Leonard Swidler*, ARCC
Estimat Joe,
Fa alguns anys, quan encara eres al davant del Sant Ofici («... de la Santa Inquisició» com continua dient, gravat sobre la pedra, ho saps prou bé, dalt de tot del fosc edifici al costat de la plaça de Sant Pere), et vaig escriure una carta oberta sobre el paper de les dones a l'Església catòlica. En aquella època, m’adreçava a tu amb un familiar «Estimat Joe», confiant en la nostra relació a finals dels anys 60, primers dels anys 70, quan jo era Professor invitat de la Facultat de teologia catòlica de la Universitat de Tübingen, i tu hi eres Professor Ordinari. Ho vaig fer així pensant que aquesta manera d’adreçar-me et faria entendre que esperava verdaderament que obrissis el teu esperit i el teu cor per entendre el que et volia dir. En aquest sentit, no tinc manera de saber si ho vaig aconseguir, per poc que fos. Tanmateix, fiant-me de la nostra «col·legialitat» passada, m’adreço novament a tu d'aquesta manera fraternal.
Estic trasbalsat
pel fet que, sobretot recentment, hagis fet signes que estan en oposició amb els termes i l'esperit del Concili Vaticà II, durant el qual, com a jove teòleg de primer pla, vas ajudar la nostra estimada Església catòlica a passar de l'Edat Mitjana a la modernitat. Més encara, professor com eres a la nostra Universitat «Alma Mater» de Tübingen, amb la resta dels teus col·legues de la Facultat de teologia catòlica, vas defensar públicament: 1) l'elecció dels bisbes per part dels fidels, i 2) un mandat limitat dels bisbes (veure el llibre Democratic Bishops for the Roman Catholic Church).
Ara renyes públicament uns sacerdots catòlics lleials per haver fet precisament allò que tu havies defensat tan noblement abans. Ells i molts altres arreu de l'Església catòlica universal segueixen l'exemple de la teva joventut, intentant desesperadament que la nostra Mare estimada, l'Església, avanci en la modernitat. Utilitzo deliberadament la paraula «desesperadament», ja que a la teva pròpia terra natal, l’Alemanya, i en altres llocs d’Europa, les esglésies estan buides, igual que el cor de nombrosos catòlics que senten les paraules de glaç que venen de Roma i dels bisbes que obeeixen incondicionalment (vull dir: els «llepes»). Al meu país, Amèrica, lloc on nasqué la llibertat moderna, els drets humans i la democràcia, hem perdut –només en aquesta generació!– un terç de la nostra població catòlica, 30 milions, perquè les promeses del Vaticà II i de la seva quíntuple revolució copernicana —decantar-se cap a: 1) la llibertat, 2) aquest món, 3) un sentit de la història, 4) la reforma interna, i sobretot, 5) el diàleg— han estat deliberadament rebutjades pel teu predecessor, i ara de forma creixent per tu.
Joe, tu eres conegut com un dels teòlegs del Vaticà II que van secundar la crida del papa sant Joan XXIII en favor del l'aggiornamento (la posada al dia) mitjançant l'esperit de reforma pel retorn a les fonts originals estimulants (tornada a les fonts!) del cristianisme (ad fontes! – a les fonts!). Aquestes fonts democràtiques, enamorades de la llibertat d’aquella Església dels començaments, eren exactament les «fonts» reconstituents, les «fonts» de la renovació, que tu i els teus col·legues de Tübingen explicàveu amb tot detall.
Et prego insistentment que tornis a aquell esperit reformador inicial de la teva jovenesa. Aquell esperit revé a la meva memòria just quan es prepara la celebració del 50è aniversari del Journal des études œcuméniques (JES), que la meva estimada dona Arlene i jo mateix vàrem crear el 1964. S'hi poden trobar, des del primer número, articles del teu amic i col·lega Hans Küng, teòleg del Vaticà II, i de tu mateix (!), que miraves de salvar aquella escletxa separadora de la Contra-Reforma que posava l'Església catòlica al marge de la resta del cristianisme, i en realitat de la resta del món modern.
Joe, amb aquest esperit, t'exhorto a tornar a les teves fonts reformadores: Torna ad fontes!
Pax!
Len*
* Leonard Swidler, Ph.D., S.T.L. dialogue@temple.edu, és autor de més de 70 obres, algunes de les quals han marcat època. Professor de Pensament catòlic i de Diàleg interreligiós, Temple University. Cofundador, Associació per als Drets dels Catòlics a l'Església (Association for the Rights of Catholics in the Church, ARCC).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada