És una dada que convé no infravalorar com si fos un simple residu d’un passat; demana més aviat ser desxifrada, per a una reflexió aprofundida en la pla antropològic i ètico-jurídic.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Aquesta tensió entre particular i universal, en efecte, es pot considerar immanent a l’ésser humà. La naturalesa comuna mou els homes a sentir-se, tal com són, membres d’una gran família. Però per a la concreta historicitat d’aquesta mateixa naturalesa, estan necessàriament lligats d’una manera més intensa a particulars grups humans; en primer lloc la família, després els diversos grups de pertinença, fins al conjunt del respectiu grup ètnico-cultural, que, no casualment indicat amb el terme «nació», evoca el «néixer», mentre que, indicat amb el terme «pàtria» («<em><span lang="LA">fatherland</span></em>»), evoca la realitat de la mateixa família. La condició humana és posada així entre aquests dos pols —la universalitat i la particularitat— en tensió vital entre ells; una tensió inevitable, però singularment fecunda, si és viscuda amb equilibri serè.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
8. Sobre aquest fonament antropològic es basen també «els drets de les nacions», que no són altra cosa que els «drets humans» presos en aquest específic nivell de la vida comunitària. Una reflexió sobre aquests drets certament no és fàcil, tenint en compte la dificultat de definir el concepte de «nació», que no s’identifica a priori i necessàriament amb l’Estat. És, tanmateix, una reflexió inajornable, si es volen evitar els errors del passat i proveir a un just ordre mundial.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
El seu dret a l’existència és certament el pressupòsit dels altres drets d’una nació: ningú, doncs —ni un Estat, ni una altra nació ni cap organització internacional— no està mai legitimat a considerar que una determinada nació no és digna d’existir. Aquest dret fonamental a l’existència no exigeix necessàriament una sobirania estatal, ja que són possibles diverses formes d’agregació jurídica entre diferents nacions, com ara en els Estats federals, en les Confederacions o en els Estats caracteritzats per àmplies autonomies regionals. Poden haver-hi circumstàncies històriques en les quals agregacions diverses d’una sobirania estatal poden resultar fins i tot aconsellables, però a condició que hi hagi un clima d’autèntica llibertat, garantida per l’exercici de l’autodeterminació dels pobles. El dret a l’existència implica naturalment, per a cada nació, el dret a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou allò que jo anomenaria la seva originària «sobirania» espiritual. La història demostra que en circumstàncies extremes (com les que s’han vist en la terra en què vaig néixer) precisament la seva mateixa cultura permet a una nació de sobreviure a la pèrdua de la pròpia independència política i econòmica. Cada nació té consegüentment també el dret a modelar la pròpia vida segons les pròpies tradicions, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans fonamentals i, particularment, l’opressió de les minories. Cada nació té també dret a construir el propi futur donant a les generacions més joves una educació apropiada.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Però si els «drets de la nació» expressen les vitals exigències de la «particularitat», no és menys important subratllar les exigències de la universalitat, expressades a través d’una forta consciència dels deures que les nacions tenen envers les altres i tota la humanitat. El primer de tots és certament el deure de viure en una actitud de pau, de respecte i de solidaritat amb les altres nacions. D’aquesta manera l’exercici dels drets de les nacions, equilibrat per l’afirmació i la pràctica dels deures, promou un fecund «intercanvi de dons», que enforteix la unitat entre tots els homes.</div>
<h3 style="margin: 10pt 0cm 3pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 13pt;"><span style="font-weight: bold;">El respecte de les diferències</span></span></h3>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
9. Els darrers disset anys, durant els meus pelegrinatges per les comunitats de l’Església catòlica, he pogut entrar en diàleg amb la rica diversitat de nacions i de cultures de totes les parts del món. Malauradament, el món encara ha d’aprendre a conviure amb la diversitat, com ens ho han recordat dolorosament els recents esdeveniments als Balcans i a l’Àfrica central. La realitat de la «diferència» i la peculiaritat de l’«altre» poden a vegades ser sentides com un pes, o fins i tot com una amenaça. La por a la «diferència», amplificada per ressentiments de caràcter històric i exacerbada per les manipulacions de personatges sense escrúpols, pot conduir a la negació de la mateixa humanitat de l’«altre», amb el resultat que les persones entren en una espiral de violència de la qual ningú -ni tan sols els infants- no s’escapa. Situacions d’aquest gènere ens són avui ben conegudes, i el meu cor i les meves pregàries es dirigeixen en aquest moment d’una manera especial a les martiritzades poblacions de Bòsnia i Hercegovina.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Per amarga experiència, per tant, nosaltres sabem que la por de la «diferència», especialment quan s’expressa a través d’un estret i excloent nacionalisme que nega qualsevol dret a l’«altre», pot portar a un veritable malson de violència i de terror. I malgrat això, si ens esforcem a valorar les coses amb objectivitat, nosaltres podem veure que, més enllà de totes les diferències que distingeixen els individus i els pobles, hi ha una fonamental comunió, ja que les diverses cultures no són en realitat més que maneres diverses de plantejar la qüestió del significat de l’existència personal. I precisament aquí podem identificar una font del respecte que és degut a cada cultura i a cada nació: cada cultura és un esforç de reflexió sobre el misteri del món i en particular de l’home: és una manera de donar expressió a la dimensió transcendent de la vida humana. El cor de tota cultura està constituït per la seva obertura al més gran dels misteris: el misteri de Déu.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
10. Per tant, el nostre respecte per la cultura dels altres està arrelat en el nostre respecte per l’esforç que fa cada comunitat per donar resposta al problema de la vida humana. En aquest context ens és possible constatar com és important preservar el dret fonamental a la llibertat de religió i a la llibertat de consciència, com a pilars essencials de l’estructura dels drets humans i fonament de tota societat realment lliure. A ningú no és permès ofegar aquests drets usant el poder coercitiu per imposar una resposta al misteri de l’home.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Estranyar-se de la realitat de la diversitat -o, pitjor, intentar extingir aquesta diversitat- significa excloure la possibilitat de penetrar la profunditat del misteri de la vida humana. La veritat sobre l’home és l’immutable criteri amb el qual totes les cultures són judicades; però cada cultura té quelcom a ensenyar sobre una o altra dimensió d’aquesta veritat complexa. Per tant, la «diferència», que alguns troben tan amenaçadora, pot esdevenir, mitjançant un diàleg respectuós, la font d’una més profunda comprensió de l’existència humana.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
11. En aquest context cal aclarir la diferència essencial entre una insana forma de nacionalisme, que predica el menyspreu per les altres nacions o cultures, i el patriotisme que, en canvi, és el just amor pel propi país d’origen. Un veritable patriotisme no cerca mai de promoure el bé de la pròpia nació en perjudici d’altri. Això, de fet, acabaria per fer mal a la pròpia nació i produiria efectes perjudicials tant per a l’agressor com per a la víctima. El nacionalisme, especialment en les seves expressions més radicals, està, per tant, en antítesi amb el veritable patriotisme, i avui hem de treballar per fer que el nacionalisme exasperat no continuï proposant en formes noves les aberracions del totalitarisme. És un compromís que val, òbviament, també quan s’assumeix, com a fonament del nacionalisme, el mateix principi religiós, com desgraciadament passa en certes manifestacions de l’anomenat «fonamentalisme».</div>
<h3 style="margin: 10pt 0cm 3pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 13pt;"><span style="font-weight: bold;">Llibertat i veritat moral</span></span></h3>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
12. Senyores i Senyors! La llibertat és la mesura de la dignitat i de la grandesa de l’home. Viure la llibertat que els individus i els pobles cerquen és un gran repte per al creixement espiritual de l’home i per a la vitalitat moral de les nacions. La qüestió fonamental que tots hem d’afrontar és la de l’ús responsable de la llibertat, tant en la seva dimensió personal com en la social. Cal, doncs, que la nostra reflexió es faci sobre la qüestió de l’estructura moral de la llibertat, que és l’arquitectura interior de la cultura de la llibertat.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
La llibertat no és simplement absència de tirania o d’opressió, ni és llicència per a fer tot el que es vulgui. La llibertat posseeix una «lògica» interna que la qualifica i l’ennobleix: està ordenada a la veritat i es realitza en la recerca i en l’actuació de la veritat. Separada de la veritat de la persona humana, deriva, en la vida individual, en llicència i, en la vida política, en l’arbitrarietat dels més forts i en arrogància del poder. Per això, lluny de ser una limitació o una amenaça a la llibertat, la referència a la veritat sobre l’home -veritat que pot ser universalment coneguda a través de la llei moral inscrita al cor de cadascú- és, en realitat, la garantia del futur de la llibertat.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
13. En aquesta perspectiva s’entén que l’utilitarisme, doctrina que defineix la moralitat no a partir d’allò que és bo sinó a partir d’allò que proporciona avantatge, sigui una amenaça a la llibertat dels individus i de les nacions, i impedeixi la construcció d’una veritable cultura de llibertat. Això té aspectes polítics sovint devastadors, perquè inspira un nacionalisme agressiu, des del qual subjugar, per exemple, una nació més petita o més feble és presentat com un bé només perquè respon als interessos nacionals. No menys greus són els resultats de l’utilitarisme econòmic, que empeny els països més forts a condicionar i a explotar els més dèbils.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Sovint aquestes dues formes d’utilitarisme van juntes, i és un fenomen que ha caracteritzat àmpliament les relacions entre el «Nord» i el «Sud» del món. Per a les nacions en via de desenvolupament l’obtenció de la independència política ha estat massa sovint acompanyada d’una situació pràctica de dependència econòmica d’altres països. Cal subratllar que, en alguns casos, les àrees en via de desenvolupament han sofert precisament un retrocés tan considerable que a alguns Estats els manquen els mitjans per a subvenir les necessitats essencials dels seus pobles. Aquestes situacions ofenen la consciència de la humanitat i plantegen un formidable repte moral a la família humana. Afrontar aquest repte demana òbviament canvis tant en les nacions en via de desenvolupament com en les econòmicament més avançades. Si les primeres han de saber oferir garanties segures de correcta gestió dels recursos i de les ajudes, com també del respecte dels drets humans, substituint on calgui formes de govern injustes, corruptes o autoritàries per altres de tipus participatiu i democràtic, ¿no és potser veritat que obriran camí d’aquesta manera a les millors energies civils i econòmiques de la pròpia gent? I els països ja desenvolupats, per llur part, ¿no hauran potser de madurar, en aquesta perspectiva, comportaments derivats de lògiques purament utilitaristes i caracteritzats per sentiments de major justícia i solidaritat?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Sí, il·lustres Senyores i Senyors! Cal que en l’escena econòmica internacional s’imposi una ètica de la solidaritat, si es vol que la participació, el creixement econòmic, i una justa distribució dels béns puguin caracteritzar el futur de la humanitat. La cooperació internacional, invocada per la Carta de les Nacions Unides «per resoldre problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari» (art. 1, 3) no pot ser pensada exclusivament en termes d’ajut o d’assistència, o precisament mirant els avantatges de la devolució dels recursos posats a disposició. Quan milions de persones sofreixen la pobresa -que significa fam, desnutrició, malaltia, analfabetisme i degradació- no solament hem de recordar-nos a nosaltres mateixos que ningú no té el dret d’explotar l’altre pel propi interès, sinó també, i sobretot, refermar el nostre compromís per aquella solidaritat que permet a d’altres de viure, en les concretes circumstàncies econòmiques i polítiques, aquella creativitat que és una característica distintiva de la persona humana i que fa possible la riquesa de les nacions.</div>
<h3 style="margin: 10pt 0cm 3pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 13pt;"><span style="font-weight: bold;">Les Nacions Unides i el futur de la llibertat</span></span></h3>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
14. Davant aquests enormes reptes, ¿no hem de recordar el paper que pertoca a l’Organització de les Nacions Unides? A cinquanta anys de la seva institució, se’n veu encara més la necessitat, però es veu també millor, a partir de l’experiència acomplerta, que l’eficàcia d’aquest màxim instrument de síntesi i de coordinació de la vida internacional depèn de la cultura i de l’ètica internacional que sosté i expressa. Cal que cada vegada més l’Organització de les Nacions Unides passi de la seva condició de ser una institució de tipus administratiu a la de centre moral, on totes les nacions del món es trobin com a casa, tot desenvolupant la consciència comuna de ser, per dir-ho així, una «família de nacions». El concepte de «família» evoca immediatament quelcom més que va més enllà de les simples relacions funcionals, o de la mera convergència d’interessos. La família és, per naturalesa, una comunitat fundada en la confiança recíproca, en el suport mutu i en el respecte sincer. En una autèntica família no hi ha el domini dels forts; al contrari, els membres més febles són, precisament per la seva feblesa, doblement acollits i servits.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Aquests són, traslladats al nivell de «la família de les nacions», els sentiments que han de constituir, abans que un simple deure, un dret, les relacions entre els pobles. L’ONU té l’objectiu històric d’afavorir aquest salt de qualitat de la línia internacional. No sols actuant com a centre d’eficaç mediació per a la solució dels conflictes, sinó també promovent aquells valors, aquelles actituds i aquelles iniciatives concretes de solidaritat que es mostrin capaces d’elevar les relacions entre les nacions des del nivell «organitzatiu», al nivell, per dir-ho així, «orgànic», des de la simple «existència amb» a l’«existència per» als altres, en un fecund intercanvis de dons, avantatjós primer de tot per a les nacions més febles, però en definitiva precursor de benestar per a tots.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
15. Només amb aquesta condició s’arribarà a la superació no sols de les «guerres guerrejades», sinó també de les «guerres fredes»; no solament a la igualtat de dret entre tots els pobles, sinó també a la seva activa participació en la construcció d’un futur millor; no solament al respecte de cada una de les identitats culturals, sinó a la seva plena avaluació, com a riquesa comuna del patrimoni cultural de la humanitat. ¿No és potser aquest l’ideal assenyalat per la Carta de les Nacions Unides, quan posa com a fonament de l’Organització «el principi de la sobirana igualtat de tots els seus membres» (art. 2, 1), o quan la compromet a «desenvolupar entre les nacions relacions amistoses, fonamentades en el respecte del principi de la igualtat dels drets i de l’autodeterminació» (art. 1,2)? Aquest és el camí ral que demana ser recorregut fins al final, també amb oportunes modificacions, si cal, del model operatiu de les Nacions Unides, per tenir en compte tot el que s’ha esdevingut en aquest mig segle, en aparèixer tants nous pobles a l’experiència de la llibertat en la legítima aspiració a «ser» i a «comptar» més.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Que tot això no sembli una utopia irrealitzable. És l’hora d’una nova esperança, que ens exigeix treure del futur de la política i de la vida dels homes la hipoteca paralitzant del cinisme. Ens convida a fer-ho justament l’aniversari que celebrem, tot proposant-nos de nou, amb la idea de les «nacions unides», una idea que parla eloqüentment de mútua confiança, de seguretat i de solidaritat. Inspirats per l’exemple de tots els qui han assumit el risc de la llibertat, ¿podrem nosaltres no acollir també el risc de la solidaritat i per tant el risc de la pau?</div>
<h3 style="margin: 10pt 0cm 3pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 13pt;"><span style="font-weight: bold;">Més enllà de la por: la civilització de l’amor</span></span></h3>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
16. Una de les més grans paradoxes del nostre temps és que l’home, que ha iniciat el període anomenat «modernitat» amb una segura afirmació de la pròpia «maduresa» i «autonomia», s’apropa al final del segle vintè amb por de si mateix, espantat per tot allò que ell mateix és capaç de fer, esfereït davant el futur. En realitat, la segona meitat del segle vintè ha vist el fenomen sense precedents d’una humanitat insegura de cara a la mateixa possibilitat d’un futur, per l’amenaça d’una guerra nuclear. Aquest perill, gràcies a Déu, sembla haver-se allunyat -i cal apartar amb fermesa, a nivell universal, tot que allò que el pot tornar a apropar, si no reactivar- però queda encara la por per al futur i del futur.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Perquè el mil·lenni ara ja a les portes pugui ser testimoni d’una nova florida de l’esperit humà, afavorida per una autèntica cultura de la llibertat, la humanitat ha d’aprendre a vèncer la por. Hem d’aprendre a no tenir por, reconquerint un esperit d’esperança i de confiança. L’esperança no és un optimisme fat, dictat per la ingènua confiança que el futur ha de ser necessàriament millor que el passat. Esperança i confiança són la premissa d’una activitat responsable i troben aliment en l’íntim santuari de la consciència, allí on «l’home es troba sol amb Déu» (Const. past. <em><span lang="LA">Gaudium et spes</span></em>, 16), i per això mateix intueix que no està sol enmig dels enigmes de l’existència, perquè està acompanyat de l’amor del Creador!</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Esperança i confiança podrien semblar temes que van més enllà dels fins de les Nacions Unides. En realitat, no és així. Perquè les accions polítiques de les nacions, argument principal de les preocupacions de la vostra Organització, sempre tenen a veure amb la dimensió transcendent i espiritual de l’experiència humana, i no podrien ignorar-la sense perjudicar la causa de l’home i de la llibertat humana. Tot allò que disminueix l’home fa mal a la causa de la llibertat. Per recuperar la nostra esperança i la nostra confiança al final d’aquest segle de sofriments, hem de recuperar la visió de l’horitzó transcendent de possibilitats al qual tendeix l’esperit humà.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
17. Com a cristià, per tant, no puc negar que la meva confiança i la meva esperança es fonamenten en Jesucrist, del qual se celebraran els dos mil anys del naixement a l’alba del nou mil·lenni. Nosaltres els cristians creiem que en la seva mort i en la seva resurrecció han estat clarament revelats l’amor de Déu i la seva sol·licitud per tota la creació. Jesucrist és per a nosaltres Déu fet home, inserit en la història de la humanitat. Precisament per això, l’esperança cristiana sobre el món i el seu futur s’estén a cada persona humana: no hi ha res autènticament humà que no tingui ressò en el cor dels cristians. La fe en Crist no ens empeny a la intolerància; al contrari, ens obliga a mantenir amb els altres un diàleg respectuós. L’amor per Crist no ens sostreu de l’interès pels altres, sinó que més aviat ens invita a preocupar-nos-en, sense excloure ningú, i privilegiant en tot cas els més febles i sofrents. Per això, mentre ens apropem al bimil·lenari del naixement de Crist, l’Església no demana res més sinó poder proposar aquest missatge de la salvació, i poder promoure’l amb esperit de caritat i de servei per a la solidaritat de tota la família humana.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Senyores i Senyors! Sóc davant vostre com el meu predecessor, el papa Pau VI, fa exactament trenta anys, no com algú que té poder temporal -són paraules seves- ni com un líder religiós que invoca especials privilegis per a la seva comunitat. Sóc aquí davant vostre com un testimoni: un testimoni de la dignitat de l’home, un testimoni d’esperança, un testimoni de la convicció que el destí de tota nació reposa a les mans d’una misericordiosa Providència.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
18. Hem de vèncer la nostra por al futur. Però no podrem vèncer-la completament si no estem junts. La «resposta» a aquesta por no és la coacció, ni la repressió o la imposició d’un únic «model» social a tot el món. La resposta a la por que enfosqueix l’existència humana al final del segle vintè és l’esforç comú per construir la civilització de l’amor, fundada en els valors universals de la pau, de la solidaritat, de la justícia i de la llibertat. I l’«ànima» de la civilització de l’amor és la cultura de la llibertat: la llibertat dels individus i de les nacions, viscuda en una solidaritat i una responsabilitat oblatives.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
No hem de tenir por del futur. No hem de tenir por de l’home. No és una casualitat que ens trobem aquí. Cada persona ha estat creada a «imatge i semblança» d’Aquell que és l’origen de tot allò que existeix. Tenim en nosaltres la capacitat de saviesa i de virtut. Amb aquests dons, amb l’ajut de la gràcia de Déu, podem construir el segle que està a punt d’arribar i per al proper mil·lenni una civilització digna de la persona humana, una veritable cultura de la llibertat. Ho podem fer i ho hem de fer. I, fent-ho, podrem adonar-nos que les llàgrimes d’aquest segle han preparat el terreny per a una nova primavera de l’esperit humà.</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-84502071764913325792012-11-12T01:21:00.000-08:002012-11-12T02:46:49.537-08:00LES 58 PROPOSTES DEL SÍNODE 2012<table border="0" cellspacing="0" cellpadding="2" width="575"> <tbody> <tr> <td valign="top" width="126"> </td> <td valign="top" width="447"> <p><font color="#0000ff">Les Propostes finals d’aquest darrer sínode han rebut un tractament diferent del que havien rebut en els sínodes anteriors. </font> <p><font color="#0000ff">En tots els sínodes anteriors se seguia el procediment estipulat per l’<em>Ordo</em> del Sínode dels Bisbes: establia que les Propostes de cada Sínode dels Bisbes (redactades en llatí i que havien de ser votades personalment pels Pares sinodals) eren destinades al papa, i li havien de ser lliurades al final del Sínode. Aquest text, per la seva naturalesa, era reservat i no es publicava per tal de respectar el caràcter merament consultiu que la configuració actual atorga al Sínode.<br>En canvi, aquesta vegada per decisió personal de Benet XVI, i a compte de la Secretaria general del Sínode dels Bisbes, el Butlletí de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu n’ha publicat una versió en llengua anglesa, provisional i amb caràcter oficiós.</font> <p><font color="#0000ff">Tanmateix, el mateix dia 28 d’octubre, dia en què es van votar els 58 propostes finals, el diari francès <em>La Croix</em> deixava entendre que hi ha havia un cert malestar entre alguns bisbes perquè «els pares sinodals no havien tingut el dret de veure (<i>droit de regard</i>) l’elaboració final de les proposicions que es van limitar a votar pràcticament per unanimitat». La revista llatinoamericana <em>Adital</em> concreta aquesta informació dient que<em> «no se les dio a conocer la versión final de las Propuestas. La versión pública, leída ante el Papa, no fue el texto aprobado por los padres sinodales.»</em> </font> <p><font color="#0000ff">Aquí teniu, en la seva versió catalana, les 58 propostes sinodals publicades per l’Oficina de Premsa. La versió és de Pere Codina i Mas.</font></p></td></tr></tbody></table> <p> </p> <div style="border-bottom: windowtext 1pt solid; border-left: medium none; padding-bottom: 1pt; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; border-top: medium none; border-right: medium none; padding-top: 0cm; mso-element: para-border-div; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt"> <p style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; padding-bottom: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; border-top: medium none; border-right: medium none; padding-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; tab-stops: 297.7pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 1.0pt 0cm" class="MsoNormal" align="left"><strong><span style="letter-spacing: 0.25pt" class="MsoBookTitle"><span><font style="font-size: 16pt"><font style="font-variant: small-caps">Sínode dels bisbes. xiii assemblea general ordinària </font></font></span></span><span style="letter-spacing: 0.25pt" class="MsoBookTitle"><span><font style="font-size: 13pt"><font style="font-variant: small-caps">(2012)</font></font></span></span></strong><span style="letter-spacing: 0.25pt" class="MsoBookTitle"><span></span></span></p> <p style="padding-bottom: 0cm; line-height: 29pt; margin: 18pt 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm" class="MsoTitle" align="left"><span style="line-height: 22pt"><font style="font-size: 20pt" color="#c0504d">LA NOVA EVANGELITZACIÓ<br>PER A LA TRANSMISSIÓ <br>DE LA FE CRISTIANA</font></span></p></div> <h1 style="margin: 30pt 0cm 3pt"><font face="Cambria"><font style="font-size: 14pt" color="#365f91"><font style="font-weight: bold">INTRODUCCIÓ</font></font></font></h1> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 1: </font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">Documents que s’han presentat al Sant Pare</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">A més de tots els documents sobre La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana relatius a aquest Sínode que per la seva condició s’han presentat al Sant Pare, i que són, les <em><span lang="LA">Lineamenta</span></em>, l’<em><span lang="LA">Instrumentum laboris</span></em>, la <em><span lang="LA">Relatio ante disceptationem</span></em>, <em><span lang="LA">la Relatio post discepta­tionem</span></em>, les intervencions, tant les presentades a l’aula com les <em><span lang="LA">in scriptis</span></em>, el Missatge al Poble de Déu, els Relacions dels Cercles Menors i les seves discussions, els Pares Sinodals han donat una certa importància a les proposicions següents.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els Pares Sinodals també demanen humilment al Sant Pare que consideri l’oportunitat d’eme­tre un document sobre la transmissió de la fe cristiana a través d’una nova evangelització.</p> <a name='more'></a> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"></p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 2: </font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">El Sínode expressa gratitud</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els Pares Sinodals reconeixen amb gratitud el gran valor dels ensenyaments pontificis que han enriquit els fruits de les anteriors Assemblees Sinodals i que han estat fonamentals per treballar durant les sessions del Sínode sobre La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana. Les reflexions del Sínode fan ús de documents com ara l’<em><span lang="LA">Evangelii nuntiandi </span></em>del Papa Pau VI, la <em><span lang="LA">Catechesi tradendae</span></em>, la <em><span lang="LA">Redemptoris missio </span></em>i la <em><span lang="LA">Novo millennio ineunte</span></em> del Beat Joan Pau II i la <em><span lang="LA">Deus caritas est</span></em>, la <em><span lang="LA">Sacramentum caritatis</span></em> i la <em><span lang="LA">Verbum Domini</span></em> del Papa Benet XVI. L’exemple més recent d’aquesta orientació és l’Any de la Fe, proclamat pel Sant Pare al començament d’aquest Sínode. D’aquest ministeri profètic, n’estem molt agraïts.</p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 3: </font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">Les Esglésies catòliques orientals</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Les Esglésies Catòliques Orientals segons el seu dret particular, il·luminades com estan per la Tradició que ha estat transmesa des dels Apòstols a través dels Pares, són un patrimoni de tota l’Església de Crist (cf. <em><span lang="LA">Orientalium Ecclesiarum</span></em>, 2,<em><span lang="LA"> Codex Canonum Ecclesiarum Orientalium</span></em>, 39). Aquestes Esglésies són hereves d’un impuls apostòlic que ha portat la Bona Nova a terres llunyanes (cf. <em><span lang="LA">Ecclesia in Medio Oriente</span></em>, 88).</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Estan agraïdes per la possibilitat que se’ls ofereix de dur a terme la seva sol·licitud pastoral envers els seus fidels emigrats en els països que tenen l’Església Catòlica com a tradicional. També esperen que la seva tradició sigui més coneguda i respectada entre els fidels i el clergat de les Esglésies de tot el món.</p> <h1 style="margin: 18pt 0cm 3pt"><font face="Cambria"><font style="font-size: 14pt" color="#365f91"><font style="font-weight: bold">1. NATURALESA DE LA NOVA EVANGELITZACIÓ</font></font></font></h1> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 4: </font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">La Santíssima Trinitat, font de la nova evangelització</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’Església i la seva missió evangelitzadora tenen el seu origen i font en la Santíssima Trinitat segons el pla del Pare, l'obra del Fill (que es culmina en la seva mort i gloriosa Resurrecció) i la missió de l’Esperit Sant. L’Església continua la missió de l’amor de Déu al món.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’evangelització ha de ser entesa en un sentit ampli i profundament teològic i doctrinal, emmarcada en l’activitat de la paraula i dels sagraments que, especialment a través de l’Euca­ristia, ens permeten la participació en la vida de la Trinitat i, posteriorment, per la gràcia de l’Esperit Sant, el poder d’evangelitzar i donar testimoniatge de la Paraula de Déu amb entusiasme i coratge.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La nova evangelització reconeix la primacia de la gràcia de Déu i com en el baptisme s’arriba a viure en Crist. Aquest èmfasi en la divina filiació hauria de portar els batejats a viure una vida de fe que manifesti clarament la seva identitat cristiana en tots els aspectes de la seva activitat personal.</p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 5: </font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">Nova evangelització i inculturació </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Jesús ens ofereix el do de l’Esperit Sant i ens revela l’amor del Pare. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La Nova Evangelització és un temps de despertar, d’un nou encoratjament i de testimoniar novament que Jesucrist és el centre de la nostra fe i de la vida diària. Fa una crida a tots els membres de l’Església a una renovació de la fe i un esforç real per a compartir-la. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">També s’han de discernir els signes dels temps en el món que afecten el ministeri de l’Església i de les diverses Esglésies particulars als seus propis territoris. Entre aquests signes s’ha de reconèixer certament entre les persones una presa de consciència cada vegada més gran de les circumstàncies canviants de la vida d’avui. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">A més la nova evangelització crida també l’Església a allargar la mà a aquells que estan lluny de Déu i de la comunitat cristiana, per convidar-los a escoltar una altra vegada la Paraula de Déu, per tal de poder trobar el Senyor Jesús d’una manera nova i profunda. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La nova evangelització exigeix una atenció particular a la inculturació de la fe, que pot transmetre l’Evangeli en la seva capacitat de valorar el que hi ha de positiu en totes les cultures, purificant-les alhora dels elements que són contraris a la plena realització de la persona d’acord amb el pla de Déu revelat en Crist. La inculturació implica un esforç per fer possible que l’Evangeli s’encarni en la cultura de cada poble» (<em><span lang="LA">Catecisme</span></em>, 854). </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 6: </font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">Proclamació de l’evangeli </font></font><em><span lang="LA"></span></em></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Déu, Salvador nostre, vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat (cf. 1Tm 2, 4). I ja que l’Església creu en aquest pla diví de la salvació universal, ha de ser missionera (cf. <em><span lang="LA">Evangelii nuntiandi</span></em>, 14, <em><span lang="LA">Catecisme</span></em>, 851). Ella també sap que «els qui sense culpa desconeixen l’Evangeli de Crist i la seva Església, però cerquen Déu amb sinceritat de cor i s’esforcen sota l’ajut de la gràcia a complir amb les obres la seva voluntat, coneguda a través del dictat de la consciència, poden obtenir la salvació eterna» (<em><span lang="LA">Lumen gentium</span></em>, 16). L’Evangeli de Jesucrist és la proclamació de la seva vida i del misteri pasqual de la seva passió, de la seva mort, de la seva resurrecció i de la seva glorificació.<span style="mso-spacerun: yes"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El Concili ens recorda, tanmateix, que l’Evangelització és necessària per a la salvació de tots, ja que «ben sovint, desgraciadament, els homes, enganyats pel dimoni, s’han perdut ens els seus raonaments, han deixat el Déu vertader per altres éssers de mentida, han servit la criatura en comptes de servir el Creador (cf. Rm 1, 21, 25), o bé, vivint i morint sense Déu en aquest món, estan exposats als límits de la desesperació. Per aquesta raó, l’Església que es basqueja per la glòria de Déu i la salvació de tots els homes, i que té en compte el mandat del Senyor: ‘Prediqueu l’Evangeli a tota la humanitat’ (Mc 16,15), posa tot l’esforç a fomentar constantment les missions.» (<em><span lang="LA">Lumen gentium</span></em>, 16). </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 7:</font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">La nova evangelització </font><br><font style="font-weight: bold">com a dimensió missionera permanent de l’Església </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">S’ha proposat que l’Església proclami la dimensió missionera de la seva missió a tot món, amb la finalitat d’encoratjar totes les Esglésies particulars a evangelitzar. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’evangelització es pot entendre en tres aspectes. En primer lloc, l’evangelització <em><span lang="LA">ad gentes </span></em>és l’anunci de l’Evangeli als qui no coneixen Jesucrist. En segon lloc, també comprèn el creixement continuat de la fe que és la vida ordinària de l’Església. Finalment, la nova evangelització es dirigeix sobretot als qui s’han allunyat de l’Església. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">D’aquesta manera, totes les Esglésies particulars se sentiran animades a valorar i integrar els seus diferents agents amb totes les seves capacitats. Al mateix temps, cada Església particular ha de tenir la llibertat d’evangelitzar d’acord amb els seus propis trets i tradicions, sempre en la unitat amb la seva Conferència Episcopal o amb el Sínode de l’Església Catòlica Oriental. Una missió així en tot el món respondrà a l’acció de l’Esperit Sant, com en una nova Pentecosta, mitjançant una crida feta pel romà pontífex, que invita tots els fidels a visitar totes les famílies i a aportar la vida de Crist en totes les situacions humanes. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 8: </font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">Testimoniatge en un món secularitzat </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Nosaltres som uns cristians que vivim en un món secularitzat. Si el món és i continua sent la creació de Déu, la secularització cau dins l’àmbit de la cultura humana. A tall de cristians no podem restar indiferents davant el procés de secularització. De fet, ens trobem en una situació semblant a la dels primers cristians i, hauríem de veure aquesta situació com un repte i una possibilitat. Vivim en aquest món, però no som d’aquest món (cf. Jn 15,19; 17,11,16). El món és la creació de Déu i manifesta el seu amor. En Jesucrist, i per ell, rebem la salvació de Déu i som capaços de discernir el progrés de la seva creació. Jesús ens obre novament les portes perquè, sense por, puguem abraçar amb amor les ferides de l’Església i del món (cf. Benet XVI). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En la nostra època actual, que presenta aspectes més difícils que en el passat, fins i tot si som com «el petit ramat» (Lc 12,32), nosaltres donem testimoniatge del missatge evangèlic de salvació i estem cridats a ser sal i llum d’un món nou (cf. Mt 5,13-16). </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 9: </font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">La nova evangelització i el primer anunci </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El fonament de tot primer anunci, la dimensió kerigmática, la Bona Nova, destaca l’anunci explícit de la salvació. « Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i s'aparegué a Cefes, i després als Dotze» (1 Co 15:3-5). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El «primer anunci» és el lloc on el kerigma, el missatge de la salvació del misteri pasqual de Jesucrist, és proclamat amb una gran força espiritual fins al punt de provocar el penediment del pecat, la conversió dels cors i la decisió de fe. Al mateix temps, hi ha d’haver una continuïtat entre el primer anunci i la catequesi que ens instrueix en el dipòsit de la fe. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Considerem que és necessari que hi hagi un Pla Pastoral del primer anunci, que ensenyi una trobada viva amb Jesucrist. Aquest document pastoral proporcionaria els primers elements d’un procés catequètic, i permetria la seva inserció en la vida de les comunitats parroquials. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els Pares sinodals proposen que es redactin les línies directius del primer anunci del kerigma. Aquest compendi inclouria: </p> <p style="text-indent: -17.85pt; margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l2 level1 lfo5" class="MsoListParagraph" align="justify"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: symbol; mso-bidi-font-family: symbol"><span style="mso-list: ignore"><font face="Symbol">¾</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span>Un ensenyament sistemàtic sobre el kerigma en l’Escriptura i en la Tradició de l’Església Catòlica; </p> <p style="text-indent: -17.85pt; margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l2 level1 lfo5" class="MsoListParagraph" align="justify"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: symbol; mso-bidi-font-family: symbol"><span style="mso-list: ignore"><font face="Symbol">¾</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span>Ensenyaments i cites dels sants missioners i màrtirs de la nostra història catòlica que ens ajudarien en els nostres desafiaments pastorals d’avui, i </p> <p style="text-indent: -17.85pt; margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; mso-list: l2 level1 lfo5" class="MsoListParagraph" align="justify"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: symbol; mso-bidi-font-family: symbol"><span style="mso-list: ignore"><font face="Symbol">¾</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span>Modalitats i línies directrius per a la formació d’evangelitzadors catòlics avui. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 10: El dret a proclamar i a escoltar a l’evangeli </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Proclamar la Bona Nova i la persona de Jesús és una obligació per a tot cristià, fonamentada en l’Evangeli: « Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant» (Mt 28,19). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Al mateix temps, és un dret inalienable de tota persona, qualsevol que sigui la seva religió o la seva absència de religió, de tenir la possibilitat de conèixer Jesucrist i l’Evangeli. Aquesta proclamació, donada de manera integra, s’ha de proposar amb un total respecte per cada persona, sense cap mena de proselitisme.</p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 11: La nova evangelització </font><br><font style="font-weight: bold">i la lectura orant de la Sagrada Escriptura </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Déu s’ha comunicat a nosaltres en la seva Paraula feta carn. Aquesta Paraula divina, escoltada i celebrada en la litúrgia de l’Església, especialment en l’Eucaristia, enforteix interiorment els fidels i els fa capaços d’un autèntic testimoniatge evangèlic en la vida diària. Els Pares sinodals desitgen que la paraula divina «sigui cada vegada més plenament en el cor de tota activitat eclesial” (<em><span lang="LA">Verbum Domini</span></em>, 1). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La porta de la Sagrada Escriptura ha d’estar oberta a tots els creients. En el context de la Nova Evangelització<span style="mso-spacerun: yes"> </span>totes les oportunitats per a l’estudi de la Sagrada Escriptura han d’estar disponibles. L’Escriptura ha d’estar present en les homilies, en la catequesi i en tots els esforços per transmetre la fe. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Considerant la necessitat d’una familiaritat amb la Paraula de Déu per a la nova evangelització i per al creixement espiritual dels fidels, el Sínode anima les diòcesis, parròquies, petites comunitats cristianes a continuar amb l’estudi seriós de la Bíblia i la <em><span lang="LA">Lectio Divina</span></em>, la pregària la lectura de les Escriptures (cf. <em><span lang="LA">Dei Verbum</span></em>, 21-22). </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 12: Els documents del Concili Vaticà II </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els Pares sinodals reconeixen que l’ensenyament del Concili Vaticà II és un instrument vital per a la transmissió de la fe en el context de la nova evangelització. Al mateix temps, consideren que els documents del Concili haurien de ser correctament llegits i interpretats. Per tant, desitgen manifestar la seva adhesió al pensament del nostre Sant Pare, el papa Benet XVI, el qual ha indicat el principi hermenèutic de la reforma en la continuïtat per tal de poder descobrir en aquests textos l’esperit autèntic del Concili. «Hi ha l’‘hermenèutica de la reforma’, de la renovació dins de la continuïtat, de l’únic subjecte-Església que el Senyor ens ha donat a nosaltres. Ella és un subjecte que creix en el temps i es desenvolupa, però restant sempre el mateix, únic subjecte del poble de Déu en camí. [...] No obstant això, allí on aquesta interpretació ha guiat la recepció del Concili, s’ha desenvolupat una nova vida i han madurat nous fruits»<span style="mso-spacerun: yes"> </span>(Benet XVI, <em><span lang="LA">Discurs a la Cúria romana</span></em>, 22/12/2005). D’aquesta manera serà possible donar resposta a la necessitat de renovació que demana el món modern i, al mateix temps, preservar fidelment la identitat de la naturalesa de l’Església i la seva missió. </p> <h1 style="margin: 18pt 0cm 3pt"><font face="Cambria"><font style="font-size: 14pt" color="#365f91"><font style="font-weight: bold">2. EL CONTEXT DEL MINISTERI DE L’ESGLÉSIA D’AVUI</font></font></font></h1> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 13: Els reptes del nostre temps </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La proclamació de la Bona nova en diversos contextos del món –marcat pels processos de la globalització i de la secularització– presenta diferents desafiaments a l’Església: unes vegades en forma de persecució religiosa absoluta, en d’altres en forma d’indiferència generalitzada, d’ingerència, de restricció o d’assetjament. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’Evangeli ens ofereix una visió de la vida i del món que no pot ser imposada, sinó només proposada, com la Bona nova de l’amor gratuït de Déu i de la pau. El missatge de veritat i de bellesa pot ajudar les persones a superar la solitud i la falta de sentit a què les condicions de la societat postmoderna els releguen sovint. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Per tant, els creients s’han d’esforçar per mostrar al món l’esplendor d’una humanitat basada en el misteri de Crist. La religiositat popular és important però no suficient; es necessita més per ajudar a reconèixer el deure d’anunciar la raó de l’esperança cristiana al món, als catòlics allunyats de l’Església, als qui no segueixen a Crist, a les sectes i els que experimenten amb diferents tipus d’espiritualitats. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 14: La nova evangelització i la reconciliació </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En un món que està trencat per les guerres i la violència, un món ferit per un individualisme generalitzat que separa els éssers humans entre si i enfronta els uns contra els altres, l’Església ha d’exercir el seu ministeri de reconciliació d’una manera tranquil·la i decidida. En l’esperit de la nova evangelització l’Església emprèn la tasca de la reconciliació. Fidel al missatge de Jesús, («… ha derrocat el mur que els separava, l’enemistat» Ef 2,14), l’Església ha de fer un esforç per enderrocar els murs que separen els éssers humans. Amb el missatge d’amor, ha de predicar la novetat de l’Evangeli salvífic del Senyor, que va venir a alliberar-nos dels nostres pecats, i ens convida a construir l’harmonia, la pau i la justícia entre tots els pobles. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 15: Nova evangelització i drets humans </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">D’acord amb l’èmfasi que la nova evangelització posa en la dignitat humana, aquest Sínode exhorta legisladors, mestres i altres persones que treballen en les ciències humanes per assegurar el ple respecte a la persona humana en les polítiques i en les practiques públiques. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Al mateix temps, s’han de prendre totes les oportunitats en les diverses situacions i associacions locals per articular, defensar i protegir, tant en la teoria com en la pràctica, els drets derivats d’una comprensió adequada de la persona humana tal com s’exposa en la llei natural. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 16: La llibertat religiosa </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els pares sinodals reafirmen que la llibertat religiosa és un dret humà bàsic. Aquest dret comprèn la llibertat de consciència i la llibertat d’escollir lliurement la pròpia religió. Ens fem solidaris amb els nostres germans i germanes que en diferents parts del món estan sofrint per la falta de llibertat religiosa i fins i tot per la persecució. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Reconeixent que el Concili Vaticà II és un instrument per a la nova evangelització<span style="mso-spacerun: yes"> </span>i també la creixent necessitat de protegir la llibertat religiosa dels cristians arreu del món, els pares sinodals proposen un compromís renovat i una més gran difusió dels ensenyaments de <em><span lang="LA">Dignitatis Humanae</span></em>. Aquesta renovació es proposa afirmar i promoure la llibertat en matèria religiosa per als individus, les famílies i les institucions per tal de protegir el bé comú de tots. Aquesta llibertat comprèn el dret d’ensenyar als infants la fe cristiana sense compromís sobre els seus principis, a la família i/o a l’escola. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els pares sinodals proposen que el Sant Pare consideri l’oportunitat d’establir una comissió de dirigents de l’Església amb representació de diferents parts de l’Església per tot el món, o que <span style="mso-spacerun: yes"> </span>encomani aquesta tasca al Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, perquè faci front als atacs contra la llibertat religiosa, i perquè obtingui informació precisa en ordre al testimoniatge públic del dret fonamental a la llibertat religiosa i a la llibertat de consciència. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 17:</font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">Preàmbuls de la fe i teologia de credibilitat </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En el context actual d’una cultura global, molts dubtes i obstacles causen un escepticisme difús i introdueixen nous paradigmes de pensament i de vida. És d’una importància cabdal, per a una nova evangelització, que se subratlli el paper dels preàmbuls de la fe. Convé no només mostrar que la fe no s’oposa a la raó, sinó també posar en relleu una sèrie de veritats i realitats que pertanyen a una correcta antropologia, il·luminada per la raó natural. Entre elles, hi ha el valor de la llei natural, i les seves conseqüències sobre la societat humana. Les nocions de «dret natural<span style="font-family: "><font face="Times New Roman">»</font></span> i la «naturalesa humana» són susceptibles de demostracions racionals, tant a nivell acadèmic com popular. Un desenvolupament i una empresa intel·lectuals així ajudaran al diàleg entre els fidels cristians i les persones de bona voluntat, obrint un camí per reconèixer l’existència d’un Déu creador i el missatge de Jesucrist, el Redemptor. Els pares sinodals demanen als teòlegs que desenvolupin una nova apologètica del pensament cristià, que és una teologia de la credibilitat adequada per a una nova evangelització. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El Sínode fa una crida als teòlegs perquè acceptin els reptes intel·lectuals de la nova evangelització i els donin resposta, participant en la missió de l’Església d’anunciar a tothom l’Evangeli de Crist. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 18:</font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">Nova evangelització i mitjans de comunicació social </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’ús dels mitjans de comunicació social Ha d’exercir un paper important per fer arribar a cada persona el missatge de la salvació. En aquest camp, especialment al món de les comunicacions electròniques, cal que cristians convençuts rebin formació i preparació perquè siguin capaços de transmetre fidelment el contingut de la fe i de la moral cristiana. Han de tenir la capacitat d’utilitzar bé els llenguatges i els instruments d’avui que estan disponibles per a la comunicació a l’aldea global. La forma més eficaç d’aquesta comunicació de la fe continua sent la posada en comú del testimoni de vida, sense la qual cap esforç dels «mitjans de comunicació<span style="font-family: "><font face="Times New Roman">»</font></span> es traduirà en una transmissió eficaç de l’Evangeli. L’educació a l’ús racional i constructiu dels mitjans socials és una eina important que s’ha d’utilitzar en la nova evangelització. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 19:</font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">Nova evangelització i desenvolupament humà </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En la seva doctrina social el magisteri papal ha demostrat els vincles teològics, antropològics i educatius que hi ha entre l’evangelització, per una banda, i el desenvolupament i la llibertat tant de la persona com de la societat, per l’altra.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Avui no és possible pensar la nova evangelització sense la proclamació de la plena llibertat de l’home, respecte de tot el que l’oprimeix, és a dir, el pecat i les seves conseqüències. Sense un compromís seriós en favor de la vida i de la justícia i del canvi de les situacions que generen pobresa i exclusió (cf. <em><span lang="LA">Sollicitudo rei socialis</span></em>, 36) no pot haver-hi progrés. Això és particularment cert en vista dels desafiaments de la globalització. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 20:</font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">La nova evangelització i el camí de la bellesa </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En la nova evangelització, s’ha de donar una especial atenció al camí de la bellesa: Crist, el «Bon Pastor<span style="font-family: "><font face="Times New Roman">»</font></span> (cf. Jn 10,11) és la Veritat en persona, la bellesa revelada en signe, que es lliura sense mesura. És important donar testimoniatge als joves que segueixen a Jesús, no sols de la seva bondat i veritat, sinó també de la plenitud de la seva bellesa. Com Agustí ho va afirmar: «no es pot estimar el que no és bell<span style="font-family: "><font face="Times New Roman">»</font></span> (<em><span lang="LA">Confessions</span></em>, Llibre IV, 13,20). Bellesa que ens atreu a l’amor, a través del com Déu ens revela el seu rostre en el qual creiem. En aquesta llum els artistes se senten tant parlat a comunicadors i privilegiada de la Nova Evangelització. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En la formació dels seminaristes, no s’ha d’oblidar l’educació a la bellesa ni l’educació a les arts sagrades com ens ho recorda l’ensenyament del Concili Vaticà II (cf. <em><span lang="LA">Sacrosanctum Concilium</span></em>, 129). La bellesa ha de ser sempre una dimensió especial de la nova evangelització. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">És necessari que l’Església sigui vigilant en la cura i promoció de la qualitat de l’art que es<span style="mso-spacerun: yes"> </span>permet en els espais sagrats reservats per a les celebracions litúrgiques, cuidant la seva bellesa i també la veritat de la seva expressió. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">És important per a la nova evangelització que l’Església sigui present en tots els camps de l’art, perquè amb la seva presència espiritual i pastoral pugui recolzar els artistes en la seva recerca de creativitat, i fomentar una experiència de vida i de debò espiritual de la salvació que es fa present en el seu treball. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 21:</font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">Els migrants </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">De la mateixa manera que nombrosos països s’han beneficiat molt de la presència de persones procedents d’altres llocs, així també l’Església es nodreix d’una manera significativa amb el testimoniatge i l’acció evangelitzadora de molts dels qui s’han compromès amb el mandat missioner: «Aneu per tot el món i proclameu la Bona Nova a tota la creació «(Mc 16, 15). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Davant els riscos i les amenaces per a la fe dels pobles que migren, és important que l’Església doni el seu suport a través d’un pla pastoral que els inclogui a ells amb les seves famílies, i els recordi la importància del seu lloc com a cèl·lula vital de la societat i de l’Església domèstica. Les parròquies haurien d’ajudar els migrants a integrar-se en la societat i en la comunitat cristiana. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El Pla pastoral de l’Església pels migrants no sols hauria d’acollir els migrants i promoure la seva dignitat humana, sinó que, abans de res, hauria d’ajudar-los a integrar-se en la vida de l’Església, respectant la seva tradició ritual pròpia; aquest pla també hauria d’ajudar a evitar que es perdessin per a la Església catòlica. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els immigrants no són solament destinataris, sinó també protagonistes de la proclamació de l’Evangeli al món modern. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Davant els grans moviments migratoris, és important insistir en la centralitat i en la dignitat de la persona, en particular a la llum dels greus fenòmens d’un nou esclavatge relacionat amb el vergonyós tràfic d’éssers humans, especialment nens, i la venda d’òrgans. Aquesta presa de consciència ha d’augmentar quan es tracta de refugiats, de persones desplaçades o que viuen al mar, de nòmades i de persones que no tenen un domicili fix. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 22:</font><span style="mso-tab-count: 1"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">La conversió </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El drama i la intensitat del xoc antic entre el bé i el mal, entre la fe i la por, haurien de ser presentats com a rerefons essencial, com a element constitutiu de la crida a la conversió en Crist. Aquesta lluita es manté a nivell natural i sobrenatural. «És estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben.» (Mt 7, 14). Molts bisbes han parlat de la necessitat de renovació en la santedat de les seves pròpies vides, si volen ser agents veritables i efectius de la nova evangelització. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La nova evangelització demana una conversió personal i comunitària, uns mètodes nous d’evangelització i una renovació de les estructures pastorals, per ser capaços de passar d’una estratègia pastoral de manteniment a una posició pastoral que sigui veritablement missionera. La nova evangelització ens guia cap a una autèntica conversió pastoral que ens empeny a unes actituds i unes iniciatives que condueixen a avaluacions i canvis en la dinàmica d’estructures pastorals que ja no responen a les exigències evangèliques dels temps actuals. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 23: Santedat i nous evangelitzadors </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La crida universal a la santedat és constitutiva de la nova evangelització, que veu en els sants uns models eficaços de la varietat de formes en què es pot realitzar aquesta vocació. El que hi ha comú en les històries variades de la santedat és el seguiment de Crist, que s’expressa en una vida de fe activa en la caritat que és una proclamació privilegiada de l’Evangeli. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Reconeixem María com a model de santedat que es manifesta en actes d’amor que van fins a la suprema donació d’un mateix. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La santedat és una part important de tot compromís evangelitzador per al qui evangelitza i per al bé dels qui són evangelitzats. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 24: La doctrina social de l’Església </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Per tal de promoure una nova evangelització en la societat, caldria atorgar una més gran atenció a la doctrina social de l’Església, entenent que és un anunci i un testimoniatge de fe, un mitjà insubstituïble d’educació en la fe (cf. <em><span lang="LA">Caritas in veritate</span></em>, 15). Aquesta adhesió a la doctrina social de l’Església hauria d’amarar el contingut de la catequesi, de l’educació cristiana, de la formació dels seminaristes i religiosos, de la formació permanent dels bisbes i dels sacerdots i sobretot de la formació dels laics. El <em><span lang="LA">Compendi de la Doctrina Social de l’Església</span></em> és un recurs preciós per a posar en pràctica aquesta formació contínua. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 25: Escenaris urbans de la nova evangelització </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’Església reconeix que les ciutats humanes i la cultura que elles expressen, així com les transformacions que s’hi produeixen, són un lloc privilegiat de la nova evangelització. Comprenent que ella mateixa està al servei del pla salvífic de Déu, l’Església reconeix que la «ciutat santa, la nova Jerusalem» (cf. Ap 21, 2-4) és troba ja d’alguna manera present en les realitats humanes. Posant en pràctica un pla pastoral urbà, l’Església vol identificar i comprendre les experiències, els llenguatges i els estils de vida típics de les societats urbanes. Per tal d’encarnar l’Evangeli en la vida de tots els ciutadans, l’Església intenta adaptar al context urbà les seves celebracions litúrgiques, les seves experiències de vida comunitària i el seu exercici de la caritat. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’Església sap també que en moltes ciutats l’absència de Déu es fa visible en els múltiples atacs a la dignitat humana. Entre els quals: la violència relacionada amb el narcotràfic, tota mena de corrupció i molts altres crims. Nosaltres estem convençuts que l’anunci de l’Evangeli pot ser la base per restablir la dignitat de la vida humana en aquests contexts urbans. És l’Evangeli de Jesús, que «ha vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància» (Jn 10, 10). </p> <h1 style="margin: 18pt 0cm 3pt"><font face="Cambria"><font style="font-size: 14pt" color="#365f91"><font style="font-weight: bold">3) RESPOSTES PASTORALS A LES CIRCUMSTÀNCIES ACTUALS</font></font></font></h1> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 26: Les parròquies i altres realitats eclesials </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els bisbes reunits en Sínode afirmen que la parròquia continua sent la primera presència de l’Església als barris, el lloc i l’instrument de la vida cristiana, que és capaç d’oferir oportunitats per al diàleg entre els homes, per escoltar i anunciar la Paraula de Déu, per la catequesi estructurada, per a la formació en la caritat, per a la pregària, l’adoració i unes joioses celebracions eucarístiques. A més, els Pares sinodals voldrien animar les parròquies a trobar la manera d’orientar-se cap a un èmfasi més gran en l’evangelització, que podria incloure missions parroquials, programes de renovació parro­quial i retirs parroquials. La presència i l’acció evangelitzado­ra d’associacions, moviments i d’altres realitats eclesials són estímuls útils per a la realització d’aquesta conversió pastoral. Les parròquies, així com les realitats eclesials tradicionals i les noves són cridades a fer visible conjuntament la comunió de l’Església particular, unida entorn del Bisbe. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Per tal de portar a tots els pobles la Bona Notícia de Jesús, tal com ho demana la nova evangelització, totes les parròquies i les seves petites comunitats han de ser les cèl·lules vives, llocs per a promoure la trobada personal i comunitària amb Crist, per a experimentar la riquesa de la litúrgia, per a donar formació cristiana inicial i permanent, i per a educar tots els fidels en la fraternitat i la caritat especialment amb els pobres. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 27: L’educació </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">«Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat.» (Mt 28:19-20). L’educació és una dimensió constitutiva de l’Evangelit­zació. Proclamar Jesucrist ressuscitat és acompanyar tots els éssers humans en la seva història personal, en el seu desenvolupament i en la seva vocació espiritual. L’educació necessita, al mateix temps, promoure tot allò que és veritable, bo i bell i que és una dimensió de la persona humana, és a dir, educar la ment i les emocions a apreciar la realitat. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els nens, els adolescents i els joves tenen el dret de ser evangelitzats i educats. Les escoles i les universitats catòliques responen d’aquesta manera a aquesta necessitat. Les institucions públiques haurien de reconèixer i recolzar aquest dret. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Les escoles han d’ajudar les famílies a introduir els infants en la bellesa de la fe. Les escoles ofereixen una gran oportunitat per transmetre la fe o almenys per fer-la conèixer. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els Pares sinodals estan agraïts per la labor educativa duta a terme per milers de mestres, homes i dones, en les institucions educatives catòliques dels cinc continents. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Per raó del paper singular dels docents, és important que rebin una formació permanent en l’acompliment de les seves responsabilitats. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Les escoles han de ser lliures per ensenyar. Aquesta llibertat és un dret inalienable. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Per aquesta raó, i per tal d’assegurar que les nostres institucions són agents d’evangelització i no només productes de l’evangelització, el sínode: </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Encoratja les institucions educatives catòliques a fer tot el possible per preservar la seva identitat com a institucions eclesials; </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Convida tots els docents a assumir el lideratge que els correspon com a deixebles batejats de Jesús, donant testimoniatge a través de la seva vocació com a educadors, i </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Insta les Esglésies particulars, famílies religioses, i tots els qui tenen responsabilitat en les institucions educatives, perquè facilitin la coresponsabilitat dels laics, oferint una formació adequada i un acompanyament en aquest sentit. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 28: Catequesi d’adults </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">No es pot parlar de la nova evangelització allí on la catequesi d’adults és inexistent, fragmentada, feble o descuidada. Quan s’hi fan presents aquests defectes, el ministeri pastoral s’enfronta a un repte molt seriós. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Les etapes i els nivells del catecumenat de l’Església mostren com en el pla bíblic, catequètic, espiritual i litúrgic, la història d’una persona i el seu procés fe-poden ser entesos com una vocació a través de la seva relació amb Déu (cf. <em><span lang="LA">Evangelii nuntiandi,</span></em> 18; <em><span lang="LA">Instrumentum laboris</span></em>, 92). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En totes aquestes aspectes, el caràcter públic de la decisió de la fe que el catecumen fa, i que progressivament va creixent en la comunitat i en la diòcesi, té un impacte positiu en tots els fidels. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 29: Catequesi, catequistes i catecisme </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Una bona catequesi és essencial per a la nova evangelització. El Sínode crida l’atenció sobre el servei indispensable que els catequistes ofereixen a les comunitats eclesials i expressa la seva profunda gratitud per la seva dedicació. Tots els catequistes, que alhora són evangelitzadors, han d’estar ben preparats. En funció de les possibilitats de la situació local s’han de fer tots els esforços per a poder oferir als catequistes una formació eclesial sòlida, tant espiritual, com bíblica, doctrinal i pedagògica. El testimoniatge personal de la fe és ja, per ell mateix, una forma poderosa de catequesi. <span style="mso-spacerun: yes"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El «<em><span lang="LA">Catecisme de l’Església Catòlica</span></em>» i el seu <em><span lang="LA">Compendi</span></em> són, abans de res, un recurs per a l’ensenyament de la fe i per donar suport als adults de l’Església en la seva missió evangelització i de catequesi. <span style="mso-spacerun: yes"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">D’acord amb la Carta Apostòlica <em><span lang="LA">Ministeria quaedam</span></em> del Papa Pau VI, les Conferències Episcopals tenen la possibilitat de demanar a la Santa Seu la institució del Ministeri del Catequista. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 30: Teologia </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La teologia com a ciència de la fe té la seva importància per a la nova evangelització. Preveres, ensenyants i catequistes han de ser formats en institucions d’educació superior. L’Església aprecia i promou la recerca i l’ensenyament de la teologia. La teologia científica té el seu propi lloc adequat a la universitat on s’ha de dur a terme el diàleg entre la fe i les altres disciplines i el món secular. Els teòlegs estan cridats a dur a terme aquest servei en el marc de la missió salvífica de l’Església. És necessari que pensin i sentin amb l’Església (<em><span lang="LA">sentire cum Ecclesia</span></em>). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El Sínode proposa que la nova Evangelització sigui considerada com una dimensió integral de la missió de cada facultat teològica i que s’instauri a les universitats catòliques un departament d’estudis sobre la nova evangelització</p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 31: Nova evangelització i opció pels pobres </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El Papa Benet XVI ensenya que: «Jesús s’identifica amb els necessitats, amb els famolencs, els assedegats, els estrangers, els qui estan nus, els malalts i els empresonats. ‘Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu’ (Mt 25, 40). L’amor a Déu i l’amor al proïsme es fonen l’un en l’altre: en el més petit trobem Jesús mateix i en Jesús trobem Déu» (<em><span lang="LA">Deus caritas est</span></em>, 15). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Avui hi ha nous pobres i noves cares de la pobresa: els qui passen fam, els sense sostre, els malalts i els abandonats, els drogoaddictes, els migrants, els marginats, els refugiats polítics o «ecològics», els pobles indígenes. L’actual crisi econòmica afecta seriosament els pobres. Entre els més pobres en la societat contemporània hi trobem les víctimes de la greu manca de respecte a la dignitat inviolable de la vida humana innocent. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’opció preferencial pels pobres ens porta a buscar els pobres i treballar en el seu nom perquè es puguin sentir a casa seva dins l’Església. Ells són alhora destinataris i actors de la nova evangelització. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 32: Els malalts </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La nova evangelització ha de tenir sempre conscient el misteri pasqual de la mort i de la resurrecció de Jesucrist. Aquest misteri projecta la llum sobre el sofriment de les persones que poden trobar en la creu de Crist la comprensió i l’acceptació del misteri del sofriment que els dóna l’esperança en la vida futura. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En els malalts, en les persones que sofreixen o que viuen amb discapacitat i en les persones que tenen necessitats especials, el sofriment de Crist hi fa present i té una força missionera. Per als cristians, sempre hi ha d’haver lloc per a les persones que sofreixen i per als malalts. Ells necessiten la nostra atenció, però nosaltres rebem molt més de la seva fe. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Mitjançant els malalts, Crist il·lumina la seva Església, perquè tot el qui entra en contacte amb ells, hi vegi reflectida la llum de Crist. Per això, els malalts tenen una participació molt important en la nova evangelització. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Totes les persones que estan en contacte amb els malalts han de ser conscients de la seva missió. Quan construïm nous hospitals, no podem deixar de procurar que no els falti un entorn reconfortant i de suport i un lloc per a la pregària. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 33: El sagrament de la penitència i de la nova evangelització </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El sagrament de la Penitència i de la Reconciliació és el lloc privilegiat per rebre la misericòrdia i el perdó de Déu. És un lloc per a la sanació personal i comu­nitària. En aquest sagrament, tots els batejats poden fer una nova trobada personal amb Jesucrist, i també una nova trobada amb l’Església, que afavoreixen una plena reconciliació a través del perdó dels pecats. Aquí, el penitent es troba amb Jesús, i al mateix temps ell o ella fa l’experiència d’una apreciació més profunda de si mateix i de si mateixa. Els Pares sinodals demanen que aquest sagrament es posi de nou en el centre de l’activitat pastoral de l’Església. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">A cada diòcesi, convindria que hi hagués almenys un lloc especialment dedicat de forma permanent per a la celebració d’aquest sagrament, on els sacerdots hi siguin sempre presents, per permetre que la misericòrdia de Déu pugui ser expe­rimentada per tots els fidels. El sagrament hauria d’estar especial disponible, fins i tot diàriament, als llocs de peregrinació i a les esglésies especialment designades. La fidelitat a les normes específiques que regeixen l’administració d’aquest sagrament és necessària. Cada prevere hauria de considerar el Sagra­ment de la Penitència com una dimensió essencial del seu ministeri i de la nova evangelització, i en cada comunitat parroquial hauria de preveure un temps adequat per escoltar les confessions. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 34: diumenges i dies festius </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’Eucaristia ha de ser la font i el cimal de la nova evangelització. Els pares sinodals exhorten tots els fidels cristians a renovar la seva comprensió i el seu amor a l’Eucaristia, en la qual les seves vides es transformen i s’uneixen a l’oferiment que Crist fa de la seva pròpia vida, a glòria de Déu Pare per a la salvació de tot el món. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Tot i que existeix una tensió entre el diumenge cristià i el diumenge secular, el diumenge ha de ser recuperat per a la nova evangelització, segons l’ensenyament del beat Joan Pau II a «<em><span lang="LA">Dies Domini</span></em>». El diumenge, amb el seu caràcter sagrat i especial, hauria de ser juntament amb la Missa dominical el centre de la vida catòlica. La participació plena, activa i conscient en la litúrgia per part de tota la comunitat és l’objectiu final. L’any litúrgic amb les seves festes hauria d’anar seguit per un veritable programa d’evangelització, sobretot per Nadal i per Pasqua. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 35: Litúrgia </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La celebració digna de la sagrada litúrgia, el regal més preuat de Déu per a nosaltres, és la font de la més alta expressió de la nostra vida en Crist (cf. <em><span lang="LA">Sacrosanctum Concilium</span></em>, 10). És, per tant, l’expressió primera i més poderosa de la nova evangelització. Per mitjà de la sagrada litúrgia Déu desitja manifestar la bellesa incomparable del seu amor immens i incessant per a nosaltres, i, per la nostra banda, nosaltres en resposta al seu regal desitgem d’oferir-li el que hi ha de més preciós en la nostra adoració a Déu. En el meravellós intercanvi de la sagrada litúrgia, per la qual el cel baixa a la terra, tenim la salvació a la mà, invitant al penediment i a la conversió del cor (cf. Mt 4,17; Mc 1,15). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’evangelització dins l’Església demana una litúrgia que elevi els cors d’homes i dones cap a Déu. La litúrgia no és només una acció humana, sinó una trobada amb Déu que condueix a la contemplació i a l’amistat més profunda amb Déu. En aquest sentit, la litúrgia de l’Església és la millor escola de la fe. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 36: Dimensió espiritual de la nova evangelització </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’agent principal de l’Evangelització és l’Esperit Sant, que obre els cors i els converteix a Déu. L’experiència de la trobada amb el Senyor Jesús, feta possible per l’Esperit que ens introdueix en la vida trinitària, i acollida amb un esperit d’adoració, de súplica i de lloança, ha de ser fonamental en tots els aspectes de la nova evangelització. Aquesta és la «dimensió contemplativa» de la nova evangelització que s’alimenta contínuament de la pregària, començant per la litúrgia, especialment l’Eucaristia, font i cimal de la vida de l’Església. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Per tant, proposem que la pregària sigui estimulada i ensenyada des de la infància. A la família i a les escoles els nens i els joves haurien de ser educats a reconèixer la presència de Déu en les seves vides, a lloar-lo, a donar-li gràcies pels dons rebuts de la seva mà, i a demanar que l’Esperit Sant els guiï. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 37: El sagrament de la confirmació de la nova evangelització </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">A tots els fidels cristians els ha estat confiada la missió d’evangelitzar, gràcies als sagraments del Baptisme i de la Confirmació. Aquí els fidels estan segellats per la unció de l’Esperit Sant i estan cridats a participar en el misteri de la Pentecosta. A través de la confirmació, tots els batejats reben la plenitud de l’Esperit Sant, els seus carismes, i el poder de donar testimoniatge de l’Evangeli obertament i amb valentia. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">És important que una catequesi mistagògica acompanyi la gràcia de l’adopció filial rebuda en el Baptisme: que subratlli la importància del do de l’Esperit Sant, que fa capaç de participar plenament<span style="mso-spacerun: yes"> </span>en el testimoniatge eucarístic de l’Església i en la seva influència a totes les esferes de la vida i de l’activitat humana. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Per tant, és d’una importància primordial una catequesi apropiada i sistemàtica abans de la recepció d’aquests sagraments. <span style="mso-spacerun: yes"> </span></p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 38: Iniciació cristiana i la nova evangelització </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El Sínode desitja precisar que la iniciació cristiana és un element crucial en la nova evangelització i és el mitjà pel qual l’Església, com a mare, engendra fills i es regenera ella mateixa. Per tant, proposem que el procés tradicional de la iniciació cristiana, que sovint ha esdevingut simplement una preparació immediata per als sagraments, sigui contemplada a tot arreu des d’una prospectiva catecumenal, donant més rellevància a una mistagògia permanent, i esdevenint així una veritable iniciació a la vida cristiana a través dels sagraments. (Cf. <em><span lang="LA">Directori General de Catequesi</span></em>, 91). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Des d’aquesta perspectiva, no és sense conseqüències la situació actual pel que fa als tres sagraments de la iniciació cristiana, que, malgrat la seva unitat teològica, tenen plantejaments pastorals diversos. Aquestes diferències en les comunitats eclesials no són de caràcter doctrinal, sinó diferències de criteri pastoral. Aquest Sínode demana tanmateix que allò que el Sant Pare va afirmar a <em><span lang="LA">Sacramentum caritatis</span></em>, 18, estimuli les diòcesis i conferències episcopals a revisar les seves pràctiques de la iniciació cristiana: «Concretament, s’ha de verificar quina pràctica pot ajudar millor els fidels a posar el sagrament de l’Eucaristia en el centre, com a objectiu final de tot el procés d’iniciació<span style="font-family: "><font face="Times New Roman">»</font></span> (<em><span lang="LA">Sacramentum caritatis</span></em>, 18). </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 39: La pietat popular i la nova evangelització </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La pietat popular és un veritable lloc de trobada amb Crist, i també expressa la fe del poble cristià en la benaurada Verge Maria i en els Sants. La nova evangelització reconeix el valor d’aquestes experiències de fe i les encoratja com a vies per créixer en la virtut cristiana. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Les peregrinacions a les ermites i als santuaris són un aspecte important de la nova evangelització. No només pels milions de persones que continuen fent aquestes peregrinacions, sinó perquè aquesta forma de pietat popular és, en aquests temps, una oportunitat especialment prometedora per a la conversió i el creixement de la fe. Per això és important que es desenvolupi correctament un pla pastoral per acollir els pelegrins i oferir-los la possibilitat que el temps de la peregrinació pugui ser viscut com un veritable moment de gràcia, donant així resposta al seu desig pregon.</p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 40: El Consell pontifici per a la promoció </font><br><font style="font-weight: bold">de la nova evangelització </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El Sínode agraeix al Sant Pare la creació del Consell pontifici per a la promoció de la nova evangelització com instrument al servei de les Esglésies particulars, i demana que aquest Dicasteri continuï els debats sinodals amb un estudi més aprofundit i mitjançant el desenvolupament i la promoció de la nova evangelització. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">També demana que a cada conferència episcopal s’estudiï la creació d’una comissió amb la finalitat de promoure l’estudi i la difusió del magisteri pontifici relatiu als temes que formen part de la nova evangelització. D’aquesta manera, es podrà crear una forta col·laboració entre les Esglésies particulars i, per tant, una més gran eficàcia en la implementació de la nova evangelització. </p> <h1 style="margin: 18pt 0cm 3pt"><font face="Cambria"><font style="font-size: 14pt" color="#365f91"><font style="font-weight: bold">4) Agents / Participants de la nova Evangelització </font></font></font></h1> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 41: Nova evangelització i l’Església particular </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El subjecte de la nova Evangelització és l’Església particular, presidida pel bisbe, que és ajudat pels preveres i diaques, amb la col·laboració de persones consagrades i laics. Això és així perquè en cada lloc, l’Església particular és la manifestació concreta de l’Església de Crist i com a tal, inicia, coordina i realitza les accions pastorals a través de les quals es duu a terme la nova evangelització. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Dins l’Església, ressona la crida a la santedat, adreçada a tots els batejats, i els convida a seguir el Crist i a girar-se amb l’amor i bona voluntat cap a tots els homes, per tal de discernir l’acció de l’Esperit Sant en ells: «tal com jo us he estimat, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,34-35). Per a les primeres comunitats cristianes, la comunió era un element constitutiu de la vida de fe i era necessària per a l’evangelització: tenien un sol cor i un sol esperit. L’Església és comunió, és a dir, l’Església és la Família de Déu. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’Església permet a cadascun dels seus membres que siguin conscients de la seva responsabilitat de ser com el llevat dins la pasta. D’aquesta manera, «la fe que actua per la caritat» (Ga 5, 6) esdevindrà un testimoniatge contagiós per al món en totes les seves dimensions, oferint a cadascú la possibilitat de conèixer el Crist i de ser ell mateix evangelitzador. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Seria desitjable que cada Església particular, siguin quines siguin les dificultats, desenvolupi entre els seus fidels el sentit de la missió, en cooperació amb altres Esglésies particulars. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font color="#c00000"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">Proposició 42: Activitat pastoral integral </font></font><span style="mso-spacerun: yes"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold"> </font></font></span></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Cada Església particular és la comunitat primària de la missió de l’Església. S’ha d’animar i dirigir una activitat pastoral renovada, que sigui capaç d’integrar la varietat de carismes, de ministeris, d’estats de vida i de recursos. Totes aquestes realitats han de ser coordinades en el marc d’un projecte orgànic missioner, capaç de comunicar a tothom la plenitud de la vida cristiana, especialment a aquells que se senten lluny de la sol·licitud de l’Església. Un esforç així ha de néixer del diàleg i de la cooperació de tots els components de la diòcesi, incloent-hi les parròquies, les petites comunitats cristianes, les comunitats educatives, les comunitats de vida consagrada, les associacions, els moviments i el creient individual. Cada programa pastoral ha de transmetre la veritable novetat de l’evangeli, i ha d’estar centrat en una trobada personal i vivent amb Jesús. També s’hauria de demanar que se susciti en totes les persones una adhesió generosa de la fe i una voluntat d’acceptar la crida a ser testimonis. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 43: Dons jeràrquics i carismàtics </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’Esperit Sant guia l’Església en la seva evangelització missionera «per mitjà de diversos dons jeràrquics i carismàtics» (<em><span lang="LA">Lumen gentium</span></em>, 4). De fet, les diòcesis són «una porció del poble de Déu sota la cura pastoral del bisbe, ajudat pel seu presbiteri<span style="font-family: "><font face="Times New Roman">»</font></span> (<em><span lang="LA">Christus Dominus</span></em>, 11), on les realitats carismàtiques diverses reconeixen l’autoritat del bisbe com a part integral de la seva pròpia acció al servei de la missió eclesial. El bisbe té la responsabilitat de «jutjar l’autenticitat d’aquests dons i orientar el seu ús ordinari» (<em><span lang="LA">Lumen gentium</span></em>, 12), com un recurs autèntic per a la vida i missió de l’Església. Els dons jeràrquics i carismàtics, els dons que flueixen de l’Esperit de Déu, no estan en competència, sinó que són co-essencials per a la vida de l’Església i per a l’eficàcia de la seva acció missionera (cf. Joan Pau II, <em><span lang="LA">Missatge als participants al Congrés Mundial dels Moviments Eclesials</span></em>, 27 de maig de 1998). La vida consagrada ocupa un lloc especial en la dimensió carismàtica de l’Església (cf. <em><span lang="LA">Mutuae relationes</span></em>, 34, Ripartire da Cristo, 32); com a tal, inserida plenament en la comunió eclesial, contribueix amb els seus propis dons a l’evangelització missionera. S’haurien de fer estudis tant a nivell diocesà com interdiocesà per veure de quina manera els dons carismàtics i els dons jeràrquics són capaços de cooperar en l’acció pastoral i en la vida espiritual de l’Església.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Des del Concili Vaticà II, la nova evangelització s’ha beneficiat de la dinàmica dels nous moviments eclesials i de les noves comunitats. El seu ideal de santedat i d’unitat ha estat font de moltes vocacions i d’iniciatives missioneres remarcables. El Sínode reconeix aquestes noves realitats i les anima a utilitzar els seus carismes en estreta col·laboració amb les diòcesis i amb les comunitats parroquials, que al seu torn, es beneficiaran del seu esperit missioner. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 44: Nova evangelització en la parròquia </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La parròquia, en i a través de totes les seves activitats, ha d’animar als seus membres a convertir-se en agents de la nova evangelització, donant testimoniatge tant a través de les seves paraules com de les seves vides. Per aquesta raó, és important de recordar que la parròquia continua sent l’entorn habitual de la vida espiritual dels feligresos. El Sínode, per tant, encoratja que es facin visites parroquials a les famílies com una forma de renovació parroquial. De vegades passa que la parròquia és vista només com un lloc per a esdeveniments importants, o, fins i tot, com un centre turístic. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En la mateixa línia, els «agents pastorals<span style="font-family: "><font face="Times New Roman">»</font></span> als hospitals, als centres juvenils, a les fàbriques, a les presons, etc., convé que tinguin en compte que la nova evangelització ha de trobar un espai en aquests llocs. De fet, l’Església hauria d’estar present en aquests llocs, ja que Crist va mostrar la seva preferència per les persones que s’hi troben. En la mesura en què entri en les seves possibilitats, s’exhorta totes les Esglésies que estiguin obertes a aquesta missió, siguin on siguin. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 45: El paper dels fidels laics en la nova evangelització </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La vocació i la missió pròpia dels fidels laics és la transformació de les estructures d’aquest món, perquè tot comportament humà i tota activitat siguin informats per l’Evangeli. Aquesta és la raó per la qual és tan important guiar els laics cristians en un coneixement íntim de Crist per tal de formar la seva consciència moral a través de la seva vida en Crist. El Concili Vaticà II indica quatre aspectes principals de la missió dels batejats: el testimoniatge de les seves vides, les obres de caritat i misericòrdia, la renovació de l’ordre temporal i l’evangelització directa (cf. <em><span lang="LA">Lumen gentium, Apostolicam actuositatem</span></em>). D’aquesta manera, seran capaços de donar el testimoniatge d’una vida veritablement coherent amb la seva fe cristiana, com a persones individuals i com a comunitat. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family: "><font face="Times New Roman">«</font></span>Els laics col·laboren a l'obra d'evangelització de l'Església i participen de la seva missió salvífica com a testimonis i instruments vivents alhora<span style="font-family: "><font face="Times New Roman">»</font></span> (cf. <em><span lang="LA">Ad gentes</span></em>, 41). Per tant, l’Església aprecia els dons que l’Esperit està aboca a cada batejat per a la construcció del cos, i hauria de donar ànim i una formació adequada per a fomentar el seu zel apostòlic en la transmissió de la fe. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 46: Col·laboració de l’home i la dona a l’església </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’Església aprecia l’igual dignitat de les dones i els homes dins la societat creats a imatge de Déu, i dins l’Església, sobre la base de la seva vocació comuna com a batejats en Crist. <span style="mso-spacerun: yes"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els pastors de l’Església han reconegut les capacitats especials de les dones, com són ara l’atenció als altres i els seus dons per a l’educació i la compassió, sobretot en la seva vocació de mares. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Les dones juntament amb els homes són testimonis de l’Evangeli de la vida gràcies a la seva dedicació a la transmissió de la vida en la família. Conjuntament ajuden a mantenir viva la fe. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El Sínode reconeix que avui, les dones (laiques i religioses), contribueixen amb els homes a la reflexió teològica a tots els nivells i comparteixen nous camins de responsabilitats pastorals, fent avançar així la nova evangelització per a la transmissió de la fe. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 47: Formació per als evangelitzadors </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Aquest Sínode considera que és necessari establir centres de formació per a la nova evangelització, on els laics aprenguin a parlar de la persona de Crist d’una manera persuasiva adaptada al nostre temps i a grups específics de persones (joves, agnòstics, els ancians i així successivament). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El cristocentrisme trinitari (cf. <em><span lang="LA">Directori General de Catequesi</span></em>, 98-100) és el criteri més essencial i fonamental per a la presentació del missatge de l’Evangeli en els tres moments de l’evangelització: per al primer anunci, per a la catequesi o per a formació permanent (cf. DGC, 60-72). Tot l’ensenyament i els recursos han de ser avaluats des d’aquesta perspectiva.</p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 48: La família cristiana </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Instituïda pel sagrament del matrimoni, la família cristiana és, com a Església domèstica, el lloc i l’agent primer del do de la vida i de l’amor, de la transmissió de la fe i de la formació de la persona humana segons els valors de l’Evangeli. Imitant el Crist, l’Església sencera s’ha de dedicar a recolzar les famílies en la catequesi de nens i joves. En molts casos, els avis tindran un paper molt important. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Al mateix temps, la nova evangelització s’ha d’esforçar per fer front a importants problemes pastorals entorn del matrimoni, com el cas dels divorciats tornats a casar, la situació dels seus fills, la situació dels cònjuges abandonats, les parelles que viuen juntes sense casar-se, i la tendència de la societat a redefinir matrimoni. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Amb una atenció maternal i un esperit evangèlic i com un aspecte important de la nova Evangelització, l’Església hauria de buscar respostes adequades per a aquestes situacions.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Cada pla pastoral d’evangelització també hauria d’incloure una invitació respectuosa, a tots els que viuen sols, perquè facin l’experiència de Déu en la família de l’Església. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">És necessari educar sobre com viure la sexualitat humana segons l’antropologia cristiana, tant abans del matrimoni, com dins el matrimoni en si. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El sínode nota amb reconeixement aquelles famílies que abandonen les seves llars per a fer-se evangelitzadors per Crist en altres països i cultures. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 49: Dimensió pastoral del ministeri ordenat </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els pares sinodals encoratgen els bisbes i preveres a conèixer d’una manera més personal les vides de la gent que ells serveixen. La gent busca testimonis autèntics i creïbles en els seus bisbes i preveres que viuen i modelen la fe i la nova evangelització. El bisbe és un evangelitzador que predica amb l’exemple i comparteix amb tots els batejats la benedicció de ser cridat a l’evangelització.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La formació permanent del clergat sobre la nova evangelització i els mètodes d’evangelització a la diòcesi i a la parròquia son necessaris per aprendre uns mitjans eficaços per mobilitzar els laics i fer que s’impliquin en la nova evangelització. Convidem els bisbes, principalment aquells que són responsables de tot el treball pastoral de l’Església, a elaborar un pla que animi i acompanyi de manera directa i personal el treball pastoral dels preveres, que és el nucli decisiu del lideratge de la nova evangelització.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Davant els escàndols que afecten la vida i el ministeri sacerdotal, que lamentem profundament, nosaltres proposem, malgrat tot, que es donin gràcies i donin ànims pel servei fidel de tants sacerdots i que es proporcionin orientacions pastorals a les Esglésies particulars sobre el pla pastoral presbiteral: que sigui sistemàtic i organitzat, i que recolzi l’autèntica renovació de la vida i el ministeri dels preveres, que són els agents principals de la nova evangelització (cf. <em><span lang="LA">Pastors dabo vobis</span></em>, 2). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Per tal que els preveres es trobin preparats adequadament per a la tasca de la nova evangelització, el Sínode desitja que en la seva formació, es procuri formar-los en una espiritualitat profunda, en una sòlida doctrina, en la capacitat de comunicar en la catequesi i en la presa de consciència dels moderns fenòmens culturals. <span style="mso-spacerun: yes"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els seminaris haurien de fixar-se com a objectiu la nova evangelització, perquè esdevingui el tema recurrent i unificador en els programes de formació humana, espiritual, intel·lectual i pastoral, en l’<em><span lang="LA">ars celebrandi</span></em>, en l’homilètica i en la celebració del sagrament de la Reconciliació, que són tot d’elements cabdals de la nova evangelització. El Sínode reconeix i encoratja el treball dels diaques, el ministeri dels quals aporta un gran servei a l’Església. A la diòcesi hi hauria d’haver també programes de formació permanent per als diaques.</p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 50: La vida consagrada </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La vida consagrada, tant d’homes com de dones, ha fet una contribució molt important a la tasca de l’Església per l’evangelització al llarg de la història. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En aquest moment de la nova evangelització, el Sínode demana a tots els homes i les dones religiosos i membres d’instituts seculars que visquin la seva identitat de persones consagrades radicalment i amb alegria. El testimoniatge d’una vida que manifesta la primacia de Déu i que, mitjançant la vida en comú, expressa la força humanitzant de l’Evangeli, és un poderós anunci del Regne de Déu. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La vida consagrada, plenament evangèlica i evangelitzadora, en profunda comunió amb els pastors de l’Església i en coresponsabilitat amb els laics, fidel als respectius carismes, oferirà una contribució significativa a la nova Evangelització. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El Sínode demana als Ordes i Congregacions que estiguin plenament disponibles per anar a les fronteres geogràfiques, socials i culturals de l’evangelització. El Sínode convida els religiosos a avançar cap al nou areòpag de la missió. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Ja que la Nova Evangelització és essencialment un assumpte espiritual, el Sínode subratlla també la gran importància de la vida contemplativa en la transmissió de la fe. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La tradició secular de la vida consagrada contemplativa en les seves formes anteriors de vida comunitària estable de pregària i de treball, continua sent una poderosa font de gràcia en la vida i missió de l’Església. El Sínode confia que la nova evangelització farà que molts més fidels optin per aquesta forma de vida.</p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 51: La joventut i la nova evangelització </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En la Nova Evangelització, els joves no només són el futur sinó també el present (i un regal) dins l’Església. No són solament els destinataris sinó també agents d’evangelització, especialment amb els altres joves. Els joves es troben en l’etapa de la recerca de la veritat i del sentit de la vida que Jesús, que és la Veritat i el seu amic, pot donar. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Gràcies a adults cristians exemplars, els sants, especialment els joves sants, i gràcies als ministres de la joventut compromesos, l’Església és visible i creïble per als joves. Siguin on siguin, a casa, a l’escola o a la comunitat cristiana, és necessari que els evangelitzadors es trobin amb els joves i passin temps amb ells; que els proposin de seguir Jesús i els acompanyin en aquest camí, i que els guiïn a descobrir la seva vocació a la vida i a l’Església. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En un temps en què els mitjans de comunicació influeixen molt en el benestar físic, emocional, mental i espiritual dels joves, l’Església a través de la catequesi i la pastoral juvenil s’esforça per donar-los els mitjans per discernir entre el bé i el mal, per escollir els valors de l’Evangeli sobre els valors mundans, i per formar conviccions religioses fermes. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Les celebracions del Dia Mundial de la Joventut i <span><font style="font-variant: small-caps">youcat</font></span> són instruments especials de la Nova Evangelització. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 52: Diàleg ecumènic </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">S’ha de subratllar la dimensió ecumènica del compromís per la nova evangelització. Això correspon a la pregària del Senyor Jesús «perquè siguin plenament u» (Jn 17, 23). La credibilitat del nostre servei a l’Evangeli serà molt més gran si podem superar les nostres divisions. Alhora que defensem la identitat catòlica i la comunió, la nova evangelització promou la col·laboració ecumènica, la qual cosa demostra fins a quin punt ens uneix la fe donada en el Baptisme. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els pares sinodals estan agraïts pel progrés en el diàleg ecumènic des del Concili Vaticà II. Malgrat les dificultats del passat, aquest diàleg s’ha fet particularment palès en aquest Sínode per la participació del Patriarca Ecumènic Bartomeu I, de l’Arquebisbe de Canterbury, Dr. Rowan Williams, i dels delegats fraterns. Els pares sinodals expressen el seu desig que l’Església continuï els seus esforços en aquest camí de la unitat i de la caritat.</p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 53: Diàleg interreligiós </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El diàleg amb tots els creients forma part de la nova Evangelització. En particular, l’Església convida els cristians a perseverar i intensificar les seves relacions amb els musulmans, segons l’ensenyament de la Declaració <em><span lang="LA">Nostra Aetate</span></em>. Malgrat les dificultats, aquest diàleg ha de continuar. Sempre depèn de la formació adequada dels interlocutors, de la seva fonamentació eclesial autèntica com a cristians, i d’una actitud de respecte amb la consciència de les persones i amb la llibertat religiosa per a tots. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Fidel als ensenyaments del Concili Vaticà II, l’Església respecta les altres religions i els seus adeptes i és feliç de col·laborar amb ells en la defensa i promoció de la dignitat inviolable de cada persona. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 54: El diàleg entre ciència i fe </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El diàleg entre ciència i fe és un camp vital en la nova evangelització. D’una banda, aquest diàleg exigeix l’obertura de la raó al misteri que la transcendeix i una consciència dels límits fonamentals del coneixement científic. D’altra banda, demana també una fe que estigui oberta a la raó i als resultats de la investigació científica. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 55: L’Atri dels Gentils </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Les comunitats eclesials obren una mena d’Atri dels Gentils on creients i no creients poden dialogar sobre temes fonamentals: els grans valors de l’ètica, l’art i la ciència, i la cerca del transcendent. Aquest diàleg es dirigeix en particular a «aquells per als qui la religió és alguna cosa estranya, per als qui Déu és desconegut i que, malgrat això, no volen quedar-se simplement sense Déu, sinó més aviat apropar-se a ell, si més no com el Desconegut» (Benet XVI, <i style="mso-bidi-font-style: normal">Discurs als membres de la Cúria romana,</i> 21/12/2009). De manera particular, les institucions educatives catòliques podrien promoure un diàleg així, que mai no se separa de el «primer anunci». </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 56: Responsabilitat sobre la creació </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La responsabilitat sobre la creació també serveix l’evangelització de moltes maneres. És un testimoniatge de la nostra fe en la bonesa de la creació de Déu. Demostra un sentit de la solidaritat amb tots aquells que depenen dels béns de la creació per a la seva vida i la seva subsistència. Això demostra una solidaritat intergeneracional amb els qui vénen després de nosaltres, i és un testimoniatge clar de la utilització responsable i equitativa dels béns de la terra, la nostra casa comuna. </p> <h1 style="margin: 18pt 0cm 3pt"><font face="Cambria"><font style="font-size: 14pt" color="#365f91"><font style="font-weight: bold">Conclusió </font></font></font></h1> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 57: La transmissió de la fe cristiana </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">«Vosaltres sereu els meus testimonis» (Fets 1,8). Des del principi, l’Església ha comprès la responsabilitat que té de transmetre la Bona Nova. La tasca de la nova evangelització, seguint en això la tradició apostòlica, és la transmissió de la fe. El Concili Vaticà II ens recorda que aquesta tasca és un procés complex que implica la fe i la vida de cada cristià. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Aquesta fe no es pot transmetre a través d’una vida que no està modelada a partir de l’Evangeli o a través d’una vida que no tingui fonamentats en l’Evangeli el seu sentit, la seva veritat i el seu futur.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Per aquesta raó, la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana fa a tots els creients una crida perquè renovin la seva fe i la seva trobada personal amb Jesús dins l’Església, i perquè aprofundeixin la comprensió de la veritat de la fe i el goig de compartir-la. </p> <h3 style="text-indent: -3cm; margin: 12pt 0cm 6pt 3cm"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Proposició 58: María, l’estel de la nova evangelització </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El Concili Vaticà II va presentar María en el context del misteri de Crist i de l’Església (cf. <em><span lang="LA">Lumen gentium</span></em>, 52-68). El Papa Pau VI la va declarar el «Estel de l’Evangelització». És per tant el model de la fe, de l’esperança i de l’amor. Ella és la primera ajudant que porta deixebles al Maestre (cf. Jn 2). En el Cenacle ella és la Mare dels creients (cf. Ac 1,14). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Com a Mare del Redemptor, María esdevé un testimoni de l’amor de Déu. Ella acompleix lliurement la voluntat de Déu. Ella és la dona forta, que juntament amb Joan, resta al peu de la Creu. Ella intercedeix sempre per nosaltres i acompanya els fidels en el seu viatge fins a la creu del Senyor. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Com a Mare i Reina és un signe d’esperança per als pobles que sofreixen o que es troben en necessitat. Ella és avui la «Missionera» que ens ajudarà en les dificultats del nostre temps i amb la seva proximitat obre els cors d’homes i dones a la fe. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Nosaltres fixem en María la nostra mirada. Ella ens ajudarà a proclamar el missatge de la salvació a tots els homes i dones, perquè ells també puguin esdevenir agents d’evangelització. María és la Mare de l’Església. Que, per la seva presència, l’Església pugui esdevenir una llar per a molts i la Mare de tots els pobles.</p> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-47865411378021699922012-11-08T01:08:00.000-08:002018-07-11T21:00:22.494-07:00CARTA ALS BISBES ESPANYOLS<table border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="width: 641px;"> <tbody>
<tr> <td valign="top" width="282"><h3>
<span style="color: #4f81bd; font-weight: bold;">Pere Codina i Mas</span></h3>
</td> <td valign="top" width="357"><span style="color: #4f81bd;"></span> <br />
<div align="left">
<span style="color: #4f81bd;">He decidit fer pública la carta <br />que a finals del passat mes d'octubre <br />vaig escriure (i vaig enviar, certificada)<br />a la Comissió Permanent <br />de la Conferència Episcopal Espanyola. </span></div>
<div align="left">
<span style="color: #4f81bd;">La faig pública, no pel que els hi pugui dir, <br />sinó simplement pel fet d'haver-los-ho dit. <br />(Suposo i espero que no he estat l'únic...)</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt 35.4pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;"><span lang="ES"><span style="font-size: 10pt;"></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES" style="mso-bidi-font-size: 12.0pt;">COMISIÓN PERMANENTE </span><span lang="ES"><br /></span><span lang="ES">DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL ESPAÑOLA<br />A la at/. de Mons. José A. Martínez Camino, secretario<br />MADRID</span><span lang="ES"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Muy apreciados en el Señor:</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Hace unas semanas, en su declaración sobre la crisis social y económica en que se encuentra sumida España, hablaron también sobre el deber moral de preservar la unidad española. No debe de ningún secreto para la CEE que su declaración contrarió a amplios sectores de la Iglesia catalana y en general de la sociedad catalana.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Yo mismo tuve la intención de escribirles inmediatamente para mostrarles mi indignación y mi protesta. Sin embargo, releyendo su nota, advertí, en el último párrafo del Anexo, una recomendación que me propuse seguir: <i>«Con verdadero encarecimiento nos dirigimos a todos los miembros de la Iglesia, invitándoles a elevar oraciones a Dios en favor de la convivencia pacífica y la mayor solidaridad entre los pueblos de España, por caminos de un diálogo honesto y generoso, salvaguardando los bienes comunes y reconociendo los derechos propios de los diferentes pueblos integrados en la unidad histórica y cultural que llamamos España</i>» (Anexo, n. 76). Y me propuse no desentenderme de ese «diálogo honesto y generoso» que piden, aportando para ello mi propia reflexión y punto de vista.</span></div>
