dissabte, 5 de maig de 2012

PRESENTACIÓ DE LA «Carta als catòlics de França»

Pere Codina

Com que és molt probable que alguns no coneguin de primera mà la cèlebre «Carta als catòlics de França», que els bisbes francesos van aprovar a finals de l’any 1996, pot ser convenient fer-ne una presentació: només si se la situa en el seu context i si se’n coneix la metodologia de treball que la va fer possible, es podrà comprendre el ressò que va tenir i el prestigi que es va guanyar, no sols a França –on va marcar una línia pastoral de renovació– sinó també entre els altres episcopats de l’antiga Cristiandat.

1. No és un document de tràmit

Aquest document que els bisbes francesos van fer públic l’any 1996, ha aconseguit un abast que va més enllà del de les habituals «cartes pastorals» que els pastors solen adreçar de tant en tant a les seves Esglésies. Els «títols honorífics» amb què s’ha volgut qualificar aquest document són també nombrosos i variats: «detonant», «tret de sortida», «carta magna de l’Església de França en el canvi de mil·lenni»...

Els diferents noms amb què és conegut aquest text no ens haurien de despistar:
1)
«Rapport Dagens. III»,
2) «Proposer la foi dans la société actuelle»,
3) «Lettre aux catholiques de France»
...
Aquests dos darrers títols, els podrem trobar a la capçalera de qualsevol edició. El primer títol (Rapport Dagens, III), és el nom «de batalla», el dossier inicial de treball. Ho explicarem més endavant.

Aquesta carta ha esdevingut un referent, no sols dins l’Església francesa, la destinatària primera, sinó també en àmbits molt diversos d’aquelles Esglésies que intenten desempallegar-se dels hàbits de la vella cristiandat. Així, els bisbes alemanys, per exemple, en el seu document «La catequesi en un temps de canvi» fan més d’una referència a aquesta Carta als catòlics de França; i també la Conferència d’ordinaris romands (francòfons) de Suïssa la citen en la seva «Note de travail en vue d’une pastorale catéchétique en Suisse Romande» (2003). En un àmbit no catequètic, la diòcesi suïssa de Lausana, Ginebra et Friburg (desembre 2003), cita profusament Carta dels bisbes francesos en el seu projecte pastoral diocesà, i recomana vivament a les parròquies que el llegeixin i el comentin. I més a prop nostre, alguns bisbes l’han citada expressament en cartes pastorals; en donarem referències més explÍcites al final d’aquest escrit, en apèndix. No és estrany tampoc que en propostes catequètiques fetes després de la publicació de la Carta, es pugui llegir sovint l’expressió «de l’herència a la proposició», que és títol d’un dels apartats de la Carta.

¿Com s’explica l’impacte eclesial d’aquest document i els seus efectes dinamitzadors? És evident que no es poden explicar únicament per la qualitat del contingut o idees que ofereix. Hem de pensar que la força i l’autoritat d’aquest document té molt a veure amb la dinàmica que el va fer possible i va animar el seu procés d’elaboració. És això el que intentarem explicar a continuació. Si hi manqués aquesta contextualització, els textos podrien aparèixer com uns documents doctrinals –documents de magisteri– quan, de fet, és el que positivament van evitar de fer, com veurem tot seguit.

2. Un encàrrec de l’episcopat

A l’origen de tot hi ha una demanda explícita del Consell Permanent de l’episcopat francès i del seu president, mons. Duval. Concretament, el febrer de 1994 van demanar a mons. Dagens un dossier nou que pogués servir de base per a la reflexió dels bisbes. El tema que li proposava el president de la conferència era: «La proposició de la fe en la societat d’avui».

