Joan Pau II: «Fidei depositum»

Constitució Apostòlica «Fidei depositum» per a la publicació del Catecisme de l'Església catòlica redactat després del Concili ecumènic Vaticà II
Joan Pau, bisbe, servent dels servents de Déu, per a perpètua memòria

Introducció

Guardar el dipòsit de la fe, aquesta és la missió que el Senyor ha confiat a la seva Església i que ella acompleix sempre. El Concili Vaticà II, obert ara fa trenta anys pel meu predecessor de feliç memòria, Joan XXIII, tenia per intenció i per desig posar a llum la missió apostòlica i pastoral de l'Església i portar tots els homes, per la resplendor de la veritat de l'Evangeli, a cercar i a rebre l'amor del Crist que està per damunt de tot (cf. Ef 3,19).
Amb aquesta base, el papa Joan XXIII li havia assignat com a tasca principal guardar millor el dipòsit preciós de la doctrina cristiana i explicar-lo millor, a fi de fer-lo més accessible als fidels cristians i a tots els homes de bona voluntat. Per això, el Concili primordialment no havia pas de condemnar els errors de l'època, sinó que s'havia de dedicar a mostrar serenament la força i la bellesa de la doctrina de la fe. «La llum d'aquest Concili –deia– serà per a l'Església [...] una font d'enriquiment espiritual. Després d'haver pouat en ell noves energies, mirarà sense por vers el futur. [...] Ens hem de posar joiosament, sense por, a la tasca que la nostra època exigeix, tot seguint la ruta per la qual l'Església camina des de fa prop de vint segles»[1].
Amb l'ajut de Déu, els pares conciliars van poder elaborar, durant quatre anys de treball, un conjunt considerable d'exposicions doctrinals i de directrius pastorals ofertes a tota l'Església. Pastors i fidels hi troben orientacions per a aquella «renovació de pensaments, d'activitats, de costums, i de força moral, de joia i d'esperança que ha estat l'objectiu mateix del Concili»[2].
D'ençà de la seva clausura, el Concili no ha deixat d'inspirar la vida eclesial. El 1985, jo podia declarar: «Per a mi –que vaig tenir la gràcia especial de participar-hi i de col·laborar activament en el seu desenvolupament– el Vaticà II ha estat sempre, i és d'una manera particular en aquests anys del meu pontificat, el constant punt de referència de tota acció pastoral meva, en l'esforç conscient de traduir-ne les directrius per una aplicació concreta i fidel, a nivell de cada Església i de tota l'Església. Cal referir-se constantment a aquesta font»[3].
Amb aquest esperit, vaig convocar, el 25 de gener de 1985, una assemblea extraordinària del Sínode dels bisbes, en ocasió del vintè aniversari de la clausura del Concili. La finalitat d'aquella assemblea era de celebrar les gràcies i els fruits espirituals del Concili Vaticà II, d'aprofundir-ne l'ensenyament per adherir-nos-hi millor i promoure'n el coneixement i l'aplicació.
En aquella circumstància, els pares del Sínode van expressar el desig «que es redacti un catecisme o compendi de tota la doctrina catòlica, tant sobre la fe com sobre els costums, que sigui com un punt de referència per als catecismes o compendis que siguin compostos als diversos països. La presentació de la doctrina ha de ser bíblica i litúrgica, que ofereixi la sana doctrina i alhora estigui adaptada a la vida actual dels cristians»[4]. Des de la clausura del Sínode, vaig fer meu aquest desig, creient que «respon completament a una veritable necessitat de l'Església universal i de les Esglésies particulars»[5].
Com donarem gràcies de tot cor al Senyor, aquest dia que podem oferir a tota l'Església, amb el nom de Catecisme de l'Església catòlica, aquest text de referència per a una catequesi renovada a les fonts vives de la fe!
Després de la renovació de la litúrgia i la nova codificació del dret canònic de l'Església llatina i dels cànons de les Esglésies orientals catòliques, aquest Catecisme aportarà una contribució molt important a l'obra de renovació de tota la vida eclesial, volguda i aplicada pel Concili Vaticà II.