<a name='more'></a><div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES"></span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="more"></a><span lang="ES">Con esta decidida actitud, y esperando dejarme guiar por el Espíritu de Jesús, quisiera, sin más, poner sobre la mesa –y razonar mínimamente– el punto de vista de muchos hermanos en la fe que legítimamente mantienen una percepción de la realidad que no encaja con la que los redactores de la nota suponen general –o ampliamente mayoritaria– en toda la Iglesia española. Quisiera simplemente exponer otra manera distinta de ver las cosas. No pretendo demostrar nada y menos entablar una discusión. No pretendo otra cosa que <i>objetivar</i> (poner sobre la mesa) la propia <i>subjetividad</i> (mi manera de ver las cosas). Aunque creo que donde digo «mi manera», podría decir igualmente «nuestra manera», por la sensación que tengo de que es una visión mayoritariamente compartida (aunque no exclusiva) en el seno de nuestras comunidades cristianas en Cataluña.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Quisiera que esta comunicación fraterna se contuviera dentro de los márgenes de la prudencia en cuanto a la extensión. Por lo mismo me limitaré a reflejar ante Uds. las resonancias o connotaciones que suelen tener entre nosotros, en Cataluña, tres conceptos que aparecen en su documento y que, como espero dejar claro, no son entendidas por todos en el mismo sentido en que Uds. las presentan. Estos conceptos son: 1) Nación, 2) Unidad y 3) Solidaridad, para acabar con una confesión personal.</span><span lang="ES"></span></div>
<h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<span style="color: #c00000;"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">1.</span></span></span><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">L</span></span></span><span lang="ES"><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">a «nación»</span></span></span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Hablan Uds. en su documento de la «larga historia de unidad cultural y política de esa antigua nación que es España». No lo dudo. Esa antigua nación que es España, tiene, ciertamente una larga historia de unidad cultural y política. La complicación llega cuando, al hablar la CEE de «nación», deja entender que es «la» <i>única</i> nación, mientras que para nosotros se refiere a «una» nación, junto a la cual hay por lo menos otra, la nuestra, a la que se le niega el pan y la sal. El problema no es «España» en cuanto tal, sino «esa» España, «ese modelo» de España –de matriz castellana– que se nos quiere imponer. Entendemos que al usar ese lenguaje la CEE se desentiende de una posible interpretación «plural» de la Constitución y ha optado por una concepción unitaria de España. Esta opción supone a nuestro entender una concepción exclusiva y excluyente de España: somos muchos los que quedamos fuera de «esa» España.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Los catalanes creemos que somos una nación. Pero desde Madrid se nos dice que de eso, nada. No deja de ser curioso que sean otros –y no nosotros mismos– quienes pretendan definir y de hecho imponernos nuestra propia identidad… Algo falla cuando alguien se empeña en enseñarnos historia para abrirnos los ojos y decirnos «lo que somos»…</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Yo me pregunto y les pregunto: </span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">¿Cuándo ha dejado Cataluña de ser nación?</span><span lang="ES">Las Cortes de Cataluña, existen ya el año 1214, </span></i><span lang="ES">y constituyen el Parlamento legislativo o normativo más antiguo de la Europa continental; más antiguo que el Parlamento de Inglaterra, que data del 1265. El pueblo de Cataluña siempre se ha considerado a sí mismo «nación<i>». Y en el concierto histórico de naciones era considerada como tal, hasta que la derrota sufrida por Cataluña en la Guerra de Sucesión (1714) motivó que la parte </i>vencedora, y en adelante dominadora, le negara el reconocimiento oficial de nación de que hasta entonces había gozado.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Ningún catalán que aspire a un conocimiento crítico y documentado de su propia historia, desconoce hoy –por muy secreta que fuera– la «</span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Instrucción secreta</span></i><span lang="ES">» que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, cursó a los Corregidores del Principado de Cataluña el 29 de enero de 1716. En ella les decía:</span><span lang="ES"></span></div>
<blockquote>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">[...] «La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es señal de la dominación o superioridad de los Príncipes o naciones, ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porque la sujeción obliga con la fuerza [...] Pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer al arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, <i>y más cuando el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz</i>, altivo y amante de las cosas de su País, y por eso parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado» [...].</span><span lang="ES"></span></div>
</blockquote>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">A nadie se le escapa el peculiar espíritu que respiran las disposiciones de la «</span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Instrucción secreta</span></i><span lang="ES">». Llámesele como se quiera, pero de hecho se trata de un nacionalismo expansionista y asimilador, como aplicación concreta del consejo que daba el Conde-Duque de Olivares en su </span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Gran Memorial </span></i><span lang="ES">cuando le recomendaba: </span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">«Trabaje y piense con consejo mudado y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia».</span></i><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Por otra parte la política lingüística de Don José Rodrigo de Villalpando sería ratificada y teorizada pocos años más tarde por Benito Jerónimo Feijoo, cuando afirmaba: </span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">«La introducción del lenguaje forastero es nota indeleble de haber sido vencida la Nación, a quien se despojó de su antiguo idioma. Primero se quita a un Reino la libertad, que el idioma.» </span></i><span lang="ES">(</span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Teatro crítico universal, </span></i><span lang="ES">Tomo I, Disc. XV, V)</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Es posible que se me achaque ir a buscar la historia muy lejos. Y yo respondo que «de aquellos polvos, esos lodos». Aunque, para mejor expresar la situación y el proceso, tal vez, nos resulte más adecuado el refrán equivalente en lengua catalana: «</span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Cada gota fa el seu fang</span></i><span lang="ES">». Es decir, cada ley, cada decreto limitador surge su efecto. Efecto que se va sedimentando. A lo largo de los tres últimos siglos, todos los poderes públicos españoles han sido unánimes en aquella decisión inicial: «</span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">sostenella y no enmendalla</span></i><span lang="ES">».</span><span lang="ES"></span></div>
<h4>
<span style="color: blue;"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">¿Nacionalismo</span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">o</span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">nacionalismos?</span></span></span></h4>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Si no hay acuerdo a la hora de definir el sujeto de la «nación», menos la habrá a la hora de definir una realidad tan compleja como el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>«nacionalismo».</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Pero tenemos, a mi entender, un punto de acuerdo en el desacuerdo. Distinguimos entre «estado» y «nación». Damos a «nación» una carga cultural, social: «</span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común</span></i><span lang="ES">» (Diccionario RAE, s.v. ‘nación’, acepción 4), mientras que reservamos para la palabra «estado» todo el aparato político, organizativo, gobernativo.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Es nacionalismo todo intento por conseguir que «estado» y «nación» logren ser realidades coextensivas, es decir, que a donde llegue una llegue la otra. Por lo mismo, y según sea la situación vigente que se tome como punto de partida, se comprende que los nacionalismos puedan tener dos objetivos de signo contrario: o que «un estado» consiga ser «una nación», o que «una nación» consiga ser «un estado».</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">De lo dicho es fácil deducir que en España se dan dos nacionalismos antagónicos…: <b>el nacionalismo de un Estado («España»)</b>, que quiere reducir la totalidad de la ciudadanía a la uniformidad de una sola nación (con matriz castellana), y <b>el nacionalismo de una Nación (Cataluña)</b> que pretende conseguir un Estado para proteger su nación de incesantes y seculares amenazas asimiladoras.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Insisto una vez más en mi propósito de exponer «objetivamente» nuestra visión, lógicamente «subjetiva», de las cosas, del mismo modo que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no puede dejar de ser «subjetiva» la que Ustedes «objetivan» en el documento. No olvidemos aquella definición irónica, pero real, de «ideología»: «</span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Es aquella visión interesadamente deformada de la realidad que <b>los otros</b> acostumbran a tener</span></i><span lang="ES">»…</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Se dan, pues, dos nacionalismos antagónicos…, pero enfrentados en lucha desigual. A la vista de los resultados, y ante la historia, aparece claro que el único nacionalismo que cuenta, y que merece llamarse tal, es el nacionalismo de Estado, ya que es el único que tiene en sus manos todas las «armas» útiles para conseguir su objetivo: leyes, tribunales, medios de comunicación, burocracia, ejércitos. Por si esto fuera poco, el poder uniformador del Estado puede lograr fácilmente –y sólo él lo puede lograr «sin que se note el cuidado»– el certificado de «normal»: al amparo de esa forzada «normalidad», se considera «normal» todo acto nacionalmente asimilador ejercido por el Estado. Es, por lo mismo, un nacionalismo «no dicho», un nacionalismo opaco, ya que no precisa, ni tampoco le conviene, presentarse como «nacionalista»: sencillamente, ellos –el Gobierno, el Estado– representan el poder «nacional», y no un contubernio nacionalista cualquiera. Ese «nacionalismo no confesado» se quiere presentar como «no-nacionalismo», pero le sucede lo que al mal aliento: lo notan los demás…</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Los nacionalismos van siempre a pares. Y cada par se compone de nacionalismos de signo contrario. Está, en primer lugar, el <i>nacionalismo de Estado</i> que es, por definición, agresivo, laminador, asimilador, poderoso y, como decía antes, opaco. Si no existiera ese nacionalismo de Estado, no tendría razón de ser la respuesta al mismo que suele ser el <i>nacionalismo de Nación</i> (no Estado): ese nacionalismo no puede ser más que defensivo, reivindicativo… y, a la postre, impotente. Comparado con el nacionalismo de Estado, que es el único eficiente, cualquier nacionalismo de Nación que se reivindique, nunca podrá superar la condición de aprendiz. Desprovisto como está de las «armas» poderosas y discretas que sólo el nacionalismo agresivo de Estado puede manejar, el nacionalismo defensivo de Nación será siempre incapaz de «conseguir el efecto sin que se note el cuidado»…</span><span lang="ES"></span></div>
<h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<span style="color: #c00000;"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">2.</span></span></span><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">La</span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">«unidad»</span></span></span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Podemos leer en su documento: «<i>Se debe preservar el bien de la unidad, al mismo tiempo que el de la rica diversidad de los pueblos de España</i>». Es ésta una frase de una gran belleza retórica, pero que en la concreta realidad cotidiana se nos muestra como un oxímoron. Unidad y diversidad son, de hecho, dos realidades irreconciliables en la España constitucional de hoy: de hecho, la única relación real y constitucional que entre ambas se puede dar hoy, es sólo una relación de proporción inversa…</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Evidentemente, el problema no radica en «la unidad», ya que «la» unidad solo existe en los manuales teóricos. Lo que realmente existe es «una» (forma de) unidad concreta (entre muchas posibles). Personalmente estoy de acuerdo con su afirmación de que «la unidad» (abstracta) es un bien moral. Pero el modelo concreto de unidad que sufrimos, yo lo percibo como un mal, porque a mí me perjudica: se me invita «al bien moral» de una unidad, pero se me exige previamente que renuncie a una identidad cultural. ¿Cómo puedo estar de acuerdo con una unidad de la que positivamente me siento excluido? Nos duele constatar que esta «unidad / uniformidad» se consigue a base de laminar una minoría cultural, la nuestra, a la que se le niega el estatuto de tal. Se consigue a base de excluir a los que no se ajustan a la matriz oficial, a los diferentes. Tiempos hubo, y no muy lejanos, en que alguien se atrevió a hablar de una «España plural». Hoy en día, esta afirmación suena a herética. Es más. Desde hace unas semanas, el PP nos está recordando machaconamente que «Cataluña es plural». España, no.</span><span lang="ES"></span></div>
<h4>
<span style="color: blue;"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">«La</span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">rica</span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">diversidad</span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">de</span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">los</span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">pueblos</span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">de</span></span><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">España»…</span></span></span></h4>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Es ésta una de las frases que más solemos escuchar… y es también una de las que más nos indigna. Por retórica, por huera y, las más de las veces, por hipócrita. Porque abundan las lisonjas baratas allí donde no hay voluntad de promover reales actuaciones pro-activas, o cuando lo que se pretende es disimular actuaciones represivas. ¡Que de todo ha habido!</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Porque, si dejamos de lado las grandilocuentes declaraciones que defienden la gran riqueza (teórica) de la diversidad, y nos ceñimos a los hechos concretos: leyes, presupuestos, políticas… ¿alguien puede presentar una lista, por breve que sea, que demuestre que los políticos españoles de cualquier signo hayan favorecido las peculiaridades de los pueblos que no están configurados históricamente según la matriz castellana? Cataluña aporta el 19,6 % del presupuesto del Instituto Cervantes, pero tiene que pagar de su bolsillo cualquier atención o promoción de su propia lengua. No olvidemos que la lengua es una muestra de esa « rica diversidad de los pueblos de España» de que ustedes hablan en su documento. Rica, sí. Y costosa, también.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Por lo que respecta a la relación <i>unidad / diversidad</i>, me siento en la fraterna obligación de señalar el sentimiento generalizado que tenemos en Cataluña de que tradicionalmente ha habido y hay poca o nula colaboración por parte de la Iglesia Española (castellana) en el cuidado –y ya no digamos promoción– de esa diversidad que tan bellamente elogian. O si prefieren en lenguaje inverso: en Cataluña se tiene la sensación de que la Iglesia Española ha mantenido tradicionalmente una colaboración excesivamente celosa con el poder central en su empeño por reducir la diversidad cultural dentro del reino. Tres siglos de experiencia ininterrumpida abren los ojos al más obcecado: la <i>mayoría</i> de los obispos (no catalanes) impuestos a las diócesis catalanas se han mostrado más celosos por construir<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el reino de su señor rey, que por ponerse al servicio del Reino de Dios. He dicho la «<i>mayoría</i>», y no he dicho «<i>todos</i>», porque sería injusto no reconocer que excepcionalmente ha habido obispos identificados con el pueblo a que habían sido destinados y no sólo con el pueblo de que procedían. Dicho esto, incluyo una pequeña muestra de lo que fue tónica general:</span><span lang="ES"></span></div>
<blockquote>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Por el <i>Decreto de Nueva Planta</i> (1715) Felipe V suprime el «privilegio de extranjería», que él mismo había aprobado quince años atrás y por el que se establecía que «los estranjeros no puedan obtener beneficios ni oficios eclesiásticos en Cataluña».[1] </span><span lang="ES">En 1715 suprimió esa limitación. Los episcopologios y abaciologios dan fe del celo y de la presteza con que a partir de aquel momento se aprovecharon las nuevas oportunidades legislativas…</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">«Amonestamos a todos los Predicadores (atendido el mandato de Nuestro Rey que Dios guarde) procuren que se extienda la lengua castellana, predicando en ella, a lo menos, los sermones Panegíricos.» (Decreto del obispo de Vic, fray<span style="font-variant: small-caps;">Bartolomé de Sarmentero</span>, 10 de diciembre de 1769.)</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">A principios del siglo pasado, dos exgobernadores civiles en provincias catalanas, <span style="font-variant: small-caps;">José Martos O’Neale y Julio Amado</span> (ése, además, periodista) escribieron un libro sobre su experiencia política en Cataluña: </span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Peligro nacional. Estudios e impresiones sobre el catalanismo, </span></i><span lang="ES">Madrid 1901, y en él aconsejaban«<i>confiar los intereses de la Iglesia en Cataluña y la dirección de las conciencias cristianas, como así mismo la propagación y conservación de la fe católica, a obispos y sacerdotes de otras provincias españolas</i>» (p. 183-184). Como es fácil entender, no se trataba de consejos para que se empezara a actuar de aquel modo… sino para que no se dejara de hacer ¡lo que se estaba practicando desde hacía más de dos siglos![2]</span><span lang="ES"></span></div>
</blockquote>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Personalmente, me gustaría poder encontrar razones para agradecer a la Iglesia española, a sus obispos, una actitud ante la diversidad, ante las diferencias, que pudiera ser reconocida de algún modo como distinta a la política asimiladora de los políticos, una actitud que fuese de verdad cristiana, en una palabra. Y he de confesar que no las hallo. Y lo lamento. Porque creo que la fe cristiana –experimentada y vivida como fuente de libertad y de comunión– ha de ser una fe «normativa», es decir, ha de llegar a configurar toda nuestra vida y todo nuestro ser. Ello significa que si, por un lado creemos que hemos sido creados «a imagen y semejanza de Dios» y por otro creemos que este Dios nos ha sido revelado como Trinidad, nuestra vida cristiana tiene que configurarse a la imagen del Dios trinidad, que realiza la unidad no eliminando las diferencias sino integrándolas en la unidad. Aconsejo prestar atención al libro del teólogo francés <span style="font-variant: small-caps;">Christian Duquoc</span>, <i>Dios diferente. Ensayo sobre la simbólica trinitaria</i>. (Sígueme. Salamanca 1978, 119 pp.), y más en concreto al capítulo 6 («<i>Dejar a Dios en libertad»</i>) y a la <i>Conclusión</i>. Ahí leemos, por ejemplo:</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">«Entendemos aquellas palabras de san Pablo: “<i>Ya no hay ni griegos ni judíos</i>...” como si Cristo hubiera acabado con los griegos y con los judíos. Pero lo que hace Cristo es confirmarlos en sus diferencias. Lo que ha abolido ha sido la “lucha a muerte” por la unidad» (p. 119).</span><span lang="ES"></span></div>
<h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<span style="color: #c00000;"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">3.</span></span></span><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">L</span></span></span><span lang="ES"><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">a solidaridad</span></span></span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">A propósito de la solidaridad, repetiría lo mismo que he dicho antes a propósito de la unidad. «La» solidaridad como síntesis de todas las virtudes no existe más que en la teoría. Lo que existen son las solidaridades concretas, con unas condiciones básicas para que se puedan considerar mínimamente solidaridades y unos condicionantes concretos que impiden que cualquier solidaridad concreta pueda ser considerada una solidaridad «ideal».</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Hay algunas condiciones básicas para que una situación social de compartición se pueda considerar solidaridad. Es necesario, per ejemplo, que la solidaridad sea voluntaria, que sea razonable y que sea transparente. Y nada de esto encontramos en el reparto económico entre las autonomías de España.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">En la propuesta de Pacto Fiscal que aprobó el </span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Parlament</span></i><span lang="LA"> </span><span lang="ES">catalán, y que Rajoy rechazó, se tenía positivamente en cuenta una cuota explícita de solidaridad: proponía, eso sí, que esa solidaridad se moviera dentro de unos límites democráticamente pactados, razonables y transparentes. Sólo así podría se podría hablar de solidaridad, lo cual no sucede con el modelo actual: todo se concreta en unas aportaciones económicas no pactadas, no razonables y no transparentes. Y ya se sabe que donde no hay trasparencia, cada cual puede decir lo que le venga en gana sin que nadie le pueda contradecir.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Para empezar no hay <i>transparencia</i>. Cataluña es una de las que más aportan, y, sin embargo, a los catalanes se nos cuelga el estigma de insolidarios. Y uno empieza ya a estar harto.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Es cierto que en 2008 se publicaron las llamadas «balanzas fiscales» como un primer intento de transparencia, pero fue fácil encontrar excusas para no darle continuidad. ¿Es mucho pedir que haya transparencia?</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Se me dirá que es una apreciación subjetiva, pero los catalanes que hemos leído y entendido mínimamente las balanzas fiscales, las publicadas oficialmente o no, vemos que –comparativamente con lo que es práctica común en otros países– la cuota de solidaridad que se impone a Cataluña es desproporcionada y se traduce en índices crecientes de pobreza en Cataluña. En Alemania la cuota máxima de solidaridad entre estados (<i>länder</i>) es del 4%, mientras que para Cataluña es del 8,7 % y para Baleares del 14,2 % (datos oficiales de 2008)…</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">¿Es mucho pedir que la cuota de solidaridad sea razonable? ¿Es razonable que una cuota claramente generosa en un inicio, se perpetúe de forma indefinida y fomente sociedades subsidiadas? ¿Es razonable que la cuota de solidaridad redunde en detrimento de quien la aporta, hasta el punto de reducir su nivel de vida, o hasta el punto de tener que ver como comunidades subsidiadas se permiten «lujos» que las comunidades subsidiantes no se pueden permitir? ¿Es razonable que no se pueda hablar de todo ello, poniendo los números sobre la mesa?</span><span lang="ES"></span></div>
<h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<span style="color: #c00000;"><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">4.</span></span></span><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ES"><span style="font-weight: bold;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-weight: bold;">M</span></span></span><span lang="ES"><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">i propia experiencia personal</span></span></span></span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman';"></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">En la última década ha ido aumentando progresivamente el número de ciudadanos de Cataluña que se afirman soberanistas y expresan abiertamente su deseo –y su esperanza– de dejar de vivir sometidos a España. Creo que mi propia experiencia se funde como una más en ese creciente colectivo estadístico. De ahí que considere importante brindarles una muestra que se podría repetir hasta la saciedad sin cambios significativos. Hay un sentimiento general de agradecimiento hacia los políticos «de Madrid», cuyo engreimiento nos ha abierto finalmente los ojos incluso a los políticamente cecucientes: «Se puede engañar a una persona una infinidad de veces. Se puede engañar a una infinidad de personas una vez. No se puede engañar a una infinidad de personas una infinidad de veces».</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Si al filo del cambio de siglo, alguien me hubiese predicho que yo iba a acabar afirmándome soberanista, no le hubiera hecho ningún caso y me hubiera echado a reír.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Nací en 1940, acabada la Guerra civil. Años más tarde supe que el mismo día en que yo nací, se publicaba un decreto (uno más) prohibiendo a los maestros la enseñanza de mi lengua en la escuela, con la amenaza de multas más que respetables para quienes usasen el catalán y advirtiendo que «<i>pruebas </i>prima facie<i> serán suficientes</i>».</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">La primera información acerca de la represión contra mi lengua y mi cultura, me llegó cuando yo tendría unos veinte años. Concretamente fue en un período en que, una vez acabados los estudios de filosofía y poco antes de ir a cursar mis estudios teológicos en Salamanca, viví un par de años fuera del seminario. La primera lectura que me abrió los ojos fue un dosier presentado ante la ONU en el que se acusaba de genocidio cultural el régimen del general Franco: las pruebas documentales eran abrumadoras. Yo desconocía todo lo que allí se documentaba. Aquella lectura, y otras que siguieron, hicieron de mí un convencido «catalanista»: me limitaba a cultivar con mayor esmero aquello que, según iba viendo, otros despreciaban y conculcaban.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Y, a pesar de ello, yo seguí creyendo en la posibilidad de una España en la que pudiéramos caber todos y en la que todos nos respetaríamos a todos. Jamás he entendido cómo la simple presentación o exposición de lo que considero mi propia identidad pueda ser interpretada como una agresión por mi interlocutor. Por mi parte, cuidaba de alimentar mi espíritu y mi mente con la lectura de autores que me permitieran mantener y avivar aquellas actitudes. Concretamente, por aquellos años, devoraba los libros y los escritos del malogrado historiador Jaume Vicens i Vives, hasta el punto que su muerte prematura (1960) la sentí durante un tiempo como una orfandad intelectual… Con él, yo también creía, ilusionado, que en España cabíamos todos, sin que nadie tuviera que renunciar a nada. El hecho de haber vivido unos años en Centroeuropa por razón de mis estudios, reafirmó en mí esa manera de ver las cosas. Y con este espíritu celebré el final del franquismo y voté la Constitución ya que creía encontrar en ella un camino abierto –y por fin legal– para todo aquello que esperaba: una España plural y abierta, segura de sí misma, que ya no interpretara las diferencias como amenazas, sino que las valorara como una riqueza común, etc.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Así lo he venido pensado prácticamente durante toda mi vida: las diversas contrariedades y contradicciones políticas con que hemos ido tropezando a lo largo de esos años (23-F, LOFCA, LOAPA…), no pasaban de ser peripecias ocasionales que, por más que iban lastrando la marcha, no conseguían tirar por tierra mi visión primera.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Hasta que llegó la segunda legislatura de Aznar, aquella en que obtuvo una mayoría absoluta. Allí empezó mi crisis política, porque allí empecé a ver claro: iba viendo, cada día con más nitidez, que aquella España que yo había imaginado y esperaba –«una España no excluyente y no asimiladora, desprendida por fin de la matriz castellana del pasado, una España democrática, abierta y plural en la que todos pudiéramos tener cabida»– aquella España, la veía cada vez más alejada de la realidad. Día a día iba creciendo en mí el convencimiento de sentirme estafado: a medida que pasaban los días, iba descubriendo que mi ilusión de ilusionado se estaba mostrando como lo que realmente era: una ilusión de iluso.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Y, sin embargo, hoy en día me parece incomprensible que aquella crisis no pasara en mí de ser una crisis: las dudas que me acuciaban iban siendo cada día más numerosas y más agudas. Pero no las veía aún como una ruptura. Hasta que finalmente la ruptura llegó… cuando alguien me hizo caer la venda de los ojos. Y ese «alguien» fue, ni más ni menos que el Tribunal Constitucional. Desde entonces le estoy sumamente agradecido, por haberme hablado claro de una vez. Yo, personalmente, interpreté así su sentencia sobre el Estatuto de Cataluña: <i>«Perded toda esperanza lo que esperabais otra cosa. España es lo que nosotros decidimos. No lo que vosotros queréis. Vosotros limitaos a pagar los impuestos. Y no hay más. Ahora, no nos vengáis con monsergas, que llegaríamos tarde a los toros»</i>.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Más claro, ¡agua! Nosotros, los catalanes, no teníamos nada que decir, nada que aportar y nada que hacer allí: si una afirmación de Cataluña se interpretaba como un ataque a España, algo estaba fallando. Sentí que el Tribunal Constitucional –juez y parte en la causa– me excluía de una España en la que durante tantos años había creído… Me había imaginado una España más amplia, más libre y más moderna, pero veía que sus horizontes seguían tan pequeños, limitados y pueblerinos como en el pasado. Y con la misma actitud del que: </span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">«desprecia cuanto ignora» y «usa la cabeza solo para embestir»</span><span lang="ES">, </span></i><span lang="ES">que ya Machado había denunciado en el pasado.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Los representantes españoles, políticos y eclesiásticos, se llenan la boca hablando de diálogo. Pero nunca han dado un paso para propiciarlo. Ante las quejas tradicionales de un pueblo que tradicionalmente se siente mal tratado, no han sabido dar otra respuesta que la tradicional y machacona cantilena del «victimismo» o «llorones»…</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">No quisiera acabar esta fraterna confesión sin insistir de nuevo en el capítulo de los agradecimientos hacia aquellas personas, grupos o entidades que o bien nos han abierto los ojos ante la realidad política o bien nos están confirmando en la bondad de la decisión tomada. En este capítulo ocupa un lugar señalado la Conferencia Episcopal Española. Sus escritos cantando las excelencias de la España única, unida y oficial han surtido efecto, ciertamente,… aunque tal vez no el que esperaban los firmantes de los sucesivos documentos. Los impulsores de la causa soberanista les están sumamente agradecidos por su aportación. Yo, personalmente, hubiera esperado de ustedes y les habría agradecido algo distinto: hubiera deseado que la doctrina que pretendían impartir hubiese sido algo más eclesial y algo menos española, o que en vez de citar solo (y aun de forma fragmentaria y fuera de contexto) unas palabras del Papa Juan Pablo II a los Obispos italianos a propósito del separatismo (se ve a todas luces que es la única cita que tienen), hubieran citado, por ejemplo, el <a href="http://docutexts.blogspot.com.es/2012/11/els-drets-dels-pobles.html" target="_blank">discurso del mismo Papa ante las Naciones Unidas</a>, o la encíclica </span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Mater et magistra</span></i><span lang="ES">, o el </span><i><span lang="LA" style="mso-ansi-language: la;">Compendio de Doctrina social de la Iglesia</span></i><span lang="ES">, que para otros temas no se les cae de las manos. Allí habrían encontrado doctrina sobre el derecho de los pueblos, sobre las minorías culturares, sobre el ejercicio de derecho de autodeterminación… La verdad, da la sensación de que andan un poco perplejos en ese campo del magisterio. En caso de necesidad, no lo duden: tenemos por acá buenos especialistas en el tema que les podrían proponer centenares de textos de magisterio que enseñan una doctrina muy distinta de la que ustedes pretenden enseñar.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">En fin, y para acabar, confieso que globalmente me llena de tristeza la situación presente. Nunca hubiera querido llegar a ella. Pero, hoy por hoy no se nos ofrece ninguna alternativa razonable: la única que se nos brinda –discursos aparte– es ésta: o renunciáis a vuestra identidad catalana, y entonces seréis unos españoles más, o bien os empecináis en mantener vuestra cultura, vuestra lengua, vuestra historia y vuestra identidad y entonces seréis de por vida</span><span lang="ES" style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast;"> </span><span lang="ES">«españoles de segunda». ¿Tiene algún sentido que Cataluña aporte al conjunto de España el 19,6 % de la riqueza global, y que no pueda aspirar a tener la más mínima cuota de decisión política en el conjunto?</span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Así lo siento y así lo expreso. Sin acritud. Sin resentimiento y sin animadversión para con nadie. Tampoco para con ustedes, señores obispos. Pero sí con esta sombra de tristeza de quien cree que las cosas hubieran podido ser distintas, si se hubiesen propiciado caminos de diálogo y de respeto a la pluralidad…</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Y para acabar, pido al Señor, Padre de misericordia, que derrame sobre todos nosotros su Espíritu, para que «nuestra Iglesia sea, en medio de nuestro mundo dividido por las guerras y discordias, instrumento de unidad, de concordia y de paz».</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Les he expuesto muchas discrepancias pero les aseguro que esas discrepancias no son suficientes para quebrar por mi parte la comunión eclesial con que a pesar de todo y por encima de todo nos mantiene unidos el Espíritu de Jesús, el Señor.</span><span lang="ES"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Atentamente, en el Señor.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.4pt;">
<span lang="ES">Pere Codina Mas,<br />sacerdote claretiano.</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Barcelona, 28 de octubre de 2012</span><span lang="ES"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES">Notas:</span><span lang="ES"></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES"><span style="font-size: x-small;">[1] En las leyes y disposiciones diversas que concretaban el principio referido, se especificaba que solo «gente de Cataluña o que nacionalizasen catalanes» podían ostentar cargos religiosos.</span></span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span lang="ES"><span style="font-size: x-small;">[2] Esto era a principios des siglo <span style="font-variant: small-caps;">xx</span>. A finales del mismo siglo, a mediados de los años noventa, y concretamente en el período que siguió al Concilio Provincial Tarraconense, volvíamos a escuchar la misma música: «desde Madrid» y de forma machacona se acusaba de «nacionalistas» a los obispos catalanes, sin que a día de hoy quede claro qué entendían por «nacionalistas» quienes los tachaban de tales... Porque colgar el mismo «sambenito» a los obispos, y también a Montilla o a Carmen Chacón<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>resulta, por lo menos, chocante… y plantea serios interrogantes sobre les criterios de los analistas o analizadores…</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-20733603811859034422012-11-01T10:04:00.001-07:002012-11-01T10:04:40.491-07:00SET REFLEXIONS A PARTIR DEL MISSATGE SINODAL<h3><font color="#0000ff"><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">José </font></font></span><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="ES"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">Cristo Rey García Paredes</font></font></span></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="right"><span style="mso-fareast-language: en-us" lang="ES">Font:<br></span><span lang="ES"><a href="http://www.xtorey.es/?p=2090"><font color="#0000ff">http://www.xtorey.es/?p=2090</font></a></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="right"><span style="mso-ansi-language: ca">Versió</span><span lang="ES"> al català de<br>Pere Codina i Mas</span><span style="mso-fareast-language: en-us" lang="ES"></span></p> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">Aquest Missatge amaga dintre seu una riquesa molt gran que, possiblement, no s’arribi de captar amb una primera lectura. De fet més d’un es preguntarà: però, aporta res de nou? Per a què ha servit un Sínode sobre la Nova Evangelització? Al cap i a la fi, no es torna a repetir el mateix de sempre?</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">Després d’unes quantes setmanes de dedicació plena a la reflexió conjunta sobre la Nova Evangelització, de celebracions litúrgiques i de pregària i discerniment, els participants en el Sínode deuen haver quedat profundament afectats per aquesta gran preocupació<i style="mso-bidi-font-style: normal">: com fer-ho per rellançar la missió evangelitza­dora en aquest moment de la història de la humanitat?</i> Cadascú ha ofert la seva aportació peculiar. En</span><span lang="ES"><a href="http://www.xtorey.es/?p=2090#more-2090"><font color="#0000ff"><span style="mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca" lang="CA">la meva pagina web</span></font></a></span><span style="mso-ansi-language: ca"> n’he anat publicant algunes, que m’han semblat especialment significatives. El Missatge neix d’aquest clima. No pretén dir-ho tot. Senzillament vol comunicar el sentiment comú, la preocupació, els somnis. És l’última oportunitat que se’ls ofereix als membres del Sínode per expressar-se conjuntament i enviar un missatge a l’Església i a la Societat. Deixaran després en mans del Papa el mig centenar de Proposicions. Serà Benet XVI qui més endavant proposarà el tema sinodal en una Exhortació Apostòlica.</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">Partint d’aquesta reflexió inicial, ofereixo seguidament alguns punts per a la nostra reflexió.</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span></p> <a name='more'></a> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"></span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p> <h3 style="text-indent: -18pt; margin: 12pt 0cm 6pt 18pt; mso-list: l0 level1 lfo1" align="justify"><font color="#c00000"><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-ansi-language: ca"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">1.</font></font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">La nova Evangelització té el seu principal protagonista i actor en l’Esperit Sant</font></font></span></font></h3> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">El n. 6 del Missatge és –des del meu punt de vista– la clau per entendre adequadament què és la Nova Evangelització. Mons. Bruno Forte en la seva intervenció a l’aula sinodal havia advertit sobre la necessitat d’una visió més «pneumatològica» de la nova Evangelització. No es pot dir que el Missatge com a tal hagi assumit aquesta perspectiva. En no poques de les intervencions a l’Aula sinodal les referències a l’Esperit Sant o no hi eren o semblaven notes al peu de pàgina. El missatge es manté en aquesta línia, però exceptuant un número magnífic: el n. 6, que </span><span lang="ES"><a href="http://www.xtorey.es/?p=2090#more-2090"><span style="mso-ansi-language: ca" lang="CA"><font color="#0000ff">en la meva síntesi</font></span></a></span><span style="mso-ansi-language: ca"> he titulat «<em><span style="mso-ansi-language: ca">L</span><span lang="LA">’</span></em><em><span style="mso-ansi-language: ca">Esperit del Senyor, primer actor de la nova Evange</span><span lang="LA">lització</span></em>». La missió evangelitzadora en el nostre temps és, abans de res, la Missió de l’Esperit ja que l’Esperit ha estat enviat per l’Abbà i per Jesús, el Senyor Ressuscitat a l’Església i a tota la humanitat. És l’Esperit el qui fa memòria de Jesús, el qui ens porta a la veritat completa, el qui suscita en nosaltres –com un gran do– la fe, és l’Esperit el qui converteix, el qui prega, el qui crea comunió, el qui lluita victoriosament contra tots els mals esperits. «Allí on hi ha l’Esperit hi ha la llibertat». L’Esperit no suprimeix la nostra col·laboració: la suscita. La missió evangelitzadora és per a nosaltres col·laboració humil i generosa amb l’Esperit Sant. I es tradueix en la nostra vida com a «espiritualitat» o connexió permanent amb l’Esperit de l’Abbà i de Jesús. Ho va expressar molt bé el Concili Vaticà II en la Constitució «<em><span style="mso-ansi-language: ca">Dei Verbum</span></em>»:</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p> <blockquote> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">«L'Esperit Sant, pel qual la veu viva de l’Evangeli ressona en l'Església i per ella en el món, condueix els creients a tota veritat i fa habitar en ells amb abundància la paraula de Crist (cf. Col 3,16)</span><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ca">»</span><span style="mso-ansi-language: ca"> (<em><span style="mso-ansi-language: ca">Dei Verbum</span></em>, n. 8).</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p></blockquote> <h3 style="text-indent: -18pt; margin: 12pt 0cm 6pt 18pt; mso-list: l0 level1 lfo1" align="justify"><font color="#c00000"><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-ansi-language: ca"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">2.</font></font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">La nova Evangelització és també presentada pel Missatge com a «trobada amb Jesucrist»</font></font></span></font></h3> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">La mediació per a tota trobada amb el Senyor Ressuscitat és sempre l’Esperit Sant. Gràcies a la invocació de l’Esperit s’esdevé el misteri de la Consagració dels dons en el cos i en la sang de Jesús. Gràcies a la invocació de l’Esperit la comunitat eucarística es converteix en un sol Cos i un sol Esperit. Gràcies a l’Esperit som portats a la Presència de Jesús i gràcies a l’Esperit Jesús ve a nosaltres i es deixar trobar. En l’Esperit ens trobem amb el veritable Jesús, Evangeli de Déu. L’Esperit –deia Kathryn Tanner– «irradia la humanitat de Jesús».</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p> <h3 style="text-indent: -18pt; margin: 12pt 0cm 6pt 18pt; mso-list: l0 level1 lfo1" align="justify"><font color="#c00000"><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-ansi-language: ca"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">3.</font></font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">És paradoxal que l’Església sigui «</font></font></span><font style="font-size: 14pt"><em><span lang="LA"><font style="font-weight: bold">koinoni</font></span></em><em><span style="mso-ansi-language: ca"><font style="font-weight: bold">a de l</font></span><span lang="LA"><font style="font-weight: bold">’</font></span></em><em><span style="mso-ansi-language: ca"><font style="font-weight: bold">Esperit Sant</font></span></em><span style="mso-ansi-language: ca"><font style="font-weight: bold">», però aquesta és la condició de la seva missió</font></span></font></font></h3> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">Aquí hi ha una paradoxa: perquè «</span><em><span lang="LA">koinós</span></em><span style="mso-ansi-language: ca">» (d’aquí ve <em><span style="mso-ansi-language: ca">koinon</span><span lang="LA">i</span></em><em><span style="mso-ansi-language: ca">a</span></em>) significa «impur» i «</span><em><span lang="LA">hagios</span></em><span style="mso-ansi-language: ca">» (sant) tot el contrari. Amb això se suggereix que la santedat de l’Esperit no el «separa» de l’Església que també és pecadora, impura, ni tampoc el separa del món: l’Esperit ha estat vessat sobre tota carn. Deia Paul Evdokimov que «sabem on és l’Església; però no ens correspon a nosaltres jutjar on no hi és, l’Església». Només l’Esperit ho sap. L’Església és convidada per l’Esperit a col·laborar en la seva missió sense tancar-se, disposada escoltar i també a parlar i donar testimoniatge. La missió de l’Església no predetermina la missió de l’Esperit. Tot al contrari: la missió de l’Esperit ha de predeterminar la missió de l’Església en tot moment. L’Església ha d’estar disposada a «des-posseir-se», ha de renunciar al pensament totalitari. La causa de Jesús –en tant que Ell és la revelació de Déu, el Fill de Déu– és, ni més ni menys!, «la qüestió de Déu». Parlar de Déu és parlar de Jesús. Aquesta és la gran qüestió que nosaltres –els seguidors de Jesús– portem al diàleg interreligiós (Rowan Williams, <em><span style="mso-ansi-language: ca">The finality of Christ</span></em>), portem a la societat influenciada pel secularisme, l’ateisme, l’agnosticisme, l’oblit de Déu.</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p> <h3 style="text-indent: -18pt; margin: 12pt 0cm 6pt 18pt; mso-list: l0 level1 lfo1" align="justify"><font color="#c00000"><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-ansi-language: ca"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">4.</font></font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">La nova Evangelització és també «glorificació», doxologia</font></font></span></font></h3> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">L’Esperit Sant no solament ens porta a la veritat completa. Ell és el glorificador de Déu Pare del Fill. L’Esperit porta l’obra de Déu –la creació i la redempció– a la seva apoteosis. D’aquí ve la importància que té en la nova Evangelització la glorificació de Déu a través, sobretot, de la Litúrgia sacramental i mistèrica, però també a través de la pietat popular. Aquí està l’Esperit Sant «glorificant», mostrant-se en el rostre de tots els redimits en la seva infinita diversitat (Vladimir Lossky). La nova Evangelització pot ser compresa com la gran iniciativa de l’Esperit Sant en el nostre temps per «donar glòria a Déu», a l’Abbà i al Fill Jesús, per a fer-li descobrir a la humanitat actual els seus valors, les seves virtuts, els seus assoliments, el seu humanisme, la seva bellesa i, al mateix temps, per sanar-la dels seus mals i errors i expulsar d’ella els mals esperits que intenten dominar-la. I també és una gran iniciativa de l’Esperit Sant per fer-li descobrir a l’Església fins a quin punt és estimada per Jesús, tots els valors i virtuts que l’adornen, tota la bellesa que irradia amb la seva litúrgia, la seva caritat, la seva doctrina, el seu testimoniatge i per sanar-la també de les seves impureses, els seus mals, els seus pecats, la seva paràlisi missionera.</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p> <h3 style="text-indent: -18pt; margin: 12pt 0cm 6pt 18pt; mso-list: l0 level1 lfo1" align="justify"><font color="#c00000"><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-ansi-language: ca"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">5.</font></font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">I quina novetat?</font></font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold"> </font></font></span></font><span style="mso-ansi-language: ca"></span></h3> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">La novetat que aporta la nova Evangelització, entesa d’aquesta manera, no exclou òbviament noves estratègies missioneres, ni nous llenguatges o formes de comunicació, ni tampoc la creativitat artística o l’agudesa intel·lectual per fer més bell el missatge i la presència. «Allò nou» s’esdevé, sobretot, en un nivell més profund: en el descobriment de la Presència en tots nosaltres –a l’Església i fora de l’Església, a la humanitat i al planeta, al planeta i a cosmos– d’un «principi diví» que crea harmonia, comunió: que «en Ell vivim, ens movem i som», que «és amb nosaltres fins a la fi dels temps», que és «el Regne de Déu» ja inaugurat. Es tracta de l’«invent de tots els invents». Descobrir aquesta Presència és reconèixer que «<span style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-repeat: repeat; background-position: 0% 0%; color: "><font style="background-color: #ffffee">Déu ha estimat tant el món</font></span></span><span class="apple-converted-space"><span style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-repeat: repeat; background-position: 0% 0%; color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"><font style="background-color: #ffffee"> </font></span></span><span style="mso-ansi-language: ca">…», que tot està regit pel principi «Misericòrdia». Que aquest món, tal com és, no està deixat de les mans de Déu: està cridat a ser viscut en Aliança indissoluble amb Déu. Que és un món cridat a ser «casa de tots», on tots tinguin un sol cor i una sola ànima i tot en comú.</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p> <blockquote> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">La nova Evangelització consisteix a anunciar amb una convicció certa que el mal no té futur; que l’oblit i menyspreu de Déu no porta cap futur ni en té. Que ningú no pot aturar la baixada de la Nova Jerusalem i la celebració de les noces de l’Anyell amb tota la humanitat. Aquesta és la novetat que il·luminarà la nostra generació, i encegarà els qui no es deixin captivar per ella!</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p></blockquote> <h3 style="text-indent: -18pt; margin: 12pt 0cm 6pt 18pt; mso-list: l0 level1 lfo1" align="justify"><font color="#c00000"><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-ansi-language: ca"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">6.</font></font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">I quin missatge?</font></font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold"> </font></font></span></font><span style="mso-ansi-language: ca"></span></h3> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">Si Déu ens ha parlat i ens ha enviat el seu Fill-Paraula, si l’Esperit parla per mitjà dels Profetes, per què dubtar-ho? El missatge és «la Paraula de Déu» transmesa de mil maneres, comunicada convincentment, creïblement, apassionadament. Es tracta de deixar que Déu parli «al cor», que la seva Paraula sigui «l’espasa de doble tall», que el seu missatge arribi fins als confins del món. I fer-ho amb l’estil de Jesús: no com qui va pertot arreu renyant, espantant, com un profeta de desgràcies i denúncies, com un crític que tot ho veu malament, com un personatge tronat, de museu, pestilent, des-ubicat. Sinó més aviat, com a missatger de l’Alegria, de la bona nova, com a gent capaç d’entusiasmar, com a persones mogudes per l’Esperit Sant que escampen arreu la bona olor de Crist Jesús. Nosaltres no comuniquem el Missatge de la Paraula com a «solistes», sinó com a «cor simfònic». L’anunci de l’Evangeli del Regne de Déu arriba al cor i transforma quan es fa de forma coral simfònica (que siguin u perquè el món cregui!, pregava Jesús). Hem d’assajar molt perquè la Paraula arribi així als nostres contemporanis. L’assaig ens harmonitza amb la gran i bella tradició eclesial de 21 segles, és a dir, amb la fe dels nostres pares i mares; ens harmonitza amb la fe professada avui en tots els continents, en tantes i tantes esglésies particulars i comunitats de creients. Ser portadors i portadores de la Paraula evangelitzadora és oferir en nosaltres tot aquest meravellós conjunt simfònic de tants testimonis en comunió. Per a això, que n’és d’important ser deixebles a l’escola de la Paraula i de la Tradició! No es malgasta el temps assistint al llarg de la vida a aquesta escola. Sempre s’aprèn alguna cosa de nou, sempre es descobreixen noves perspectives i horitzons.</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p> <blockquote> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">El Papa és el gran director d’orquestra –no el solista intèrpret!– que ens convida a tots a integrar-nos en l’únic cor mundial i a compassar-nos i a interpretar la nostra pròpia partitura en benefici del conjunt bell i harmoniós. També els nostres bisbes tenen aquesta mateixa funció en el cor de cada església particular. Saben molt bé que l’Església funciona polifònicament i no en «unísons» o en «solos». Per això, es fan responsables si fan callar veus que figuren en la partitura de l’Esperit de Déu; però que és fantàstica la seva funció, quan són capaços d’integrar la diversitat en una bella interpretació!</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p></blockquote> <h3 style="text-indent: -18pt; margin: 12pt 0cm 6pt 18pt; mso-list: l0 level1 lfo1" align="justify"><font color="#c00000"><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-ansi-language: ca"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">7.