Dirà més endavant Geneviève Médevielle, una col·laboradora en el Rapport (part II), que l’expressió «proposició de la fe» vol dir senzillament «nova evangelització». S’havia considerat que aquesta última expressió, tan vivament repetida per Joan Pau II, podria tenir connotacions negatives a la França del moment, perquè es podria entendre com una actitud de revenja. Per dir el mateix es va optar per «proposar la fe», una expressió que ha fet fortuna dins l’Església, fins que al punt que l’episcopat alemany, en el document esmentat anteriorment, l’ha assumida explícitament, tot reconeixent-ne la paternitat francesa.

Mons. Dagens –que per aquelles dates s’estava estrenant com a bisbe d’Angulema– va donar una resposta positiva, encara que condicionada. Acceptaria el compromís sempre i quan li fossin acceptades dues condicions:
  1. que la reflexió que comencessin donés peu a un treball continuat en el temps, i
  2. que el text que s’elaborés no fos considerat un document teològic o un text de referència fet i acabat, sinó simplement un document de treball.
Acceptades les condicions, el primer que va fer Dagens va ser demanar la col·laboració d’un grup de professors i professores de teologia de diverses facultats: Henri-Jérome Gagey, Geneviève Medevielle, Hyppolite Simon, Joseph Doré, Claude Cesbron i Jean-Michel Maldamé. La direcció i la responsabilitat última, les assumia ell, mons. Dagens.

3. Un plantejament no rutinari

De la primera reunió amb els col·laboradors (juliol 1994) en van sortir dues perspectives que havien de dominar tot el treball:

  1. La fe ha de ser presentada com una experiència humana, viscuda, des de perspectiva del creient, descobrint com la fe en el Déu de Jesucrist renova i construeix la seva existència. Res, doncs, d’anàlisis exteriors, teòriques...
  2. La fe ha de ser presentada com un repte (défi). Això vol dir que la fe viscuda avui en la vida de cada dia es veu interpel·lada per un cert nombre de reptes i permet de donar-los resposta. Allò que podria semblar obstacle en el camí, ha de ser entès i viscut com a mitjà de creixement.

Aquesta doble perspectiva havia d’ orientar i amarar cada un dels tres capítols del Rapport.
  1. En l’àmbit cultural i social: hi ha símptomes d’afebliment de la pràctica religiosa i de la transmissió de la fe, però alhora –i aquest és el repte– hi ha símptomes d’un creixement de la preocupació religiosa, i creix cada any el nombre d’adults que demanen el baptisme.
  2. Les condicions subjectives de l’existència: representen el segon àmbit de reptes a fe dels creients: pluralisme moral i religiós i individualisme creixent, que sol ser més aviat fruit de la precarietat de vida, que no pas del desig de poder.

  3. L’àmbit institucional i polític: amb la pràctica de la «laïcitat a la francesa». En aquest àmbit, observen, «es constata una marginalització i una privatització del fet religiós, sobretot en el sector educatiu». El que passa avui, però, és que tant la tradició laica com la catòlica es troben confrontades totes dues a un repte en certa manera comú: els joves i la manera d’iniciar-los a un «sentit de la vida» i fins i tot a un «sentit» de la interioritat i la transcendència.
Per a cada un d’aquests àmbits, el Rapport –en definitiva, els bisbes– volia preguntar als cristians com ho vivien, quins reptes trobaven, com els resolien. En el fons hi havia la convicció que avui la fe cristiana podia ser «una ajuda específica per contribuir al desig de viure que experimenta la nostra societat en un temps d’incerteses pregones».

El treball per fer es plantejava com un discerniment sobre la situació de la fe cristiana en la societat francesa. Però aquesta vegada no eren els bisbes els qui donarien el discerniment fet i enllestit, com un acte de magisteri, sinó que convidaven tot el poble de Déu a fer també ell aquest discerniment, i a fer-lo, no des de la teoria, sinó des de la fe viscuda: «Era una crida a la intel·ligència cristiana que intenta comprendre i discernir.» En sintonia amb l’esperit de tot el Rapport els bisbes no parlen als cristians, sinó que s’estimen més parlar amb ells.
«Sense trair cap secret –dirà més tard mons. Dagens– puc afirmar que les respostes rebudes (més de 3.000 pàgines, provinents de grups i d’individus molt diferents) són un clar testimoni que la crida va ser escoltada. Molts creients han començat a prendre part en aquest discerniment, a partir de la seva pròpia experiència cristiana».
4. Els tres Rapports presentats

1. El Rapport Dagens I. «Proposar la fe a la societat actual» (nov. 1994)

Per a l’Assemblea plenària de novembre d’aquell mateix any (1994), mons. Dagens i el seu equip havien posat ja a disposició dels bisbes els primers resultats: «Rapport Dagens. I La proposició de la fe en societat actual».

El text complet d’aquest Rapport es pot consultar a La documentation catholique n. 2.105 (04-12-1994), o per Internet:

Alguns mesos després fer-se pública la relació inicial, i com resposta a la crida i invitació que hi era feta per tal que tothom qui en tingues desig pogués aportar la seva experiència, afluïren respostes provinents de totes les regions de França, de persones o de grups formals i informals. Aquestes persones i aquests grups parlaven de la satisfacció de poder-se expressar en aquest camp de la fe viscuda com una experiència humana, situada i afrontada a les realitats socials.
Aquesta praxis dels bisbes consistent a «parlar amb» més que no pas «parlar a» les persones i comunitats cristianes, acabarà creant complicitats, sintonia i afecte, i facilitant la recepció del document final. El mateix mons. Dagens ho reconeixerà obertament en la presentació de la versió segona.
En qualsevol cas, els redactors de l’informe repetien insistentment que no es tractava de fer una anàlisi més o menys sociològica per orientar reflexions pastorals. Sinó que aquest informe volia ser «la reflexió d’uns creients que intenten comprendre la seva situació real i les seves responsabilitats de creients en aquesta situació».

2. El Rapport Dagens II. «Cap una nova etapa» (nov. 1995)

Un any més tard, novembre de 1995, mons. Dagens presentava a l’Assemblea dels bisbes de França la segona versió del Dossier que li havia estat encomanat: Rapport Dagens: Proposer la foi dans la société actuelle. II. Vers une nouvelle étape.

Consultable íntegrament a La documentation catholique, n. 2.130 (21-01-1996), o per Internet:

1. La primera part d’aquest segon Rapport fa un repàs de les coordinades en joc. I per començar, ofereix amb detall una extensa avaluació i anàlisi de les respostes, comunicacions i propostes que, sobretot grups, havien fet arribar al secretariat dels bisbes com a resposta al Rapport I: unes 3.000 pàgines. Subratllen no sols el volum de respostes sinó «el fet mateix» de la resposta i del diàleg establert.

El redactors del Rapport, els bisbes en definitiva, en un correcte i oportú feed-back, fan una relació dels diversos aspectes de les respostes: 1) els acords i adhesions, 2) allò que es troba a faltar, 3) les crítiques rebudes a propòsit de la redacció, estructura i contingut, 4) les propostes positives que els han estat fetes...

