dilluns, 30 de juliol de 2012

INDIFERÈNCIA RELIGIOSA, VISIBILITAT DE L’ESGLÉSIA I EVANGELITZACIÓ

pel «Comité études et projets» de la Conferència Episcopal Francesa

 

Presentació de document, per Pere Codina

Els bisbes de França, quan havien passat ja més de deu anys des de la publicació de la Carta als catòlics de França («Proposar la fe en la societat actual», 1995), van demanat a un grup treball presidit també per Mons. Claude Dagens, bisbe d’Angulema, que estudiés la manera d’articular millor «visibilitat de l’Església i evangelització», tenint en compte la indiferència religiosa creixent. A partir d’aquest encàrrec l’equip va elaborar, i finalment presentar, aquest document «Indiferència religiosa, visibilitat de l’Església i evangelització»: amb ell volia mesurar l’abast de les condicions sovint difícils en què es duu a terme la missió de l’Església i superar també els tòpics que amaguen la realitat de les expectatives espirituals. Aquest treball permet rellegir la història recent de l’Església de França, des de l’angle de les decepcions i inquietuds, certament, però també des del de les iniciatives noves que són portadores d’esperança, ja que el que no vol és limitar-se o conformar-se amb estigmatitzar la indiferència religiosa.

Text del document

 

Resum del document

La primera part (pàg. 5-20) és titula «La paradoxa cristiana». El primer capítol, molt en resum (pàg. 5-6) presenta l’actitud inicial, sobre la qual descansa tota la resta: «Cal passar de la inquietud al discerniment»! I llavors, no vacil·la a «manifestar la novetat cristiana al cor de la fe» (cap. 2). A partir d’aquí Dagens pot desenvolupar més àmpliament a l’últim capítol (pàg. 8-20) de quina manera l’Església a França ha de fer avui «l’experiència de la paradoxa cristiana»: d’entrada, «el nostre discerniment espiritual ha de fer-se encara més realista, tot reconeixent com el poder de Crist actua realment en mig d’aquest afebliment institucional» (pàg. 14), afebliment que coneixem prou bé avui i que massa sovint ens paralitza. Llavors, en l’àmbit de les realitats antropològiques, Dagens destaca tres camps de treball: «L’afirmació del valor irreductible de tota persona humana; la vocació de l’ésser humà a l’universal; la confrontació al misteri del mal» (pàg. 17). Tanca aquesta part amb dues frases, carregades de sentit teològic i pastoral: «Davant el misteri del mal, aquesta és la missió insubstituïble de l’Església: revelar, a partir del misteri pasqual, que la bonesa i l’esperança són victorioses de l’odi i del desesper. Es vital que aquesta experiència espiritual sigui reconeguda com constitutiva de la identitat catòlica.» (p. 20)

En la segona part, «La identitat catòlica en la societat francesa» (pàg. 21-39), el bisbe d’Angulema apunta tres elements importants que segons ell caracteritzen tot que a França està emergint de la identitat catòlica a partir de la Carta, és a dir: «la importància reconeguda a la Paraula de Déu i a l’experiència espiritual; l’interès de la iniciació cristiana i del primer anunci de la fe; la catolicitat viscuda com una fraternitat en l’Església.» (pàg. 24-27). A continuació, desenvolupa tres punts més, que vénen a ser com tres exhortacions als catòlics francesos d’aquest començament de segle a «fer valer les exigències durables de la nostra identitat catòlica»: es tracta, ni més ni menys, que de «assumir la tradició catòlica, revalorar la pertinença a l’Església i ensenyar a parlar als altres de la nostra fe » (pàg. 27-39).

La tercera i última part està íntegrament dedicada a «la visibilitat de l’Església» (pàg. 40-55). Breument (pàg. 41-45), el capítol primer exclou les imatges falsejades de l’Església, que avui són molt corrents, reductores o separadores, i convida a veure l’Església «més enllà de les avaluacions quantificades» i «més enllà dels seus períodes foscos». Mantenint-se sempre fidel als esquemes en tres parts, el nostre bisbe detalla en un segon capítol tres tipus de visibilitat: la «de l’Església aplegada» (pàg. 46-47), la «de l’Església present en la societat» (pàg. 47-50) i, finalment la «de l’Església que porta al cor del misteri de Déu» (pàg. 50-53). Acaba amb una crida vibrant a posar ben en evidència «el misteri pasqual i la litúrgia de l’Església» (pàg. 53-55).

És cert que aquest document, relativament curt, no pretén ser cap programa pastoral, però acaba tanmateix amb una llista detallada d’«algunes actituds pastorals a fomentar» (pàg. 56-64). Són aquestes: acollir la indiferència com una crida al testimoniatge i al discerniment; practicar diàlegs veritables; cultivar un «art de viure» com a cristians; donar tot el seu lloc a la pregària; manifestar la visibilitat sacramental de l’Església; formar comunitats fraternals i apostòliques: aprendre a practicar l’esperança cristiana.

En resum, es tracta d’un text clar i sintètic, encoratjador i dinàmic, que mereix la pena –fins i tot fora de França– que sigui llegit i que sigui treballat, sol i sobretot en grup, per tots els agents de la pastoral, preveres, diaques i laics a càrrec eclesial. A tots serà de gran profit.

La traducció al català és de Documents d’Església.

Cap comentari:

Publica un comentari

Seguidors