</font></font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold">I a on cal dur la nova Evangelització?</font></font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold"> </font></font></span></font><span style="mso-ansi-language: ca"></span></h3> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">Els llocs a què l’Esperit de Jesús ens envia no són –com en altres temps– «les missions». Som enviats a tot el món, a aquest món en tot el seu entramat meravellós i també pervers: al món dels pobres i marginats, de l’economia mundial i local, de la política, de la ciència, de l’educació, de les comunicacions i xarxes socials, a la societat del coneixement i la informació. Som enviats per gaudir del diàleg amb tantes persones intel·ligents de bona i bella voluntat i també per al difícil diàleg amb el món del fonamentalisme religiós o secularista, de la perversitat i els baixos fons, amb el món de les xarxes del mal; i, òbviament, per sofrir-ne les conseqüències! Cal estar molt atents a les «mocions de l’Esperit». Ell proveeix a cada moment allò que cal realitzar. I els seus missioners i missioneres –i és clar també i especialment les nostres Institucions i Comunitats– hem d’estar en tot moment disponibles per a «una nova missió». Per això, hem de renunciar a la institucionalització de la missió sense data de final. És propi de cada missió rebuda, que tingui el seu inici i la seva conclusió. I això val també per a les nostres institucions. La mobilitat que requereix la missió acabarà amb molts immobilismes, amb les anomenades «vaques sagrades» a les quals no se’ls pot tocar i que perpetuen institucions incapaces de renovar-se. Per això, la nova Evangelització requereix re-estructuracions, re-organitzacions: l’Església i les seves comunitats s’han de <span style="mso-spacerun: yes"> </span>re-organitzar per a la nova Evangelització. La missió ha de donar la seva configuració a l’Església, i no l’Església donar la seva configuració a la missió. Aquí rau –segons la meva manera de veure– el «quid» de la qüestió: en el canvi de paradigma. Serà la nova Evangelització –protagonitzada per l’Esperit– la que ens re-organitzi, la que ens transformi, ens torni «nous» o ens faci «néixer de nou». Sí, la nova Evangelització està exigent un «néixer de nou» del Matrimoni i la Família en una nova època, un «néixer de nou» del ministeri Ordenat en un context nou, un «néixer de nou» de la Vida Consagrada –perquè altrament pot entrar en processos de mort i extinció–, un «néixer de nou» del laïcat amb totes les seves formes, moviments i associacions. L’Església reconeix que la nova Evangelització li està exigint un nou paradigma de diferenciació i comunió eclesial. Estarem ara en disposició de fer possible el gran somni del Concili Vaticà II? Pot ser que sigui aquesta la gràcia de l’Esperit Sant per al nostre temps. Ell ja ens envia senyals.</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> <span style="mso-spacerun: yes"> </span></span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p> <blockquote> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-ansi-language: ca">Quan alguna cosa de nou està naixent, apareix el Drac apocalíptic per devorar la criatura tan bon punt neixi. Que s’ho pensin molt bé, els qui des del seu escepticisme o fins i tot cinisme, o des de la seva mandra, s’oposin i menyspreïn aquesta gràcia que ens és concedida: poden convertir-se en còmplices del Drac. No obstant això, tot es concitarà perquè el projecte de l’Esperit continuï endavant.</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: ca"> </span><span style="mso-ansi-language: ca"></span></p></blockquote> <p style="margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="ES"> </span></p> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-20575340049638051552012-11-01T09:55:00.001-07:002012-11-01T12:43:18.429-07:00MISSATGE FINAL. SÍNODE DE BISBES 2012<p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="right"> </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Roma, 28/10/2012</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="right"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Versió al català de <br>Pere Codina i Mas</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Germans i germanes:</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">«Gràcia a vosaltres de part de Déu, el nostre Pare i del Senyor Jesucrist</span><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font face="Times New Roman">»</font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> (Rm 1, 7). Bisbes de tot el món, convidats pel bisbe de Roma, el papa Benet XVI, ens hem reunit per reflexionar junts sobre «la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> i, </span>abans de tornar a les nostres Esglésies particulars, ens volem adreçar a tots vosaltres, per animar i orientar el servei a l’Evangeli en els diversos contextos en els quals estem cridats avui a donar testimoniatge.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">1. Com la samaritana al pou</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Ens deixem il·luminar per una pàgina de l’Evangeli: la trobada de Jesús amb la dona samaritana (cf. Jn 4, 5-42). No hi ha home o dona que en la seva vida, com la dona de Samaria, no es trobi al costat d’un pou amb una gerra buida, amb l’esperança de sadollar el desig més profund del cor, aquell que només pot donar significat ple a l’existència . Avui són molts els pous que s’ofereixen a la set de l’home, però convé discernir per evitar aigües contaminades. És urgent orientar bé la recerca, per no caure en desil·lusions que poden ser ruïnoses.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Com Jesús, al pou de Sicar, també l’Església sent el deure de seure al costat dels homes i dones del nostre temps, per fer present el Senyor en les seves vides, de manera que el puguin trobar, perquè només </span>el seu Esperit <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">és l’aigua que dóna la vida veritable i eterna. Només Jesús és capaç de llegir fins al fons del cor i desvelar-nos la nostra veritat: «M’ha dit tot el que he fet</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">, explica la dona als seus veïns. Aquesta paraula d’anunci<span style="mso-spacerun: yes"> </span>–a la qual s’uneix la pregunta que obre a la fe: «Serà Ell el Crist?</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> – mostra que el qui ha rebut la vida nova de la trobada amb Jesús, al seu torn no pot fer altra cosa que esdevenir anunciador de veritat i esperança envers els altres </span>La pecadora convertida es converteix en missatgera de salvació i condueix tota la ciutat cap a Jesús.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> De l’acollida del testimoni la gent passarà després a l’experiència directa de la trobada: «Ja no creiem pel que tu has dit; nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">.</span></p> <a name='more'></a> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">2. Una nova evangelització</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Conduir els homes i les dones del nostre temps cap a Jesús, a la trobada amb Ell, és una urgència que apareix en totes les regions</span> tant les d’antiga com les de recent evangelització. A tot arreu se sent la necessitat de revifar una fe que corre el risc d’apagar-se en contextos culturals que obstaculitzen el seu arrelament personal, la seva presència social, la claredat dels seus continguts i els seus fruits coherents. No es tracta de començar tot de nou, sinó –amb l’ànim apostòlic de Pau, el qual afirma: <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«A</span><span style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-repeat: repeat; background-position: 0% 0%; color: "><font style="background-color: #ffffee">i de mi si no anunciés l'evangeli!</font></span><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">» </span>(1Co 9,16)– es tracta d’inscriure’s en el llarg camí de proclamació de l’Evangeli que, des dels primers segles de l’era cristiana fins al present, ha recorregut la història i ha edificat comunitats de creients arreu de la terra. Per petites o grans que siguin, aquestes són el fruit del lliurament de molts missioners i de no pocs màrtirs, de generacions de testimonis de Jesús, dels quals guardem una memòria agraïda. <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Els canvis socials i culturals </span>econòmics, polítics i religiosos <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">ens criden, tanmateix, a fer alguna cosa nova: a viure d’una manera renovada la nostra experiència comunitària de fe i l’anunci, mitjançant una evangelització «nova en el seu ardor, en els seus mètodes, en les seves expressions</span><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font face="Times New Roman">»</font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> (Joan Pau II, <i style="mso-bidi-font-style: normal">Discurs a la XIX Assemblea del <span><font style="font-variant: small-caps">celam</font></span></i>, </span>Port-au-Prince, <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">9 març 1983, n. 3) com va dir Joan Pau II. Una evangelització dirigida, com ens ha recordat Benet XVI, «principalment a les persones que, havent rebut el baptisme, s’han allunyat de l’Església i viuen sense cap referència a la vida cristiana [...], per afavorir en aquestes persones una nova trobada amb el Senyor, l’únic que omple de significat profund i de pau la nostra existència, per a afavorir el redescobriment de la fe, font de gràcia que comporta alegria i esperança per a la vida personal, familiar i social</span><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font face="Times New Roman">»</font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> </span>(Benet XVI, Homilia en la celebració eucarística per a la solemne inauguració de la XIII Assemblea general ordinària del Sínode dels Bisbes, Roma 7 octubre 2012<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">).</span></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">3. La trobada personal amb Jesucrist en l’Església</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Abans d’entrar en la qüestió sobre la forma que ha d’adoptar aquesta nova evangelització, sentim l’exigència de dir-vos, amb profunda convicció, que la fe es decideix, sobretot, en la relació que establim amb la persona de Jesús, que ens surt a l’encontre. L’obra de la nova evangelització consisteix a proposar novament al cor i a la ment, no poques vegades distrets i confusos, dels homes i dones del nostre temps i, sobretot a nosaltres mateixos, la bellesa i la novetat perenne de la trobada amb Crist. Us convidem a tots a contemplar el rostre del Senyor Jesucrist, a entrar en el misteri de la seva existència, lliurada per nosaltres fins a la creu, ratificada com a do del Pare per la seva resurrecció d’entre els morts i comunicada a nosaltres mitjançant l’Esperit. En la persona de Jesús es revela el misteri de l’amor de Déu Pare per tota la família humana. Ell no ha volgut deixar-la a la deriva de la seva impossible autonomia, sinó que l’ha unida a si mateix mitjançant un renovat pacte d’amor.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">L’Església és l’espai que Crist ofereix en la història per a poder-lo trobar, perquè Ell l’hi ha lliurat la seva Paraula, l’hi ha lliurat el baptisme que ens fa fills de Déu, l’hi ha lliurat el seu Cos i la seva Sang, l’hi ha lliurat la gràcia del perdó del pecat, sobretot en el sagrament de la Reconciliació, l’hi ha lliurat l’experiència d’una comunió que és talment reflex del misteri de la Santíssima Trinitat, i l’hi ha lliurat la força de l’Esperit que ens mou a la caritat envers els altres.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Hem de constituir comunitats acollidores, en les quals tots els marginats es trobin com a casa, amb experiències concretes de comunió que, amb la força ardent de l’amor, –</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Mireu com s’estimen</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> (Tertulià, Apologètic, 39, 7)– atreguin la mirada desencantada de la humanitat contemporània. </span>La bellesa de la fe ha de resplendir, particularment, en la sagrada litúrgia, sobretot en l’Eucaristia dominical. És precisament en les celebracions litúrgiques on l’Església mostra el seu rostre d’obra de Déu i fa visible, en les paraules i en els gestos, el significat de l’Evangeli.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">És la nostra tasca avui el fer accessible aquesta experiència d’Església i multiplicar, per tant, els pous als quals convidar als homes i dones assedegats i possibilitar la seva trobada amb Jesús, oferir oasi en els deserts de la vida. </span>D’això són responsables les comunitats cristianes i, en elles, cada deixeble del Senyor. Cadascun ha de donar un testimoniatge insubstituïble per tal que l’Evangeli pugui creuar-se amb l’existència de tantes persones. Per això, se’ns exigeix la santedat de vida.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">4. Les ocasions de la trobada amb Jesús i l’escolta de l’Escriptura</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-language: en-us">Alguns preguntaran com portar a la pràctica tot això. </span>No es tracta d’inventar noves estratègies, gairebé com si l’Evangeli fos un producte per posar al mercat de les religions, sinó que es tracta de descobrir les maneres com, davant la trobada amb Jesús, les persones s’han acostat a Ell, i per Ell s’han sentit cridades i adaptar-les a les condicions del nostre temps.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Recordem, per exemple, com Pere, Andreu, Jaume i Joan van estats cridats per Jesús en el context del seu treball, com Zaqueu va poder passar de la simple curiositat a l’escalf de la taula compartida amb el Mestre, com el centurió havia demanat la intervenció del Senyor davant la malaltia d’una persona estimada, com el cec de naixement l’havia invocat com a alliberador de la seva pròpia marginació, com Marta i Maria havien vist recompensada amb la seva pròpia presència l’hospitalitat de la casa i del cor. Podríem continuar encara recorrent les pàgines dels Evangelis i trobant qui sap les maneres com la vida de les persones s’ha obert, en les més diverses condicions, a la presència de Crist. </span>I el mateix podríem fer amb tot el que l’Escriptura ens diu de l’experiència missionera dels apòstols a la primera Església.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La lectura freqüent de la Sagrada Escriptura, il·luminada per la Tradició de l’Església que ens la lliura i la interpreta autènticament, no només és un pas obligat per conèixer el contingut mateix de l’Evangeli, és a dir, la persona de Jesús en el context de la història de la salvació, sinó que, a més, <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">ens ajuda a descobrir espais nous de trobada amb Ell, formes noves d’acció veritablement evangèliques, arrelades en les dimensions fonamentals de la vida humana: la família, el treball, l’amistat, la pobresa i les proves de la vida, etc. </span></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">5. Evangelitzar-nos a nosaltres mateixos i disposar-nos a la conversió</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Volem ressaltar que la nova evangelització es refereix, en primer lloc, a nosaltres mateixos. A</span>quests dies, molts bisbes ens han recordat que, per poder evangelitzar el món, l’Església, abans de res, s’ha de posar a l’escolta de la Paraula. La invitació a evangelitzar es tradueix en una crida a la conversió.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Sentim sincerament el deure convertir-nos a la potència de Crist, que és capaç de fer totes les coses noves, sobretot nostres pobres persones. <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Hem de reconèixer amb humilitat que la misèria, les debilitats dels deixebles de Jesús, especialment dels seus ministres, afebleixen la credibilitat de la missió. </span>Som plenament conscients, començant per nosaltres els Bisbes, que no podrem estar mai a l’altura de la crida del Senyor i de l’Evangeli que ens ha lliurat perquè l’anunciem a tothom. <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Sabem que hem reconèixer humilment la nostra feblesa davant les ferides de la història i no deixem de reconèixer els nostres pecats personals. </span>Estem, a més, convençuts que la força de l’Esperit del Senyor pot renovar la seva Església i pot fer-la novament esplendorosa si ens deixem transformar per Ell. Ho mostra la vida dels sants, la memòria dels quals i el relat de les seves vides són instruments privilegiats de la nova evangelització.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Si aquesta renovació és confiada a les nostres forces, hi hauria seriosos motius de dubte, però en l’Església la conversió i l’evangelització no ens tenen a nosaltres, pobres homes, com a primers actors, sinó el mateix Esperit del Senyor. Aquí rau la nostra força i la nostra certesa, que el mal no tindrà mai l’última paraula </span>ni en l’Església ni en la història<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">: «Que els vostres cors s’asserenin i no temin</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> (Jn 14, 27),va dir Jesús als seus deixebles.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La tasca de la nova evangelització descansa sobre aquesta serena certesa. Nosaltres confiem en la inspiració i en la força de l’Esperit, que ens ensenyarà el que hem de dir i el que hem de fer, fins i tot en les circumstàncies més difícils. Per això, el nostre deure és vèncer la por amb la fe, el cansament amb l’esperança, la indiferència amb l’amor.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">6. Reconèixer en el món d’avui noves oportunitats d’evangelització</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Aquest serè coratge sosté també la nostra mirada sobre el món contemporani. No ens sentim atemorits per les condicions del temps en què vivim. El nostre món està ple de contradiccions i de desafiaments, però no deixa de ser creació de Déu, i encara que ferit pel mal, sempre és el món que Déu estima, la seva terra, en la qual es pot tornar a sembrar la llavor de la Paraula perquè torni a donar fruit. </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">No hi ha lloc per al pessimisme en les ments i en els cors d’aquells que saben que el seu Senyor ha vençut la mort i que el seu Esperit actua amb força en la història</span>. Amb humilitat, però també amb decisió –aquella que ve de la certesa que la veritat sempre venç– ens apropem a aquest món i volem veure en ell una invitació del Ressuscitat a ser testimonis del seu nom. La nostra Església és viva i afronta els reptes de la història amb la fortalesa de la fe i del testimoniatge de molts fills seus.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Sabem que enmig del món hem d’afrontar una batalla contra <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span>els Principats i les Potències<span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span> i <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span>els esperits del mal<span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span> (Ef 6,12). No amaguem els problemes que reptes com aquests suposen, però no ens espanten. Això ho assenyalem d’una manera especial davant els fenòmens de globalització, que han de ser per a nosaltres oportunitat per estendre la presència de l’Evangeli. També les migracions –tot i el pes del sofriment que comporten, i amb les quals volem estar sincerament propers, amb l’acolliment propi dels germans– són ocasions de difusió de la fe i de comunió en totes les seves formes, com ha esdevingut en el passat. <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">La secularització i la crisi de la primacia de la política i de l’Estat demanen a l’Església que repensi la seva pròpia presència enmig de la societat, </span>sense renunciar-hi. <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Les moltes i sempre noves formes de pobresa obren espais inèdits al servei de la caritat: la proclamació de l’Evangeli compromet l’Església a estar al costat dels pobres i compartir amb ells els seus sofriments, com Jesús ho feia. També en les formes més aspres d’ateisme i agnosticisme hi podem reconèixer, ni que sigui de maneres contradictòries, no un buit, sinó una nostàlgia, una espera que necessita una resposta adequada. </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Davant els interrogants que les cultures dominants plantegen a la fe i a l’Església, renovem la nostra confiança en el Senyor, amb la certesa que també en aquests ambients l’Evangeli és portador de llum i capaç de sanar tota feblesa de l’home. No som nosaltres els qui conduïm l’obra de l’evangelització, sinó Déu, com ens ha recordat el Papa: <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span>La primera paraula, la iniciativa veritable, l’activitat veritable ve de Déu i només introduint-nos en aquesta iniciativa divina, només implorant aquesta iniciativa divina, podem també nosaltres arribar a ser –amb ell i en ell– evangelitzadors<span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span>. (Benet XVI, Meditació de la primera congregació general de la XIII Assemblea general ordinària del Sínode dels Bisbes, Roma 8 octubre 2012)<b><span style="font-family: ; color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: en-us; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-no-proof: yes; mso-themecolor: accent1"></span></b></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">7. Evangelització, família i vida consagrada</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Des de la primera evangelització la transmissió de la fe en les successives generacions ha trobat un lloc natural en la família. En ella –amb un paper molt significatiu desenvolupat per les dones, sense que amb això vulguem disminuir la figura paterna i la seva responsabilitat– els signes de la fe, la comunicació de les primeres veritats, l’educació en la pregària, el testimoniatge dels fruits de l’amor, han estat infosos en la vida dels nens i adolescents dins el context de l’atenció que tota família reserva al creixement dels seus petits. Malgrat la diversitat de les situacions geogràfiques, culturals i socials, tots els bisbes del Sínode han confirmat aquest paper essencial de la família en la transmissió de la fe. <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">No es pot pensar en una nova evangelització sense sentir-nos responsables de l’anunci de l’Evangeli a les famílies i sense ajudar-los en la tasca educativa. </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">No amaguem el fet que avui la família, que es constitueix amb el matrimoni d’un home i una dona que els fa «una sola carn</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> (Mt 19,6) oberta a la vida, es veu travessada arreu per factors de crisi, envoltada de models de vida que la penalitzen, oblidada de les polítiques de la societat, de la qual és cèl·lula fonamental, no sempre respectada en els seus ritmes ni sostinguda en els seus esforços per les pròpies comunitats eclesials. Però, precisament això ens impulsa a afirmar que hem de desenvolupar una atenció per la família i per la seva missió en la societat i en l’Església, creant itineraris específics d’acom­pa­nyament abans i després del matrimoni. </span>Volem expressar la nostra gratitud a tants esposos i famílies cristianes que amb el seu testimoniatge continuen mostrant al món una experiència de comunió i de servei que és llavor d’una societat més fraterna i pacífica.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">La nostra reflexió s’ha dirigit també a les situacions familiars i de convivència en què no es mostra la imatge d’unitat i d’amor per a tota la vida que el Senyor ens ha ensenyat. Hi ha parelles que conviuen sense el vincle sacramental del matri­moni; s’estenen situacions familiars irregulars construïdes sobre el fracàs de matrimonis anteriors: esdeveniments dolorosos que repercuteixen fins i tot sobre l’educació en la fe dels fills. A tots ells els volem dir que l’amor de Déu no abandona ningú, que l’Església els estima i és una casa acollidora amb tots, que continuen sent membres de l’Església, encara que no puguin rebre l’absolució sacramental ni l’Eucaristia. Que les comunitats catòliques estiguin obertes a acompanyar tots els qui viuen aquestes situacions </span>i afavoreixin camins de conversió i de reconciliació.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La vida familiar és el primer lloc on l’Evangeli es troba amb la vida ordinària i mostra la seva capacitat de transformar les condicions fonamentals de l’existència en l’horitzó de l’amor. Però no és menys important, per al testimoniatge de l’Església, mostrar que aquesta vida en el temps s’obre a una plenitud que va més enllà de la història dels homes i que condueix a la comunió eterna amb Déu. Jesús no es presenta a la dona samaritana simplement com aquell que dóna la vida sinó com el qui dóna la <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span>vida eterna<span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span> (Jn 4, 14). El do de Déu que la fe fa present, no és simplement la promesa d’unes millors condicions de vida en aquest món, sinó l’anunci que el sentit últim de la nostra vida va més enllà d’aquest món i es troba en aquella comunió plena amb Déu que esperem en el final dels temps. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">D’aquest sentit de la vida humana més enllà d’allò que és terrenal, en són particulars testimonis enmig de l’Església i del món aquells que el Senyor ha cridat a la vida consagrada, una vida que, precisament perquè està dedicada del tot a ell, en l’exercici de la pobresa, la castedat i l’obediència, és el signe d’un món futur que relativitza qualsevol bé d’aquest món. Que de l’Assemblea del Sínode dels Bisbes arribi a aquests germans i germanes nostres la gratitud per la seva fidelitat a la crida del Senyor i per la contribució que han fet i fan a la missió de l’Església, l’exhortació a l’esperança en situacions no gens fàcils per a ells en aquests temps de canvi i la invitació a reafirmar-se com a testimonis i promotors de nova evangelització en els diversos àmbits de la vida en què els carismes de cada institut els situa.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">8. La comunitat eclesial i els diversos agents de l’evangelització</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">L’obra de l’evangelització no és tasca exclusiva d’algú a l’Església sinó del conjunt de les comunitats eclesials, on es té accés a la plenitud dels </span>instruments<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> de la trobada amb Jesús: la Paraula, els sagraments, la comunió fraterna, el servei de la caritat, la missió. </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">En aquesta perspectiva emergeix sobretot el paper de la parròquia com </span>a presència de l’Església al territori en el qual viuen els homes, <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">«font de la plaça</span><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font face="Times New Roman">»</font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">, com li agradava d’anomenar a Joan XXIII, on tots hi poden anar beure i trobar-hi la frescor de l’Evan­geli. La seva funció roman imprescindible, encara que les condicions particulars poden demanar una articulació en petites comunitats o vincles de col·laboració en contextos més amplis. Sentim, ara, el deure d’exhortar les nostres parròquies a unir a la tradicional cura pastoral del Poble de Déu les noves formes de missió que requereix la nova evangelització. </span>Aquestes, han d’arribar també a les variades formes de pietat popular.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En la parròquia continua sent decisiu el ministeri del sacerdot, pare i pastor del seu poble. A tots els preveres, els bisbes d’aquesta Assemblea sinodal expressem gratitud i proximitat fraterna per la seva tasca no gens fàcil i els convidem a unir-se cada vegada més al presbiteri diocesà, a una vida espiritual cada vegada més intensa i a una formació permanent que els faci capaços d’afrontar els canvis socials.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Al costat dels sacerdots reconeixem la presència dels diaques i també l’acció pastoral dels catequistes i de tantes figures ministerials i d’animació en el camp de l’anunci i de la catequesi, de la vida litúrgica, del servei caritatiu, així com les diverses formes de participació i de coresponsabilitat de part dels fidels, homes i dones, la dedicació de les quals en els diversos serveis de les nostres comunitats mai no serà prou reconeguda. També a tots ells els demanem que orientin la seva presència i el seu servei a l’Església en l’òptica de la nova evangelització, tenint cura de la seva pròpia formació humana i cristiana, dl coneixement de la fe i de la sensibilitat als fenòmens culturals actuals.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Mirant els laics, una paraula específica s’adreça a les diverses formes d’associació, antigues i noves, juntament amb els moviments eclesials i les noves comunitats. Totes elles són expressions de la riquesa dels dons que l’Esperit lliura a l’Església. També a aquestes formes de vida i compromís en l’Església expressem la nostra gratitud, tot exhortant-los a la fidelitat al propi carisma i a la plena comunió eclesial, de manera especial en l’àmbit de les Esglésies particulars. </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Donar testimoniatge de l’Evangeli no és privilegi exclusiu de ningú. Reconeixem amb goig la presència de molts homes i dones que amb la seva vida són signes de l’Evangeli enmig del món. Ho reconeixem també en molts dels nostres germans i germanes cristians amb els quals la unitat encara no és perfecta, tot i que han estat marcats amb el baptisme del Senyor i són els seus anunciadors. Aquests dies ens ha commogut l’experiència d’escoltar les veus de molts responsables d’Esglésies i Comunitats eclesials que ens han donat testimoniatge de la seva set de Crist i de la seva dedicació a l’anunci de l’Evangeli, convençuts també ells que el món fretura d’una nova evangelització. Estem agraïts al Senyor per aquesta unitat en l’exigència de la missió.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">9. Perquè els joves puguin trobar-se amb Crist</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Ens sentim propers als joves d’una manera molt especial, </span>perquè són part rellevant del present i del futur de la humanitat i de l’Església.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> La mirada dels bisbes cap a ells és tot menys pessimista. Preocupada, sí, però no pessimista. Preocupada perquè precisament sobre ells vénen a confluir les envestides més agressives d’aquests temps; no pessimista, tanmateix, sobretot perquè, i ho ressaltem, l’amor de Crist és qui mou allò profund de la història i a més, perquè descobrim en els nostres joves aspiracions pregones d’autenticitat, de veritat, de llibertat, de generositat, de les quals –n’estem convençuts– només Crist pot ser resposta capaç de saciar-los. </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Volem ajudar-los en la seva recerca i convidem les nostres comunitats a entrar sense reserves en una dinàmica d’escolta, de diàleg i de propostes valentes davant la difícil condició juvenil. </span>Per tal d’aprofitar i no apagar la potència del seu entusiasme. I per tal de mantenir a favor seu la justa batalla contra els tòpics i les especulacions interessades de les forces d’aquest món, esforçades a dissipar les seves energies i a esgotar-les en el seu propi interès, suprimint en els joves qualsevol memòria agraïda pel passat i qualsevol plantejament seriós per al futur.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">La nova evangelització té un camp particularment laboriós però alhora apassionant en el món dels joves, com mostren no poques experiències, des de les més multitudinàries com ara les Jornades Mundials de la Joventut, fins a aquelles més amagades però no menys importants, com són les nombroses i diverses experiències d’espiritualitat, servei i missió. Als joves, els reconeixem un paper actiu en l’obra de l’evangelització, sobretot en els seus ambients.</span></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">10. L’Evangeli en diàleg amb la cultura i l’experiència humana i amb les religions</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La nova evangelització té el seu centre en Crist i en l’atenció a la persona humana, per fer possible la trobada amb ell. Però el seu horitzó és tan ample com el món i no es tanca a cap experiència de l’home. Això significa que ella conrea, amb particular atenció, el diàleg amb les cultures, amb la confiança de poder trobar en totes elles les <span style="font-family: "><font face="Times New Roman">«</font></span>llavors del Verb<span style="font-family: "><font face="Times New Roman">»</font></span> de què parlaven els Sants Pares. En particular, la nova evangelització té necessitat d’una aliança renovada entre fe i raó, amb la convicció que la fe té recursos suficients per acollir els fruits d’una sana raó oberta a la transcendència i té, alhora, la força de sanar els límits i les contradiccions en les quals la raó pot ensopegar. La fe no deixa de contemplar els punyents interrogants que suposa la presència del mal en la vida i la història dels homes, ja que troba la llum de la seva esperança en la Pasqua de Crist. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El trobament entre fe i raó nodreix l’esforç de la comunitat cristiana al món de l’educació i la cultura. Un lloc especial en aquest camp, l’ocupen les institucions educatives i de recerca: escoles i universitats. Allí on es desenvolupa el coneixement sobre l’home i es dóna una acció educativa, l’Església es veu impulsada a testimoniar la seva pròpia experiència i a contribuir a una formació integral de la persona. En aquest àmbit mereixen una atenció especial les escoles i universitats catòliques, en les quals l’obertura a la transcendència, pròpia de tot itinerari cultural sincer i educatiu, ha de completar-se amb camins de trobada amb la persona de Jesucrist i de la seva Església. Vagi la gratitud dels bisbes a tots els qui, en condicions sovint difícils, exerceixen aquesta tasca.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">L’evangelització exigeix que es presti gran atenció al món de la comunicacions socials, que són un camí, especialment en el cas dels nous mitjans, en què s’encreuen moltes vides, molts interrogants i moltes expectatives. Moltes vegades són el lloc on es formen les consciències i es mostren els fets de la pròpia vida i cal que siguin una oportunitat nova per arribar al cor dels homes.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Un àmbit particular de trobament entre fe i raó es dóna avui en el diàleg amb el coneixement científic. </span>Aquest, d’altra banda, no es troba lluny de la fe, ja que és manifestació d’aquell principi espiritual que Déu ha posat en les seves criatures i que els permet de comprendre les estructures racionals que rauen a la base de la creació. Quan la ciència i la tècnica no presumeixen de tancar la concepció de l’home i del món en un àrid materialisme, es converteixen, llavors, en un preciós aliat per al desenvolupament de la humanització de la vida. També als responsables d’aquesta delicada tasca va adreçat el nostre agraïment.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Volem, a més, agrair el seu esforç, als homes i dones que es dediquen a una altra expressió del geni humà: l’art en les seves diverses formes, des de les més antigues a les més recents. En les seves obres, pel fet de tendir a donar forma a la tensió de l’home cap a la bellesa, reconeixem una manera particularment significatiu d’expressió de l’espiritualitat.</span> Restem agraïts quan les seves belles creacions ens ajuden a fer evident la bellesa del rostre de Déu i de les seves criatures. <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">La via de la bellesa és un camí particularment eficaç de la nova evangelització.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Més enllà de l’art, tota obra de l’home és un espai en el qual, mitjançant el treball, ell es fa cooperador de la creació divina. Al món de l’economia i del treball, li volem recordar que de la llum de l’Evangeli sorgeixen algunes crides urgents: <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">alliberar el treball d’aquelles condicions que no poques vegades el transformen en un pes insuportable amb una perspectiva incerta, amenaçada per la desocupació, especialment entre els joves; posar la persona humana al centre del desenvolupament econòmic i pensar aquest mateix desenvolupament com una ocasió de creixement de la humanitat en justícia i unitat. </span>L’home, mitjançant el treball amb què transforma el món, està cridat a salvaguardar el rostre que Déu ha volgut donar a la seva creació, també per responsabilitat envers les generacions esdevenidores.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><span style="mso-spacerun: yes"> </span></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">L’Evangeli il·lumina també les situacions de patiment en la malaltia. </span>En elles, els cristians estan cridats a mostrar la proximitat de l’Església envers els malalts i discapacitats i amb tots els qui amb professionalitat i humanitat treballen per la seva salut.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Un àmbit en el qual la llum d’Evangeli ha d’il·luminar els passos de la humanitat és el de la vida política, amb un compromís de dedicació desinteressada i transparent pel bé comú, </span>des del respecte total a la dignitat de la persona humana des de la seva concepció fins a la seva fi natural, de la família fundada sobre el matrimoni d’un home i una dona, de la llibertat educativa, en la promoció de la llibertat religiosa, en l’eliminació de les injustícies, les desigualtats, les discriminacions, la violència, el racisme, la fam i la guerra. Als polítics cristians que viuen el precepte de la caritat se’ls demana un testimoniatge clar i transparent en l’exercici de les seves responsabilitats.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">El diàleg de l’Església té el seu natural destinatari, també, en les altres religions. Si evangelitzem és perquè estem convençuts de la veritat de Crist, i no perquè estiguem contra ningú. L’Evangeli de Jesús és pau i alegria i els seus deixebles s’alegren de reconèixer tot el que l’esperit religiós humà ha sabut descobrir de bo i veritable en el món creat per Déu i ha expressat en les diferents religions. </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">El diàleg entre les religions vol ser una contribució a la pau, rebutja tota mena de fonamentalisme i denuncia qualsevol violència </span>que es produeix contra els creients i les greus violacions dels drets humans. Des de la pregària i la fraternitat les Esglésies de tot el món fan costat als germans que sofreixen i demanen als qui tenen a les seves mans els destins dels pobles que salvaguardin el dret de tothom a la lliure elecció, confessió i testimoniatge de la pròpia fe.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">11. L’any de la fe, la memòria del Concili Vaticà II i la referència al Catecisme de l’Església Catòlica</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">En el camí obert per la nova evangelització ens podrem sentir de vegades com en un desert, enmig de perills i privats de referències. El Sant Pare Benet XVI</span>, en l’homilia de la Missa d’obertura de l’Any de la fe, <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><span style="mso-spacerun: yes"> </span>ha parlat d’una «’desertificació’ espiritual</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> que ha avançat aquests últims decennis, però ell mateix ens ha donat ànims tot afirmant que «és a partir d’aquesta experiència de desert, d’aquesta buidor, que podem descobrir novament l’alegria de creure, la seva importància vital per a nosaltres, homes i dones. Al desert es descobreix el valor d’allò que és essencial per a viure</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> </span>(Benet XVI, Homilia en la celebració eucarística per a l’obertura de l’Any de la fe, Roma 11 octubre 2012).<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> Al desert, com la dona la samaritana, es va a buscar aigua i un pou d’on pouar-la: feliç el que hi troba el Crist! <span style="mso-spacerun: yes"> </span></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Donem gràcies al Sant Pare pel regal de l’Any de la fe, preciosa entrada en l’itinerari de la nova evangelització. Li donem gràcies també per haver unit aquest any a la memòria joiosa pels cinquanta anys de l’obertura del Concili Vaticà II, el magisteri fonamental del qual per al nostre temps es reflecteix en el Catecisme de l’Església Catòlica, reproposat, als vint anys de la seva publicació, com a referència segura de la fe. Són aniversaris importants que ens permeten de reafirmar la nostra plena adhesió als ensenyaments del Concili i el nostre convençut esforç a continuar la seva aplicació.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">12. Contemplant el misteri i propers als pobres</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En aquesta òptica volem indicar a tots els fidels dues expressions de la vida de la fe que ens semblen d’especial rellevància per incloure-les en la nova evangelització.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">El primer està constituït pel do i l’experiència de la contem­plació. Només des d’una mirada adorant envers el misteri de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, només des de la profunditat d’un silenci que se situa com espai que acull l’única Paraula que salva, es pot desenvolupar un testimoniatge creïble per al món. </span>Només aquest silenci orant pot fer que la paraula de la salvació no es confongui en mig del món amb els sorolls que l’envaeixen. Una vegada més torna als nostres llavis la paraula d’agraïment, ara adreçada a tots aquells, homes i dones, que en els monestirs i convents dediquen la seva vida a la pregària contemplativa. Necessitem moments de contem­plació que s’encreuin amb la vida ordinària de la gent. Llocs de l’esperit i del territori que són una crida cap a Déu; santuaris interiors i temples de pedra que són encreuament obligat pel flux d’expe­rièn­cies que s’hi esdevenen i en els què tots podem sentir-nos acollits, fins i tot aquells que no saben encara el que busquen.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">L’altre símbol d’autenticitat de la nova evangelització té la cara del pobre. Fer-se proper al qui està a la vora del camí de la vida no és només exercici de solidaritat, sinó sobretot un fet espiritual. </span>Perquè en el rostre del pobre resplendeix el mateix rostre de Crist: <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span><font style="background-color: #ffffee"><span style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-repeat: repeat; background-position: 0% 0%">tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu</span><span style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-repeat: repeat; background-position: 0% 0%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-repeat: repeat; background-position: 0% 0%"> (Mt 25,40)</span></font><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Als pobres, els reconeixem un lloc privilegiat en les nostres comunitats, un lloc que no exclou ningú, però que vol ser un reflex de com Jesús s’ha unit a ells. </span>La presència dels pobres a les nostres comunitats és misteriosament poderosa: canvia<span style="mso-spacerun: yes"> </span>les persones més que un discurs, ensenya fidelitat, fa entendre la fragilitat de la vida, exigeix pregària; en definitiva, condueix al Crist.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El gest de la caritat ha d’anar acompanyat, alhora, amb el compromís per la justícia, amb una crida que es realitza a tots, rics i pobres. <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Per això és necessària la introducció de la doctrina social de l’Església en els itineraris de la nova evangelització i tenir cura de la formació dels cristians </span>que treballen al servei de la convivència humana des de la vida social i política.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">13. Una paraula a les Esglésies de les diverses regions del món</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La mirada dels bisbes reunits en Assemblea sinodal abraça totes les comunitats eclesials presents arreu del món. Una mirada d’unitat, perquè única és la crida a la trobada amb el Crist, sense oblidar, tanmateix, la diversitat.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Els bisbes reunits en el Sínode <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">reservem una consideració particular, plena d’afecte i gratitud, a vosaltres, cristians de les Esglésies Orientals Catòliques, hereus de la primera difusió de l’Evangeli, experiència custodiada per vosaltres amb amor i fidelitat, i a vosaltres, cristians presents a l’Est d’Europa. </span>Avui l’Evangeli se us torna a proposar com a nova evangelització a través de la vida litúrgica, la catequesi, la pregària familiar diària, el dejuni, la solidaritat entre les famílies, la participació dels laics a la vida de la comunitat i al diàleg amb la societat. En no pocs llocs les vostres Esglésies són sotmeses a prova i tribulacions que donen testimoniatge de la vostra participació en la creu de Crist; alguns fidels es veuen obligats a emigrar i, mantenint viva la pertinença a les seves pròpies comunitats d’origen, poden contribuir a la tasca pastoral i a l’obra de l’evangelit­zació en els països d’acollida. Que el Senyor continuï beneint la vostra fidelitat i que sobre el vostre futur brillin horitzons de ferma confessió i pràctica de la fe en condicions de pau i de llibertat religiosa. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Ens adrecem a vosaltres que viviu a Àfrica i ressaltem la nostra gratitud pel testimoniatge que oferiu en situacions humanes molt difícils. Us exhortem a rellançar l’evangelit­zació rebuda en temps encara recents, a edificar-vos com a Església «família de Déu</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">, a reforçar la identitat de la família i a sostenir la tasca dels sacerdots i catequistes, especialment en les petites comunitats cristianes. </span>Afirmem, d’altra banda, l’exigència de desenvolupar el trobament de l’Evangeli amb les antigues i noves cultures. Fem un toc d’atenció al món de la política i als governs dels diversos països africans perquè, amb la col·laboració de tots els homes de bona voluntat, es promoguin els drets humans fonamentals i el continent es vegi alliberat de la violència i els conflictes que el fan sofrir.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Els bisbes de l’Assemblea sinodal us conviden, cristians d’Amèrica del Nord, a respondre amb goig a la crida de la nova evangelització, mentre admirem el fet que en la vostra jove història les vostres comunitats cristianes han donat fruits generosos de fe, caritat i missió. També convé reconèixer que moltes de les expressions de la cultura de la vostra societat estan lluny de l’Evangeli. </span>Es fa, doncs, necessària una invitació a la conversió, de la qual neix un compromís que no us situa fora de la vostra cultura, sinó que us crida a oferir a tots la llum de la fe i la força de la vida. Alhora que acolliu una nova població d’immigrants i refugiats a les vostres generoses terres, estigueu disposats a obrir les portes de les vostres cases a la fe. Fidels als compromisos adquirits en l’Assem­blea sinodal per a Amèrica, sigueu solidaris amb l’Amèrica Llatina en la tasca permanent d’evangelització del vostre continent. <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">El mateix sentiment de gratitud adreça </span>l’Assemblea del Sínode<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> a les Esglésies d’Amèrica Llatina i el Carib. Ens crida l’atenció en particular veure com s’han desenvolupat a través dels segles en el vostres països formes de pietat popular, </span>fortament arrelades en els cors de molts de vosaltres,<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> formes de servei a la caritat i de diàleg amb les cultures. Ara, davant els desafiaments del present, sobretot la pobresa i la violència, us exhortem a viure en un estat permanent de missió, anunciant l’Evangeli amb esperança i alegria, formant comunitats de veritables deixebles missioners de Jesucrist, mostrant el vostre testimoni com a font d’una societat justa i fraterna. </span>També el pluralisme religiós interpel·la les vostres Esglésies i els exigeix un anunci renovat de l’Evangeli.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">També a vosaltres, cristians d’Àsia, sentim la necessitat de dirigir-vos una paraula d’enfortiment i exhortació. La vostra presència, tot i ser una petita minoria en el continent on viuen gairebé dos terços de la població mundial, és una llavor profunda, confiada a la força de l’Esperit, que creix en el diàleg amb les diverses cultures, amb les antigues religions i amb tants pobres. </span>Encara que de vegades està situada al marge de la vida social i, en diversos llocs, fins i tot perseguida, l’Església d’Àsia, amb la seva fe forta, és una presència preciosa de l’Evangeli de Crist que anuncia justícia, vida i harmonia. Cristians d’Àsia, sentiu la proximitat fraterna dels cristians dels altres països del món, els quals no poden oblidar que en el vostre continent, a la Terra Santa, va néixer, va viure, va morir i va ressuscitar el mateix Jesús.<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Una paraula de reconeixement i d’esperança volem dirigir els bisbes a les Esglésies del continent europeu, avui en part marcat per una forta secularització, a voltes agressiva, i encara avui ferit pels llargs decennis de governs marcats per ideologies enemigues de Déu i de l’home Reconeixem el vostre passat i també el vostre present, en el qual l’Evangeli ha creat enmig d’Europa certeses i experiències de fe concre­tes i decisives per a la evangelització del món sencer, moltes vegades desbordants de santedat: riquesa del pensament teològic, varietat d’expressions carismàtiques, formes diverses al servei de la caritat amb els pobres, profundes experiències contemplatives, creació d’una cultura humanís­tica que ha contribuït a donar rostre a la dignitat de la persona i a la construcció del bé comú. Les dificultats del presents no us poden deixar abatuts, estimats cristians europeus: aquestes dificultats han de ser per a vosaltres un repte per a un anunci més joiós i viu de Crist i del seu Evangeli de vida.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Els bisbes de l’Assemblea sinodal saluden, finalment, els pobles d’Oceania, que viuen sota la protecció de la Creu del Sud, i els donem gràcies pel testimoniatge de l’Evangeli de Jesús. El sentit de l</span>a nostra pregària per vosaltres és que, com la dona samaritana en el pou, també vosaltres sentiu viva la set d’una vida nova i pugueu escoltar la Paraula de Jesús que diu: <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span><span style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-repeat: repeat; background-position: 0% 0%"><font style="background-color: #ffffee">Si sabessis quin és el do de Déu</font></span>!<span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span> (Jn 4, 10). Compro­meteu-vos a predicar l’Evangeli i a donar a conèixer Jesús al món d’avui. Us exhortem a trobar-lo en la vostra vida quotidiana, a escoltar-lo i a descobrir, mitjançant la pregària i la meditació, la gràcia de poder dir: <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span><span style="background-image: none; background-attachment: scroll; background-repeat: repeat; background-position: 0% 0%"><font style="background-color: #ffffee">Sabem que aquest és realment el salvador del món</font></span><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span> (Jn 4, 42).<span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">14. L’estrella de Maria il·lumina el desert</font></font></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">A punt de finalitzar aquesta experiència de comunió entre els bisbes de tot el món i de col·laboració amb el ministeri del successor de Pere, sentim ressonar en nosaltres el mandat de Jesús als seus deixebles: «Aneu i feu deixebles de tots els pobles [...] Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món</span><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"><font face="Times New Roman">»</font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">(Mt 28, 19-20). La missió aquesta vegada no es dirigeix a un territori en concret, sin</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: verdana">ó</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> que surt a trobar les dimensions més fosques del cor dels nostres contemporanis, per portar al trobament amb Jesús, el Vivent, que es fa present en les nostres comunitats.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">Aquesta presència omple de goig els nostres cors. Agraïts pel do rebut d’Ell aquests dies li dirigim el nostre cant de lloança: «La meva ànima magnifica el Senyor; [...] obra en mi meravelles</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"> (Lc 1, 46.49). </span>Les paraules de María són també les nostres: el Senyor ha fet realment grans coses a través dels segles per la seva Església en els diversos racons del món i nosaltres el lloem, amb la certesa que no deixarà de mirar la nostra petitesa per desplegar la potència del seu braç fins i tot els nostres dies i sostenir-nos en el camí de la nova evangelització.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'">La figura de Maria ens orienta en el camí. Aquest camí, com ens ha dit Benet XVI, podrà semblar una ruta pel desert; sabem que l’hem de recórrer portant amb nosaltres l’essencial: la proximitat de Jesús, la veritat de la seva Paraula, el pa eucarístic que ens alimenta, la fraternitat de la comunió eclesial i l’impuls de la caritat. És l’aigua del pou la que fa florir el desert. I, igual que a la nit del desert les estrelles es fan més brillants; així en el cel del nostre camí resplendeix amb vigor la llum de Maria, l’Estrella de la nova evangelització a la qual, confiats, ens encomanem. </span></p> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-9892044478560777362012-10-22T01:17:00.001-07:002018-07-11T21:00:51.633-07:00ESGLÉSIA I NACIÓ<h3 align="justify">