Itinerari i esperit de la preparació del text

El Catecisme de l'Església catòlica és el fruit d'una col·laboració molt ampla; ha madurat durant sis anys de treball intens amb un atent esperit d'obertura i amb una ardor càlida.
El 1986 vaig confiar a una comissió de dotze cardenals i bisbes, presidida pel senyor cardenal Joseph Ratzinger, la tasca de preparar un projecte per al catecisme demanat pels pares del Sínode. Un comitè de redacció de set bisbes residencials, experts en teologia i en catequesi, ha assistit la comissió en el seu treball.
La comissió, encarregada de donar les directrius i de vetllar pel desenvolupament dels treballs, ha seguit atentament totes les etapes de la redacció de les nou versions successives. El comitè de redacció, per la seva part, ha assumit la responsabilitat d'escriure el text, d'introduir-hi les modificacions demanades per la comissió i d'examinar les remarques de nombrosos teòlegs, d'exegetes, de catequetes i sobretot dels bisbes de tot el món amb vista a millorar el text. El comitè ha estat un lloc d'intercanvis fructuós i enriquidors amb vista a assegurar la unitat i l'homogeneïtat del text.
El projecte ha estat objecte d'una vasta consulta de tots els bisbes catòlics, de llurs Conferències episcopals o de llurs Sínodes, dels instituts de teologia i de catequesi. En el seu conjunt, el projecte ha rebut un acolliment amplament favorable per part de l'Episcopat. Podem dir que aquest Catecisme és el fruit d'una col·laboració de tot l'Episcopat de l'Església catòlica que ha acollit generosament la meva invitació a prendre la seva part de responsabilitat en una iniciativa que toca de prop la vida eclesial. Aquesta resposta suscita en mi un profund sentiment de joia, perquè el concurs de tantes veus expressa veritablement allò que hom pot anomenar la «simfonia» de la fe. La realització d'aquest Catecisme reflecteix així la natura col·legial de l'Episcopat; testimonia la catolicitat de l'Església.

Distribució de la matèria

Un catecisme ha de presentar fidelment i orgànicament l'ensenyament de la Sagrada Escriptura, de la Tradició viva en l'Església i del magisteri autèntic, com també l'herència espiritual dels pares, dels sants i de les santes de l'Església, per permetre de conèixer millor el misteri cristià i de revifar la fe del poble de Déu. Ha de tenir en compte les explicitacions de la doctrina que l'Esperit Sant ha suggerit a l'Església en el curs dels temps. Cal també que ajudi a esclarir amb la llum de la fe les situacions noves i els problemes que encara no s'han plantejat en el passat.
El Catecisme comportarà, doncs, coses noves i coses antigues (cf. Mt 13,52), ja que la fe és sempre la mateixa i és font de llums sempre noves.
Per respondre a aquesta doble exigència, el Catecisme de l'Església catòlica per una costat reprèn l'ordre «antic», tradicional i ja seguit pel Catecisme de sant Pius V, bo i articulant el contingut en quatre parts: el credo; la sagrada litúrgia, amb els sagraments en primer pla; l'obrar cristià, exposat a partir dels manaments; i finalment la pregària cristiana. Però, al mateix temps, el contingut és sovint expressat d'una manera «nova», a fi de respondre als interrogants de la nostra època.
Les quatre parts estan lligades les unes a les altres: el misteri cristià és l'objecte de la fe (primera part); és celebrat i comunicat en les accions litúrgiques (segona part); és present per il·luminar i sostenir els fills de Déu en llur obrar (tercera part); fonamenta la nostra pregària, el cimal de la qual és el «Parenostre» i constitueix l'objecte de la nostra petició, de la nostra lloança i de la nostra intercessió (quarta part).
La litúrgia és ella mateixa pregària: la confessió de la fe troba el seu lloc just en la celebració del culte. La gràcia, fruit dels sagraments, és la condició insubstituïble de l'obrar cristià, així com la participació a la litúrgia de l'Església demana la fe. Si la fe no es desplega en obres, resta morta (cf. Jm 2,14-26) i no pot donar fruits de vida eterna.
Llegint el Catecisme de l'Església catòlica, podem copsar l'admirable unitat del misteri de Déu, del seu designi de salvació, com també el lloc central de Jesucrist, el Fill únic de Déu, enviat pel Pare, fet home al si de la santíssima Verge Maria per l'Esperit Sant, per tal de ser el nostre Salvador. Mort i ressuscitat, és sempre present en la seva Església, particularment en els sagraments; és la font de la fe, el model de l'obrar cristià i el mestre de la nostra pregària.