A continuació, i sempre en aquesta primera part, el Rapport dissenya allò que ha de ser la segona etapa del procés. I, per fer-ho, recorda i explicita les opcions fonamentals que donen sentit i marquen l’abast de tot el procés:
  1. Partir sempre de la fe, i no d’una fe abstracta, sinó d’una fe «situada»,
  2. Considerar que la fe, avui i aquí, es troba situada davant un repte, a causa de les condicions desfavorables en què ha de viure,
  3. Com a conseqüència de tot l’anterior, «no podem situar la societat civil i l’Església, en la sola perspectiva d’un cara a cara», i
  4. Alguns «punts forts» que deriven dels testimonis rebuts.
2. La segona part del Rapport és un manual d’ús o guia de l’usuari del Rapport «Proposar la fe...». Explica l’abast del dossier i dóna instruccions per treballar-lo: als grups que el llegiran, els demana que facin ells en el seu àmbit allò que els bisbes han fet a Lorda en la seva Assemblea General. Hi ha en aquest apartat un paràgraf que ens pot donar una idea del tarannà proper que inspira –i respira– tot el document.
«Transformacions culturals considerables s’han produït a França i al món sencer. Algunes d’aquestes evolucions posen l’Església en situació de precarietat, ho hem de reconèixer. En efecte, la manera de fer («savoir-faire») que tenia l’Església en l’època precedent es troba, en bona part, desqualificada. Coses que «funcionaven», ara ja no funcionen. Això és dur de viure, i amb tota raó pot inspirar inquietud.
»En aquesta situació, el Rapport ‘Proposar la fe en la societat actual’ pren efectivament l’opció de considerar que una imatge de l’Església està entrant a formar part del passat. Però també diu que una de diferent està arribant als nostres ulls. Cal doncs discernir els trets d’aquesta, per acompanyar-ne millor el creixement.
»En aquest context de mutació en què no es veu clar i en què tothom avança a les palpentes, el Rapport proposa de sotmetre a un discerniment eclesial allò que estem fent. Mirem honestament quines coses funcionen, quines coses aprenem a viure i a fer viure per tal de proposar la fe.»
Aquesta segona part acaba amb un proposta de pistes de treball, detallada capítol per capítol.
3) La tercera i darrera part d’aquest Rapport és un «Instrument de treball teològic». Implica tres apartats breus, que volen tenir presents algunes de les reaccions més significatives que han estat rebudes. La primera precisa com convé entendre l’acte de proposició de la fe de què s’està parlant. La segona considera la proposició de la fe des del punt de vista del seu contingut. La tercera aborda les crides adreçades als creients a partir del moment que entren en aquest procés.


3. El Rapport Dagens III. Proposar la fe a la societat d’avui. (nov. 1996)


Un any més tard, a la reunió del mes de novembre, mons. Dagens presentava a l’assemblea la tercera (i definitiva) fase de la comanda que li havia estat feta. El text va ser assumit per la quasi totalitat dels bisbes i es va fer públic amb el títol de Proposar la fe en la societat d’avui. Carta als catòlics de França.

Creiem que arribats en aquest punt estaria fora de lloc fer una anàlisi o descripció del document, que els lectors poden llegir i avaluar personalment.

5. La intenció de la Carta

En les nombroses ocasions en què el «director d’orquestra» de tot el procés d’elaboració del Rapport, Mons. Dagens, ha parlat de la Carta, ha insistit en la necessitat de no tergiversar l’objectiu inicial que es pretenia ja des del moment de començar aquest procés. Temia, en efecte, que tot plegat fos vist com una simple estratègia en ordre a millorar l’eficàcia evangelitzadora, quan, de fet allò que es pretenia era una cosa molt diferent: volia invitar els creients a iniciar ells mateixos una experiència de fe: «Anar al cor del misteri de la fe», títol precisament que encapçala la segona part de la Carta.
«A la base del nostre treball no hi hagué cap estratègia, en el sentit d’un programa calculat, amb resultats a assolir i mitjans a posar en pràctica. Hi hagué abans que res una voluntat de practicar un discerniment realista a propòsit de la situació de la fe cristiana en la nostra societat.» (Dagens, 1999)
«Donant als creients la llibertat de prendre la paraula per testimoniar llur vida de creients, es dóna a l’Església l’oportunitat d’aparèixer i de ser allò que és de debò: el lloc primordial de la fe rebuda, compartida, celebrada i anunciada.» (Dagens, 1999)
I deu anys més tard, en el seu llibre «Méditation sur l’Église catholique en France : libre et présente» (Cerf, 2009), insisteix encara en el mateix tema:
«No estic segur que s’hagi entès i s’hagi comprès la crida amb què s’acabava la nostra Carta als catòlics de França: la crida a practicar la «proposició de la fe» no com una nova estratègia pastoral més o menys adaptada als temps actuals, sinó com una experiència espiritual capaç d’enllaçar la profunditat de la fe viscuda plenament amb l’amplada de la missió cristiana practicada al nostre món oblidós de les seves arrels» (Dagens 2009, pp. 109-110)
La Carta, doncs, amb tot el procés de preparació, és un intent de posar en pràctica allò mateix que anuncia i proposa, per exemple, renunciant a parlar des de posicions d’autoritat i convidant els catòlics a fer camí, amb lúcida consciència que no sempre el camí és clar... per a ningú. Convida a superar un deisme massa estès –estèril, superficial i perifèric a la fe– i, en canvi, anar al cor del misteri de la fe.