<span style="color: blue; font-weight: bold;">Antoni M. Oriol Tataret</span></h3>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Intervenció a la UCE<br />(Universitat Catalana d’Estiu)<br />Prada de Conflent, <br />23 d’agost de 2012</div>
<h3 style="margin: 18pt 0cm 6pt 14.2pt; text-indent: -14.2pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">1. Introducció</span></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Es tracta d’un tema que, important en si mateix objectivament, ho ha esdevingut també per a mi subjectivament des del triple punt de vista ministerial (sóc prevere de l’Església catòlica), professional (sóc professor emèrit de Teologia moral social) i vital (sóc català convençut i agraït); triple punt de vista que, ara i ací, esdevé intensament enriquit per la vostra presència i pel vostre interès.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Aquest any s’escau el cinquantè aniversari de l’inici del Concili ecumènic Vaticà II que representà un punt àlgid de presa de consciència de noves perspectives tant per a l’Església com per al món. El concili es referí al tema nacional no de manera exhaustiva, però sí significativa, recollint-ne el magisteri pontifici més immediat i il·luminant-ne el posterior.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Per aquesta raó en la meva exposició, em referiré, seguint l’ordre cronològic i de manera sintètica tant a la doctrina del mateix Concili sobre la nació, com a la dels dos Papes anteriors (Pius XI i Pius XII), dels dos d’immediats (Joan XXIII i Pau VI), i dels dos posteriors (Joan Pau II i Benet XVI). Aquesta doctrina ha estat recollida en el <em><span lang="LA">Compendi de la Doctrina social de l’Església</span></em>, al qual també em referiré, i assumida per l’Episcopat català en els documents <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arrels Cristianes de Catalunya </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Al servei del nostre poble</i>.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
En la primera part de la meva exposició em serviré de les síntesis contingudes en el meu llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nació i Magisteri Pontifici.</i></div>
<h3 style="margin: 18pt 0cm 6pt 14.2pt; text-indent: -14.2pt;">
<span style="color: #c00000;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-size: 14pt;">2. Síntesi doctrinal dels papes</span></span><span style="font-size: 14pt;"><span class="Ttulo3Car"><span style="mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: major-bidi; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></span><span style="font-weight: bold;">anteriors i immediat al Concili Vaticà II</span></span></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pius XI</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">,</i> en la seva primera encíclica (<em><span lang="LA">Urbi arcano</span></em>, 1922) contraposà el patriotisme i l'amor immoderat a la nació (el «nacionalisme»), a partir de la tesi que tots els pobles són germans i tenen dret a viure i progressar, tesi que reafirmà tres anys després a la <em><span lang="LA">Quas primas</span></em>. Als inicis dels anys 30 denuncià enèrgicament les amenaces, interiors i exteriors, de noves guerres i els nacionalismes i internacionalismes econòmics de caire imperialista. L'any 1937, amb la <em><span lang="LA">Mit brennender sorge</span></em> refusà el racisme i la ideologia de la religió nacional (prèviament, l'any 1934, el Sant Ofici ja havia condemnat «la fe mítica de la sang»). I l'any 1938 distingí lúcidament entre el nacionalisme «exagerat», especialment amb referència a les missions, i el nacionalisme «just, moderat i temperat, associat a totes les virtuts».</div>
<a name='more'></a><div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pius XII</i></b>, ja des de l'inici del seu ensenyament ens indicà l'«estrella polar» de l'apostolat de l'Església: la síntesi de particular i universal, que se situa a les antípodes de l'uniformisme. El dret a la vida i a la independència de totes les nacions, grans i petites, constitueix un postulat fonamental de la Doctrina social de l'Església. Cal un ordenament jurídic que estigui d'acord amb el dret de gents, la humanitat i l'equitat; aquest criteri transcendeix la seva pròpia concreció aplicativa a la postguerra mundial 1939-1945. Un Estat moralment ordenat ha de respectar les minories nacionals existents en el seu si i, aquestes, hi han de complir els deures civils comuns. El dret d'autodeterminació dels pobles és inviolable. Cal refusar el positivisme i l'instintivisme jurídics, directament oposats a la llei i a l'ordre natural. La vida nacional autèntica es contraposa radicalment amb la política nacionalista que intenta asservir-la a un Estat centralista i dominador. Tots els membres de la família humana tenen dret nacional a desenvolupar la seva cultura i caràcter.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan XXIII</i></b> posà en relleu la presència i acció de l'Església en les macrocultures, com ara la de la negritud, i sintetitzà, alhora que aprofundí, el comportament ètico-jurídic de les comunitats polítiques i, doncs, en la mesura que hi són concernides, de les nacions, a la claror de la quadrilogia: «veritat, justícia, solidaritat i llibertat». La veritat refusa les discriminacions racials o ètniques i afirma la igual dignitat, per naturalesa, de les comunitats polítiques. La justícia requereix que aquestes, mútuament, reconeguin llurs drets i compleixin llurs deures; solucionin llurs controvèrsies mitjançant el preament mutu, l'avaluació objectiva i l'avinença equitativa; i atenguin els drets de les minories ètniques. La solidaritat en la llibertat és la concreció suprema de les relacions d'amistat en què ha de culminar l'encontre dels pobles de la terra. </div>
<h3 style="margin: 18pt 0cm 6pt 14.2pt; text-indent: -14.2pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">3. El Concili Vaticà II</span></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
En el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Concili Vaticà II</i>, la presentació que de si mateixa fa l'Església com enviada a evangelitzar tots els pobles, nacions i cultures encarnant-s'hi fins al punt de purificar-ne, assumir-ne i potenciar-ne tots els valors és l'argument decisiu que explica el perquè de la seva constant, coherent i creixent presa de posició, doctrinal i activa, quant a les dimensions antropològica, ètica, jurídica i política de la vida de les nacions i del tarannà dels nacionalismes.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
L'Església no és una mera espectadora del món, sinó que n'és l'instrument de la plena salvació cristiana. Conseqüentment, ella no es desenvolupa paral·lelament a les nacions i cultures, sinó que ho fa en el seu si: transcendint-les «és per a» elles «essent-hi». El mot d'ordre fonamental de la seva presència vital en el món és el que el Concili de Calcedònia expressà a propòsit de Jesucrist. Anàlogament a com, en Crist, la natura divina i la humana s'uneixen sense confusió, divisió, mutació i separació, així l'Església, per ésser i missió, es relaciona amb el món sabent-se'n distinta, volent-s'hi unida, sense transformar-s'hi i, alhora, sense divorciar-se'n mai.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
El missatge del Concili Vaticà II s'expressa des d'una bipolaritat que respon objectivament al tarannà dels textos, dels quals, uns afecten directament l'Església («<em><span lang="LA">l'Ecclesia ad intra</span></em>») i uns altres s'adrecen expressament al Món («<em><span lang="LA">l'Ecclesia ad extra</span></em>»), segons les encertades formulacions del Cardenal Suenens.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
La major part dels documents del Concili Vaticà II pertanyen directament al pol de l’esfera eclesial. Ara bé, en conjunt contenen una gran riquesa de referències, implícites i explícites sobre el fet nacional.</div>
<h4 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<span style="color: #1f497d; font-size: 13pt;"><span style="font-weight: bold;">Documents Conciliars</span></span></h4>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Sacrosanctum Concilium</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>constitució sobre la Sagrada Litúrgia, enfronta el gran tema de la relació entre la Litúrgia i la pluralitat de cultures, d'una banda, establint, en clau negativa, de no obligar-les a una uniformitat rígida i, en clau positiva, de cultivar-les, promoure-les i discernir-les; i, d'una altra, possibilitant la variació i adaptació del Ritu romà, a partir de les tradicions i del geni de cada poble.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Lumen Gentium</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>constitució dogmàtica sobre l’Església, afirma, en clau negativa, que l’Església, en introduir el Regne de Crist en el món, no sostreu res al bé temporal de cap poble; i, en clau positiva, que fomenta i assumeix les capacitats, els béns i els costums dels pobles en la mesura de llur bondat; aquesta assumpció implica llur purificació, envigoriment i elevació. L’Església una i indivisa explicita i palesa la seva riquesa en la varietat de les Esglésies locals.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Orientalium Ecclesiarum</span></b></em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">,</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>decret sobre les Esglésies orientals catòliques, rebla que la varietat en l’Església, lluny de fer mal a la seva unitat, més abans la manifesta; ho fa conservant les tradicions de les dites Esglésies i adaptant la seva forma de vida (de l’Església) a les necessitats dels temps i dels llocs.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Unitatis Redintegratio</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">,</i> decret sobre l’ecumenisme, insisteix en la tesi de la unipluralitat; pren nota, però, amb gran realisme, que la diversitat eclesial, influïda per causes externes i afectada per «manca de comprensió i de caritat», ocasiona separacions. En funció de la tradició i amb vista a la reconciliació, cal conservar i fomentar el patrimoni litúrgic i espiritual dels orientals i la seva tradició d’autogovern.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Christus Dominus</span></b></em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">,</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>decret sobre el ministeri pastoral dels Bisbes, mostra el poble de Déu com a variat en la seva composició i té en compte el seu vessant orgànic i civil: en concret, les circumscripcions civils i les circumstàncies de persones i llocs, entre les quals les lingüístiques. Considera molt convenient la universalització de les Conferències episcopals, formades sia en el territori menor d’una nació, sia en el territori propi d’una nació, sia en un territori de distintes nacions, segons els casos.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Perfectae Caritatis</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>decret sobre la vida religiosa, propugna l’enculturació, que afecta la forma de viure, de pregar i de treballar dels membres dels Instituts religiosos, i dels Instituts com a tals, i ensenya que s’han d’acordar a les exigències de la cultura i a les circumstàncies socials i econòmiques. En les Esglésies novelles cal tenir present el tarannà i el comportament dels habitants, com també els costums i les circumstàncies del lloc.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Optatam Totius</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>decret sobre la formació sacerdotal, preveu un pla de formació sacerdotal peculiar per a cada nació, que adapti les lleis universals a les circumstàncies de temps i de llocs.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Gravissimum Educationis</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>declaració sobre l’educació cristiana, estableix una educació adient amb el fi propi, la personalitat, el sexe, la cultura i la tradició pàtries, alhora que oberta a la convivència fraterna amb altres pobles; ha d’introduir els educands en el patrimoni de la cultura adquirit per les generacions passades.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Nostrae Aetate</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>declaració sobre les religions no cristianes, afirma, d’una banda, que tots els pobles són una sola comunitat i, de l’altra, que, a la fi dels temps, tots els pobles caminaran sota la llum de la Ciutat santa. No hi ha lloc, doncs, per a discriminar entre homes i pobles en matèria de dignitat i drets.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Apostolicam Actuositatem</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>decret sobre l’apostolat dels seglars, remarca, en l’ordre nacional, que els catòlics han de cultivar la pietat envers la pròpia nació i el compliment dels deures civils i que, en l’ordre internacional, han de maldar per transformar en afecte fratern el creixent i indefugible sentit de solidaritat de tots els pobles. El laic ha d’ésser un membre escaient de la pròpia societat i de la pròpia cultura.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Dignitatis Humanae</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>declaració sobre la llibertat religiosa, ensenya que quan el poder polític, −transestatal, estatal, subestatal− tutela i fomenta el dret de llibertat religiosa en una nació, poble, ètnia, no solament tutela i fomenta l’home (individual i social) en una de les seves dimensions bàsiques, sinó que també afavoreix els esmentats poble, nació i ètnia alhora que la fruïció de la justícia i de la pau socials.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Ad Gentes</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>decret sobre l’activitat missionera, es refereix entre d’altres a: </div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">a)<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-variant: small-caps;">La llengua</span></b>: L’Església, que parla en totes les llengües i les entén i abraça totes, és instrument de la unió dels pobles en la catolicitat de la fe, prefigurada el dia de la Pentecosta. Pel que fa als missioners: que coneguin de forma més completa la història, les estructures socials i els costums dels pobles. <u>Quant a les llengües</u>, que les aprenguin en tal grau, que les puguin usar amb facilitat i correcció i així trobin entrada més fàcil a la intel·ligència i al cor dels homes.</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">b)<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-variant: small-caps;">Els pobles</span></b><span style="font-variant: small-caps;">:</span> Que els fidels cristians visquin per a Déu i per a Crist segons l’honest comportament de vida de llur poble; que, com a bons ciutadans, cultivin veritablement i eficaç l’amor a la Pàtria. Que les exigències comunes de la formació sacerdotal s’harmonitzin amb l’afany d’anar a l’encontre de la manera peculiar de pensar i d’actuar del propi poble;</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">c)<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-variant: small-caps;">Les cultures, La societat</span></b><span style="font-variant: small-caps;">: </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els laics han d’expressar la novetat de vida de l’home creat segons Déu en l’àmbit de la societat i de la cultura pàtria, d’acord amb les tradicions de llur nació. Ells han de conèixer aquesta cultura, guarir-la i conservar-la, desplegar-la d'acord amb les condicions recents i, finalment, perfeccionar-la en Crist, a fi que la fe cristiana i la vida de l'Església ja no siguin forasteres a la societat en la qual viuen, ans comencin a penetrar-la i a transformar-la.</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">d)<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-variant: small-caps;">Ètnia i nacionalisme exacerbat</span></b><span style="font-variant: small-caps;">:</span> Que els fidels cristians evitin el menyspreu de les altres ètnies i el nacionalisme exacerbat; que promoguin l’amor universal als homes.</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;"><span style="font-variant: small-caps;">e)</span><span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-variant: small-caps;">Pàtria</span></b><span style="font-variant: small-caps;">: </span>Que els fidels cristians visquin per a Déu i per a Crist segons l’honest comportament de vida de llur poble; que, com a bons ciutadans, cultivin veritablement i eficaç l’amor a la Pàtria</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Presbyterorum Ordinis</span></b><span lang="LA">,</span></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="LA"> </span></i>decret sobre la vida dels preveres, en la línia d'<em><span lang="LA">Optatam Totius</span></em>, insta la intercomunicació amb l'eventual nova nació que els preveres van a servir, concretant-ne el coneixement lingüístic, psicològic i social: com Pau, fet «jueu per als jueus».</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Gaudium et Spes</span></b></em><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>constitució pastoral, 1) pren nota de les tensions entre les nacions i de les aspiracions de les nacions a una certa comunitat universal; 2) subratlla la totalitat de la família humana com a referent indispensable dels grups; 3) veu com a contrària al designi de Déu tota discriminació cultural en els drets fonamentals de la persona, 4) alerta sobre la temptació del progrés amb vista a cercar només el propi bé, en detriment del de l’espècie humana; 5) estudia i aprofundeix les dimensions antropològica, fenomenològica i sociològica de la cultura, remarca el creixement simultani i harmònic de les seves dimensions universal i particular i en defensa la llibertat, el dret propi, el respecte i la inviolabilitat; 6) enuncia en clau positiva la salvaguarda i el desig de participació de les minories nacionals; 7) impulsa a cultivar la pietat envers la pàtria; 8) aprofundeix les actuals urgències i exigències de la família humana quant a la unitat, la pau, el dret de gents, el dret de legítima defensa dels pobles, la (futura) prohibició de tota guerra, el no al nacionalisme sia exacerbat sia imperialista, la necessitat d’obertura a tota la gènera humana; 9) traça directrius realistes d’acció per a les nacions en via de desenvolupament i desenvolupades; 10) i recorda les exigències de la llei divina quant al procés demogràfic.</div>
<h3 style="margin: 18pt 0cm 6pt 14.2pt; text-indent: -14.2pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">4. Papes immediat i posteriors al Concili Vaticà II</span></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pau VI</i></b> exposà àmpliament la posició positiva de la Santa Seu davant tant del sorgiment de la sobirania dels pobles com de les nacions enteses com a Estats ja constituïts, fonamentant-la en l'acció creadora de Déu i en la missió evangelitzadora de l'Església; precisà la seva posició global davant les realitats i els conceptes polítics; perfilà la seva posició ético-jurídico-política amb relació als Estats concrets; i constatà una munió de situacions negatives en la convivència nacional i internacional, proposant-ne vies de superació. Procedí anàlogament quant als espais continentals, sobretot l'europeu, i en perspectiva planetària, és a dir, en l'àmbit, els organismes i les mesures de caire internacional o d'abast mundial.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan Pau II</i></b> aprofundí la idea de nació en funció de la realitat i del concepte de cultura: la nació és per la cultura i per a la cultura. A la llum de la fe cristiana afirmà que allí on la paraula de Déu penetra en la profunditat de la consciència d'un poble i hi és acollida, determina per sempre el coneixement que aquest poble té de si mateix i de la seva història. En el món d'avui la pau exigeix de totes totes el respecte de les minories. Cal complementar la defensa dels drets de les persones amb la defensa dels drets dels pobles. La pau requereix l'harmonització de l'universal amb el particular des del triple punt de vista antropològic, ètic i jurídic; i el particular abraça, entre d'altres, els drets de les nacions a modelar la pròpia vida i a construir el propi futur. Déu s'ha complagut a tenir nacions; aquestes no són un mer fet casual humà. La fidelitat a la identitat nacional posseeix també un valor religiós. El dret internacional autèntic és aquell que és conforme als principis del dret natural i de la llei moral. Enfront d'un món que se submergeix en l'odi, cal proclamar que només el perdó possibilita la veritable pau i que el respecte de les diversitats és condició indispensable per a una relació genuïna entre individus i grups. </div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Benet XVI</i>:</b> estic confegint una antologia de textos del papa actual referits al tema nacional a fi de completar la del llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nació i Magisteri pontifici</i>. Per tant, encara no estic amb disposició de fer una síntesi del pensament sobre la nació d’aquest papa. Tanmateix, em permeto llegir-vos la resposta que Benet XVI donà a la pregunta sobre <span style="font-family: Times New Roman;">«</span>si encara se sent alemany i sobre quins són els aspectes en què influeix el seu origen alemany<span style="font-family: Times New Roman;">»</span>, que li van fer durant el seu viatge a Alemanya. La seva resposta ens dóna una perspectiva de com, de manera existencial, concreta la <em><span lang="LA">Doctrina social de l’Església</span></em> sobre el tema <em><span lang="LA">nació</span></em>: </div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt 14.2pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">«</span>Hölderlin va dir en una ocasió: “El que més importa és el naixement” i això, naturalment, també jo ho experimento. He nascut a Alemanya i l’arrel no es pot ni s’ha de tallar. Vaig rebre la meva formació cultural a Alemanya, la meva llengua és l’alemany i la llengua és la manera amb la qual l’esperit viu i actua, i tota la meva formació cultural va tenir lloc en aquest ambient. Quan faig teologia, la faig a partir de la forma interior que vaig aprendre a les universitats alemanyes i per desgràcia he d’admetre que continuo llegint més llibres alemanys que en altres idiomes. Per aquest motiu, en l’estructura cultural de la meva vida, aquest ser alemany és molt fort. La pertinença a la pròpia història, amb la seva grandesa i les seves debilitats, no es pot ni s’ha de suprimir. Per a un cristià s’hi afegeix quelcom més; amb el baptisme neix de nou, neix en un nou poble que està format per tots els pobles; un poble que comprèn tots els pobles i totes les cultures i en el qual es troba com a casa, sense amb això perdre el seu origen natural. Quan després s’assumeix una responsabilitat gran, com en el meu cas, perquè tinc la responsabilitat suprema en aquest nou poble, és evident que un s’identifica cada cop més amb el nou poble. L’arrel esdevé un arbre que creix en totes les direccions i el fet de pertànyer a aquesta gran comunitat de l’Església catòlica, un poble compost per tots els pobles, es fa cada cop més viva i profunda, forja tota l’existència sense renunciar per això al passat. Diria, per tant, que l’origen queda, subsisteix l’estructura cultural, persisteix naturalment també l’amor particular i l’especial responsabilitat, però tot això introduït i ampliat en la pertinença més gran, en la <em><span lang="LA">civitas Dei</span></em>, com diria sant Agustí, en el poble de tots els pobles on tots som germans i germanes.<span style="font-family: Times New Roman;">»</span></div>
<h3 style="margin: 18pt 0cm 6pt 14.2pt; text-indent: -14.2pt;">
<span style="color: #c00000;"><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">5. Compendi de la </span><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-weight: bold;">«</span></span><span style="font-weight: bold;">Doctrina social de l’Església</span></span><span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: Times New Roman; font-weight: bold;">»</span></span></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
El <em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Compendi de la Doctrina Social de l’Església</span></b></em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> conté </b>moltes referències al tema de la nació i a altres conceptes que hi tenen relació. El en número 157, que em permeto de llegir-vos, trobem una síntesi del conjunt: </div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<i><span style="font-family: Times New Roman;">«</span>El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions</i>: En efecte, “tot el que és cert per a l’home, també ho és per als pobles”. El Magisteri recorda que el dret internacional “es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, del dret a l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat”. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Els drets de les nacions no són sinó «els “drets humans” conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària». La nació té «un dret fonamental a l’existència»; a la «pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva “sobirania” espiritual»; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans fonamentals i, en particular, l’opressió de les minories»; a «construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada». L’ordre internacional requereix un <i>equilibri entre particularitat i universalitat</i>, a la realització del qual són cridades totes les nacions, el deure primer de les quals és el de viure en actitud de pau, de respecte i de solidaritat amb les altres nacions.<span style="font-family: Times New Roman;">»</span></div>
<h3 style="margin: 18pt 0cm 6pt 14.2pt; text-indent: -14.2pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">6. L’episcopat català i la doctrina social de l’Església</span><br /><span style="font-weight: bold;">sobre el tema nacional</span></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
A l’Església catalana tenim una llarga tradició de creients, eclesiàstics i laics, que han afirmat i defensat Catalunya com a nació. Ara i aquí em referiré als dos documents signats pel conjunt de l’episcopat català: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arrels cristianes de Catalunya </i>(1985) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Al servei del nostre poble</i> (2011)<i style="mso-bidi-font-style: normal;">.</i></div>
<h4 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<span style="color: #1f497d; font-size: 13pt;"><span style="font-weight: bold;">Arrels cristianes de Catalunya</span></span></h4>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Resumeixo en set tesis el contingut d’<em><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="LA">Arrels Cristianes de Catalunya</span></b></em><span lang="LA"> </span>que aprofundeix i aplica a la nostra realitat catalana la doctrina que acabo d’exposar.</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">A.<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span>Com a cristians assumim l'orientació ètica i com a catalans agraïm la contribució al bé comú del país, que els nostres bisbes ens han ofert en el document titulat «Arrels cristianes de Catalunya».</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">B.<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span>Catalunya és la nostra pàtria, que ens cal estimar i servir</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">C.<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span>Catalunya és la nostra nació, els drets jurídico-polítics de la qual ens cal instar i exercir</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">D.<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span>Catalunya és la nostra cultura, els trets de la qual ens cal assumir, discernir i envigorir</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">E. </span></span>Passat: l'Església catòlica ha contribuït de manera important a la forja i realització de Catalunya. Ens reconeixem i refermem en una ininterrompuda tradició de fidelitat al nostre país</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">F. </span></span>Present: la fe cristiana continua viva en sectors molt amplis de la nostra societat. Avui, en un context de pluralisme, la presència i l'acció de l'església catòlica al nostre país passa pel reconeixement i exercici efectius del dret humà i civil a la llibertat religiosa</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">G.<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span>Esdevenidor: rica en història i tradició, Catalunya és, al mateix temps, una terra freturosa de modernitat. La consciència catòlica ens apressa, amb vista al futur, a: mantenir i acréixer les tradicions de llibertat, treball i família; complir els deures de justícia social, alhora que multiplicar les iniciatives d'amor solidari; i acollir els qui han vingut a compartir la nostra vida des d'altres terres bo i instant llur solidarització amb la nova comunitat</div>
<div align="justify" class="MsoListParagraph" style="margin: 6pt 0cm 6pt 35.7pt; text-indent: -17.85pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: ignore;">H.<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 7pt;"> </span></span></span></span></span>La nostra ciutadania a la pàtria catalana és un camí i un tast provisional de la ciutadania joiosa i eterna en el cel”.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
El missatge d’<em><span lang="LA">Arrels cristines de Catalunya </span></em>va ser assumit en la resolució 105 del capítol tercer dedicat a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sol·licitud pels més pobres i marginats</i> del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Concili Provincial Tarraconense</b> de l’any 1995, del qual vaig ser relator. La resolució fa així: <span style="font-family: Times New Roman;">«</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Concili exhorta a incorporar progressivament l’ensenyament d’</i>Arrels<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>cristianes de Catalunya<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> entorn del nostre país</i>. Aquest ensenyament ha de ser interpretat d’acord amb la doctrina del Concili Vaticà II i la doctrina pontifícia<span style="font-family: Times New Roman;">»</span>.</div>
<h4 style="margin: 12pt 0cm 6pt;">
<span style="color: #1f497d; font-size: 13pt;"><span style="font-weight: bold;">Al servei del nostre poble</span></span></h4>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
Vint-i-cinc anys després de la publicació d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arrels Cristianes de Catalunya</i> i setze després del Concili Tarraconense, el nostres bisbes publicaren <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Al servei del nostre poble</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">.</i> Aquest document afirma, entre altres coses que:</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">«</span>La commemoració dels vint-i-cinc anys del document de l’episcopat català <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arrels cristianes de Catalunya</i> és una ocasió especialment idònia per reafirmar la validesa i l’actualitat del seu missatge, i alhora renovar el nostre compromís i el de tota l’Església Catòlica a Catalunya envers el nostre poble.<span style="font-family: Times New Roman;">»</span></div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">«</span>Igualment, en continuïtat amb els nostres predecessors, reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església<span style="font-family: Times New Roman;">»</span>.</div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">«</span>Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia.<span style="font-family: Times New Roman;">»</span></div>
<h3 style="margin: 18pt 0cm 6pt 14.2pt; text-indent: -14.2pt;">
<span style="color: #c00000; font-size: 14pt;"><span style="font-weight: bold;">7. Epíleg</span></span></h3>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El present polític de Catalunya i els esdeveniments més recents de la relació d’Espanya amb la nostra nació palesen que l’Estat espanyol persisteix amb més força encara a considerar-se un estat uninacional −de matriu castellana−, refusant el principi de la plurinacionalitat i actuant en conseqüència. </div>
<div align="justify" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 6pt;">
No hem de defallir en la nostra reacció contra aquest enfocament. Tampoc no ens ha de sorprendre que moltes persones de sana intenció en el nostre poble estiguin, ara i ací, preocupades per l’esdevenidor i que es replantegin de nova manera les grans esperances d’assolir la plenitud nacional. Correspon, d’una manera especial, als pensadors i polítics de la nostra nació −com tants ho feren en el passat− d’il·lustrar-nos, sostenir-nos i animar-nos en els nostres esforços per superar les dificultats que s’oposen a l’assoliment d’una vida nacional millor i més estable i, sobretot, per fressar els camins concrets que condueixen vers una completa i genuïna llibertat. </div>
<span style="mso-ansi-language: ca; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-language: ar-sa; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: es; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els catòlics també hi tenim molt a dir i a fer a partir de la Doctrina Social de l’Església. Cal que en el si de la nostra Església creixi la voluntat ferma i joiosa de contribuir a la defensa i progrés de la nostra pàtria.</span> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-52065189661152202342012-10-15T07:45:00.001-07:002012-10-26T10:54:34.275-07:00ELS DRETS DELS POBLES<h3 align="justify"><font style="font-weight: bold" color="#0000ff">Joan Pau II </font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="right">Discurs a l’Assemblea general de <br>l’Organització de les Nacions Unides <br>(5 d’octubre de 1995)</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Senyor President, Gentils Senyores, <span style="mso-spacerun: yes"> </span>Il·lustres Senyors!</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">1. És un honor per a mi prendre la paraula en aquesta Assemblea dels pobles, per celebrar amb els homes i les dones de tot país, raça, llengua, cultura, els cinquanta anys de la fundació de l’Organització de les Nacions Unides. Sóc plenament conscient que, adreçant-me a aquesta Assemblea, tinc l’oportunitat d’adreçar-me, en un cert sentit, a tota la família dels pobles que viuen sobre la terra. La meva paraula, que vol ser signe de l’estima i de l’interès de la Seu Apostòlica i de l’Església catòlica envers aquesta Institució, s’uneix de bon grat a la veu de tots els qui veuen en l’ONU l’esperança d’una futur millor per a la societat dels homes.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Adreço un viu agraïment, en primer lloc, al Secretari General, el Dr. Boutros Boutros-Ghali, per haver encoratjat ferventment la meva visita. Us estic també agraït a vós, Senyor President, per la cordial benvinguda amb què m’heu acollit en aquesta altíssima Convenció. Us saludo, finalment, a tots vosaltres, membres d’aquesta Assemblea general: us estic agraït per la vostra presència i per la vostra gentil atenció.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">He vingut avui entre vosaltres amb el desig d’oferir la meva contribució a aquesta significativa meditació sobre la història i el poder d’aquesta organització que acompanya i enriqueix la celebració d’aquest aniversari. La Santa Seu, en virtut de la missió específicament espiritual que la fa sol·lícita del bé integral de tot ésser humà, ha estat des dels començaments una convençuda sostenidora dels ideals i dels objectius de l’Organització de les Nacions Unides. La finalitat de cadascuna i el tracte operatiu són òbviament diversos, però la comuna preocupació per la família humana obre constantment davant l’Església i l’ONU vastes àrees de col·laboració. Aquest convenciment orienta i anima la meva reflexió d’avui: no es limitarà a específiques qüestions socials, polítiques i econòmiques, sinó més aviat a les conseqüències que els canvis extraordinaris ocorreguts els darrers anys tenen per al present i per al futur de tota la humanitat.</p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Un patrimoni comú de la humanitat </font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">2. Senyores i Senyors! Al llindar del nou mil·lenni som testimonis d’una extraordinària i global acceleració d’aquella recerca de llibertat que és una de les grans dinàmiques de la història de l’home. Aquest fenomen no està limitat a una sola part del món, ni és l’expressió d’una sola cultura. Al contrari, a cada angle de la terra, homes i dones, tot i estar amenaçats per la violència, han afrontat el risc de la llibertat, demanant que els fos reconegut un espai en la vida social, política i econòmica que els correspon per llur dignitat de persones lliures. Aquesta recerca universal de llibertat és realment una de les característiques que distingeixen el nostre temps.</p> <a name='more'></a> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify"></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En la meva visita anterior a les Nacions Unides, el 2 d’octubre de 1979, vaig poder posar en relleu que la recerca de la llibertat en el nostre temps té el seu fonament en aquells drets universals dels quals frueix l’home pel fet de ser-ho. Fou precisament la barbàrie registrada contra la dignitat humana allò que portà l’Organització de les Nacions Unides a formular, tot just tres anys després de la seva constitució, aquella Declaració universal dels drets de l’home que continua essent una de les més altes expressions de la consciència humana en el nostre temps. A l’Àsia i a l’Àfrica, a Amèrica, a Oceania i a Europa, homes i dones convençuts i coratjosos apel·len a aquesta Declaració per donar força a les reivindicacions d’una més intensa participació a la vida de la societat.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">3. És important per a nosaltres comprendre allò que podríem anomenar l’estructura interior d’aquest moviment mundial. Precisament el seu caràcter planetari ens ofereix una primera i fonamental «clau» que confirma que hi ha uns drets humans universals, arrelats en la naturalesa de la persona, en els quals es reflecteixen les exigències objectives i imprescindibles d’una llei moral universal. Ben lluny de ser afirmacions abstractes, aquests drets més aviat ens diuen quelcom important sobre la vida concreta de cada home i de cada grup social. Ens recorden també que no vivim en un món irracional o sense sentit, sinó que, al contrari, hi ha una lògica moral que il·lumina l’existència humana i fa possible el diàleg entre els homes i els pobles. Si volem que un segle de constricció deixi pas a un segle de persuasió, hem de trobar el camí per a discutir, amb un llenguatge comprensible i comú, sobre el futur de l’home. La llei moral universal, escrita en el cor de l’home, és aquella mena de «gramàtica» que serveix al món per afrontar aquesta discussió sobre el seu propi futur.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Des d’aquest punt de vista, és motiu de seriosa preocupació el fet que avui alguns neguin la universalitat dels drets humans, així com neguen que hi hagi una naturalesa humana compartida per tots. Cert, no hi ha un únic model d’organització política i econòmica de la llibertat humana, ja que cultures diferents i experiències històriques diverses donen origen a una societat lliure i responsable, amb diferents formes institucionals. Però una cosa és afirmar un legítim pluralisme de «formes de llibertat», i una altra negar el caràcter universal o intel·ligible de la naturalesa de l’home o de l’experiència humana. Aquesta segona perspectiva fa extremament difícil, per no dir impossible, una política internacional de persuasió.</p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Assumir el risc de la llibertat</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">4. Les dinàmiques morals de la recerca universal de la llibertat han aparegut clarament a l’Europa central i oriental amb les revolucions no violentes del 1989. Aquests esdeveniments històrics, desenvolupats en temps i llocs determinats han ofert una lliçó que va molt més enllà dels confins d’una específica àrea geogràfica: les revolucions no violentes del 1989 han demostrat que la recerca de la llibertat és una exigència que no pot ser suprimida, que brolla del reconeixement de la inestimable dignitat i valor de la persona humana, i ha d’acompanyar sempre al compromís a favor d’ella. El totalitarisme modern ha estat, abans que res, un assalt a la dignitat de la persona, un assalt que ha arribat fins a la negació del valor inviolable de la seva vida. Les revolucions de 1989 foren possibles gràcies al compromís d’homes i de dones coratjosos, que s’inspiraven en una visió diversa i, en darrer terme, més profunda i vigorosa: la visió de l’home com a persona intel·ligent i lliure, dipositària d’un misteri que la transcendeix, dotada de la capacitat de reflexionar i d’elegir -i, per tant, capaç de saviesa i de virtut. Va ser decisiva, per a l’èxit d’aquelles revolucions no violentes, l’experiència de la solidaritat social: enfront dels règims sostinguts per la força de la propaganda i del terror, aquella solidaritat va constituir el nucli moral del «poder dels sense poder», fou una primícia d’esperança i roman una admonició pel que fa a la possibilitat que l’home té de seguir en el llarg camí de la seva història, la via de les més nobles aspiracions de l’esperit humà.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Mirant avui aquells esdeveniments des d’aquest privilegiat observatori mundial, és impossible no veure la coincidència entre els valors que van inspirar aquells moviments populars d’alliberament i moltes dels compromisos morals escrits en la Carta de les Nacions Unides: penso per exemple en el compromís de «reafirmar la fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana»; com també en el compromís de «promoure el progrés social i millors condicions de vida en una llibertat més àmplia» (Preàmbul). Els cinquanta-i-un Estats que van fundar aquesta Organització el 1945 realment van encendre una torxa, la llum de la qual pot dissipar les tenebres causades per la tirania -una llum que pot indicar el camí de la llibertat, de la pau i de la solidaritat.</p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Els drets de les nacions</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">5. La recerca de la llibertat en la segona meitat del segle vint ha compromès no sols els individus sinó les nacions. A cinquanta anys del final de la segona guerra mundial és important recordar que aquell conflicte va sorgir a causa de les violacions dels drets de les nacions. Moltes d’elles van sofrir terriblement per l’única raó de ser considerades «altres». Van ser comesos crims terribles en nom de doctrines nefastes que predicaven la «inferioritat» d’algunes nacions i cultures. En un cert sentit, es pot dir que l’Organització de les Nacions Unides nasqué de la convicció que semblants doctrines eren incompatibles amb la pau; i l’esforç de la Carta de «salvar les futures generacions del flagell de la guerra» (Preàmbul) implicava certament el compromís moral de defensar tota nació i cultura d’agressions injustes i violentes.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Malauradament, també després del final de la segona guerra mundial els drets de les nacions han continuat essent violats. Per donar només alguns exemples, els Estats Bàltics i amplis territoris d’Ucraïna i de Bielorússia van ser absorbits per la Unió Soviètica, com ja havia passat amb Armènia, amb Azerbaidjan i Geòrgia al Caucas. Al mateix temps, les anomenades «democràcies populars» de l’Europa central i oriental van perdre de fet llur sobirania i van ser obligades a sotmetre’s a la voluntat que dominava tot el bloc. El resultat d’aquesta divisió artificial d’Europa fou la «guerra freda», és a dir, una situació de tensió internacional en la qual l’amenaça de l’holocaust nuclear es mantenia suspesa sobre el cap de la humanitat. Només quan la llibertat de les nacions de l’Europa central i oriental fou restablerta, la promesa de pau, que hauria pogut arribar amb el final de la guerra, va començar a prendre forma real per a moltes de les víctimes d’aquell conflicte.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">6. La Declaració universal dels drets de l’home, adoptada el 1948, ha tractat de manera eloqüent els drets de les persones; però encara no hi ha un anàleg acord internacional que afronti de manera adequada els drets de les nacions. Es tracta d’una situació quan ha de ser atentament considerada, per les qüestions urgents que planteja sobre la justícia i la llibertat en el món contemporani.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">En realitat el problema del ple reconeixement dels drets dels pobles i de les nacions s’ha presentat repetidament a la consciència de la humanitat, bo i suscitant també una notable reflexió ètico-jurídica. Penso en el debat desenvolupat durant el Concili de Constança al segle XV, quan els representants de l’Acadèmia de Cracòvia, presidits per Pawel Wlodkowic, van defensar coratjosament el dret a l’existència i a l’autonomia d’algunes poblacions europees. També és més coneguda la reflexió feta, en aquella mateixa època, per la Universitat de Salamanca en relació amb els pobles del nou món. En el nostre segle, a més, ¿no recordarem la paraula profètica del meu predecessor Benet XV, que durant la primera guerra mundial recordava a tothom que «les nacions no moren», i convidava a «ponderar amb consciència serena els drets i les justes aspiracions dels pobles» (<em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">Als pobles ara bel·ligerants i als seus caps</span></em>, 28 juliol 1915)?</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">7. Avui, el problema de les nacionalitats es col·loca en un nou horitzó mundial, caracteritzat per una forta «mobilitat» que fa cada vegada menys marcats els mateixos confins ètnico-culturals sota la pressió de múltiples dinamismes com les migracions, els mitjans de comunicació, i la mundialització de l’economia. Però, i precisament en aquest horitzó d’universalitat, veiem sorgir amb força particularismes ètnico-culturals, gairebé com una necessitat impetuosa d’identitat i de supervivència, una espècie de contrapès a les tendències homologants. És una dada que convé no infravalorar com si fos un simple residu d’un passat; demana més aviat ser desxifrada, per a una reflexió aprofundida en la pla antropològic i ètico-jurídic.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Aquesta tensió entre particular i universal, en efecte, es pot considerar immanent a l’ésser humà. La naturalesa comuna mou els homes a sentir-se, tal com són, membres d’una gran família. Però per a la concreta historicitat d’aquesta mateixa naturalesa, estan necessàriament lligats d’una manera més intensa a particulars grups humans; en primer lloc la família, després els diversos grups de pertinença, fins al conjunt del respectiu grup ètnico-cultural, que, no casualment indicat amb el terme «nació», evoca el «néixer», mentre que, indicat amb el terme «pàtria» («<em><span lang="LA">fatherland</span></em>»), evoca la realitat de la mateixa família. La condició humana és posada així entre aquests dos pols -la universalitat i la particularitat- en tensió vital entre ells; una tensió inevitable, però singularment fecunda, si és viscuda amb equilibri serè.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">8. Sobre aquest fonament antropològic es basen també «els drets de les nacions», que no són altra cosa que els «drets humans» presos en aquest específic nivell de la vida comunitària. Una reflexió sobre aquests drets certament no és fàcil, tenint en compte la dificultat de definir el concepte de «nació», que no s’identifica a priori i necessàriament amb l’Estat. És, tanmateix, una reflexió inajornable, si es volen evitar els errors del passat i proveir a un just ordre mundial.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">El seu dret a l’existència és certament el pressupòsit dels altres drets d’una nació: ningú, doncs -ni un Estat, ni una altra nació ni cap organització internacional- no està mai legitimat a considerar que una determinada nació no és digna d’existir. Aquest dret fonamental a l’existència no exigeix necessàriament una sobirania estatal, ja que són possibles diverses formes d’agregació jurídica entre diferents nacions, com ara en els Estats federals, en les Confederacions o en els Estats caracteritzats per àmplies autonomies regionals. Poden haver-hi circumstàncies històriques en les quals agregacions diverses d’una sobirania estatal poden resultar fins i tot aconsellables, però a condició que hi hagi un clima d’autèntica llibertat, garantida per l’exercici de l’autodeterminació dels pobles. El dret a l’existència implica naturalment, per a cada nació, el dret a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou allò que jo anomenaria la seva originària «sobirania» espiritual. La història demostra que en circumstàncies extremes (com les que s’han vist en la terra en què vaig néixer) precisament la seva mateixa cultura permet a una nació de sobreviure a la pèrdua de la pròpia independència política i econòmica. Cada nació té consegüentment també el dret a modelar la pròpia vida segons les pròpies tradicions, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans fonamentals i, particularment, l’opressió de les minories. Cada nació té també dret a construir el propi futur donant a les generacions més joves una educació apropiada.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Però si els «drets de la nació» expressen les vitals exigències de la «particularitat», no és menys important subratllar les exigències de la universalitat, expressades a través d’una forta consciència dels deures que les nacions tenen envers les altres i tota la humanitat. El primer de tots és certament el deure de viure en una actitud de pau, de respecte i de solidaritat amb les altres nacions. D’aquesta manera l’exercici dels drets de les nacions, equilibrat per l’afirmació i la pràctica dels deures, promou un fecund «intercanvi de dons», que enforteix la unitat entre tots els homes.</p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">El respecte de les diferències</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">9. Els darrers disset anys, durant els meus pelegrinatges per les comunitats de l’Església catòlica, he pogut entrar en diàleg amb la rica diversitat de nacions i de cultures de totes les parts del món. Malauradament, el món encara ha d’aprendre a conviure amb la diversitat, com ens ho han recordat dolorosament els recents esdeveniments als Balcans i a l’Àfrica central. La realitat de la «diferència» i la peculiaritat de l’«altre» poden a vegades ser sentides com un pes, o fins i tot com una amenaça. La por a la «diferència», amplificada per ressentiments de caràcter històric i exacerbada per les manipulacions de personatges sense escrúpols, pot conduir a la negació de la mateixa humanitat de l’«altre», amb el resultat que les persones entren en una espiral de violència de la qual ningú -ni tan sols els infants- no s’escapa. Situacions d’aquest gènere ens són avui ben conegudes, i el meu cor i les meves pregàries es dirigeixen en aquest moment d’una manera especial a les martiritzades poblacions de Bòsnia i Hercegovina.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Per amarga experiència, per tant, nosaltres sabem que la por de la «diferència», especialment quan s’expressa a través d’un estret i excloent nacionalisme que nega qualsevol dret a l’«altre», pot portar a un veritable malson de violència i de terror. I malgrat això, si ens esforcem a valorar les coses amb objectivitat, nosaltres podem veure que, més enllà de totes les diferències que distingeixen els individus i els pobles, hi ha una fonamental comunió, ja que les diverses cultures no són en realitat més que maneres diverses de plantejar la qüestió del significat de l’existència personal. I precisament aquí podem identificar una font del respecte que és degut a cada cultura i a cada nació: cada cultura és un esforç de reflexió sobre el misteri del món i en particular de l’home: és una manera de donar expressió a la dimensió transcendent de la vida humana. El cor de tota cultura està constituït per la seva obertura al més gran dels misteris: el misteri de Déu.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">10. Per tant, el nostre respecte per la cultura dels altres està arrelat en el nostre respecte per l’esforç que fa cada comunitat per donar resposta al problema de la vida humana. En aquest context ens és possible constatar com és important preservar el dret fonamental a la llibertat de religió i a la llibertat de consciència, com a pilars essencials de l’estructura dels drets humans i fonament de tota societat realment lliure. A ningú no és permès ofegar aquests drets usant el poder coercitiu per imposar una resposta al misteri de l’home.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Estranyar-se de la realitat de la diversitat -o, pitjor, intentar extingir aquesta diversitat- significa excloure la possibilitat de penetrar la profunditat del misteri de la vida humana. La veritat sobre l’home és l’immutable criteri amb el qual totes les cultures són judicades; però cada cultura té quelcom a ensenyar sobre una o altra dimensió d’aquesta veritat complexa. Per tant, la «diferència», que alguns troben tan amenaçadora, pot esdevenir, mitjançant un diàleg respectuós, la font d’una més profunda comprensió de l’existència humana.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">11. En aquest context cal aclarir la diferència essencial entre una insana forma de nacionalisme, que predica el menyspreu per les altres nacions o cultures, i el patriotisme que, en canvi, és el just amor pel propi país d’origen. Un veritable patriotisme no cerca mai de promoure el bé de la pròpia nació en perjudici d’altri. Això, de fet, acabaria per fer mal a la pròpia nació i produiria efectes perjudicials tant per a l’agressor com per a la víctima. El nacionalisme, especialment en les seves expressions més radicals, està, per tant, en antítesi amb el veritable patriotisme, i avui hem de treballar per fer que el nacionalisme exasperat no continuï proposant en formes noves les aberracions del totalitarisme. És un compromís que val, òbviament, també quan s’assumeix, com a fonament del nacionalisme, el mateix principi religiós, com desgraciadament passa en certes manifestacions de l’anomenat «fonamentalisme».