Valor doctrinal del text

El Catecisme de l'Església catòlica, que vaig aprovar el 25 de juny passat i del qual avui ordeno la publicació en virtut de l'autoritat apostòlica, és una exposició de la fe de l'Església i de la doctrina catòlica, testificades o il·luminades per la Sagrada Escriptura, la Tradició apostòlica i el magisteri eclesiàstic. El reconec com un instrument vàlid i autoritzat al servei de la comunió eclesial i com una norma segura per a l'ensenyament de la fe. Que pugui servir per a la renovació a la qual l'Esperit Sant crida sense parar l'Església de Déu, Cos del Crist, en pelegrinatge vers la llum sense ombra del Regne!
L'aprovació i la publicació del Catecisme de l'Església catòlica constitueixen un servei que el successor de Pere vol donar a la santa Església catòlica, a totes les Esglésies particulars en pau i en comunió amb la Seu apostòlica de Roma: el de sostenir i de confirmar la fe de tots els deixebles del Senyor Jesús (cf. Lc 22,32), com també d'estrènyer els lligams de la unitat en la mateixa fe apostòlica.
Demano, doncs, als pastors de l'Església i als fidels de rebre el Catecisme amb un esperit de comunió i d'utilitzar-lo assíduament en complir llur missió d'anunciar la fe i de cridar a la vida evangèlica. Aquest Catecisme els és donat a fi que serveixi de text de referència segur i autèntic per a l'ensenyament de la doctrina catòlica, i particularment per a la composició dels catecismes locals. És també ofert a tots els fidels que desitgen conèixer millor les riqueses inesgotables de la salvació (cf. Jo 8,32). Vol aportar un sosteniment als esforços ecumènics animats pel sant desig de la unitat de tots els cristians, tot mostrant amb exactitud el contingut i la coherència harmoniosa de la fe catòlica. En fi, el Catecisme de l'Església catòlica és ofert a tothom que ens demani raó de l'esperança que hi ha en nosaltres (cf. 1Pe 3,15) i que voldrà conèixer allò que creu l'Església catòlica.
Aquest Catecisme no és destinat a substituir els catecismes locals degudament aprovats per les autoritats eclesiàstiques, els bisbes diocesans i les Conferències episcopals, sobretot quan han rebut l'aprovació de la Seu apostòlica. És destinat a encoratjar i a ajudar la redacció de nous catecismes locals que tinguin en compte les diverses situacions i cultures, però que guardin acuradament la unitat de la fe i la fidelitat a la doctrina catòlica.

Conclusió

Al terme d'aquest document que presenta el Catecisme de l'Església catòlica, prego a la santíssima Verge Maria, Mare del Verb encarnat i Mare de l'Església, que sostingui per la seva poderosa intercessió el treball catequètic de tota l'Església a tots els nivells, en aquest temps en què l'Església és cridada a un nou esforç d'evangelització. Que la llum de la fe veritable pugui alliberar la humanitat de la ignorància i de l'esclavatge del pecat per conduir-la a l'única llibertat digna d'aquest nom (cf. Jo 8,32): la de la vida en Jesucrist sota el guiatge de l'Esperit Sant, ací baix i en el Regne del cel, en la plenitud de la felicitat de la visió de Déu cara a cara (cf. 1Co 13,12; 2Co 5,6-8)!
Donat l'11 d'octubre de 1992, trentè aniversari de l'obertura del Concili Vaticà II, en el catorzè any del meu pontificat.
Joan Pau II, papa
Notes
1. Joan XXIII, Discurs d'obertura del Concili, 11 octubre 1962.
2. Pau VI, Discurs de clausura del Concili, 7 desembre 1965.
3. Discurs del 25 de gener de 1985.
4. Relació final, 7 desembre 1985, II, B, a, n. 4.
5. Discurs de clausura, 7 desembre 1985, n. 6.