Breu bibliografia de mons. Dagens sobre la Carta

  1. Claude Dagens (1996), «Proposer la foi dans la société actuelle: Genèse et enjeux d’un Rapport». A Revue de l’Institut Catholique de Paris n. 57 (1996) 181-197.
  2. Claude Dagens (1999), «Proposar la fe en la societat actual». Conferència feta el 15 de març de 1999 a la Basílica de Saint Martin de Lieja. A Nouvelle Revue Théologique, 121 (juliol-setembre, 1999) 372-385. Versió catalana a: Documents d’Església. (XXIV/2000, pàgs. 46-52
  3. Claude Dagens (2003): «Pour une lecture pascale des épreuves de la foi à la lumière de l’évangile d’Emmaüs». Col·loqui internacional a Belo Horizonte (7-11 d’abril de 2003) sobre «Proposar i arriscar la fe cristiana en les societats actuals». Text reproduït per la revista Esprit & Vie
  4. Claude Dagens (2007): «Dix ans après la Lettre aux Catholiques de France. À quels défis l’Église est-elle confrontée Conferència feta el 21 de gener de 2007 à Bordeu, a l’església de santa Eulàlia de Bordeu (Bordeaux)
  5. Claude Dagens (2009): Méditation sur l’Église catholique en France : libre et présente. Cerf. Paris. 2009. 150 p.

Apèndix

1. Martin Patino parla del document a El País

«La declaración colectiva del episcopado francés de 1996 puede ser considerada como la carta magna de la laicidad en el seno de la Iglesia católica. Allí se renuncia a la imposición y se adopta la proposición.» (Per llegir l’article íntegre, cliqueu aquí)

2. Bisbes espanyols (o documents diocesans

Diòcesi de Ciudad Real: Los nuevos caminos de la Catequesis.
«El Documento del episcopado francés “Proponer la fe en la sociedad actual”, fue como el inicio de un “hervidero” de inquietudes, de formulaciones, de preguntas y respuestas en torno a la pastoral Catequética en Europa.» (...)
«Afronta cuestiones de fondo: el nuevo modo de presencia de la Iglesia en la sociedad europea y la necesidad de un nuevo modelo en la transmisión de la fe, de ir al corazón del misterio cristiano y de precisar líneas de acción en una evangelización emprendida de forma totalmente nueva. Su frase “de lo heredado a lo propuesto” es hoy leit-motiv de la mayor parte de los documentos y reflexiones sobre este tema.»
Juan M. Uriarte: «Ser sacerdotes en el seno de nuestra cultura», p. 3
Diòcesi de Màlaga: «Proyecto Pastoral Diocesano 2006-2009: Fortalecer y transmitir la fe», p. 53
Raul Berzosa: Transmitir la fe en un nuevo siglo: retos y propuestas, p. 15
Carlos Lopez (bisbe de Salamanca) «La evangelización de los Jóvenes. Aquí y ahora,» p. 5
J.A. Saiz Meneses: Conferència sobre «La transmissió de la fe en una societat laïcista» a l’auditori de la Fundació Fe i Cultura de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari

Seguidors