</p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Llibertat i veritat moral</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">12. Senyores i Senyors! La llibertat és la mesura de la dignitat i de la grandesa de l’home. Viure la llibertat que els individus i els pobles cerquen és un gran repte per al creixement espiritual de l’home i per a la vitalitat moral de les nacions. La qüestió fonamental que tots hem d’afrontar és la de l’ús responsable de la llibertat, tant en la seva dimensió personal com en la social. Cal, doncs, que la nostra reflexió es faci sobre la qüestió de l’estructura moral de la llibertat, que és l’arquitectura interior de la cultura de la llibertat.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">La llibertat no és simplement absència de tirania o d’opressió, ni és llicència per a fer tot el que es vulgui. La llibertat posseeix una «lògica» interna que la qualifica i l’ennobleix: està ordenada a la veritat i es realitza en la recerca i en l’actuació de la veritat. Separada de la veritat de la persona humana, deriva, en la vida individual, en llicència i, en la vida política, en l’arbitrarietat dels més forts i en arrogància del poder. Per això, lluny de ser una limitació o una amenaça a la llibertat, la referència a la veritat sobre l’home -veritat que pot ser universalment coneguda a través de la llei moral inscrita al cor de cadascú- és, en realitat, la garantia del futur de la llibertat.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">13. En aquesta perspectiva s’entén que l’utilitarisme, doctrina que defineix la moralitat no a partir d’allò que és bo sinó a partir d’allò que proporciona avantatge, sigui una amenaça a la llibertat dels individus i de les nacions, i impedeixi la construcció d’una veritable cultura de llibertat. Això té aspectes polítics sovint devastadors, perquè inspira un nacionalisme agressiu, des del qual subjugar, per exemple, una nació més petita o més feble és presentat com un bé només perquè respon als interessos nacionals. No menys greus són els resultats de l’utilitarisme econòmic, que empeny els països més forts a condicionar i a explotar els més dèbils.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Sovint aquestes dues formes d’utilitarisme van juntes, i és un fenomen que ha caracteritzat àmpliament les relacions entre el «Nord» i el «Sud» del món. Per a les nacions en via de desenvolupament l’obtenció de la independència política ha estat massa sovint acompanyada d’una situació pràctica de dependència econòmica d’altres països. Cal subratllar que, en alguns casos, les àrees en via de desenvolupament han sofert precisament un retrocés tan considerable que a alguns Estats els manquen els mitjans per a subvenir les necessitats essencials dels seus pobles. Aquestes situacions ofenen la consciència de la humanitat i plantegen un formidable repte moral a la família humana. Afrontar aquest repte demana òbviament canvis tant en les nacions en via de desenvolupament com en les econòmicament més avançades. Si les primeres han de saber oferir garanties segures de correcta gestió dels recursos i de les ajudes, com també del respecte dels drets humans, substituint on calgui formes de govern injustes, corruptes o autoritàries per altres de tipus participatiu i democràtic, ¿no és potser veritat que obriran camí d’aquesta manera a les millors energies civils i econòmiques de la pròpia gent? I els països ja desenvolupats, per llur part, ¿no hauran potser de madurar, en aquesta perspectiva, comportaments derivats de lògiques purament utilitaristes i caracteritzats per sentiments de major justícia i solidaritat?</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Sí, il·lustres Senyores i Senyors! Cal que en l’escena econòmica internacional s’imposi una ètica de la solidaritat, si es vol que la participació, el creixement econòmic, i una justa distribució dels béns puguin caracteritzar el futur de la humanitat. La cooperació internacional, invocada per la Carta de les Nacions Unides «per resoldre problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari» (art. 1, 3) no pot ser pensada exclusivament en termes d’ajut o d’assistència, o precisament mirant els avantatges de la devolució dels recursos posats a disposició. Quan milions de persones sofreixen la pobresa -que significa fam, desnutrició, malaltia, analfabetisme i degradació- no solament hem de recordar-nos a nosaltres mateixos que ningú no té el dret d’explotar l’altre pel propi interès, sinó també, i sobretot, refermar el nostre compromís per aquella solidaritat que permet a d’altres de viure, en les concretes circumstàncies econòmiques i polítiques, aquella creativitat que és una característica distintiva de la persona humana i que fa possible la riquesa de les nacions.</p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Les Nacions Unides i el futur de la llibertat</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">14. Davant aquests enormes reptes, ¿no hem de recordar el paper que pertoca a l’Organització de les Nacions Unides? A cinquanta anys de la seva institució, se’n veu encara més la necessitat, però es veu també millor, a partir de l’experiència acomplerta, que l’eficàcia d’aquest màxim instrument de síntesi i de coordinació de la vida internacional depèn de la cultura i de l’ètica internacional que sosté i expressa. Cal que cada vegada més l’Organització de les Nacions Unides passi de la seva condició de ser una institució de tipus administratiu a la de centre moral, on totes les nacions del món es trobin com a casa, tot desenvolupant la consciència comuna de ser, per dir-ho així, una «família de nacions». El concepte de «família» evoca immediatament quelcom més que va més enllà de les simples relacions funcionals, o de la mera convergència d’interessos. La família és, per naturalesa, una comunitat fundada en la confiança recíproca, en el suport mutu i en el respecte sincer. En una autèntica família no hi ha el domini dels forts; al contrari, els membres més febles són, precisament per la seva feblesa, doblement acollits i servits.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Aquests són, traslladats al nivell de «la família de les nacions», els sentiments que han de constituir, abans que un simple deure, un dret, les relacions entre els pobles. L’ONU té l’objectiu històric d’afavorir aquest salt de qualitat de la línia internacional. No sols actuant com a centre d’eficaç mediació per a la solució dels conflictes, sinó també promovent aquells valors, aquelles actituds i aquelles iniciatives concretes de solidaritat que es mostrin capaces d’elevar les relacions entre les nacions des del nivell «organitzatiu», al nivell, per dir-ho així, «orgànic», des de la simple «existència amb» a l’«existència per» als altres, en un fecund intercanvis de dons, avantatjós primer de tot per a les nacions més febles, però en definitiva precursor de benestar per a tots.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">15. Només amb aquesta condició s’arribarà a la superació no sols de les «guerres guerrejades», sinó també de les «guerres fredes»; no solament a la igualtat de dret entre tots els pobles, sinó també a la seva activa participació en la construcció d’un futur millor; no solament al respecte de cada una de les identitats culturals, sinó a la seva plena avaluació, com a riquesa comuna del patrimoni cultural de la humanitat. ¿No és potser aquest l’ideal assenyalat per la Carta de les Nacions Unides, quan posa com a fonament de l’Organització «el principi de la sobirana igualtat de tots els seus membres» (art. 2, 1), o quan la compromet a «desenvolupar entre les nacions relacions amistoses, fonamentades en el respecte del principi de la igualtat dels drets i de l’autodeterminació» (art. 1,2)? Aquest és el camí ral que demana ser recorregut fins al final, també amb oportunes modificacions, si cal, del model operatiu de les Nacions Unides, per tenir en compte tot el que s’ha esdevingut en aquest mig segle, en aparèixer tants nous pobles a l’experiència de la llibertat en la legítima aspiració a «ser» i a «comptar» més.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Que tot això no sembli una utopia irrealitzable. És l’hora d’una nova esperança, que ens exigeix treure del futur de la política i de la vida dels homes la hipoteca paralitzant del cinisme. Ens convida a fer-ho justament l’aniversari que celebrem, tot proposant-nos de nou, amb la idea de les «nacions unides», una idea que parla eloqüentment de mútua confiança, de seguretat i de solidaritat. Inspirats per l’exemple de tots els qui han assumit el risc de la llibertat, ¿podrem nosaltres no acollir també el risc de la solidaritat i per tant el risc de la pau?</p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt" align="justify"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Més enllà de la por: la civilització de l’amor</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">16. Una de les més grans paradoxes del nostre temps és que l’home, que ha iniciat el període anomenat «modernitat» amb una segura afirmació de la pròpia «maduresa» i «autonomia», s’apropa al final del segle vintè amb por de si mateix, espantat per tot allò que ell mateix és capaç de fer, esfereït davant el futur. En realitat, la segona meitat del segle vintè ha vist el fenomen sense precedents d’una humanitat insegura de cara a la mateixa possibilitat d’un futur, per l’amenaça d’una guerra nuclear. Aquest perill, gràcies a Déu, sembla haver-se allunyat -i cal apartar amb fermesa, a nivell universal, tot que allò que el pot tornar a apropar, si no reactivar- però queda encara la por per al futur i del futur.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Perquè el mil·lenni ara ja a les portes pugui ser testimoni d’una nova florida de l’esperit humà, afavorida per una autèntica cultura de la llibertat, la humanitat ha d’aprendre a vèncer la por. Hem d’aprendre a no tenir por, reconquerint un esperit d’esperança i de confiança. L’esperança no és un optimisme fat, dictat per la ingènua confiança que el futur ha de ser necessàriament millor que el passat. Esperança i confiança són la premissa d’una activitat responsable i troben aliment en l’íntim santuari de la consciència, allí on «l’home es troba sol amb Déu» (Const. past. <em><span lang="LA">Gaudium et spes</span></em>, 16), i per això mateix intueix que no està sol enmig dels enigmes de l’existència, perquè està acompanyat de l’amor del Creador!</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Esperança i confiança podrien semblar temes que van més enllà dels fins de les Nacions Unides. En realitat, no és així. Perquè les accions polítiques de les nacions, argument principal de les preocupacions de la vostra Organització, sempre tenen a veure amb la dimensió transcendent i espiritual de l’experiència humana, i no podrien ignorar-la sense perjudicar la causa de l’home i de la llibertat humana. Tot allò que disminueix l’home fa mal a la causa de la llibertat. Per recuperar la nostra esperança i la nostra confiança al final d’aquest segle de sofriments, hem de recuperar la visió de l’horitzó transcendent de possibilitats al qual tendeix l’esperit humà.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">17. Com a cristià, per tant, no puc negar que la meva confiança i la meva esperança es fonamenten en Jesucrist, del qual se celebraran els dos mil anys del naixement a l’alba del nou mil·lenni. Nosaltres els cristians creiem que en la seva mort i en la seva resurrecció han estat clarament revelats l’amor de Déu i la seva sol·licitud per tota la creació. Jesucrist és per a nosaltres Déu fet home, inserit en la història de la humanitat. Precisament per això, l’esperança cristiana sobre el món i el seu futur s’estén a cada persona humana: no hi ha res autènticament humà que no tingui ressò en el cor dels cristians. La fe en Crist no ens empeny a la intolerància; al contrari, ens obliga a mantenir amb els altres un diàleg respectuós. L’amor per Crist no ens sostreu de l’interès pels altres, sinó que més aviat ens invita a preocupar-nos-en, sense excloure ningú, i privilegiant en tot cas els més febles i sofrents. Per això, mentre ens apropem al bimil·lenari del naixement de Crist, l’Església no demana res més sinó poder proposar aquest missatge de la salvació, i poder promoure’l amb esperit de caritat i de servei per a la solidaritat de tota la família humana.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">Senyores i Senyors! Sóc davant vostre com el meu predecessor, el papa Pau VI, fa exactament trenta anys, no com algú que té poder temporal -són paraules seves- ni com un líder religiós que invoca especials privilegis per a la seva comunitat. Sóc aquí davant vostre com un testimoni: un testimoni de la dignitat de l’home, un testimoni d’esperança, un testimoni de la convicció que el destí de tota nació reposa a les mans d’una misericordiosa Providència.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">18. Hem de vèncer la nostra por al futur. Però no podrem vèncer-la completament si no estem junts. La «resposta» a aquesta por no és la coacció, ni la repressió o la imposició d’un únic «model» social a tot el món. La resposta a la por que enfosqueix l’existència humana al final del segle vintè és l’esforç comú per construir la civilització de l’amor, fundada en els valors universals de la pau, de la solidaritat, de la justícia i de la llibertat. I l’«ànima» de la civilització de l’amor és la cultura de la llibertat: la llibertat dels individus i de les nacions, viscuda en una solidaritat i una responsabilitat oblatives.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="justify">No hem de tenir por del futur. No hem de tenir por de l’home. No és una casualitat que ens trobem aquí. Cada persona ha estat creada a «imatge i semblança» d’Aquell que és l’origen de tot allò que existeix. Tenim en nosaltres la capacitat de saviesa i de virtut. Amb aquests dons, amb l’ajut de la gràcia de Déu, podem construir el segle que està a punt d’arribar i per al proper mil·lenni una civilització digna de la persona humana, una veritable cultura de la llibertat. Ho podem fer i ho hem de fer. I, fent-ho, podrem adonar-nos que les llàgrimes d’aquest segle han preparat el terreny per a una nova primavera de l’esperit humà.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="right"><em><span lang="LA">L’Osservatore Romano</span></em>, <br>6 octubre 1995. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="right">Traducció de <br><i style="mso-bidi-font-style: normal">Documents d’Església</i></p> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-57915961169995136012012-10-07T01:39:00.001-07:002012-10-07T03:11:52.305-07:00COMMEMORACIÓ DEL CINQUANTENARI DE L’INICI DEL CONCILI VATICÀ II<p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal"><font style="font-weight: bold" color="#0000ff">Joan Planellas i Barnosell</font></p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal" align="right">En la <i style="mso-bidi-font-style: normal">Inauguració del Curs Acadèmic</i><br>a la Facultat de Teologia de Catalunya.<br>Barcelona, 4 d’octubre de 2012</p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal" align="right"><em>[Els subtítols són del responsable del blog]</em></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">[Introducció]</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Quan a l’octubre del 1962 s’inaugurava solemnement el Concili Vaticà II, un servidor encara no havia iniciat la preparació catequètica per a la Primera Comunió. Això vol dir que la meva generació ja no és de les que va viure l’esdeveniment conciliar quan aquest tenia lloc. La única cosa que recordo d’aquells anys és el dia que la meva mare a la pregària del vespre ―la mare ens feia resar cada dia― ens va dir a la meva germana i a mi que havíem de pregar molt pel papa Joan XXIII perquè es trobava greument malalt. Eren els primers dies del mes de juny de 1963, que culminarien amb el seu traspàs i amb l’elecció del nou papa: Pau VI. La vida i l’obra del Concili, per tant, la descobriria més tard, a partir del decenni següent, en els anys de formació en el Seminari de Girona. Sobretot dues persones ens van fer estimar i apreciar l’esdeveniment<span style="mso-spacerun: yes"> </span>conciliar: El Dr. Joan Busquets, el rector del Seminari durant la meva formació i antic degà-president d’aquesta Facultat de Teologia[1] i, especialment, el bisbe Jaume Camprodon, que havia iniciat el seu pontificat a Girona precisament en el mateix mes que jo havia entrat en el Seminari Major. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Què us diré en aquesta meva intervenció? El Dr. Armand Puig hi ha posat com a títol la paraula «prolusió», que vol dir «assaig de caràcter introductori». Així doncs, aquestes meves paraules no volen ser més que una senzilla introducció o com un humil preàmbul de tota la reflexió que pretenem portar a terme en les nostres Facultats eclesiàstiques en motiu del cinquantè aniversari del Concili Vaticà II.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">[Preguntes davant el Concili]</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Què dir doncs, del Concili Vaticà II del qual, dijous vinent (11 d’octubre), si a Déu plau, se’n celebraran 50 anys del seu inici? Quin va ser el seu objectiu primordial? Què en queda de tota aquella magna obra? Quin és el seu llegat? Ens hi hem d’apropar com si féssim tan sols una simple classe d’història? Donat el caràcter fugisser de tot esdeveniment històric, i en el marc del ritme acceleradíssim del món d’avui, fins i tot, alguns s’han fet aquesta pregunta: ¿pot tenir un significat permanent un Concili dels anys seixanta del segle passat i que, a més, no va definir dogmàticament cap doctrina?</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">[Resposta: deixar que parlin els Documents]</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Per respondre a tots aquests interrogants, d’una banda, ens convé aprofundir l’esdeveniment conciliar en si mateix, així com la seva recepció en el postconcili, amb un estudi acurat dels seus documents. És el que, de fet, ens demana el sant Pare Benet XVI en la seva Carta Apostòlica <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">Porta Fidei</span></em> en motiu de la promulgació de l’any de la fe que començarà si a Déu plau, la setmana vinent. El papa ens demana retornar als textos del Vaticà II que els Pares conciliars ens van deixar per herència, per tal «que ―cito textualment― siguin coneguts i assimilats com a textos qualificats i normatius del Magisteri, dins la Tradició de l’Església». (PF 5). El Catecisme de l’Església Catòlica promulgat ara fa vint anys, ens ajudarà també en aquesta comesa.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">[Resposta: Deixar que parlin als papes del Concili]</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Però a més, a banda d’anar directament als textos conciliars, existeix un altre camí que condueix de dret al cor del Concili i que, per tant, cal considerar-lo com una clau hermenèutica de primera magnitud per a poder avançar sòlidament en la comprensió de l’obra del Vaticà II. Aquesta altra clau és deixar parlar sobretot als papes del Vaticà II, Joan XXIII ―el papa que el convoca i l’inaugura― i Pau VI ―el papa que en recull el llegat i el porta a plenitud. Es tracta d’anar als seus propis textos, al·locucions i missatges, i poder veure de primera mà què volien, què pretenien, què esperaven tant Joan XXIII com Pau VI de l’esdeveniment conciliar.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">[Suenens interpretant Joan XXIII: </font><em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin"><font style="font-weight: bold">Ecclesia ad intra, Ecclesia ad extra</font></span></em><font style="font-weight: bold">]</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-style: italic">Iniciat el Concili, durant la primera setmana del mes de desembre del 1962, </span>els Pares conciliars debatien quina havia de ser la intenció bàsica del Concili, el seu centre unificador. El 4 de desembre, el cardenal Léon J. Suenens, de Malines-Brusel·les, seguint la perspectiva assenyalada sobretot en el radiomissatge del papa Joan XXIII d’un mes abans de l’inici del Vaticà II (11-IX-1962) així com en el discurs inaugural <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">Gaudet Mater Ecclesia</span></em>, proposava que fos un concili <i style="mso-bidi-font-style: normal">de Ecclesia</i>, amb dues perspectives: <i style="mso-bidi-font-style: normal">de Ecclesia ad intra </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal">de Ecclesia ad extra. </i>A la primera, era necessari exposar la naturalesa de l’Església i la seva activitat evangelitzadora, docent, santificadora i orant. A la segona, era convenient presentar la realitat eclesial en tant que estableix <i style="mso-bidi-font-style: normal">diàleg</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal">amb</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal">el</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal">món</i>: la vida de la persona humana, la justícia social, l’evangelització dels pobres, la pau.[2]<span style="vertical-align: super" class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-no-proof: no"> </span></span><span style="mso-bidi-font-style: italic"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-style: italic">A</span>l dia següent d’aquesta intervenció, parlà el cardenal Montini, el futur Pau VI. Es reafirmà en la direcció presa pel cardenal Suenens, i formulà la qüestió primària del Concili en aquests termes: «Què és l’Església? Què fa l’Església? [<em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">Quid est Ecclesia? Quid agit Ecclesia?]</span></em> Aquests són els dos eixos en els que és necessari disposar totes les qüestions d’aquest Concili. El misteri de l’Església i la missió de l’Església [<em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">Mysterium Ecclesiae et munus Ecclesiae</span></em>]».[3]<span style="vertical-align: super" class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-no-proof: no"> </span></span></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">[Pau VI estableix les quatre finalitats principals del Concili]</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Després, ja com a papa, en el seu importantíssim discurs d’obertura del segon període conciliar (29 setembre 1963), establia d’aquesta forma les quatre principals finalitats del Concili: «la noció, o, si es prefereix, la consciència de l’Església, la seva renovació, el restabliment de la unitat entre els cristians i el diàleg de l’Església amb els homes de la nostra època» (núm. 15). I aquest va ser el diàleg intern i extern del Concili. <span style="mso-bidi-font-style: italic">Per tant, aquestes alçades, podem ja indicar una mena de tesi de fons: el Vaticà II té una veritable projecció de futur perquè ressitua l’ésser i l’actuar de l’Església, arrelant-se i fonamentant-se en la genuïna Tradició, però amb els ulls posats en l’home d’avui, amb els seus neguits i esperances. </span>Com afirmava Jean Guitton, «l’arquitectura dogmàtica del Concili es desplegava al voltant de la idea de l’Església».[4]<span style="mso-bidi-font-style: italic"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Quins són els pilars d’aquesta arquitectura dogmàtica? Quins són els aspectes essencials d’aquest diàleg intern i extern? No és aquí el moment d’exposar el desenvolupament del treball conciliar, des dels més de setanta esquemes preparatoris que van anar culminant en les quatre grans constitucions: sobre la <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">litúrgia</span></em>, sobre <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">l’Església</span></em>, sobre la <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">revelació</span></em>, sobre l’<em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">Església en el món d’avui</span></em>. Però assenyalem-ne els trets característics:</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">[EL DIÀLEG INTERN DE L’ESGLÉSIA]</font></font></h3> <h4><font color="#0000ff"><em><font style="font-weight: bold">[«</font></em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: major-bidi"><font style="font-weight: bold">Ecclesia ad intra»</font></span><em><font style="font-weight: bold">: la consciència de l’Església]</font></em></font></h4> <h5 style="margin: 10pt 0cm 3pt"><font style="font-weight: bold" color="#000000"><em>[1. «Dei Verbum»: el fonament de tot]</em></font></h5> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">En tot l’intens treball conciliar hom s’adona que per tal de donar una visió englobant i completa de l’Església es feia necessari establir on i com havia de ser cercat el seu fonament. I aquest és la revelació divina. Tant en el debat inicial sobre la litúrgia, com en el debat sobre l’Esquema <i style="mso-bidi-font-style: normal">de <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">Ecclesia</span></em></i>, sobretot en el seu capítol I, això era ben patent. D’aquí que des de la lògica teològica, la constitució dogmàtica sobre la divina revelació adquireix un caràcter previ a tota l’obra del Concili. Des d’un punt de vista metodològic, encara que no estrictament cronològic, crec sincerament que la constitució dogmàtica <i style="mso-bidi-font-style: normal">Dei</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal">Verbum</i> revesteix un caràcter fundant sobre el qual s’eleva tot l’edifici doctrinal del Vaticà II. Ens recorda que el centre de la vida de l’Església és el misteri de Déu revelat en Crist i comunicat pel Sant Esperit. Hom poua aquest centre vital en l’Escriptura i la Tradició, que constitueixen el dipòsit sagrat de la Paraula de Déu confiat a l’Església i custodiat pel seu Magisteri autèntic. És així com l’«Església, amb la seva doctrina, amb la seva vida i el seu culte, perpetua i transmet a cada generació tot allò que és i tot allò que creu» (DV 8). A partir d’aquest eix fonamental a redós del misteri de Crist, que el trobem també a les altres constitucions conciliars, es podrà desplegar l’altra orientació, la de l’Església <i style="mso-bidi-font-style: normal">ad extra</i>, l’Església enviada a la missió, la que estableix diàleg amb el món.</p> <h5 style="margin: 10pt 0cm 3pt"><font style="font-weight: bold" color="#000000"><em>[2. «Sacrosanctum conciliium»: La litúrgia, el punt de partida]</em></font></h5> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Però el treball conciliar s’inicià des de la orientació de la <i style="mso-bidi-font-style: normal">Ecclesia ad intra</i>, des del diàleg intern, tractant d’aquella dimensió íntima de l’Església que és la divina litúrgia que, dins la concepció sacramental de la comunitat eclesial, comunitat eucarística, esdevé el cor, el fons i el cimal de la vida cristiana. La litúrgia és alhora el trobament amb el Crist, que actua personalment en la seva Església, i, al mateix temps, espera activa de la seva vinguda en la glòria. Per això dins el marc de la reforma i l’increment de la Litúrgia, el Concili encoratja els fidels a participar en l’acció litúrgica «d’una manera conscient, activa i fructuosa» (SC 11) i, especialment en l’eucaristia que ocupa en la litúrgia el primer lloc, com a font per la qual la gràcia de Crist s’estén als fidels i com a cimal, ja que la finalitat última de l’acció de l’Església és «la santificació dels homes en Crist i la glorificació de Déu» (SC 10). La constitució <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">Sacrosanctum Concilium </span></em>assumeix una part de l’objectiu de la renovació interna de l’Església que, en aquells moments inicials en què va ser debatuda i aprovada, posava els fonaments i, d’alguna manera, anticipava el tema central de tot el Concili que seria ―com s’ha dit― el de l’Església.[5]</p> <h5 style="margin: 10pt 0cm 3pt"><font style="font-weight: bold" color="#000000"><em>[3. «Lumen Gentium»: L’Església es diu ella mateixa]</em></font></h5> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">La constitució dogmàtica <i style="mso-bidi-font-style: normal">Lumen gentium</i> representarà el moment nuclear del diàleg intern, d’acord amb la pregunta: «Església, què dius de tu mateixa?» La <i style="mso-bidi-font-style: normal">Lumen gentium</i> procura donar resposta a la primera de les finalitats del Concili: expressar quina és la noció o la consciència de l’Església. A la conclusió de <i style="mso-bidi-font-style: normal">LG</i> 4 hi trobem l’eix vertebrador d’aquesta perspectiva, quan, a partir de la cèlebre frase de sant Cebrià, s’afirma que «l’Església es presenta tota “congregada, com un poble, per la unitat del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant” [<i style="mso-bidi-font-style: normal">«<em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">de unitate Patris et Filii et Spiritus Sancti plebs adunata</span></em>»</i>]»[6]. Per al bisbe de Cartago, «la unitat de l’Església no es pot comprendre sense la de la Trinitat»[7]. El corrent de vida va del Pare al Fill i, per aquest, a l’Esperit, desbordant-se cap a nosaltres per a «deïficar-nos». A partir d’aquesta tradició patrística <i style="mso-bidi-font-style: normal">«de Trinitate»</i>, el Vaticà II articula tant l’origen de l’Església com les seves perspectives missionera i escatològica, en la contemplació de l’acció de les tres Persones divines. Es tracta del designi històric de salvació de Déu U i Tri, que és qui convoca la santa Església per tal que tots els homes puguin ser «fills de Déu»[8]. El resultat final ha de ser la unitat de tots els santificats en l’Església[9].<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Aquesta unitat orgànica esdevé el fonament del sacerdoci comú de tots els fidels, dins el context del Poble de Déu, «Poble messiànic». La prioritat, com afirma Gérard Philips correspon a la <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">communio</span></em>, donat que el ministeri eclesial ha estat instituït al servei d’aquesta comunió eclesial.[10] En aquesta perspectiva, Yves M. Congar escriurà que «el pas profètic més decisiu en eclesiologia ha sigut, per mitjà del capítol <i style="mso-bidi-font-style: normal">De populo Dei</i> i la seva col·locació abans del capítol tercer sobre la jerarquia, l’haver reconegut la primacia de la qualitat del cristià o la ontologia de la gràcia inaugurada pel baptisme, per sobre de tota estructura jeràrquica»[11].<span style="mso-spacerun: yes"> </span></p> <h4><font color="#0000ff"><em><span style="mso-spacerun: yes"><font style="font-weight: bold"> </font></span><span style="font-family: ; color: ; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-themecolor: accent1"><font style="font-weight: bold">[</font></span></em><span><em><font style="font-weight: bold">«</font></em><font style="font-weight: bold">Ecclesia ad extra»</font><em><font style="font-weight: bold">: </font></em></span><em><span style="mso-spacerun: yes"><font style="font-weight: bold"> </font></span><font style="font-weight: bold">la missió de l’Església]</font></em></font></h4> <h5 style="margin: 10pt 0cm 3pt"><font color="#c00000"><font style="font-weight: bold"><em><font color="#000000">[4. «Gaudium et Spes»: l’Església enviada en missió]</font> </em></font></font></h5> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">A partir d’aquestes afirmacions, es desplega l’altre diàleg assenyalat tant per Joan XXIII, passant pel projecte Suenens, com pel mateix Pau VI: la de l’Església <i style="mso-bidi-font-style: normal">ad extra</i>, l’Església enviada en missió. El desenllaç d’aquesta perspectiva és la quarta constitució, la <i style="mso-bidi-font-style: normal">Gaudium</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal">et</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal">spes</i>, sobre l’Església en el món d’avui. Aquesta constitució que aplica una visió cristològica de l’ésser humà davant els grans problemes ètics, socials, polítics i econòmics, satisfà aquell diàleg assenyalat sobretot per Pau VI, tant en el Concili com en la seva encíclica <i style="mso-bidi-font-style: normal">Ecclesiam suam</i>: el diàleg amb l’home d’avui, l’obertura de l’Església cap a la societat moderna, per tal que ella, «experta en humanitat», com afirmava Pau VI en el discurs a l’ONU, pugui aportar-hi la seva llum i ajudar a trobar sentit al gran enigma de l’existència de l’home en aquest món.</p> <h4><font color="#0000ff"><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-weight: bold">[</font></span><font style="font-weight: bold">La resta, explanacions dels </font><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-weight: bold">«quatre </font></span><font style="font-weight: bold">pilars</font><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-weight: bold">»</font></span><font style="font-weight: bold">]</font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Tots els altres documents conciliars poden ser presentats com una explanació d’aquestes quatre grans constitucions. El seu marc, el seu ensenyament i la seva perspectiva teològica no es poden mai separar d’aquests quatre pilars constitucionals del Concili, però sempre procurant donar resposta als dos diàlegs bàsics, l’intern i l’extern del misteri de l’Església. Aquell doble moviment del cor eclesial, la sístole i la diàstole que dóna impuls i possibilita la regeneració de la sang, la contracció i l’expansió del cor, aquella pregunta per l’ésser i per l’estar, per la identitat i per la missió: això és el que dóna resposta el Concili. D’aquí la seva actualitat, d’aquí el seu caràcter permanent.</p> <h4><font style="font-weight: bold" color="#0000ff">[La renovació interna]</font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Pel que fa a la renovació interna, entrellaçat amb les Constitucions, hi trobem l’intent de complementació entre primat i episcopat; els principis doctrinals que afecten l’episcopat desenvolupats en el decret <i style="mso-bidi-font-style: normal">Christus Dominus</i>, amb l’afirmació connexa de la sacramentalitat de la consagració episcopal com a fonament teològic de la col·legialitat; la vida i l’espiritualitat dels preveres amb el decret <i style="mso-bidi-font-style: normal">Presbyterorum ordinis</i>, tot incidint també en la seva formació per mitjà de la <i style="mso-bidi-font-style: normal">Optatam totius</i> i indicant com el ministeri presbiteral no és merament funcional sinó que la gràcia del sagrament de l’orde toca misteriosament tant l’ésser com l’actuar del prevere en vista a una especial configuració a Crist precisament per poder servir la comunitat en nom de Crist Cap (cf. PO 2); la teologia del laïcat que, des del rellançament del sacerdoci comú de tots els batejats, es perllonga en el decret <i style="mso-bidi-font-style: normal">Apostolicam</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal">actuositatem</i> sobre l’apostolat dels laics, i subratllant concretament la tasca i la responsabilitat dels pares en l’educació cristiana per mitjà de la declaració <span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-bidi-font-style: italic">Gravissimum educationis</span>; des de l’afirmació de la crida universal a la santedat, el Concili incideix també en la renovació carismàtica de la vida religiosa per mitjà del decret <i style="mso-bidi-font-style: normal">Perfectae</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal">caritatis</i>;[12]<span style="mso-bidi-font-size: 12.0pt"> </span>i finalment, en aquest marc intern, no pot passar per alt l’importantíssim tractament de la necessitat i pertinença a la veritable Església, amb una incorporació gradual i, per tant, amb una incorporació plena (els catòlics) i no plena (els demés cristians), fonament del diàleg ecumènic desenvolupat en el decret <i style="mso-bidi-font-style: normal">Unitatis redintegratio</i>. En aquest punt, s’acomplia aquell desig manifestat tant per Joan XXIII com per Pau VI que el Vaticà II esdevingués realment l’inici del camí veritable cap a la unitat de tots els cristians. S’indicava com el punt d’inflexió no és el de tot o res, com subratllava el Magisteri precedent, no és el de les fronteres de l’Església catòlico-romana, sinó que, precisament, el punt d’inflexió és el baptisme que ens fa a tots cristians i seguidors de Jesucrist. D’aquí que en les Esglésies ortodoxes orientals i en les comunitats sorgides de la reforma de Luter puguin trobar-se veritables elements de santificació i de veritat. En relació als primers, el decret <i style="mso-bidi-font-style: normal">Orientalium Ecclesiarum</i> dirigit a les Esglésies orientals que ja es troben en plena comunió amb la seu de Roma, indica que els pertocarà especialment la tasca de fomentar la unió de les Esglésies exercint, a més del testimoni de vida, «la piadosa fidelitat a les tradicions orientals antigues» (OE 24). </p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">[EL DIÀLEG EXTERN DEL CONCILI]</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Pel que fa a l’altre diàleg, el d’una Església atenta als signes dels temps i explicitat constitucionalment en la <span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-bidi-font-style: italic">Gaudium et spes</span>, el Concili incidia amb força com l’Església no pot desentendre’s de les circumstàncies històriques amb les que viu. La <i style="mso-bidi-font-style: normal">Lumen gentium</i> ja havia indicat que, com a «poble messiànic» i com «Església pelegrina, en els seus sagraments i les institucions, que pertanyen al temps present, porta la figura d’aquest món que passa i viu enmig de la creació que fins ara gemega i sofreix dolors de part, tot esperant la revelació dels fills de Déu (Rm 8,19-22)» (LG 48). Aquesta relació amb la realitat d’aquest món que passa troba una concreció pràctica en el decret sobre els mitjans de comunicació social <i style="mso-bidi-font-style: normal">Inter mirifica</i>. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Una intenció que cristal·litza sobretot en la declaració sobre la llibertat religiosa, <i style="mso-bidi-font-style: normal">Dignitatis humanae</i>, llibertat que esdevé condició indispensable per una obertura davant la pluralitat del món i per al diàleg i col·laboració amb els membres de les religions no cristianes, manifestada en la declaració <i style="mso-bidi-font-style: normal">Nostra aetate</i>.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">En unes clarividents paraules, ja a l’any 1963, tot glossant l’expressió «ecumènic» que acompanya el Concili, el jove teòleg Joseph Ratzinger afirmava que «cal deixar de veure l’altre com a enemic i contrincant davant del qual hom hagi de defensar-se». «Més aviat, cal escoltar-lo i tenir en compte la seva part de veritat sense callar ni amagar la pròpia veritat des de la consideració de la interna totalitat de la fe».[13]<span style="mso-bidi-font-size: 12.0pt"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">És en aquesta mateixa amplada d’ona que el Concili es replanteja la seva tasca evangelitzadora en el decret <i style="mso-bidi-font-style: normal">Ad gentes</i>, indicant que l’Església és missionera per naturalesa, pel fet de ser «sagrament universal de salvació» i «per les exigències més íntimes de la seva catolicitat» (AG 1).</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">[El Concili, </font><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-weight: bold">«</font></span><font style="font-weight: bold">un programa magnífic de treball</font><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"><font style="font-weight: bold">»</font></span><font style="font-weight: bold">]</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">El 18 de novembre de 1965, Pau VI afirmava que en acabar el Concili començaria el veritable <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">aggiornamento</span></em> preconitzat per Joan XXIII. I afegia: «Aquesta programàtica paraula no volia certament atribuir el significat que alguns intenten de donar-li, com si permetés de ‘relativitzar’ en l’Església segons els gustos i la mentalitat del món totes les coses [...]; ell, que tenia tan viu i tan ferm el sentit de l’estabilitat doctrinal i estructural de l’Església». Per contra, «per a nosaltres voldrà dir penetració sapient de l’esperit del Concili celebrat i aplicació fidel de les normes que ell feliçment i santament ha donat» (núm. 12).</p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Pau VI estava convençut que amb l’obra del Concili tota l’Església tindria «un programa magnífic de treball espiritual per a la renovació de la vida i de les accions segons el Crist Senyor». Així ho manifestava en el discurs acabat d’esmentar. I afegia: «A aquest treball invitem els nostres germans i els nostres fills: aquells que estimen Crist i l’Església», «que siguin amb nosaltres per a professar més clarament el sentit de la veritat que és propi de la tradició doctrinal que Crist i els apòstols inauguraren; i també amb ell, el sentit de la disciplina eclesiàstica i el de la unió profunda i cordial que ens fa, tots, confiats i solidaris, com a membres d’un mateix cos» (núm. 13). És el mateix que en els moments actuals ens demana el papa Benet XVI en l’exhortació <i style="mso-bidi-font-style: normal">Porta Fidei</i>: «Si [el Concili] el llegim i acollim, podrà ser i arribarà a ser cada vegada més una gran força per a la renovació sempre necessària de l’Església» (PF 5).</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">[Conclusió]</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Molt estimats Srs. Bisbes, estimats professors, estimats alumnes: En el marc de l’Any de la Fe, a punt de l’inici del Sínode sobre la nova evangelització, tornem al llegat del Concili Vaticà II, retornem als seus documents, revivim <span style="mso-bidi-font-style: italic">el seu clima espiritual </span>que no és altre que tornar a les fonts genuïnes de l’Evangeli del Senyor i a les deus preclares de l’Església apostòlica, norma i fonament per a l’Església de tots els temps. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Aquest és el llegat permanent que ens ha deixat el Concili Vaticà II: Tornar a l’Evangeli, tornar a Crist, però també anunciar-lo amb un llenguatge entenedor per a l’home d’avui. Aleshores, l’anunci de la fe no serà un fet del passat ni fruit d’una institució ancorada en el passat, com alguns ens diuen, sinó un esdeveniment actualíssim que inspira en l’organisme eclesial una perpètua renovació. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Quan l’Església, exercint la seva maternitat espiritual, entrega a cada generació «tot allò que ella és, tot allò que ella creu»<i style="mso-bidi-font-style: normal"> </i>(DV 8), presenta aquell «dipòsit vivent» que esdevé principi constant de vida i de renovació i que, com diu sant Ireneu, és un dipòsit que mai no envelleix, sinó que, sota l’acció de l’Esperit, renova sense parar la joventut del cos eclesial. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 10pt" class="MsoNormal">Malgrat les defallences de l’era present, malgrat els desenganys de tants, com ens afirma la Constitució <span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-bidi-font-style: italic">Lumen gentium</span>, la predicació de l’Evangeli farà que l’Esperit «rejoveneixi l’Església, la renovi sense parar, i la meni a la unió perfecta amb el seu Espòs» (LG 4). Perquè, com deia Climent d’Alexandria, «la veritat que roman en nosaltres no envelleix pas, i tota la nostra forma de ser resta irrigada per aquesta veritat». «La saviesa», és a dir, l’Evangeli «és sempre jove».[15] Moltes gràcies.</p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">1.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Joan Busquets té dues significatives «lliçons inaugurals» sobre l’obra del Concili: <i style="mso-bidi-font-style: normal">El Vaticà II: Una reforma amb futur. </i>Lliçó inaugural del curs acadèmic 1991-1992 a l’Institut de Teologia de Girona, Girona: ITG 1991; <i style="mso-bidi-font-style: normal">Pau VI i la represa del Concili</i>. Lliçó inaugural del curs acadèmic 2003-2004 a la Facultat de Teologia de Catalunya, Barcelona: FTC 2003.</font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">2.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Intervenció del cardenal Léon J. Suenens (4-XII-1962), en <i style="mso-bidi-font-style: normal">Acta syn</i>., I/IV, 223-224.</font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">3.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Intervenció del cardenal Giovanni B. Montini (5-XII-1962), en <i style="mso-bidi-font-style: normal">Acta syn</i>., I/IV, 291-292.</font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">4.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Santiago <span><font style="font-variant: small-caps">Madrigal</font></span>, «Jean Guitton, palabra laica en el Concilio», en <span><font style="font-variant: small-caps">Id</font></span>., <i style="mso-bidi-font-style: normal">Memoria del Concilio. Diez evocaciones del Vaticano II</i>, Bilbao – Madrid: Desclée de Brouwer 2005, 103-130; aquí, 114.</font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">5.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Santiago <span><font style="font-variant: small-caps">Madrigal</font></span>, «Significado permanente del Concilio Vaticano II» (Conferència inaugural de la jornada commemorativa del 40è aniversari de la cloenda del Concili Vaticà II, FTC 1-XII-2005), 7 [en línia], <a href="http://www.urc.confer.es/urc/publica/recursos/art/significado_permanente_vaticano_ii.pdf"><span style="color: "><font color="#0000ff">http://www.urc.confer.es/urc/publica/recursos/art/significado_permanente_vaticano_ii.pdf</font></span></a> [Consulta: 3 agost 2012]. </font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">6.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">«Sacrificium Deo maius est pax nostra et fraterna concordia et de unitate Patris et Filii et Spiritus Sancti plebs adunata» (Sant Cebrià<span><font style="font-variant: small-caps">, </font></span><i style="mso-bidi-font-style: normal">De orat. Dom.</i>, 23: PL 4, 536 = ed. G. Hartel, a CSEL 3, 1, 285). Yves M. Congar, en un conegut article de 1937 («Ecclesia de Trinitate», <i style="mso-bidi-font-style: normal">Irén. </i>24 [1937] 131-146) comença citant aquesta cèlebre frase, i no hi ha dubte que aquesta orientació tingué la seva influència en el Vaticà II.</font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">7.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Gérard <span><font style="font-variant: small-caps">Philips, </font></span></font></span><font style="font-size: 9pt"><em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">La Iglesia y su misterio en el Concilio Vaticano II. Historia, texto y comentario de la Constitución </span></em><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri">«</span><em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">Lumen gentium</span></em></font><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">», I, Barcelona: Herder 1968, </font><span><font style="font-size: 9pt"><font style="font-variant: small-caps">116-117.</font></font></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">8.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Cf. Michel <span><font style="font-variant: small-caps">Philipon</font></span>, «La Santísima Trinidad y la Iglesia», en Guillermo <span><font style="font-variant: small-caps">Baraúna</font></span> (dir.), <i style="mso-bidi-font-style: normal">La Iglesia del Vaticano II. Estudios en torno a la Constitución conciliar sobre la Iglesia</i>, I, Barcelona: Flors 1966<i style="mso-bidi-font-style: normal"> </i>[<span><font style="font-variant: small-caps">Bar</font></span>], 343-344; Gérard <span><font style="font-variant: small-caps">Philips</font></span>, <i style="mso-bidi-font-style: normal">La Iglesia y su misterio</i>, I, 101-105; «Guía de lectura de la <i style="mso-bidi-font-style: normal">Lumen gentium</i>», en Christopher <span><font style="font-variant: small-caps">O’Donnell – </font></span>Salvador<span><font style="font-variant: small-caps"> Pié-Ninot</font></span>, <i style="mso-bidi-font-style: normal">Diccionario de Eclesiología</i>, Madrid: Paulinas 2001, 1138-1139.</font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">9.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Cf. Sant Joan Damascè, <i style="mso-bidi-font-style: normal">Adv. Icon.</i>, 12: PG 96, 1358 D.</font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">10.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Gérard <span><font style="font-variant: small-caps">Philips, </font></span></font></span><font style="font-size: 9pt"><em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">La Iglesia y su misterio</span></em><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri">, I, 114. Cf. Francesco <span><font style="font-variant: small-caps">Geremia</font></span>, I primi due capitoli della «Lumen gentium». Genesi ed elaborazione del testo conciliare, Roma: </span><em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">Marianum</span></em></font><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt"> 1971, 123.</font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 10pt 36pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoListParagraph"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 9pt">11.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font style="font-size: 7pt"> </font></span></font></span></span><span><font style="font-size: 9pt">Yves M. <span><font style="font-variant: small-caps">Congar,</font></span> <em><span style="font-family: ; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">Au milieu des orages</span></em>, Paris: Cerf 1969, 85.</font></span><span style="font-family: "></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">12.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Santiago <span><font style="font-variant: small-caps">Madrigal</font></span>, «Significado permanente del Concilio Vaticano II, 8. </font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">13.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Joseph <span><font style="font-variant: small-caps">Ratzinger</font></span>, <i style="mso-bidi-font-style: normal">Die erste Sitzungsperiode</i>, 45-47. </font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">14.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Sant Ireneu, <i style="mso-bidi-font-style: normal">Adv. haer.</i>, 3, 24, 1: SChr 211, 472-473 = PG 7, 966: «et quae semper a Spiritu Dei quasi in vaso bono eximium quoddam depositum iuvenescens et iuvenescere faciens ipsum vas in quo est». Cf. José Luis <span><font style="font-variant: small-caps">Moreno</font></span>, «El Espíritu Santo rejuvenece a la Iglesia: de Ireneo al Vaticano II», en Pedro <span><font style="font-variant: small-caps">Rodríguez</font></span>, et al. (eds.), <i style="mso-bidi-font-style: normal">El Espíritu Santo y la Iglesia: XIX Simposio Internacional de Teología</i>, Pamplona: Universidad de Navarra 1999, 611-620.</font></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"></span></p> <p style="text-indent: -18pt; margin: 3pt 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1" class="MsoEndnoteText"><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-fareast-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-list: ignore"><font style="font-size: 9pt">15.</font><span style="line-height: normal; font-family: "><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 7pt"> </font></font></span></span></span><span style="mso-ascii-font-family: calibri; mso-hansi-font-family: calibri; mso-bidi-font-family: calibri"><font style="font-size: 9pt">Climent d’Alexandria, <i style="mso-bidi-font-style: normal">Pedagogus, </i>1, 5, 20-21: SChr 70, 146-149 = CC 95, 64.</font></span></p> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-78028156087342389982012-09-14T07:27:00.000-07:002012-09-14T07:56:59.944-07:00«ALLIBERAR EL FONS DE BONDAT»<div style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-themecolor: text2"><span style="color: #1f497d; font-size: 14pt"><span style="font-weight: bold">Paul Ricœur a Taizé</span></span></span></div> <div style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"> </div> <div style="margin: 0cm 0cm 6pt 70.9pt" class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal">Durant molt anys, el filòsof Paul Ricœur, de tradició protestant, va tenir el costum d’acudir<span style="mso-spacerun: yes"> </span>a Taizé. Va morir el maig de 2005 a l’edat de 92 anys. </i></div> <div style="margin: 0cm 0cm 6pt 70.9pt" class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal">Vet aquí alguns extractes d’una conversa mantinguda durant la seva estada a Taizé la Setmana Santa del 2000. Versió catalana de Pere Codina i Mas.</i></div> <div style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="right"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><a href="http://www.taize.fr/fr_article879.html"><span style="color: blue">Font</span></a></i></div> <h3 style="margin: 12pt 0cm 3pt"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt"><span style="font-weight: bold">Irrupcions de bondat</span></span></h3> <div style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Què és el que vinc a buscar a Taizé? Diria que una forma d’experimentació amb allò que jo crec més profundament, és a dir,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>que això que generalment diem religió, té a veure amb la bondat… Ho tenim una mica oblidat, particularment en algunes tradicions del cristianisme. Vull dir que hi ha una mena de reducció, de tancament sobre la culpabilitat i el mal. No és que jo subestimi aquest problema, del qual me n’he ocupat molt durant diverses dècades. Però el que necessito verificar, d’alguna manera, és que per molt radical que sigui el mal, aquest mal mai no serà tan profund com la bondat. I si la religió, les religions, tenen algun sentit, és el d’alliberar el fons de bondat dels éssers humans, és el d’anar-lo <span style="mso-spacerun: yes"> </span>a cercar allí on es troba completament colgat. Ara bé, aquí a Taizé, veig irrupcions de bondat en la fraternitat entre els germans, en la seva hospitalitat tranquil·la, discreta, i en la pregària, el la que veig milers de joves que no tenen l’articulació conceptual del bé et del mal, de Déu, de la gràcia, de Jesucrist, però que tenen un tropisme fonamental envers la bondat.