Texts de «EL PREGÓ»

1968-11-30 4	El 6 de desembre de 1968 la premsa nacional francesa (Le Monde, Le Figaro, La Croix...) anunciava a vàries columnes que una setmana abans, el 30 de novembre, una cinquantena de cristians havien adreçat una Carta oberta a Pau VI. Els redactors de la carta eren principalment laics i també algun capellà. El document va rebre noms diversos: la «Carta dels 744» pel nombre dels primers signataris, «Se Cristo vedesse» (per les seves primeres paraules) o «L’encíclica dels laics»... En poques setmanes es varen recollir més de 14.000 signatures. Es va publicar en diverses llengües. En català va córrer una edició ciclostilada (amb data 6 de gener de 1969), que reproduïm aquí. Mig segle més tard, manté tota la seva vigència: Se Cristo vedese : Si Crist ho veiés!
1968-07-25 3	Tal dia com aquest, Pau VI signa l’encíclica «Humanae Vitae». L’endemà esclata la tempesta. La comissió a la que el Papa havia encomanat l’estudi de la qüestió, apuntava a unes conclusions que no tenien gran cosa a veure amb el contingut de l’Encíclica. Els episcopats d’alguns països van haver de fer equilibris per donar una interpretació «menys xocant» («moins heurtante», Congar) del text pontifici. Per exemple, els bisbes francesos diuen: « La contracepció no pot ser mai un bé. Sempre és un desordre, però aquest desordre no sempre és culpable. Es dóna el cas, en efecte, d’esposos que es consideren davant de veritables conflictes de deures.» Vegeu l’encíclica i diverses reaccions d’episcopats, de teòlegs i d’un metge que signa en nom d’un equip: el Dr. Jordi Gol i Gurina. Ho trobareu a: L’«Humanae Vitae» i reaccions
1965-10-16 2	A les acaballes del Concili, concretament el 16 de novembre de 1965, un grup de 40 bisbes es va reunir en la catacumba de Santa Domitila i allí van signar l’anomenat Pacte de les Catacumbes, pel qual els bisbes presents es comprometien a portar una vida pobra, senzilla. El 16 de novembre de 1965, pocs dies abans de la clausura del Concili, prop de 40 pares conciliars van celebrar una eucaristia en les catacumbes de santa Domitila. Van demanar «ser fidels a l’esperit de Jesús», i en acabar la celebració van signar el pacte «Una Església servidora i pobra» que és conegut com: «El pacte de les catacumbes».
1962-10-11 1	Aquell dia s’havia inaugurat el Concili Vaticà II i Joan XXIII ja s’havia retirat a les seves habitacions per descansar. Però, grups de joves cristians de Roma, de forma espontània, havien organitzar aquell vespre una desfilada des de diferents punts de la ciutat amb llums i cants fins congregar-se a la plaça de Sant Pere. Volien escoltar unes paraules del papa. Joan XXIII es va resistir d’entrada, perquè no volia fer-se el protagonista del que estava succeint aquells dies. Els joves, però, van insistir, i finalment els va adreçar unes paraules que es coneixen com «el discurs de la lluna». Són aquestes: «El discurs de la lluna»