</div> <h3 style="margin: 12pt 0cm 3pt"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt"><span style="font-weight: bold">El llenguatge de la litúrgia</span></span></h3> <div style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Estem atabalats pels discursos, per les polèmiques, per l’assetjament del virtual. En l’actualitat hi ha com una zona opaca, i hi ha aquesta certesa profunda que cal alliberar i anunciar: la bondat és més profunda que el mal, per més profund que aquest sigui. No només cal adonar-se d’això, sinó donar-li un llenguatge, i el llenguatge que se li dóna a Taizé no és el llenguatge de la filosofia, ni tampoc de la teologia, sinó el llenguatge de la litúrgia. I per a mi, la litúrgia, no és només acció, és un pensament. Hi ha una teologia amagada, discreta, en la litúrgia, que es resumeix en aquesta idea que «la llei de la pregària, és la llei de la fe». </div> <h3 style="margin: 12pt 0cm 3pt"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt"><span style="font-weight: bold">De la protestació à l’atestació</span></span></h3> <div style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="letter-spacing: -0.1pt">Diria que la qüestió del pecat ha estat com bandejada del centre per una qüestió, en un sentit potser més greu, que és la qüestió del sentit i del no-sentit, de l’absurd. (…) Som de la civilització que efectivament ha matat Déu, és a dir, que ha fet prevaler l’absurd i el no-sentit per damunt del sentit. Penso que aquí hi ha una protestació profunda, i faig servir la paraula «protestació» perquè és molt propera a l’atestació. Diria que l’atestació, en aquests moments, prové de la protestació, i que el no-res, l’absurd, la mort, no tenen l’última paraula. I això s’ajunta amb la meva qüestió sobre la bondat, perquè la bondat no és només la resposta al mal, sinó que és també la resposta al no-sentit. Dins de «protestació» hi trobem la paraula <i style="mso-bidi-font-style: normal">testis</i>, testimoni; és «pro-testa», però abans que es pugui «a-testar». I diria que a Taizé es fa el camí de la protestació a l’atestació, i aquest camí passa per allò que deia ara fa un moment: la llei de la pregària, la llei de la fe. Perquè la protestació se situa encara en un nivell negatiu: es diu no al no. I aquí, cal dir sí al si. Hi ha, doncs, un moviment que bascula de la protestació a l’atestació. I penso que es realitza a través de la pregària. M’he commogut molt aquest matí, pels cants, aquestes pregàries en forma de vocatiu: «Oh Crist… ». Això vol dir que no som ni en el descriptiu, ni en el prescriptiu, sinó en l’exhortatiu i en l’aclamació! I penso que aclamar la bondat és l’himne fonamental.</span></div> <h3 style="margin: 12pt 0cm 3pt"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt"><span style="font-weight: bold">«Qui ens ensenyarà la felicitat?»</span></span></h3> <div style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">M’agrada molt la paraula felicitat. Durant molt de temps pensava que era o bé massa fàcil, o bé massa difícil, parlar de la felicitat. Però he superat aquest pudor. O més aviat diguem que he aprofundit aquest pudor davant la paraula felicitat. El prenc amb tota la varietat de significats que té, fins i tot el de les Benaurances. Diria que la fórmula de la felicitat és: «Feliços aquells que…» Aleshores, la felicitat, la saludo com precisament un «re-coneixement», en els tres sentits de la paraula: la reconec com a meva, la valoro en l’altre, i mostro agraïment per la felicitat que he conegut, per aquestes petites felicitats, entre elles les de la memòria, per a guarir-me de les grans desgràcies de l’oblit. I és aquí on actuo alhora com a filòsof, nodrit pels grecs, i com a lector de la Bíblia i de l’Evangeli, que és on es pot resseguir el recorregut de la paraula felicitat, però en tots dos registres. Perquè el millor de la filosofia grega és una reflexió sobre la felicitat, la paraula grega <em><span lang="LA">eudaimon</span></em> –s’ha parlat de l’eudemonisme filosòfic en Plató, en Aristòtil–, i em trobo també molt bé amb la Bíblia. Penso de sobte en l’inici del salm 4: «<span class="apple-style-span"><i><span style="mso-bidi-font-size: 10.5pt">Qui ens ensenyarà la felicitat?</span></i></span><span class="apple-style-span"><span style="mso-bidi-font-size: 13.5pt">»</span></span> És una pregunta una xic retòrica, però que té la seva resposta a les Benaurances. I les Benaurances representen l’horitzó de felicitat d’una vida sota el signe de la bondat, perquè la felicitat no és simplement allò que no tinc, allò que espero tenir, sinó també allò que ja he tastat. </div> <h3 style="margin: 12pt 0cm 3pt"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt"><span style="font-weight: bold">Tres figures de la felicitat</span></span></h3> <div style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">No fa gaire reflexionava sobre les figures de la felicitat a la vida. Diria que, davant la creació, contemplant aquest bell paisatge que tinc davant meu, la felicitat és l’admiració. Després, segona figura, la trobem en relació amb els altres, en el reconeixement dels altres, i a partir del model nupcial del Càntic dels Càntics: és el goig. I encara, tercera figura de la felicitat, orientada cap al futur, és «l’expectació» : encara espero alguna cosa de la vida. Espero tenir el coratge davant la desgràcia que no conec, però confio tenir encara felicitat. Faig servir la paraula «expectació», com podria fer-ne servir una altra; penso en la primera carta als Corintis, en el capítol que precedeix al cèlebre capítol 13 sobre la caritat que ho comprèn tot, que ho excusa tot, etc. El capítol previ comença dient: «Aspireu als dons més grans!» « Aspireu, aspireu». Diria, doncs, que es tracta de la felicitat d’aspiració que completa la felicitat de goig i la felicitat d’admiració. </div> <h3 style="margin: 12pt 0cm 3pt"><span style="color: #c00000; font-size: 14pt"><span style="font-weight: bold">Un servei joiós</span></span></h3> <div style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Aquí, el primer que m’impressiona en tots els petits oficis quotidians de litúrgia, en les trobades de tota mena, els àpats, les converses, és l’absència completa de relacions de dominació. De vegades tinc la impressió que, en aquesta mena d’exactitud pacient i silenciosa de tots els actes dels membres de la comunitat, tothom obeeix sense que mani ningú. D’aquí deriva una impressió de servei joiós, no sé com dir-ho, d’obediència amant, sí, d’obediència amant, que és el contrari d’una submissió i tot el contrari d’un vagareig. Aquest camí, generalment estret, entremig del que acabo d’anomenar <span style="mso-spacerun: yes"> </span>submissió i vagareig, aquí es troba àmpliament jalonat per la vida comunitària. Doncs bé, és d’això del què ens beneficiem els participants –no els qui assisteixen, sinó els qui participen–, com jo crec que ha estat i és el meu cas, aquí. Ens beneficiem d’aquesta obediència amant que tenim precisament a la vista de l’exemple donat. La comunitat no imposa un tipus de model intimidant, sinó, com ho diria?, un tipus d’exhortació amical. M’agrada aquesta paraula d’exhortació perquè no ens trobem en l’àmbit del comandament, i menys encara de la coacció, però tampoc no ens trobem en l’àmbit de la desconfiança i de la indecisió, que és una realitat que avui forma part de la vida dels oficis, a la vida urbana, al treball i també en el lleure. És aquesta tranquil·litat compartida que per a mi representa la felicitat de la vida dins la comunitat de Taizé. </div><a href="http://lh5.ggpht.com/-GSbPudu2azI/UFM-8SxsNZI/AAAAAAAAGAg/HiVn8idxHvg/s1600-h/clip_image001%25255B4%25255D%25255B4%25255D.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="clip_image001[4]" border="0" hspace="12" alt="clip_image001[4]" src="http://lh5.ggpht.com/-en50itMaEBE/UFM-9Vz4OsI/AAAAAAAAGAo/rxNKbceFKx4/clip_image001%25255B4%25255D_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="360" height="270"></a> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-65281008690534030862012-09-08T09:52:00.001-07:002012-09-09T07:31:59.691-07:00UN CONCILI DE TRANSICIÓ<h3><font style="font-weight: bold" color="#0000ff">L’aposta antropològica del Vaticà II</font></h3> <h2><font style="font-weight: bold" color="#0000ff">Pere Codina i Mas</font></h2> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="right"><span style="mso-fareast-language: pt-br">Intervenció a la<br><strong>Universitat Catalana d’Estiu<br></strong>Prada de Conflent, 22/08/2012</span></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Dues antropologies confrontades</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Les opinions i valoracions que se solen fer sobre el concili —a ran dels 50 anys de la seva clausura— provenen normalment de teòlegs i ens solen fer veure el contingut, l’entrellat i les potencialitats dels diversos documents conciliars. Avui no espereu res d’això, per una raó ben senzilla: jo no sóc teòleg. Jo sóc sociòleg de formació (i potser també de deformació), ja que al llarg de la meva vida de capellà — sóc claretià— hi ha pesat sempre, per a bé o per a mal, l’esperit crític de les ciències humanes i molt especialment l’interès a contextualitzar el fet religiós i les seves expressions dins l’entorn concret i els moviments socials i els canvis culturals en què es mouen.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">I és precisament aquesta mirada la que jo voldria projectar ara sobre el Concili: sobre els seus previs i la seva recepció o aplicació. Més en concret, voldria subratllar que a la base dels conflictes ideològics que van aparèixer en el Concili —i que es feien visibles en les confrontacions entre les anomenades «majoria» i «minoria» conciliars—, hi havia un problema molt precís d’ordre cultural: el problema o dilema que aquests darrers segles ha marcat la frontera entre la pre-modernitat i la modernitat. La formulació d’aquest dilema pot semblar teòrica, però les seves aplicacions pràctiques posen en contrast dos mons. La pregunta és aquesta:<i style="mso-bidi-font-style: normal"> ¿quina és la manera correcta de situar-se l’home davant el món i de relacionar-s’hi?</i> La mateixa pregunta ens la podem formular en forma de dilema o alternativa: l’Home ¿s’ha de limitar a ser un mer executor fidel de les disposicions que li vénen donades de dalt, des d’un món superior, del cel, o bé ha de ser capaç d’actuar responsablement pel seu compte i amb iniciativa pròpia? ¿Ha de ser <i style="mso-bidi-font-style: normal">heterònom</i> (=depenent d’un altre) o pot ser <i style="mso-bidi-font-style: normal">autònom</i>? Es tracta de dues antropologies confrontades.</p> <a name='more'></a> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"></p> <h4 style="margin: 18pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#4f81bd"><font style="font-weight: bold"><em>Pre-modernitat vs. modernitat</em></font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">La <i style="mso-bidi-font-style: normal">pre-modernitat</i> afirma que l’home és <i style="mso-bidi-font-style: normal">heterònom</i>, és a dir, que no és amo d’ell mateix: el món, la natura i la societat li vénen donats, són expressió d’allò que Déu vol i ell no hi pot intervenir per a modificar-ne el curs. Si el llamp o el còlera són signes i instruments del càstig diví, l’home no té dret a controlar-los. A més a més, la «llei natural», que era entesa biològicament, era interpretada sovint de forma abusiva, com la interpretaven, per exemple, alguns teòleg quan s’oposaven a la il·luminació nocturna dels carrers de Roma amb gas, perquè allò era «contra natura» ja que anava en contra de la successió ininterrompuda de dies i nits...</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">La <i style="mso-bidi-font-style: normal">modernitat</i> en canvi, afirma des del Renaixement, que l’home és <i style="mso-bidi-font-style: normal">autònom</i> i ha d’exercir com a tal: el món, la natura i la societat han estat confiats a la seva responsabilitat creadora. Alguns personatges excepcionals ho varen afirmar inicialment amb actituds vitals: <em><span lang="LA">Galileo Galilei, va ser dels primers</span></em>; més endavant d’altres ho faran amb formulacions teòriques elaborades: <i style="mso-bidi-font-style: normal">Kant</i> (diu: «<em><span lang="LA">Sapere aude</span></em>» és a dir, «atreveix-te a pensar»), <i style="mso-bidi-font-style: normal">Descartes</i> (afirma: «l’home és amo i senyor de la natura»). Finalment afirmen aquesta <i style="mso-bidi-font-style: normal">autonomia</i> amb un projecte polític que amenaçava de capgirar-ho tot: la <i style="mso-bidi-font-style: normal">Revolució Francesa</i> i la superació de l’Antic Règim.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="letter-spacing: -0.1pt">No cal dir que des dels primers moments, però amb ardor creixent a partir de la Il·lustració, l’Església catòlica romana defensava, amb tots els seus mitjans, la condició <i style="mso-bidi-font-style: normal">heterònoma</i> de la persona. Les raons que tenia per mantenir aquesta visió del món i de la persona, eren tantes i tan fortes com ho eren els seus interessos: en el món pre-modern, en l’Antic Règim, l’Església era la intermediària, el torsimany, l’oracle, entre el món inferior i el món de Déu; l’Església guiava les consciències, consagrava reis «per la gràcia de Déu», beneïa les grans institucions...</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">D’aquí venien les confrontacions dialèctiques dels clergues amb els il·lustrats: aquests volien introduir la raó com a criteri de conducta per a la persona, però aquells els deien i repetien que no era així com Déu havia instaurat l’ordre del món. D’aquí venien les lluites que els liberals del segle <span style="position: relative; letter-spacing: 0pt; top: 0pt" class="Cuerpodeltexto8pto"><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Courier New'"><font face="Times New Roman"><font style="font-size: 8pt">XIX </font></font></span></span>mantenien amb l’Església: aquells volien organitzar el sistema polític de forma autònoma respecte de l’Església, i l’Església els repetia sempre que Déu l’havia posada, a ella, perquè governés i donés legitimitat («<i style="mso-bidi-font-style: normal">per la gràcia de Déu</i>») als governs de la terra. Aquestes afirmacions, les podríem documentar amb situacions i lluites concretes, que il·lustraríem el que estem dient, però fer-ho ens duria massa lluny.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Els dos concilis immediatament anteriors al Vaticà II van reafirmar —cadascun a la seva manera— la visió tradicional de la persona humana. Primerament va ser el concili de <i style="mso-bidi-font-style: normal">Trento</i> que la va reafirmar davant la reforma protestant «afectada de modernitat». El concili <i style="mso-bidi-font-style: normal">Vaticà I</i> la va reafirmar davant una societat civil que es volia organitzar pel seu compte, sense tuteles, i volia també fonamentar un <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">ius gentium</span></em>, que fos vàlid per a tothom <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">etsi Deus non daretur</span></em> (Grotius). Per reafirmar aquest visió multisecular de la persona humana, el Vaticà I, va treure «<em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">el Santcristo gros</span></em>»: declarà el dogma de la <i style="mso-bidi-font-style: normal">Infal·libilitat pontifícia</i>. La declaració d’aquest dogma condicionaria enormement la vida i la mentalitat de l’Església durant gairebé un segle. Tant s’havia bolcat i concentrat l’Església sobre la persona i la funció del <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">Papa infal·lible, </span></em>que l’opinió segons la qual «els concilis ja no tenien raó de ser, tenint com tenim un papa infal·lible al capdavant de l’Església», havia esdevingut criteri comú compartir per la gran majoria de la gent. Aquesta convicció va pesar moltíssim en les preses de decisions de la minoria conservadora dins l’aula conciliar com tindrem ocasió de veure: <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span>el Concili no podia dir res que entrés en contradicció (ni que fos material) amb el que haguessin dit papes anteriors.<span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span></p> <h4 style="margin: 18pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#4f81bd"><font style="font-weight: bold"><em>El Concili davant una cruïlla antropològica</em></font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt; tab-stops: 248.1pt" class="MsoNormal">L’Església que va escoltar Joan XXIII fent l’anunci d’un nou Concili, era una Església ancorada majoritàriament —però sobretot oficialment— en l’antropologia pre-moderna, segons la qual el Papa (infal·lible!) era el mentor absolut del Poble cristià, i això era tant com dir de tot el món, de tota la Cristiandat. I el poble l’escoltava com un oracle. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt; tab-stops: 248.1pt" class="MsoNormal">Què farà ara el Concili? Reconciliarà d’una vegada l’Església amb la modernitat i amb la Il·lustració, o bé deixarà que es mantingui obstinadament en la pre-modernitat? Es decantarà obertament per l’Home <i style="mso-bidi-font-style: normal">autònom</i> o reafirmarà la seva condició <i style="mso-bidi-font-style: normal">heterònoma</i>? Reconeixerà que l’home pot pensar i decidir pel seu compte, o bé, li recordarà que és Ella la qui l’ha de guiar?</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">D’entrada, i perquè ningú no es fes il·lusions, <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">l’establishment</span></em> romà va començar marcant el terreny quan va ser l’hora de preparar els temes i els esquemes que el Concili hauria de tractar i aprovar. En la seva manera d’actuar, <em><span lang="LA">l’establishment</span></em><span lang="LA"> </span>deixava entendre que ells —la Cúria Romana, per entendre’ns— eren annexes o prolongacions de les diverses funcions del Papa: ells sabien el que és correcte i el que no, el que era veritat i era falç; per tant, ja que alguns volien que es fes un Concili (que per a ells no calia), creien que era ben «normal» que ells fessin una relació de veritats indefectibles: aquestes veritats podrien ser aprovades en pocs dies pels Pares conciliars i d’aquesta manera aviat s’hauria celebrat el Concili, i després tothom a casa seva.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Diguem, de pas, que els bisbes d’Itàlia, d’Espanya i de Portugal, per referir-nos només als europeus, compartien majoritàriament els punts de vista oficials dels teòlegs oficials de Roma, i en general de la Cúria Romana. </p> <h4 style="margin: 18pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#4f81bd"><font style="font-weight: bold"><em>El Concili fa la transició</em></font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt; tab-stops: 9.0cm" class="MsoNormal">En canvi, els bisbes centreeuropeus, assessorats pels seus teòlegs, defensaven uns punts de vista molt diferents dels fins aleshores oficials. Es dóna la circumstància que molts d’aquest assessors havien estat censurats pocs anys enrere per la Cúria, a causa de les seves idees i els seus ensenyaments que no s’avenien amb allò que segons l’autoritat s’havia de dir i ensenyar. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt; tab-stops: 9.0cm" class="MsoNormal">Poques setmanes abans de començar el concili, el setembre de 1962 un bon grup de teòlegs alemanys (entre els quals hi havia Rahner i Ratzinger) es van reunir a Mainz amb un representant de la Conferencia episcopal alemanya per intercanviar criteris. En acabar les reunions, aquests teòlegs van expressar la seva profunda desil·lusió respecte d’aquells quatre esquemes de la Comissió presidida pel cardenal Ottaviani, ja que no secundaven de cap manera la proposta de Joan XXIII. El papa volia un concili orientat per l’anunci del missatge cristià al món d’avui, i no un concili enfangat en abstruses qüestions disputades entre les escoles... Amb el rebuig dels seus esquemes, que es va materialitzar només començar el Concili, l’escola teològica oficial romana va sortir francament derrotada.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Ho podem afirmar rotundament: el Concili va introduir l’Església en la modernitat, o, va fer entrar la modernitat dins l’Església. Va afirmar obertament el caràcter autònom de la persona humana. Ara bé, aquesta afirmació no va ser sense traves, sense confrontació o sense concessions. Efectivament, allí on entrava en joc la nova visió de la persona humana, com a subjecte autònom, allí on es deixaven decisions al lliure albir de la consciència de la persona, allí sorgia una àrea de conflicte entre la majoria i la minoria.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Per això diem que el Vaticà II va ser, decididament, un concili de transició. I diem «transició» en el sentit ple de paraula. Perquè sovint s’entén «transició» com una situació indefinida, provisional, que no és <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span><i style="mso-bidi-font-style: normal">ni una cosa ni l’altra</i><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span></i>: no li donem gaire importància, i ens mantenim a l’espera dels esdeveniments immediats, que seran els interessants. Quan el cardenal Roncalli va ser elegit papa com a Joan XXIII, els opinadors van començar a dir que seria un «papa de transició». I ho van encertar... encara que probablement, no en el sentit en què es pensaven.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">La transició en sentit ple no és «una situació indefinida que no és <i style="mso-bidi-font-style: normal">ni una cosa ni l’altra</i>», sinó «una situació ben definida que intenta ser alhora una cosa <i style="mso-bidi-font-style: normal">‘i’</i> l’altra». La transició és com la xarnera o frontissa gràcies a la qual una superfície plana pot canviar (obrir-se) sense trencar-se. Això és el que històricament ha fet el Concili. En aquest sentit Joan XXIII va ser també un papa de transició ja que gràcies a ell, l’Església va poder fer (o si més no iniciar) la transició, el pas que fins aleshores encara no havia estat capaç de fer. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">És innegable que, gràcies al Concili, l’Església va fer la transició de la pre-modernitat a la modernitat. Fent aquesta afirmació, no estem dient que sigui aquesta la clau única per interpretar el Concili, però sí que és una clau que ens pot ajudar a entendre el que va passar i el que continua passant a partir del Concili.<span style="mso-spacerun: yes"> </span></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 14pt"><font style="font-weight: bold" color="#c0504d">Un exemple: <br>de la «</font></font><font style="font-size: 14pt"><font color="#c0504d"><em><span lang="LA"><font style="font-weight: bold">Gaudium et Spes</font></span></em><font style="font-weight: bold">» a la «</font><em><span lang="LA"><font style="font-weight: bold">Humanae Vitae</font></span></em></font><font style="font-weight: bold"><font color="#c0504d">»</font><font color="#c00000"> </font></font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Des de la perspectiva que plantegem podríem analitzar nombrosos episodis o vicissituds del Concili, si no fos que tot plegat resultaria reiteratiu, més del mateix. Tanmateix, pot ser útil fixar-nos en un cas concret en què per una banda s’aprecia de forma especial la tensió existent entre els qui creien que s’havien de mantenir fidels a la més estricta tradició (pre-modernitat) i els que propugnaven una obertura envers la modernitat, i per una altra banda s’aprecia també aquesta tensió –no sols a l’interior el concili, on la mentalitat moderna va guanyar per punts– sinó també en una segona part (<em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">segon round</span></em>) que es va resoldre amb una victòria tàctica de la visió conservadora de les coses. Ens referim a discussió d’un capítol de la Constitució Pastoral <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">Gaudium et Spes</span></em> que porta per títol «<em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">La dignitat del matrimoni i la família</span></em>» i que comprèn els paràgrafs del 47 al 52. Diguem ja des d’ara que el segon moment (<em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">segon round</span></em>) d’aquest conflicte va ser l’encíclica <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">Humanae Vitae</span></em> que Pau VI va publicar el 25 de juliol de 1968...</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">El procés que va seguir la discussió d’aquest capítol, el podem resumir en tres moments: 1) L’esquema oficial primer; 2) Les discussions intermèdies; 3) El text aprovat el 1965; 4) L’Encíclica <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">Humanae Vitae (1968) </span></em></p> <h4 style="margin: 18pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#4f81bd"><font style="font-weight: bold"><em>1. L’esquema inicial (1961): visió tradicional</em></font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">L’esquema inicial (<em><span lang="LA">De ordine morali</span></em>, 1961) reproduïa la doctrina oficial repetida pels darrers papes: allò que havia estat dit, tothom ho havia de tenir present. No importava el fet que un any abans s’hagués començat a comercialitzar la «pastilla» o «píndola» anticonceptiva (aleshores deien de ‘<em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">Pincus’</span></em> pel nom del qui la va posar a punt), i que això obligués a replantejar-se formes de conducta o en tot cas a fer-se preguntes. La doctrina era la doctrina i l’Església no es podia contradir... I allò que havia dit Pius XI havia de mantenir tota la seva vigència a dia d’avui.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">El plantejament d’aquest primer esquema era el de la <i style="mso-bidi-font-style: normal">institució matrimonial</i>, subratllant «institució»: es dóna per fet que hi ha uns marcs institucionals, morals i jurídics, establerts i el que ha de fer la persona és emmotllar-se als o en els esquemes establers. Citaré només dues frases de la presentació que un expert del concili fa d’aquest esquema inicial. En aquest esquema s’hi podia llegir, per exemple: </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.4pt" class="MsoNormal">«<i style="mso-bidi-font-style: normal">La sexualitat és un domini sagrat i reservat del qual l’home, la persona, no és més que el guardià, ja que tota ella està orientada, per damunt de tot al bé de l’espècie, és a dir, de la procreació</i>» (p. 479). I l’altra: «<i style="mso-bidi-font-style: normal">El matrimoni cristià no és estat de perfecció, però exigeix una perfecció pròpia de l’estat. Això implica, l’obediència a les lleis del matrimoni, concretament el respecte de la seva unitat i de la seva indissolubilitat, ‘encara que calguessin actes heroics’</i>» (p. 480). (<span><font style="font-variant: small-caps">Delhaye</font></span>, Ph., dins <em><span lang="LA">La Iglesia en el mundo de hoy</span></em>, II, Taurus, 1979, pp. 477-559.)</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Tinguem en compte, però, que les lleis del matrimoni a què es refereix són les lleis de la natura, la llei natural, i concretament, el respecte absolut al procés de la natura sense que sigui lícit a la persona actuar en contra o manipular. No es parlava explícitament del control de natalitat o de la contracepció, però es posaven les premisses perquè se’n deduís la conclusió inevitable: tot el procés natural havia de tenir via lliure, i qualsevol mètode artificial de manipulació esdevenia automàticament antinatural.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Adonem-nos que aquests plantejaments són reflex d’una mentalitat que, com dèiem abans, no ha entrat de ple en la modernitat. Fixem-nos com la persona, el subjecte, no compta per a res: el qui decideix i s’imposa és la natura i la suposada «llei natural» com a expressió de les lleis intemporals de Déu sobre la creació. Voler modificar la natura o intervenir sobre ella és atemptar contra els plans de Déu.</p> <h4 style="margin: 18pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#4f81bd"><font style="font-weight: bold"><em>2. Les discussions intermèdies</em></font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">El 1964 es va encomanar una nova redacció del text a un altre equip, que va canviar la perspectiva. On abans es parlava de «natura» com a mesura de tot, ara es parla de «la persona»: el nous esquema comença a parlar de «realització de la parella» on abans es parlava d’acceptació submisa de les lleis biològiques. El nou equip de redactors miraven de tenir en compte les circumstàncies en què haurien de viure els esposos, i si bé recordaran que el matrimoni està orientat a la procreació i a la educació (n. 63, d’aquell esquema), no deixaran de recordar també que el matrimoni no es redueix a ser un simple instrument de procreació...; la natura de l’aliança indissoluble establerta entre les persones, i també el bé dels fills, demanen que l’amor mutu dels mateixos esposos progressi harmoniosament» (n. 63). </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Com és fàcil de suposar en les comissions hi havia gent de totes dues tendències. I els de tendència conservadora varen lluitar per mantenir la seva visió d’acatament a la «natura» entesa en el seu sentit biològic o fisiològic. Sembla que van poder afegir alguns criteris generals, però de cap manera no van poder restablir la natura com a criteri suprem. En canvi, els criteris que es van imposar com a bàsics van ser criteris personalistes.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Prenem nota de la importància d’aquest canvi: per a algú que comparteix la mentalitat moderna (tal com l’hem definida abans) el fonament ètic del matrimoni i de la família no serà ja la natura, sinó la persona, el subjecte, que haurà de tenir en compte, certament, la natura: no se la pot carregar impunement, però tampoc no n’ha de ser un esclau. D’altra banda, és lògic que en aquest context comencin a prendre relleu i importància alguns valors, pràcticament desconeguts fins aleshores, com la llibertat, la consciència, la responsabilitat... </p> <h4 style="margin: 18pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#4f81bd"><font style="font-weight: bold"><em>3. El text final</em></font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">El concili tenia fixada la data de cloenda: el 8 de desembre de 1965. Les dues darreres setmanes de novembre van ser unes setmanes convulses per a la redacció d’aquesta part del document. En el fons era la lluita entre la manera com les dues tendències, conservadora i progressista, creien que s’havia de presentar el matrimoni al poble cristià i al món.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Com acostuma a passar en aquest tipus de pugnes, cap de les dues parts va poder dir: «nosaltres hem guanyat». En tot cas, si alguna de les dues parts volia parlar de victòria es tractaria clarament d’una victòria pírrica. I possiblement és bo que les coses siguin així. Quan idees i perspectives noves entren en una cultura, en una societat, hi ha sempre el perill d’absolutitzar aquelles noves idees, oblidant la necessitat d’integrar-les dins un teixit cultural pre-existent. Aquesta inserció té com a objectiu anar temperant les idees noves i conjuminar-les amb les preexistents i d’aquesta manera afavorir una transició i progrés menys traumàtic per al conjunt de la societat.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Efectivament, i deixant de banda valors nous que van ser sancionats globalment pel concili i que hi tenen una presència transversal (persona, consciència, llibertat...), en el capítol dedicat al matrimoni i a la família, hi ha grans avenços específics per respecte al passat més immediat. Per exemple, hi ha dos valors que, sancionats pel concili, van entrar per la porta gran: la importància de l’amor conjugal, el concepte de la paternitat responsable, i de forma més global, el que en podríem dir una ‘teologia del matrimoni cristià’.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Per a l’home <i style="mso-bidi-font-style: normal">pre-modern</i> el món, la societat, la cultura és, sobretot, institució, – d’altres en dirien <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span>estructura<span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span>– en el sentit que són motlles previs que el subjecte es troba fets quan arriba al món, i als quals s’ha d’emmotllar –tant sí com no– si vol fer alguna cosa a la vida. El modern en canvi, posa més aviat l’accent en el subjecte, en la persona que creu que ha de poder adaptar aquestes institucions, aquestes estructures a les seves necessitats... </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">El document resultant va ser això, ni més ni menys. Les dues dimensions –la institucional i la personal– hi són presents a propòsit del matrimoni i de la família. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Els uns –la minoria– volien que fos la institució la que tingués la vara alta i la que marqués l’estil i les formes per damunt de tot. Finalment, però, els redactors del document van poder deixar clar que en el matrimoni no només compten els trets de la unitat i la indissolubilitat, sinó també les exigències de l’amor, de les persones.</p> <h4 style="margin: 18pt 0cm 6pt"><font color="#4f81bd"><em><font style="font-size: 13pt"><font style="font-weight: bold">4. L’encíclica <font color="#4f81bd">«</font></font></font></em></font><font style="font-size: 13pt"><font color="#4f81bd"><span lang="LA"><font style="font-weight: bold">Humanae Vitae</font></span><font style="font-weight: bold"><em>»</em></font></font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Els qui un cop acabat el concili no es van preocupar més de com anava evolucionant la interpretació de la doctrina conciliar, podien tenir la impressió que aquesta era una qüestió que havia quedat ja debatuda per sempre més.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">El que passa és que simultàniament a la discussió d’aquest tema en l’aula conciliar, hi havia un altre tema afí que per decisió papal una comissió preparava i discutia fora de l’aula. El papa Pau VI se l’havia reservat per a ell mateix i per tant l’havia sostret a la discussió del Concili. Era el tema del control de natalitat o de la contracepció: era lícita o no? <span style="mso-spacerun: yes"> </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">No ens hi entretindrem gaire. Just per fer veure que la posició que s’havia adoptat finalment en la <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">Gaudium et Spes</span></em><span lang="LA"> </span>i que semblava un avenç prometedor, no va ser més que una il·lusió passatgera. Aquella minoria que no havia guanyat en el Concili, o si més no, que no havia sortit tan airosa com hauria volgut, no es va donar per vençuda i va tornar a la càrrega amb l’encíclica que el papa volia publicar sobre el control de la natalitat i en vista a la qual havia consultat nombrosos grups d’experts.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">En la comissió (o comissions) que el Papa havia cridat a consulta, una àmplia majoria se situava en la mateixa línia de pensament que el Concili havia fixat. Tot semblava que a propòsit de l’encíclica hi hauria una segona edició del que havia passat en el Concili, però a última hora les coses es van torçar i, finalment i inesperadament, l’encíclica de Pau VI, la <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">Humanae Vitae</span></em>, es feia ressò dels plantejaments de la minoria conciliar.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 12pt" class="MsoNormal">L’encíclica, potser per voler-se situar en sintonia i continuïtat amb el concili, concretament amb la constitució <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">Gaudium et Spes</span></em>, cita fins a nou vegades aquesta constitució a peu de pàgina. Però els qui ho han estudiat a fons han arribat a la conclusió que les cites que l’encíclica fa del Concili, són pràcticament totes cites formals que no reflecteixen el pensament del Concili. Destaco només un detall comparatiu entre el que diu el Concili i el que diu l’encíclica. </p> <table style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-collapse: collapse; margin-left: 5.4pt; border-top: medium none; border-right: medium none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-yfti-tbllook: 1184; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt" class="MsoTableGrid" border="1" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tbody> <tr style="mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-firstrow: yes"> <td style="border-bottom: windowtext 1pt solid; border-left: windowtext 1pt solid; padding-bottom: 0cm; padding-left: 5.4pt; padding-right: 5.4pt; border-top: windowtext 1pt solid; border-right: windowtext 1pt solid; padding-top: 0cm; mso-border-alt: solid windowtext .5pt" valign="top" width="280"> <p style="text-indent: -17.85pt; margin: 6pt 0cm 6pt 17.85pt" class="MsoNormal" align="center"><font face="Times New Roman"><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin">Concili: </span></b><em><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin" lang="LA">Gaudium et Spes</span></b></em><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin">, n. 51,3</span></b></font></p></td> <td style="border-bottom: windowtext 1pt solid; border-left: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 5.4pt; padding-right: 5.4pt; border-top: windowtext 1pt solid; border-right: windowtext 1pt solid; padding-top: 0cm; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt" valign="top" width="288"> <p style="text-indent: -17.85pt; margin: 6pt 0cm 6pt 17.85pt" class="MsoNormal" align="center"><font face="Times New Roman"><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin">Encíclica </span></b><em><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin" lang="LA">Humanae Vitae</span></b></em><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin">, n. 10,6</span></b></font></p></td></tr> <tr style="mso-yfti-irow: 1; mso-yfti-lastrow: yes"> <td style="border-bottom: windowtext 1pt solid; border-left: windowtext 1pt solid; padding-bottom: 0cm; padding-left: 5.4pt; padding-right: 5.4pt; border-top: medium none; border-right: windowtext 1pt solid; padding-top: 0cm; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt" valign="top" width="280"> <p style="text-indent: 0cm; margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal"><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><span style="mso-spacerun: yes"><font face="Times New Roman"> </font></span></span><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin">«Quan es tracta de posar d’acord l’amor conjugal amb la transmissió responsable de la vida, la moralitat del comportament no depèn tan sols de la sinceritat de la intenció ni de la valoració dels motius, ans ha d’ésser determinada per criteris d’ob­jec­­­tivitat, <i style="mso-bidi-font-style: normal"><u>deduïts de la naturalesa de la </u></i></span><font color="#ff0000"><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><u><span style="color: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin">persona</span></u></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal"><u><span style="color: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin"> </span></u></i></font><i style="mso-bidi-font-style: normal"><u><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin">i dels seus actes</span></u></i><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin">, que respectin el sentit integral de la mútua donació i de la procreació humana en un context d’amor autèntic»</span></p></td> <td style="border-bottom: windowtext 1pt solid; border-left: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 5.4pt; padding-right: 5.4pt; border-top: medium none; border-right: windowtext 1pt solid; padding-top: 0cm; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt" valign="top" width="288"> <p style="text-indent: 0cm; margin: 6pt 0cm" class="MsoNormal"><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin">«(...) en la tasca de transmetre la vida, [els catòlics] no són lliures d’actuar al seu arbitri com si poguessin determinar de manera totalment lliure i autònoma els camins honestos a seguir, sinó que, al contrari, han de conformar la seva conducta a la intenció del Déu Creador, <i style="mso-bidi-font-style: normal"><u>expressada en la mateixa naturalesa del </u></i></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><u><span style="color: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin"><font color="#ff0000">matrimoni</font></span></u></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal"><u><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin"> i dels seus actes</span></u></i><u><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin">,</span></u><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin"> <i style="mso-bidi-font-style: normal">i manifestada per l’ensenyament constant de l’Església</i>.10</span><span style="font-family: ; mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-size: 11.0pt"><font face="Times New Roman">»</font></span></p> <p style="text-indent: -14.2pt; margin: 6pt 0cm 6pt 14.2pt" class="MsoNormal"><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi">(10) </span><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi"><font style="font-size: 10pt">Cf. Concili Vaticà II. </font></span><font style="font-size: 10pt"><em><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi" lang="LA">Gaudium et Spes</span></em></font><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi"><font style="font-size: 10pt">, nn. 50-51</font></span><span style="mso-fareast-font-family: calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-theme-font: minor-bidi"></span></p></td></tr></tbody></table> <p style="margin: 12pt 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="letter-spacing: -0.1pt">El nucli d’aquesta frase de la </span><em><span lang="LA">Humanae Vitae</span></em><span style="letter-spacing: -0.1pt"> ha estat presa del Concili (que hi és citat amb un </span><span style="letter-spacing: -0.1pt; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span><span style="letter-spacing: -0.1pt">cf.</span><span style="letter-spacing: -0.1pt; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span><span style="letter-spacing: -0.1pt">), però molt significativament n’ha canviat una paraula: on el concili estableix la <i style="mso-bidi-font-style: normal">persona</i> com a criteri de moralitat, l’encíclica substitueix <i style="mso-bidi-font-style: normal">persona</i> per <i style="mso-bidi-font-style: normal">matrimoni</i>, és a dir, per la <i style="mso-bidi-font-style: normal">institució</i> matrimonial, allò que és preestablert, allò que cau fora del control de la persona. Per això mateix quan el concili parla de «els seus actes» es refereix als actes de la persona, mentre que quan l’encíclica parla de «els seus actes» està parlant dels actes del matrimoni, considerats en la seva conformitat biològica... L’encíclica </span><em><span style="letter-spacing: -0.1pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">Humanae Vitae</span></em><span style="letter-spacing: -0.1pt"> diu allò que la minoria conservadora tres anys abans hauria volgut deixar escrit i enllestit d’una vegada per totes en el document conciliar </span><em><span lang="LA">Gaudium et Spes.</span></em><i><span style="mso-no-proof: yes"></span></i></p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">L’abast de l’opció conciliar</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Hi ha una manera molt pràctica per saber quins són els documents conciliars en què més ha entrat en joc aquesta nova percepció de la persona humana: n’hi ha prou amb llegir la llistat de reclamacions d’ortodò­xia que feien —i fan— els tradicionalistes. Per exemple, Lefevbre en carta a Joan Pau II posava una condició <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast" lang="LA">sine qua non</span></em><span lang="LA"> </span>perquè el seu grup pogués acceptar el Concili: li demanava (i els seus seguidors continuen demanant) «una reforma de les afirmacions o expressions del Concili que són contràries al magisteri oficial de l’Església, en particular en la <i style="mso-bidi-font-style: normal">Declaració sobre la llibertat religiosa, la Declaració sobre l’Església i el món, el Decret sobre les religions no cristianes, </i>etc.» No en fa una relació exhaustiva, però sí una bona selecció. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">La raó d’aquest refús, l’havia avançada ja mons. Marcel Léfebvre poc després del Concili quan deia que ell no podia creure en «aquest dogma nou de la ‘dignitat de la persona humana’», que el Concili s’havia inventat, al marge de tota la tradició.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Prendre com a resultat de la confrontació els resultats de les votacions finals de cada document del Concili, podria dur a una eufòria que no es correspon amb la realitat, ja que semblaria que la visió moderna de la persona autònoma s’hauria imposat «netament». De fet les coses no van ser pas així: la nova antropologia va entrar «només oficialment» dins l’Església. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Ara fa cinquanta anys, el Concili va dir i va definir «oficialment» moltes formes noves d’expressar més evangèlicament la vida del cristià. Tanmateix al llarg d’aquests cinquanta anys, el poble de Déu ha tingut ocasió de comprovar que les resistències que hi havia dins l’aula conciliar per respirar a fons els aire que respiren els homes i dones del nostre segle, no van desaparèixer el dia en què va acabar el concili sinó que continuen encara avui, cinquanta anys després d’aquell esdeveniment.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">D’altra banda, resulta cada dia més clar que aquells grups i persones que més haurien d’haver empès la divulgació dels ensenyaments del Concili (tècnicament la «recepció»), són també els qui més han sentit la necessitat de mantenir-se fidels al model d’Església del passat. L’entusiasme amb què aquests grups promouen la implantació del Concili, només seria comparable a l’entusiasme amb què un partit ecologista arribat al govern promouria el projecte heretat d’una central nuclear...</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">I per si això fos poc, aquests mateixos sectors eclesials, que era ocupen els llocs clau de l’Església, han trobat en la lleugeresa amb què a voltes es van fer els canvis i innovacions, sobretot en la litúrgia, una excusa esplèndida per reconduir la manera d’entendre el Concili.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">El Concili no té marxa enrere</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Efectivament, el Concili no té marxa enrere, com tampoc no en té, la història. El Concili ha fet entrar la modernitat dins l’Església. Tímidament, si voleu, però també irreversiblement. Hi pot haver reculades circumstancials, més o menys llargues, com la que estem experimentant aquestes darreres dècades. Però el pas està fet. </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Hi ha un abans i un després del Concili: de ser «súbdits de l’Església» els batejats hem passat a ser «membres del Poble de Déu» i podem parlar a dreta llei de <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span>corresponsabilitat<span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span> dels batejats; del llatí (que era «símbol de la unitat de l’Església», segons va dir el card. Tisserand durant el Concili) hem passat a les llengües de la Pentecosta; la llibertat de consciència és ara clau en la creença; som convidats a mirar els «altres», els «diferents» amb una mirada fraterna; la fe cristiana no és aliena al procés de la història humana; l’Església és (ha de ser, i només pot ser) una Església de comunió... És així com l’Es­glésia ens ha dit, en Concili, que ha de ser ella mateixa en endavant. I acabarà sent-ho! </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">En la seva autobiografia H. Küng fa una afirmació rotunda: sense el Vaticà II ens trobaríem en una situació molt diferent en litúrgia, en teologia, en pastoral, en ecumenisme, en les relacions amb el judaisme i amb les altres religions del món, i amb la societat moderna.</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">On som, cinquanta anys després?</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Queda molt a fer encara si de debò es vol aplicar el Concili. Moltes orientacions conciliars –i no pas precisament les de menys abast– esperen encara poder manifestar tot el seu potencial: unes per evident manca de voluntat ‘política’, altres per les resistències que ofereixen actituds tradicionalistes; altres per desconeixement... Sense oblidar la desconfiança amb què s’ha volgut estigmatitzar qualsevol intent d’innovació. Està vist que molts, sense saber-ho, han convertit en dogma de fe aquella definició de <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span><em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: es" lang="ES">novedad</span></em><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span> que oferia Covarrubias en el seu <em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: es" lang="ES">Tesoro de la lengua española</span></em><span style="mso-ansi-language: es" lang="ES"> (1674): </span><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: es" lang="ES">«</span><em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: major-fareast; mso-ansi-language: es" lang="ES">Cosa nueva y no acostumbrada. Suele ser peligrosa por traer consigo mudanza de uso antiguo</span></em><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: es" lang="ES">».</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">A ningú se li escapa que, si de debò es vol avançar en el camí marcat pel Concili, queda molt camí per fer. La llista de tasques pendents la podem trobar repetida a molts llocs, com una tirallonga, amb molt petites variants entre una versió i l’altra. Escapa al nostre abast fer-ne aquí una reflexió detallada. Ens limitarem a enumerar tres breus apunts que considerem més en relació amb el que hem estat parlat fins ara.</span></p> <h4 style="margin: 18pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#4f81bd"><font style="font-weight: bold"><em>a) Les estructures participatives</em></font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">Cal que l’Església, i molt especialment la jerarquia de l’Església, deixi d’aferrar-se al model de monarquia absoluta (i centralista) a l’estil de les monarquies de l’Antic Règim, i deixi pas a les estructures de participació a tots nivells. Els membres del Poble de Déu són «ciutadans del Poble sant» i no pas amb súbdits. El món d’avui és molt sensible a aquell principi jurídic antic: </span>«el que concerneix tothom ha de ser decidit per <span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-theme-font: minor-fareast">to</span>thom». <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span>Corresponsabilitat<span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span> i <span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">«</span>sinodalitat<span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">»</span> són paraules, conceptes –i Déu vulgui que també actituds– que s’han anat fent familiars en molts sectors més conscients de l’Església.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">En contra del que diu explícitament el Concili, la gran majoria dels cristians estan ben convençuts que el bisbe és el representant del papa a la diòcesi. Hem de reconèixer que aquesta visió deformada de les coses resulta gairebé inevitable mentre la Seu Apostòlica no restitueixi a les diòcesis el dret d’elecció del qual les va privar en el segle XIII. La forma actual de nomenament de bisbes no diu gaire a favor de l’Església de comunió: sovint sembla més aviat que el bisbe arribi a una diòcesi com un comissari eclesiàstic enviat de Roma per tenir la gent (i els capellans) a ratlla... En la pràctica s’està produint una certa uniformització episcopal, que posa en entredit el pluralisme dins l’Església.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">En la mateixa línia de participació podríem parlar també del Sínode i de les Conferencies Episcopals.</span></p> <h4 style="margin: 18pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#4f81bd"><font style="font-weight: bold"><em>b) La parròquia </em></font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-language: es">La crisi actual està desmantellant les bases sobre les quals s’ha aguantat aquests darrers segles la parròquia tradicional, que és la parròquia que hem heretat de la cristiandat: en el context tradicional, i sobretot rural, el rector és a la parròquia allò que el papa és a tota l’Església, i els fidels són assignats automàticament a una o altra parròquia, segons criteris burocràtics, normalment segons el lloc de residència. Aquestes formes de fer no es compaginen gaire bé amb la sensibilitat i amb l’estil d’avui.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-language: es">Avui, a mesura que en una parròquia es va posant en pràctica efectiva la corresponsabilitat baptismal, la forma de govern es va assemblant més a la <i style="mso-bidi-font-style: normal">governança,</i> és a dir a una direcció compartida, que no pas a la </span><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-language: es">«</span><span style="mso-bidi-language: es">monarquia absoluta</span><span style="mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-language: es">» d’un rector que havíem conegut en el passat.</span><span style="mso-bidi-language: es"> D’altra banda, ens trobem molt sovint que la parròquia <i style="mso-bidi-font-style: normal">automàticament</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal">assignada</i> va cedint davant la parròquia <i style="mso-bidi-font-style: normal">lliurement escollida, </i>sobretot per part dels creients que mostren un esperit o tarannà més crític.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">La nova parròquia és una aplicació de les orientacions conciliars. Però és, alhora, una tasca pendent que massa sovint s’ha vist frenada per la inèrcia i la rutina.</p> <h4 style="margin: 18pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 13pt" color="#4f81bd"><font style="font-weight: bold"><em>3) La sexualitat</em></font></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">El tema del matrimoni i la família i, com a rerefons, la sexualitat, ja va ser problemàtic en els preparatius del Concili (esquemes inicials: <em><span lang="LA">De ordine morali</span></em>). També va ser objecte de fortes discussions durant el Concili, i continua essent objecte de confrontació i de no acord al llarg de tot el post-concili. Ja des del primer moment es veia clar que la discrepància no era qüestió de perspectives i sensibilitats d’escola, sinó de dues antropologies contraposades.</p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">En la pràctica ens trobem obertament amb dues posicions: l’<i style="mso-bidi-font-style: normal">oficial</i> i la <i style="mso-bidi-font-style: normal">real</i>. L’<i style="mso-bidi-font-style: normal">oficial</i> té com a manual de capçalera la <em><span lang="LA">Humanae Vitae</span></em> i el <em><span lang="LA">Catecisme de l’Església Catòlica</span></em> (alguns més llegits hi afegirien la <em><span lang="LA">Donum vitae</span></em> i la <em><span lang="LA">Veritatis splendor). La real, clarament majoritària, va a la seva i no sol prestar gaire atenció a les propostes pràctiques que vénen de la jerarquia de l’Església. Aquesta forma d’actuar, consistent a no protestar, representa un canvi profund respecte del que passava, per exemple, quan va sortir la Humanae Vitae: aleshores la gent protestava, escrivia... Avui es limita a ignorar.</span></em><em><span style="mso-bidi-font-style: italic" lang="LA"></span></em></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">En una Assemblea de l’episcopat francès (Lourdes, 1992), Mons. Jullien, arquebisbe de Rennes, confessava obertament: «Per a ningú és cap misteri que les postures de l’Església a propòsit de la sexualitat del matrimoni i de la família xoquen amb el rebuig pràctic de la immensa majoria dels fidels: contracepció, divorci, etc., són pràctiques més que corrents. Aquesta contestació no és només pràctica, sinó que s’expressa de mil maneres (...) Cal fer un seguiment d’aquesta qüestió: no es pot silenciar aquest rebuig pràctic, aquesta no-recepció de l’ensenyament de l’Església, per ex., respecte a la contracepció». </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal">Avui, vint anys més tard, aquestes paraules continuen mantenint tota la seva vigència. Les dues antropologies continuen ignorant-se mútuament, i per tant, es mantenen sense possibilitat de diàleg. Amb una diferència respecte del Concili: aquella minoria conciliar, ara és la majoria governant, i guanya totes les votacions...</p> <h3 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold">Conclusió: un canvi lent però irreversible</font></font></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-fareast-language: pt-br; mso-bidi-language: es">Acabem per on havíem començat: afirmàvem amb convicció que el concili havia introduït la modernitat dins l’Església. Havia assumit i declarat la condició autònoma de la persona humana i la seva dignitat. El concili va introduir la modernitat... però la va introduir amb calçador. La va introduir oficialment... però aquesta oficialitat no modifica automàticament la pràctica. </span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-fareast-language: pt-br; mso-bidi-language: es">Aquests tres punts simptomàtics que acabem d’esmentar, i que no costaria gaire d’ampliar, tots tenen un denominador comú revelador: encara no s’ha avançat gaire a l’hora de portar a la pràctica aquell principi conciliar que afirma el caràcter autònom de la persona i reconeix la seva dignitat. Si el canvi que suposa l’opció conciliar fos un canvi superficial, com una mena de moda, molt probablement seria més vistós el progrés aconseguit. Però un canvi de mentalitat com aquest és un canvi profund, i per tant tremendament lent... sobretot si no hi ha voluntat positiva de fer-lo efectiu. És lent i serà lent, però també és irreversible.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-fareast-language: pt-br; mso-bidi-language: es">Només en la mesura que es vagi aprofundint en aquest camí, aniran apareixen els fruits reals d’aquell concili que Joan XXIII va convocar i que es va celebrar ara fa 50 anys.</span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="mso-fareast-language: pt-br; mso-bidi-language: es"> </span></p> <h1 style="margin: 12pt 0cm 6pt"><span style="mso-fareast-language: pt-br"><font style="font-size: 14pt" color="#c00000"><font style="font-weight: bold"> </font></font></span></h1> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-87509625977930693972012-09-02T00:58:00.001-07:002012-09-02T01:07:00.260-07:00CARLO M. MARTINI: L’ÚLTIMA ENTREVISTA<h4><font style="font-weight: bold" color="#0000ff">Entrevista amb Carlo Maria Martini <br>per Georg Sporschill </font><font style="font-weight: bold" color="#0000ff">i Frederica Radice Fossati Confalonieri, <br></font><font color="#0000ff"><font style="font-weight: bold">publicada al</font><i><font style="font-weight: bold"> «Corriere della Sera», </font></i><span style="mso-bidi-font-style: italic"><font style="font-weight: bold">l’1 setembre 2012.</font></span></font></h4> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.4pt" class="MsoNormal"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333"><span style="mso-bidi-font-style: italic"></span></font></span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333"></font></span></i> </p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt 35.4pt" class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333">El pare Georg Sporschill, un jesuïta com ell que el va entrevistar a </font></span></i><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333">«C<span style="mso-bidi-font-style: italic">onverses nocturnes a Jerusalem</span>»</font><i style="mso-bidi-font-style: normal"><font color="#333333">, i Federica Radice es van trobar amb Martini el 8 d’agost: <br>«Ve a ser el seu testament espiritual. El cardenal Martini ha llegit i aprovat el text.» (Traducció al català de Pere Codina)</font></i></span></p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#c00000"><font style="font-weight: bold" size="3">Com veu la situació de l’Església?</font></font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333">«L’Església està cansada, a l’Europa del benestar i a Amèrica. La nostra cultura s’ha envellit, les nostres Esglésies són grans, les nostres cases religioses estan buides i l’aparell burocràtic de l’Església creix, els nostres ritus i els nostres vestits són pomposos. Tanmateix, ¿tot això expressa el que nosaltres som avui? (...) El benestar pesa. Nosaltres ens trobem aquí com el jove ric que se’n va tornar trist quan Jesús el va cridar per fer-lo esdevenir el seu deixeble. Ja ho sé, que no ho podem deixar tot amb facilitat. Però, si més, podrem cercar homes que siguin lliures i més propers al pròxim. Com ho han estat el bisbe Romero i els màrtirs jesuïtes del Salvador. On són els herois que ens inspirin? Per cap raó no els hem limitar amb els vincles de la institució.»</font></span><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#c00000"><font style="font-weight: bold" size="3">Qui pot ajudar l’Església avui?</font></font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333">«El pare Karl Rahner feia servir sovint la imatge de les brases que s’amaguen sota la cendra. Veig en l’Església d’avui tanta cendra sobre les brases que sovint m’envaeix una sensació d’impotència. Com es pot alliberar la brasa de la cendra perquè pugui revifar la flama de l’amor? Primer de tot hem de buscar aquesta brasa. On són les persones individuals plenes de generositat com el bon samarità? Que tenen fe com el centurió romà? Que són entusiastes com Joan Baptista? Que s’atreveixen amb la novetat com Pau? Que són fidels com Maria Magdalena? Jo aconsello al Papa i als Bisbes que busquin dotze persones fora del comú per als llocs de direcció. Homes que estiguin a prop dels pobres i qui estiguin envoltats de joves i que experimentin coses noves. Ens cal confrontar-nos amb homes que cremen perquè l’esperit es pugui difondre per tot arreu.»</font></span></p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#c00000"><font style="font-weight: bold" size="3">Quins instruments recomana contra el cansament de l’Església?</font></font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333">«Jo en recomano tres de molt forts. El primer és la conversió: l’Església ha de reconèixer els seus errors i han de seguir un camí radical de canvi, començant pel Papa i els bisbes. Els escàndols de pedofília ens empenyen a emprendre un camí de conversió. Les preguntes sobre la sexualitat i tots els temes relacionats amb el cos en són un exemple. Aquests són importants per a tothom i, de vegades potser són fins i tot massa importants. Ens hem de preguntar si la gent escolta encara els consells de l’Església en matèria sexual. En aquest camp, l’Església és encara una autoritat de referència o només una caricatura en els mitjans?</font></span><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333">La segona és la Paraula de Déu. El Concili Vaticà ha restituït la Bíblia als catòlics. (...) Només la persona que percep en el seu cor aquesta paraula pot fer part dels qui ajudaran a la renovació de l’Església i sabran respondre a les preguntes personals amb una opció correcta. La Paraula de Déu és simple i cerca com a company un cor que escolti (...). Ni els clergues ni el Dret eclesial podran substituir la interioritat de l’home. Totes les regles externes, les lleis, els dogmes, ens han estat donat per aclarir la veu interior i per al discerniment dels esperits.</font></span><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333">Per a qui són els sagraments? Aquests són el tercer instrument de sanació. Els sagraments no són un instrument per a la disciplina, sinó una ajuda per als homes en els moments del camí i en les febleses de la vida. ¿Portem els sagraments als homes que necessiten una nova força? Jo penso en tots els divorciats i en les parelles tornades a casar, en les famílies ampliades. Tots aquests necessiten una protecció especial. L’Església defensa la indissolubilitat del matrimoni. És una gràcia quan un matrimoni i una família poden reeixir (...).</font></span><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333">L’actitud que prenem envers les famílies ampliades determinarà l’acostament a l’Església de la generació dels fills. Una dona ha estat abandonada pel seu marit i troba una nova parella que té cura d’ella i dels seus tres fills. El segon amor funciona. Si aquesta família és objecte de discriminació, se l’està fent fora, no només la mare sinó també els seus fills. Si els pares se senten fora de l’Església o no senten el seu suport, l’Església perdrà la futura generació. Abans de la Comunió preguem: “Senyor, jo no sóc digne...” Sabem que no som dignes (...). L’amor és gràcia. L’amor és un regal. La qüestió de si els divorciats poden rebre la Comunió hauria de ser replantejada. Com pot l’Església arribar a ajudar amb la força dels sagraments el qui té situacions familiars complexes?»</font></span><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"></span></p> <h3 style="margin: 10pt 0cm 6pt"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#c00000"><font style="font-weight: bold" size="3">Què fa vostè personalment?</font></font></span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'"></span></h3> <p style="margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal"><span style="border-bottom: windowtext 1pt; border-left: windowtext 1pt; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; color: ; border-top: windowtext 1pt; border-right: windowtext 1pt; padding-top: 0cm; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-border-alt: none windowtext 0cm"><font color="#333333">«L’Església s’ha quedat 200 anys enrere. Com pot ser que <span style="mso-spacerun: yes"> </span>no es mogui? Tenim por? Por en lloc de coratge? Tanmateix, la fe és el fonament de l’Església. La fe, la confiança i el coratge. Jo sóc vell i malalt i depenc de l’ajuda dels altres. Les persones bones al voltant meu em fa sentir l’amor. Aquest amor és més fort que el sentiment de desconfiança que tan sovint percebo en les confrontacions de l’Església a Europa. Només l’amor venç el cansament. Déu és amor. Encara tinc una pregunta per a tu: què pots fer tu per l’Església?»</font></span></p> Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-29415642448975024802012-08-17T10:03:00.001-07:002012-08-17T10:03:18.659-07:00LA MORAL CONCILIAR Y LA MORAL DEL CATECISMO ROMANO<p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><font face="Calibri"><font color="#1f497d"><strong><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-themecolor: text2" lang="ES"><font style="font-size: 14pt">Jérôme</font></span><font style="font-size: 14pt"><span style="color: ; mso-themecolor: text2" lang="ES"> </span></font><span style="color: ; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-themecolor: text2" lang="ES"><font style="font-size: 14pt">Régnier</font></span></strong></font></font></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="right"><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span style="mso-ansi-language: es-trad; mso-fareast-language: ca" lang="ES-TRAD"><font color="#000000" face="Calibri"><font style="font-size: 11pt"><u>Fuentes</u></font></font></span></b><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt"><span style="mso-ansi-language: es-trad; mso-fareast-language: ca" lang="ES-TRAD"><font color="#000000">: <br>Texto original francés: <br><i style="mso-bidi-font-style: normal">Ensemble</i> (1993) 5-12 <br>Versión española </font><br></span></font><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><a href="http://www.servicioskoinonia.org/relat/084.htm"><font style="font-size: 11pt" color="#0000ff"><u>RELaT 84</u></font></a></span></font><span style="mso-fareast-language: ca; mso-bidi-font-size: 12.0pt" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000"> </font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt 35.4pt" class="MsoNormal" align="left"><font face="Calibri"><font color="#1f497d"><i><span style="color: ; mso-fareast-language: ca; mso-themecolor: text2" lang="ES"><font style="font-size: 11pt">El Catecismo</font></span></i><span style="color: ; mso-fareast-language: ca; mso-themecolor: text2; mso-bidi-font-style: italic" lang="ES"><font style="font-size: 11pt"> romano <i>editado por Pío V reflejaba exactamente el pensamiento del Concilio de Trento y sus objetivos de contrarreforma. Cuatro siglos más tarde ¿puede decirse que el Catecismo</i> de la Iglesia católica <i>apunta al objetivo del Vaticano II, o sea, un «aggiornamento» pastoral que evite las condenaciones y se preocupe de abrirse al mundo y a las otras Iglesias? Su principal responsable, el Card. Ratzinger, se ha manifestado a menudo como crítico de las desviaciones y de los avances excesivos del postconcilio. Mientras Juan Pablo II, en el prefacio, subraya la relación con el Vaticano II, en la presentación oficial a la prensa Ratzinger no hizo ninguna alusión a ella. Es cierto que en el Catecismo hay abundantes citas de los textos conciliares. Pero uno se siente transportado a un clima muy diferente. De ahí la pregunta inicial, que en el artículo se refiere especialmente a la moral. Para contestarla, el autor toma como punto de partida un artículo suyo anterior a la publicación del Catecismo </i>(Ensemble</font><i><font style="font-size: 11pt">, marzo de 1990, págs. 13-20), en el que trazaba las líneas maestras de la moral conciliar (I), para contrastarla con la moral del catecismo (II). En una última parte (III) se intenta orientar el período post-Catecismo hacia la búsqueda del diálogo y la aceptación del pluralismo, que podría evitarle a la Iglesia nuevas y más lamentables escisiones. </font></i></span></font></font></p> <h3 style="line-height: normal; margin: 10pt 0cm 6pt" align="left"><font face="Calibri"><font color="#c00000"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES"><font style="font-size: 14pt">I.</font></span><font style="font-size: 14pt"><span lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES">La</span><span lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES">moral</span><span lang="ES"> </span></font><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES"><font style="font-size: 14pt">conciliar</font></span></font></font></h3> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Una primera lectura de los textos del Vaticano II podría dar la impresión de que la preocupación moral no estaba en el punto de mira del Concilio. Son sobre todo las perspectivas de la <i>Gaudium et spes </i>(GS) las que resultan de enorme importancia para los moralistas. Esta constitución situaba a la Iglesia en el corazón de un mundo marcado por la historia y vinculaba directamente el núcleo central de la fe -el misterio pascual- con la conducta humana (GS, 33-39). Esta actitud «teologal» tan novedosa y liberaba a los cristianos de una moral compacta y minuciosa, en la que cada norma parecía poseer idéntico peso, sin que hubiese la posibilidad de apreciar su origen.</font></font></span></p> <a name='more'></a> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000"></font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">La moral conciliar se presentaba, pues, ante todo como escatológica. Nuestra originalidad cristiana consiste en la conversión al Reino definitivo, en el que aspiramos a estar, en el que «no existe ni judío ni griego, ni esclavo ni libre, ni hombre ni mujer» (Ga 3,28), sino comunión de personas diversas, pero igualmente respetables. El cristianismo no es una moral: esencialmente da un sentido último a la vida cotidiana. El convertido ha de «vivir como resucitado»: la conducta humana debe anticipar el estilo del Reino en el corazón del mundo. Promover la persona y la comunidad (GS 12-32) da un sentido cristiano a toda la actividad humana. Cuando la comunión de las personas -la «ley del amor» del NT- progresa en el hogar, en el trabajo, en el barrio o en las relaciones internacionales, el Reino de Dios avanza (GS 39).</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Esta especificidad cristiana trasciende el orden ético y, por el mismo hecho, le proporciona su autonomía, así como a toda «realidad terrena» (GS 36). Esto impide amalgamar en una «doctrina moral cristiana» fe y reflexión racional, como se ha hecho a menudo en la problemática social y familiar. «La Iglesia (es) custodia del depósito de la Palabra de Dios, del que manan los principios en el orden religioso y moral» (GS 33). La ausencia en este texto de toda referencia a la ley natural ha sido muy comentada. El texto precisa que la Iglesia »no tiene siempre a mano la respuesta adecuada a cada cuestión» y añade que, para responder, se sirve de «la luz de la revelación y de la experiencia de todos» el monopolio de la ética.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Se trataba, pues, menos de presentar un sistema moral cristiano que tuviese respuestas para todo, que de buscar una coherencia entre los principios de una moral humana de orden racional -por ej., los derechos del ser humano- y el sentido escatológico cristiano. Esta es la afirmación capital del Concilio a propósito de la significación mesiánica de los «signos de los tiempos» (GS 4 y 11), cuyo «discernimiento» pertenece a «todo el Pueblo de Dios, especialmente a los pastores y teólogos» (GS 44). La moral deja, pues, de ser deductiva, para convertirse en inductiva apelando constantemente a «la experiencia de todos».</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">La reflexión moral cuenta ciertamente con la tradición y la «naturaleza» humana, tan apreciada por Aristóteles y por los estoicos. Pero ¿ha de cuajar ahí, sin referencia alguna al desarrollo histórico? Un texto esencial del Concilio abre la perspectiva: «La propia historia está sometida a un proceso tal de aceleración, que apenas es posible al hombre seguirla (...). La humanidad pasa así de una concepción estática de la realidad a otra más dinámica y evolutiva, de donde surge un nuevo conjunto de problemas que exige nuevos análisis y nuevas síntesis» (GS 5). No nos podemos, pues, contentar con una teología repetitiva. Los moralistas actuales han sido muy sensibles a esa invitación. Ser teólogo no consiste sólo en comentar los textos del magisterio. Es replantearse a toda costa las cuestiones de un mundo nuevo. El sentido de la tradición es ciertamente indispensable. Pero también lo es la capacidad de analizar las situaciones nuevas sin proyectar en ellas <i>a priori</i> un esquema caduco de juicios trasnochados. Nuevos análisis y nuevas síntesis.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">A todos los cristianos se les invita a hacer la misma experiencia de libertad: ya no son «esclavos», sino «libres». El Concilio insiste mucho en la opción responsable de los laicos y en el primado de su conciencia (GS 43). Como afirmaba la fórmula tradicional, la conciencia es regla inmediata de moralidad.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">El Concilio es consciente de la ambivalencia del mundo y de la existencia del mal: el pecado no es un progreso «inacabado», sino también degradación (GS 13; 37). Pero la perspectiva es optimista: «la Iglesia reconoce y tiene en gran estima el dinamismo de nuestro tiempo» (GS 41); «la esperanza escatológica no merma la importancia de las tareas temporales, sino que más bien proporciona nuevos motivos para su ejercicio» (GS 21), pues «la espera de una tierra nueva no debe amortiguar, sino más bien avivar, la preocupación de perfeccionar esta tierra, donde crece la nueva familia humana, vislumbre del mundo futuro» (GS 39). Incluso el «servicio temporal de los hombres» es considerado don del Espíritu Santo, que «prepara el terreno al Reino de los cielos (GS 38).</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Esta perspectiva del Concilio se encuentra también en aspectos particulares y en desarrollos posteriores. Baste recordar la Encíclica <i>Populorum progressio</i> (1967) de Pablo VI, que completó respecto al Tercer mundo la visión conciliar sobre la moral internacional (GS 77-90). El propio Pablo VI remitirá a las Iglesias particulares la tarea de reflexionar sobre su propia situación: la diversidad del mundo «impide pronunciar una única palabra» <i>(Octogésima adveniens,</i> 1971). La Iglesia católica no debe parecer a una monarquía centralizada. La exposición sobre el matrimonio está transida de personalismo (GS 47-52). A diferencia de la <i>Casti connubii</i> (1930), ya no se habla «del fin primario de la procreación»: se ha superado la teología repetitiva. Con todo, maniobras de corredores condujeron a Pablo VI a prohibir la discusión sobre el divorcio y el control de natalidad. Las consecuencias de ese bloqueo fueron funestas.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font color="#000000"><font style="font-size: 11pt">Durante el postconcilio, el trabajo de los moralistas ha resultado, en su conjunto, extraordinariamente fecundo en bastantes ámbitos. En el de la economía, por ej., se ha procedido a menudo inductivamente. A mis alumnos de teología les ha recordado esto con frecuencia: más vale analizar y punto que moralizar</font><i><font style="font-size: 11pt"> a priori.</font></i></font></font></span></p> <h3 style="line-height: normal; margin: 10pt 0cm 6pt" align="left"><font face="Calibri"><font color="#c00000"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: it" lang="IT"><font style="font-size: 14pt">II.</font></span><font style="font-size: 14pt"><span style="mso-ansi-language: it" lang="IT"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: it" lang="IT">La</span><span style="mso-ansi-language: it" lang="IT"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: it" lang="IT">moral</span><span style="mso-ansi-language: it" lang="IT"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: it" lang="IT">del</span><span style="mso-ansi-language: it" lang="IT"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: it" lang="IT">catecismo</span><span style="mso-ansi-language: it" lang="IT"> </span></font><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: it" lang="IT"><font style="font-size: 14pt">romano</font></span></font></font></h3> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">En el <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> se citan numerosos textos conciliares sobre economía, política, matrimonio, moral general. Con todo, hay que examinarlo más de cerca. Las declaraciones del Card. Ratzinger y de otros responsables expresaban sobre todo la preocupación por reaccionar a las dificultades postconciliares. De ahí nuestra pregunta: ¿se respira en él el aire fresco de la moral escatológica, abierta al mundo y que apela al discernimiento de los signos de los tiempos por parte de todo el Pueblo de Dios? Es ahí donde la orientación del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> parece diferente. Se constata a nivel de las afirmaciones dominantes, pero también en el de las omisiones. Justamente los textos ignorados son los que más habían marcado el esfuerzo de los moralistas postconciliares. Los siguientes ejemplos ilustrarán esta constatación.</font></font></span></p> <h4 style="line-height: normal; margin: 12pt 0cm 6pt" align="left"><font face="Calibri"><font color="#4f81bd"><em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">Una</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">moral</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">global:</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">amalgama</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">de</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">fe</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">y</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">moral</span></em></font></font></h4> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">La escatología, que sale esporádicamente, no es la inspiración fundamental del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>. Toda la primera parte del GS (11-45) apenas si sale, fuera de algún fragmento disperso. Se vuelve a la perspectiva global de los manuales tomistas. Mons. Schönborn, redactor principal del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>, lo reconocía: «El plan de la moral fundamental, fuera de la <i>Gaudium et spes,</i> se inspira sobre todo en la <i>Suma teológica </i>de Santo Tomás. Se trata de una opción consciente: permite articular de forma orgánica la libertad del hombre y la gracia divina». Esta «opción orgánica» entraña el riesgo de presentar todos los elementos con el mismo grado de certeza, sin que esté presente la preocupación de especificidad cristiana expresada en el Concilio. El recurso a los diez mandamientos, además de ocasionar numerosas repeticiones, acentúa esa impresión. A causa de esa globalidad orgánica, se sitúan en el mismo plano aspectos esenciales, como los signos evangélicos del pobre y del perdón, y las laboriosas deducciones de la Congregación para la Doctrina de la Fe, en las que se decreta de manera definitiva lo que es «moralmente inaceptable». Y un catálogo de pecados, todo revuelto, en el que salen videntes, horóscopo, quiromancia e incluso la ironía. Esta mescolanza, frecuente en los viejos manuales, se presenta, al parecer, como un sistema definitivamente cerrado. Es comprensible que se abstengan de referirse al texto-clave de GS 33, anteriormente citado, que reconoce que «la Iglesia no tiene siempre a mano la respuesta adecuada a cada cuestión» y que pone de manifiesto que la especificidad cristiana se limita a la Palabra de Dios y que hay que contar siempre con «la experiencia de todos». Otro texto que se omite es el de la concepción más dinámica y evolutiva (GS 5). Son textos que resultan molestos, porque dejan fuera de juego una teología repetitiva que se niega a tener en cuenta la historia. Lógico, si la ley natural se presenta como ahistórica e «inmutable» (<i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>, nº 1985).</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Esa presentación de una moral sacralizada hace pensar a quien conoce un poco la historia de la moral. Un ejemplo. En el siglo XIII se había infiltrado en la moral cristiana la idea griega de que hay hombres <i>naturaliter servi,</i> esclavos o siervos <i>por naturaleza.</i> En 1903 Pío X afirmaba en su <i>Motu proprio</i> que los hombres son <i>desiguales</i> por naturaleza. Sesenta años más tarde, Juan XXIII aseveraba en la <i>Pacem in terris</i> que todos los hombres son <i>iguales por naturaleza.</i> En moral, como en otros ámbitos, la teología positiva o histórica permite relativizar mucho las afirmaciones que una teología especulativa, globalizante y segura de sí misma, no titubearía en presentar como definitivas. Las declaraciones actuales fundadas sobre la ley natural no escapan a la necesidad de nuevos análisis y nuevas síntesis. En un universo cambiante esa adaptación es la mejor garantía de los valores permanentes.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">También la moral general del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> asume las tesis de los manuales. Con toda razón se declara que el fin no justifica los medios. Pero, al generalizar esta perspectiva, se llega a fragmentar la actividad humana, cuando ésta debe ser comprendida en el desarrollo completo de la acción. Así, un combatiente que mata un adversario en lo que el <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> denomina «guerra justa» resultaría ser un asesino, si su gesto se tomase desligado del contexto en el que se sitúa. Pero del mismo modo, una pareja representa una totalidad de amor y de generosidad. La moralidad conyugal ha de tener, pues, en cuenta el conjunto y no aislar cada acto sexual, como si tuviese que ser cada vez procreativo. El <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> declara la fecundación in vitro siempre «inaceptable y perjudicial»: se aísla el acto del técnico para declarar taxativamente que el hijo ya no es fruto del amor, cuando la experiencia de parejas muestra todo lo contrario y de hecho el técnico no hace sino ayudar a rehacer la unidad del acto de amor y de la fecundidad. Así, la fragmentación de los actos de al traste con la perspectiva del sentido, tan querida del Concilio.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Pero es necesario obedecer y no razonar. El <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> declara: «No conviene oponer la conciencia personal y la razón a la moral o al magisterio de la Iglesia». Por el contexto se ve que los dos últimos términos están estrechamente ligados. Y sin embargo, más allá del ámbito revelado, se entra en el orden de la racionalidad, en el que no es la autoridad, sino la fiabilidad de los argumentos, la que debe imponerse.</font></font></span></p> <h4 style="line-height: normal; margin: 12pt 0cm 6pt" align="left"><font face="Calibri"><font color="#4f81bd"><em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">Visiones</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">del</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">mundo</span></em></font></font></h4> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">El Concilio había sido muy moderado respecto a la tradición del pecado original (GS 13;37). Ciertamente se evoca el carácter ambivalente del progreso y la lucha dramática entre el bien y el mal: no deja de ser «la experiencia de todos». Pero el tono general del texto era optimista. Por el contrario, el <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> reasume ampliamente el relato fabulosos de los orígenes y «el hecho» del pecado de esa pareja mítica de sinántropos, que habría desencadenado tal cólera divina que, después de miles de siglos, los millones descendientes suyos sufrirían todavía las consecuencias.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Pero es que esta visión pesimista permite al <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> afirmar, citando la <i>Humani generis</i> (1950), que el hombre pecador no puede conocer las verdades morales «con firme certeza y sin mezcla de error». Resulta, pues, que sólo la Iglesia puede asegurar la autenticidad de la moral. La visión pesimista del mundo ha servido para reforzar la autoridad del magisterio.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Ahora se comprende que desaparezca del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> la llamada a los hombres de buena voluntad, tan cara a Juan XXIII, o el tema de una búsqueda en común de la verdad (GS 59). Ni trazas tampoco de un texto importante: «La Iglesia confiesa que le han sido de mucho provecho y lo pueden ser todavía la oposición y aun la persecución de sus contrarios» (GS 44). Compárese lo que la GS dice en el último párrafo del nº 62 sobre la investigación teológica con la cita que de él hace el <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> (nº 94): se cercena lo más iluminador del texto.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Otras dos grandes omisiones. En primer lugar, no se encuentra apenas rastro de la acogida entusiasta de Juan XXIII a la <i>Declaración universal de los derechos humanos</i> ni de su análisis positivo de los <i>signos de los tiempos.</i> Tampoco del movimiento ascendente que puede permitir al hombre subir de una ética humana a la trascendencia divina (y no siempre a la inversa): «Una vez formuladas las normas de vida colectiva en términos de derechos y deberes, los hombres se abren a los valores espirituales y comprenden lo que es la verdad, la justicia, el amor y la libertad. Se dan cuenta de que pertenecen a una sociedad de ese orden. Más: son impulsados a conocer mejor al Dios verdadero, trascendente y personal» <i>(Pacem in terris,</i> nº 45). Y sin embargo, este texto de 1963 -testamento del Papa- había marcado profundamente la reflexión conciliar.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">En segundo lugar, el <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> apenas si refleja el carácter positivo de la evolución del mundo, donde progreso y Reino pueden converger (GS 63-72). Sólo una parte del texto se cita sin comentario. Pero se silencian dos aspectos esenciales: el desarrollo del mundo, anticipo del Reino, hasta el punto de que «los que se dedican al servicio terreno de los hombres preparan el terreno al Reino» (GS 38), y la alusión al Cristo <i>alfa y omega,</i> punto de convergencia hacia el cual tienden los deseos de la historia y de la civilización» (GS 45). Sin duda la cita traería a la memoria un pensamiento totalmente ajeno al <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>: el de Teilhard de Chardin. En un tono pesimista se expresaba también el Card. Ratzinger en la presentación que hizo del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>: «En el mundo de la técnica, que es creación del hombres, de entrada no es al Creador a quien se encuentra: el hombre no se encuentra más que a sí mismo». Sobre el mismo tema precisaba el Concilio: «Estas lamentables consecuencias no son efectos necesarios de la cultura moderna ni deben hacernos caer en la tentación de no reconocer sus valores positivos» (GS 57).</font></font></span></p> <h4 style="line-height: normal; margin: 12pt 0cm 6pt" align="left"><font face="Calibri"><font color="#4f81bd"><em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">Iglesia</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">y</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">moral</span></em></font></font></h4> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Aquí el <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> tiene numerosas citas del Concilio. Pero el espíritu y la estructura del texto son muy diferentes. La Iglesia se identifica a menudo con el magisterio (nº 2032 y sg.). El texto estira al máximo la noción de infalibilidad hacia las normas morales, porque ellas «son necesarias para la salvación». Los fieles, por su parte, tienen «el derecho de ser instruidos» y «el deber de observar las constituciones y decretos emitidos por la autoridad legítima de la Iglesia. Incluso cuando son disciplinares, éstos reclaman la docilidad en la caridad» (nº 2037). ¡Buena división de trabajo! No parece que los fieles estén muy convencidos de su efectividad.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Textos esenciales del Vaticano II no aparecen por ninguna parte, por ej. el papel del Pueblo de Dios, de los pastores y de los teólogos, tanto en la interpretación de los múltiples lenguajes de nuestro tiempo (GS 11; 44) como en el análisis de los tiempos (GS 4). Es sorprendente la omisión de un párrafo tan importante como el que se refiere al papel de la conciencia de los laicos (GS 43). No quedan más que tímidos vislumbres en los párrafos consagrados a la conciencia moral (nº 1776 y sg.) y en una referencia al nº 37 de la <i>Lumen gentium,</i> en el que se habla de la facultad e incluso del deber de los laicos de representar o exponer su parecer en determinadas condiciones.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Las Encíclicas son citadas con profusión. Pero no se hace referencia a la <i>Octogésima adveniens.</i> Repetir que Roma no puede siempre pronunciar «una palabra única» no iba en la línea del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Es sintomático que se sugiera el orden del esquema preparatorio sobre la iglesia, que fue rechazado en la primera sesión del Concilio. El que en el texto definitivo de la <i>Lumen Gentium</i> el cap. II trate del Pueblo de Dios y el III de la jerarquía tiene un profundo significado teológico que nadie se atreverá a negar. Pues bien, en un tema similar -la organización de la sociedad (nº 1897-1912)-, el <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> antepone el tratamiento de la autoridad al del bien común, cuando el orden debería ser el inverso (como en GS 74), porque es la autoridad la que está al servicio del bien común y no a la inversa.</font></font></span></p> <h4 style="line-height: normal; margin: 12pt 0cm 6pt" align="left"><font face="Calibri"><font color="#4f81bd"><em><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">Algunos</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">ejemplos</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">de</span><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ca" lang="ES">endurecimiento</span></em></font></font></h4> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Lo que personalmente más me duele es lo referente a la situación de los divorciados vueltos a casar, que se califica de «adulterio público y permanente» (nº 2384). Estas palabras tienen el chasquido de las pedradas en una lapidación. Y, sin embargo, sabe Dios cuán distintos son los casos, tras mucho fracaso y mucha desventura. Un viejo amigo de cautividad, abandonado desde 1941 por su joven esposa, con la que había contraído matrimonio unos meses antes, a su vuelta en 1945, volvió a casarse. Hoy, después de una vida de familia fiel, feliz y fecunda, ¿debería ese abuelo abandonar su hogar para no merecer ese calificativo infamante? Que mi amigo lea, más que el <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>, el libro de Mons. Bourgeois sobre los divorciados vueltos a casar <i>(Chrétiens divorcé remariés,</i> 1990). Ahí encontrará un espíritu más próximo a la misericordia evangélica. ¿Desaparecerá esa fórmula agresiva de la segunda edición del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>? ¿Se escuchará el deseo del viejo obispo de Autún, expresado en la conclusión de su libro (pág. 185): «¿No ha llegado ya el momento de derribar ese muro que tiene apartados de la mesa eucarística, sin examinar las situaciones particulares, a todos los divorciados vueltos a casar?».</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Son muchos los pasajes del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> en los que queda clara la voluntad de defender <i>Humanae vitae y Donum vitae.</i> Y sin embargo, el célebre moralista Häring <i>(Quelle morale pour l'Église,</i> 1989, págs. 156-163) nos recuerda cómo la <i>Humanae vitae</i> optó finalmente por el máximo de rigor, a pesar del parecer contrario de la mayoría de la Comisión preparatoria, por obra y gracia del Card. Ottaviani. En cuanto a <i>Donum vitae,</i> es sabido que el Card. Ratzinger preparó el texto, sin apenas tomar en considerar las opiniones distintas de la suya. Muchas Universidades católicas habían estudiado el tema. Su demanda de diálogo no fue escuchada.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Esta obstinación en defender una moral sexual rigurosa llega hasta el extremo de afirmar que una pareja que utiliza la contracepción técnica, por el hecho de usarla, se hace incapaz de un acto verdadero de amor mutuo (nº 2370). Las parejas de fervientes cristianos a los que he planteado la cuestión han quedado atónitos. Pero ¿qué importa la experiencia?</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Citemos finalmente un pasaje curioso sobre la laicidad del Estado, reconocida por la Declaración sobre la libertad religiosa del Vaticano II. El <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> invita «a los poderes políticos y decisiones» a la inspiración proporcionada por la religión divinamente revelada. Y se añade que, en caso de no hacerlo, «se atribuyen sobre el hombre y sobre su destino, abierta o solapadamente, un poder totalitario, como lo muestra la historia» (nº 2244). ¿Están -según esto- nuestras democracias camino del totalitarismo? ¿Habrá que volver a la vieja tesis del Estado confesional?</font></font></span></p> <h3 style="line-height: normal; margin: 10pt 0cm 6pt" align="left"><font face="Calibri"><font color="#c00000"><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES"><font style="font-size: 14pt">III.</font></span><font style="font-size: 14pt"><span lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES">Dialogar</span><span lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES">para</span><span lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES">construir</span><span lang="ES"> </span><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES">el</span><span lang="ES"> </span></font><span style="mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'" lang="ES"><font style="font-size: 14pt">futuro</font></span></font></font></h3> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Se nos puede tachar de críticos e inoportunos. Pero nuestra crítica es necesaria y constructiva. No es a base de cerrar los ojos a los problemas cómo la Iglesia dará con el camino de salida. Tres observaciones en esta línea.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">1. Recordemos que nuestro análisis se ha limitado a la parte moral. Los cristianos hallarán ricos filones en distintos pasajes del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> sobre Cristo, los sacramentos, el compromiso social, la plegaria.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">2. Si este conjunto moral se presenta como «un todo orgánico», por lo menos respeta el carácter «jerárquico» de los elementos, o sea los distintos grados de certeza: no todo hay que ponerlo en el mismo plano. Al lado de afirmaciones que se refieren al núcleo de la revelación, muchas otras no entrañan el mismo grado de adhesión. Los mismos redactores, de una u otra forma, lo reconocen, aunque no siempre queda claro en el texto. Conviene aquí recordar la distinción esencial que establece la <i>Lumen gentium</i> (nº 25) entre la <i>adhesión de fe,</i> debida a las verdades centrales del cristianismo y garantizadas por la infalibilidad, y el <i>asentamiento o respeto religioso,</i> debido a las decisiones no infalibles de una autoridad prudencial que busca la coherencia entre la fe y la vida cotidiana, sin que dichas afirmaciones sean irreformables. El <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> alude a esa distinción en el nº 907. La sumisión ciega no es un buen servicio a la comunidad. No hay más que recordar al P. Lagrange, pionero de la exégesis científica y blanco de las sospechas a comienzos de siglo.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">3. Actualmente hay, entre otros, dos puntos que provocan tensiones y riesgos de fractura en la Iglesia. El diferente clima entre los textos del Concilio y los del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> acentúan su importancia.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">El primero se refiere al centralismo romano. El Vaticano II había afirmado la necesidad de la colegialidad, renovado el diálogo con el mundo y criticado el poder excesivo de la curia romana. Un nuevo centralismo doctrinal y una crispación de la identidad parece que prevalece hoy, también en el <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>. Los nombramientos de obispos se resienten, con marejadas aquí y allá (Colonia, Coire, Namur, Vienne; Brasil o Norteamérica). Si ha habido excesos postconciliares ¿hay razón para una marcha atrás?</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">El segundo punto es justamente el de la moral cristiana de la sexualidad. En la última Asamblea del episcopado francés, celebrada en Lourdes, el relator de este tema, Mons. Jullien, arzobispo de Rennes, no dudaba en reconocer: «Para nadie es un misterio que las posturas de la Iglesia a propósito de la sexualidad del matrimonio y de la familia chocan con el rechazo práctico de la inmensa mayoría de los fieles: contracepción, divorcio, etc., son prácticas archicorrientes. Esa contestación no es sólo práctica, sino que se expresa de mil maneras (...) Hay que hacer un seguimiento de esta cuestión: no se puede silenciar ese rechazo práctico, esta <i>no-recepción</i> de la enseñanza de la Iglesia, por ej., respecto a la contracepción». Durante estos últimos años se constata un endurecimiento de las posturas romanas y una defensa maximalista de <i>Humanae vitae y Donum vitae.</i> Y esto a pesar de que no se trata de documentos infalibles. Ante el «rechazo del pueblo cristiano» ¿no convendría reabrir el diálogo en un clima de serenidad, más que pronunciar una y otra vez condenas sin apelación? Esta es la posición del P. Häring, de cuya fidelidad a la Iglesia nadie puede dudar.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">No se trata de una utopía. La historia reciente de la Iglesia muestra que tales diálogos han sido fructuosos para salir de algunos atolladeros. Así, Roma ha publicado recientemente un texto excelente sobre las Universidades católicas. La discusión de los proyectos había sido larga y viva. Ocho años fueron necesarios para llegar a un acuerdo. Pero el diálogo se ha mantenido y los esfuerzos han sido coronados por el éxito.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Hace cincuenta años H. Doms había sido condenado por haber cuestionado la procreación como finalidad primaria del matrimonio, siendo la secundaria el amor. En 1968 la <i>Humanae vitae</i> puso en plano de igualdad la doble finalidad del amor y la procreación, pero manteniendo que «cada acto sexual ha de estar abierto a la procreación». Sobre este último punto, reliquia de un largo pasado, habrá que reabrir el debate.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">La teología de la liberación fue objeto en 1984 de una intervención muy negativa de Roma. Sólo dos años más tarde fue alentada por un documento muy positivo: el diálogo había dado su resultado.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">Este <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> puede acarrear dos tipos de consecuencias: agravar las tensiones y renovar el diálogo. Podría contribuir a endurecer la oposición entre conservadores y progresistas, como sucedió a raíz del <i>Syllabus</i> de 1864. Veríamos entonces a conservadores quisquillosos hostigar por cualquier cosa a sacerdotes, catequistas y teólogos, exigiéndoles una fidelidad literal a todos los detalles del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>. El resultado sería bloqueos y rupturas. O bien el <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i> permitirá un diálogo fraterno entre jerarquía y pueblo de Dios, entre cristianos de distintas sensibilidades. Entonces será posible de nuevo analizar serenamente los «signos de los tiempos» en un clima de libertad y fidelidad, teniendo presente que los textos de un concilio ecuménico tienen una autoridad superior a la de un <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>.</font></font></span></p> <p style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 6pt" class="MsoNormal" align="left"><span style="mso-fareast-language: ca" lang="ES"><font face="Calibri"><font style="font-size: 11pt" color="#000000">El 7 de diciembre de 1992, en la presentación oficial del <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>, Juan Pablo II, parece haber hecho suya esa perspectiva al afirmar: «Un don para todos: eso es lo que quiere ser ese <i style="mso-bidi-font-style: normal">Catecismo</i>. Tratándose de ese texto, nadie debe sentirse extranjero, lejano o excluido». ¿Cómo no hacer nuestra esa invitación al diálogo lo más abierto posible? La Iglesia necesita de él, para continuar siendo testigo fiel del mensaje evangélico en el corazón del mundo.</font></font></span></p> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7575805605251706975.post-21196134538369222012-08-10T00:27:00.000-07:002012-08-10T00:27:00.305-07:00COM EMERGEIX DÉU EN EL PROCÉS EVOLUTIU?<h3><font color="#0000ff"><font style="font-weight: bold">Leonardo Boff</font><br>Teòleg, filòsof i escriptor</font></h3> <p align="right">Font: <a href="http://www.adital.com.br/site/noticia.asp?lang=ES&langref=PT&cod=65891">Adital</a> <p>La nova cosmologia, derivada de les ciències de l’univers, de la Terra i de la vida, apareix formulada en la perspectiva de l’evolució ampliada. Aquesta evolució no és lineal. Coneix parades, reculades, avanços, destruccions en massa i noves recuperacions. Però, mirant cap a enrere, el procés mostra una direcció: cap endavant i cap amunt. <p>Som conscients que reconeguts científics es neguen a acceptar una direccionalitat en l’univers. Simplement no tindria cap sentit. D’altres, com el conegut físic britànic Freeman Dyson –en cito solament a un– afirma: «Com més examino l’univers i estudio els detalls de la seva arquitectura, més evidències trobo que ell deuria haver sabut, d’alguna manera, que estàvem en camí». <p>De fet, mirant retrospectivament el procés evolutiu que ja té 13.700 milions d’anys, no podem negar que hi ha hagut una escalada ascendent: l’energia es va tornar matèria, la matèria es va carregar d’informacions, el caos destructiu va esdevenir generatiu, allò simple es va fer complex, i d’un ésser complex en va sorgir la vida i de la vida la consciència. Hi ha un propòsit que no pot ser negat. Efectivament, si les coses en els seus mínims detalls no haguessin passat com han passat, ara no n’estaríem parlant, d’elles.</p> <a name='more'></a> <p> <p>Amb raó va escriure el conegut matemàtic i físic Stephen Hawking en el seu llibre <i>Una nova història del temps </i>(2005): «Tot en l’univers ha necessitat un ajust molt fi per fer possible el desenvolupament de la vida; per exemple, si la càrrega elèctrica de l’electró hagués estat lleugerament diferent, s’hauria alterat l’equilibri entre les forces electromagnètiques i gravitatòries en les estrelles i aleshores, o bé haurien estat incapaces de convertir l’hidrogen en heli, o bé haurien explotat. D’una manera o altra, la vida no podria existir». <p>Com emergeix Déu en el procés cosmogènic? La idea de Déu sorgeix quan ens fem aquesta pregunta: què hi havia abans del <i>big-bang</i>? Qui va donar l’impuls inicial? El no-res? Però del no-res mai no en surt res. Si malgrat això van aparèixer éssers, és senyal que Algú o Alguna cosa els va cridar a l’existència i els manté en l’ésser. <p>El que podem dir assenyadament, és això: abans del <i>big-bang</i> existia l’Incognoscible i estava present el Misteri. Sobre el Misteri i l’Incognoscible, per definició, no se’n pot dir literalment res. Per la seva naturalesa, ells estan abans de les paraules, de les energies, de la matèria, de l’espai i del temps. <p>Ara bé, el <i>Misteri</i> i <i>l’Incognoscible</i> són precisament els noms que fan servir les religions, també el cristianisme, per designar allò que anomenem Déu. Davant d’ell més val el silenci que la paraula. Tanmateix, pot ser percebut per la raó reverent i pot ser sentit pel cor com una Presència que omple l’Univers i que fa sorgir en nosaltres el sentiment de grandesa, de majestat, de respecte i de veneració. <p>Situats entre el cel i la terra, quan veiem la nit curulla d’estrelles, retenim la respiració i ens omplim de reverència. I ben naturalment se’n acuden les preguntes: Qui va fer tot això? Qui s’amaga més enllà de la Via Làctia? Com va dir el gran rabí de Nova York, Abraham Heschel: «En els nostres despatxos refrigerats o entre les quatre parets blanques de l’aula de classe podem dir qualsevol cosa, o dubtar de tot. Però posats enmig de la complexitat de la natura i amarats de la seva bellesa, no podem callar. És impossible menysprear l’esclat de l’alba, romandre indiferents quan s’esbadella una flor, o no quedar-se esbalaïts davant d’un nadó». Gairebé d’esma diem: va ser Déu qui ho va posar tot en marxa. És Ell la Font originària i l’Abisme alimentador de tot. <p>Una altra pregunta important és aquesta: què vol expressar Déu amb la creació? Respondre a això no és només preocupació de la consciència religiosa, sinó de la mateixa ciència. Serveixi d’il·lustració el que va dir també Stephen Hawking en el seu conegut llibre <i>Breu història del temps </i>(1992): «Si trobem la resposta a per què nosaltres i l’univers existim, tindrem el triomf definitiu de la raó humana; perquè llavors haurem aconseguit el coneixement de la ment de Déu» (p. 238). Encara avui els científics estan buscant el designi amagat de Déu. <p>Des d’una perspectiva religiosa, succintament, podem dir: El sentit de l’univers i de la nostra pròpia existència conscient sembla raure en el fet de poder ser el mirall en què Déu mateix es veu a si mateix. Crea l’univers com a desbordament de la seva plenitud de ser, de bondat i d’intel·ligència. Crea perquè altres participin de la seva superabundància. Crea l’ésser humà amb consciència perquè pugui sentir els missatges que l’Univers ens vol comunicar, perquè pugui captar les històries dels éssers de la creació, dels cels, dels mars, dels animals i del propi procés humà i relligar-ho tot a la Font originària d’on provenen. <p>L’univers encara està naixent. La tendència és acabar de néixer i mostrar les seves potencialitats amagades. Per això, l’expansió significa també revelació. Quan tot s’haurà realitzat, llavors s’esdevindrà la completa revelació del designi del Creador.</p> Unknownnoreply@blogger.com0